Ara passen set minuts de dos quarts d'una del migdia.
Ho hem comentat en alguns moments del sumari,
la publicació de diferents llibres a les nostres comarques
i a la ciutat de Tarragona en particular aquests dies
estan prenent un protagonisme destacable.
Formen part de l'actualitat i primer perquè formen part de l'actualitat
i després perquè aquests llibres tenen un interès notable
decidim parlar-ne al matí de Tarragona Ràdio.
Avui volem fer referència a un llibre que es presenta tot just avui.
Serà a la llibreria La Capona,
Una guerra a les nostres vides, biografia d'un poble a la Catalunya rural.
L'obra, l'autor és Juan Borràs, que avui ens acompanya.
Juan, bon dia.
Bon dia.
Molt benvingut. I ens acompanya Francesc Roig. Bon dia, Francesc.
Molt bon dia.
Bé, com et presentem avui? En qualitat d'escriptor?
President de l'entitat editora.
Per exemple, perquè clar, Francesc Roig ja saben que és una persona
així com dins de l'àmbit de la cultura, també molt activa
i com que ens visita a vegades al matí de Tarragona Ràdio
a les tertúlies, dius, calla, que li preguntarem en qualitat de què.
Però, en fi, el que és important és parlar d'aquest llibre
i parlar d'un projecte global en el qual hem de marcar aquest llibre.
Si us sembla, parlem primer d'aquest projecte global
i després entrem en detalls d'aquesta obra del Juan.
D'acord?
Francesc, al teu torn.
No, bé, a veure, l'entitat editora és el Centre d'Estudis Canugins,
Pons de Castellbí, que anualment hem assumit, des de fa 23 anys,
el compromís de publicar un llibre.
El que passa és que les dues últimes edicions,
la de l'any passat i la d'enguany, són considerablement voluminoses.
La de l'any passat era a l'entorn de la figura del bisbe Borràs,
bisbe auxiliar del Vidal i Barraquer.
En van parlar també, recordo.
I enguany és el primer volum, com molt bé es dit,
una guerra a les nostres vides, la Canonja 1936-1939,
que és el primer volum d'un projecte que tindrà tres volums.
Aquest és el primer i està referit a la rereguarda,
que després ja hi entrarem, és a dir, els refugiats, els bombardejos,
les dones, el paper de la dona, sobretot,
i, però sobretot, el paper de la perspectiva de la guerra des d'un poble rural.
La guerra, no els anys després, en els tres volums em refereixo.
No, no, no, no, 36-39.
Els tres seran dedicats a la guerra.
No, a la guerra són dos volums.
Dos volums.
Aquest, que és la rereguarda,
i abans de Sant Joan, del 2007,
calculem que podrem tenir al carrer el segon volum,
que serà el front de l'Ebre i el front del Segre.
És a dir, la participació dels canons gins en aquestes dues situacions bèl·liques.
I el tercer volum serà la postguerra,
però ja és una mica més retardat.
Encara no està treballat.
És a dir, l'altre, el segon volum, sí que ja és a la Pastera.
Però, i pràcticament, per això dèiem que el tindrem en càlcul passat Sant Jordi.
Per tant, és la primera de tres publicacions que centraran la seva mirada
a un tema, a una qüestió,
després, els anys immediatament posteriors a la transició,
tots sabem que es van fer moltíssimes publicacions,
van sortir molts llibres de recerca històrica
que narraven aquest període,
del qual encara s'hi poden fer moltíssims més.
S'apuntava des de determinats sectors
que encara no havia passat prou temps,
que encara no hi havia prou perspectiva.
I probablement tenien raó,
perquè ara probablement diuen també
que estan sortint els millors treballs de recerca
sobre el període de la Guerra Civil i la postguerra,
sobretot des d'una perspectiva local.
Són aquests els que estan donant aquesta mirada més profunda,
no, Juan?
A un període terrible
i a un període en el que s'han començat també,
a través de treballs de recerca,
a trencar tòpics, segurament,
que estaven molt assumits per la població,
però també pels intel·lectuals d'aquest país.
Sí, jo crec que sí,
que efectivament hi ha hagut dos moments
en què se pot parlar quasi d'una inflació
per el número de publicacions que es han fet
en els primers anys, com bien deies,
de la transició,
i ara, de nou,
i cal preguntar-se el por què ocorre això.
Alguns autors piensan que hi ha como un moviment pendular
en el sentit de que a tota inflació
corresponde o precede un moment
en el que hi ha como un vací.
i efectivament hi ha hagut
i hi ha hagut per diferents grans.
Una, remontant-se ja a decenas de anys anteriors,
on podem comprobar
que hi ha hagut un canvi de vida important,
de vida familiar
i els pares ja no transmitien els oficions a els fills,
no transmitien les tradicions,
sinó que es aprendien fora de casa.
I doncs, això creava efectivament un vací,
fins al punt que joves que emigraron del camp a la ciutat,
hoig dia a lo millor no saben casi nada
de lo que és la vida en el món rural,
que, sin embargo, ha llenado sus raíces.
Y otro de los vacíos importantes
se deben a ese silencio,
esa amnesia que se creó después de la guerra
y también después de la transición
como pacto político,
como sabemos, precisamente hoy se está hablando
de ello por a través de los medios
y en el Congreso de los Diputados,
¿no? Se está debatiendo...
L'aprovació d'una llei
que ha despertat un debat social importantíssim.
Sí, así es.
Precisament, publicacions, llibres com aquest,
que ara en parlarem més en detall,
creieu, i us pregunto a los dos,
que ajuden justament a facilitar
que aquest debat no sigui beligerant
i que no continuï creant aquesta divisió,
que hi posi una miqueta de sentit comú
i racionalitat a tot plegat.
Sí, aquesta ha estat la intenció nostra.
Perquè aquí hi ha noms, cognoms, espais,
situacions molt concretes, molt personals.
A veure, tractar el tema de la Guerra Civil
és tractar amb material sensible,
fins i tot diria,
malgrat tot el que pugui semblar de tòpic,
explosiu,
sobretot per certes intimitats.
Aleshores, el Centre d'Estudis,
l'any 2001,
ja va fer un primer treball
que era des de la Segona República
la primera postguerra,
però allò va ser exhumar documentació
de l'arxiu municipal.
El que calia era poar
en les recerques personals,
testimonis orals.
I aquest llibre,
de 595 pàgines,
malgrat que pugui semblar excessivament voluminós,
se'n passa molt ràpid
perquè és la transmissió
dels records i la memòria
d'aquells joves sacrificats
durant la guerra,
sigui per la Quinta del Viveró
o sigui per la seva pròpia joventut,
els que van subsistir
i que ara, 70 anys després,
ens transmeten
amb una fidelitat de record
increïble
aquelles situacions viscudes.
Una,
perquè siguin
pont de referència
per a les generacions de futur
i perquè aquesta memòria
fatídicament lamentable
no es perdi.
El centre d'estudis
aquí hem fet
de vagó d'enganxa.
Per tant,
o trobàvem l'entitat
que fos capaç d'assumir
el repte d'aquesta edició,
trobàvem també l'autor
i l'autor
aquí
és,
com molt bé ha dit el Juan,
la persona que
tot hi néix a la canonja,
ell va néixer a Tarragona
per motius circumstancials d'hospital,
però era la canonja,
però des de ben petit
marxa cap a Ceuta,
gairebé tota la seva joventut
i la seva infantesa
i la joventut
la té com un referent nostàlgic
del seu poble d'origen
i ara ja,
doncs,
en plena situació
de tranquil·litat vital,
retorna,
viu aquí a Tarragona
i és el moment
que el centre d'estudis
li fa aquesta proposta de treball.
Perquè,
des de la seva perspectiva,
perquè és un home
que la seva trajectòria vital
doncs,
dona constància
d'aquest
llarg desert
dels anys del franquisme,
ho pugui fer
des d'una perspectiva,
i això sí que
en puc ser testimoni,
equilibrada.
Un repte
que, a més a més,
era difícil d'aconseguir,
respectuós
en totes les dues parts.
I els testimonis
hi són
de totes dues parts,
sense cap
limitació
expressiva,
respectant
els modismes
i les intencionalitats
de tots.
I, per tant,
és,
jo diria,
un testimoni
oral,
consultable,
com si fos
documental,
del que trobaries
en un arxiu.
Aquí ja és
la memòria
posada sobre el paper
i que a través
de llibre
ens arriba a nosaltres,
si som capaços
d'entendre-la
i llegir-la
des de l'equanimitat
i no des de l'apassionament
ideològic.
Però, és clar,
tots els lectors
tindran la seva ideologia,
però és lògic
que hem de buscar
l'equilibri.
I aquest és l'equilibri
que hem procurat
que el centre d'estudis
tingués
i l'autor
ha respectat
el 100%.
I equilibri
no vol dir neutralitat.
No cal ser neutral
per donar
un criteri coherent
i un relat
equilibrat,
com deia el Francesc.
Et vas disposar
a assumir un repte
és un repte titànic.
A més,
jo diria
que estem
darrere del...
És l'última oportunitat
de poder recollir
els testimonis vius
perquè són persones
molt grans.
No ens adonarem
que ja no quedarà ningú,
només quedarà
la paraula impresa.
No quedarà
en aquelles veus
que segur
tu has pogut escoltar
en part
per poder fer aquest llibre.
Sí, efectivamente
yo creo que es así
y muchas veces
me ha venido
a la imagen
sobre todo
cuando consultaba
el archivo
de que
esos documentos
que se van reuniendo
en archivos locales
o de ámbitos
más amplios
son como un estanque
al que va llegando
el agua
pero que siempre
está lleno
y que en cualquier momento
podemos acudir
a beber en él.
Sin embargo,
por lo que respecta
a los testimonios orales
creo que la imagen
es la de un río
que pasa constantemente
y cuando queremos
volver a él
nunca encontramos
el mismo agua.
desgraciadamente
efectivamente
como has dicho
las generaciones
pasan
y muchas de ellas
pues
han desaparecido
cuando decimos
es un libro
sobre la memoria histórica
deberíamos
precisar
añadiendo
sobre la memoria histórica
de los que eran
niños
o los que eran jóvenes
porque los que eran ya
Jen Grant
durante la guerra
el Xavis
de la guerra
ya hace muchos años
que desgraciadamente
no están con nosotros.
Y por otra parte
habías dicho también
algo que me ha llamado
la atención
y es
este libro
hay muchos nombres
muchas precisiones
hace unos años
yo creo que
no lo hubiéramos
hecho así
no hubiéramos
dado nombres
porque
precisamente
los protagonistas
no hubieran estado
de acuerdo
aquí han estado
plenamente
de acuerdo
y creo que
es una forma
de responder
a
lo que ha sido
las tendencias
más importantes
dentro de la
historiografía general
la historiografía general
para acercarse
al público
a las personas
de la calle
ha tenido que
simplificar
porque
claro
era demasiado
amplia
y un poco
en el sentido
de decir
bueno
la persona
de pie
no entiende
mucho
vamos a
machacar esto
y hacerlo papilla
para que pueda
digerirlo
sin embargo
los trabajos
locales
pueden permitirse
no hacer
una historia
divulgativa
sino hacer
una historia
en la que
esas personas
ellos son
los protagonistas
y en cierta parte
los autores
les estamos
devolviendo
lo que ellos
nos cuentan
en forma de libro
y por eso
no hace falta
hacerlo
divulgativo
ellos lo
entienden
porque se ha escrito
o se ha intentado
escribir
con sus propias
palabras
d'entrada
yo diría
que es un llibre
que no he
he podido
legir
sencer
pero sí
que he
hecho un
cop
amplio
es un
llibre
absolutamente
asequible
la seva
lectura
es a
abast
de
tothom
y Juan
una otra
de las cosas
que cal
agrair
cuando se planteja
un llibre
es que has
utilizado
todos los recursos
posibles
que tenías
desde la reproducción
directa
de las entrevistas
personales
que vas
hacer
la reproducción
de fotografías
pero también
de determinados
decretes
de determinados
aspectes
de la legalitat
vigent
històries de vida
aquí has dit
escolta
tirem la casa
per la finestra
entrenem la casa
al cervell
i utilitzem
tots els recursos
que tinc al meu abast
i totes les meves capacitats
nota que és un llibre
que t'hi has deixat
moltes hores
i molta passió
també
sí, he deixat 3 anys
3 anys
imagina't
sí, però a vegades
el temps només
són dos anys intensius
i un any
diguem-ne
alternatiu
però
sí
i aspectes
de la vida quotidiana
i són 110 entrevistats
jo crec que sí
que la pasió
ha estado
i que efectivament
més que una aportació
por mi parte
jo crec que és una aportació
por parte
de todas
esas persones mayores
que han
tenido el mérito
de volver
a recordar
esos anys
a veces difíciles
y en esas entrevistas
o en lo que pasó
empezó siendo
una de esas entrevistas
y se convirtió
en conversaciones
prolongadas
pues a veces
a esas personas
les costaba
y sufrían
y se ha creado
un lazo
en este caso
conmigo
que me gustaría
que se crease
con el lector
porque ellos
lo transmiten
con mucha naturalidad
y poniéndole
les han puesto
también
pasión
al contarlo
a veure
com a entitat editora
com a centre d'estudis
ens plantejàvem
fins ara
tots els nostres llibres
s'havien sortit
en llengua catalana
al 100%
aquí
ens hem plantejat
ser tan
fidels
als testimonis
que fins i tot
doncs
no hem volgut trair
la manera
en què l'autor
s'expressa
amb la primera naturalitat
podríem haver fet
una traducció
a part que hauria sortit
molt molt cara
d'aquestes
d'aquest treball
hem volgut
respectar
el Juan
clar
evidentment
que parla
i l'entén
perfectament
el català
el que passa
que no té
la fluidesa
suficientment
expressiva
perquè
allò que pot
escriure
en primera mà
en castellà
tingui els mateixos
matisos
en català
per tant
hem respectat
el seu redactat
en castellà
i hem incorporat
que tots els testimonis
tots
i tot
el que surt
respectaran
la llengua en què surt
per tant
és un llibre bilingüe
des del punt de vista
que utilitzem
les dues llengües
i per tant
juguem també
amb el factor convivencial
que res
està per damunt
de res
i tot està
supeditat
al tot
per tant
aquí
volem ser
tan respectuosos
que fins i tot
podem arribar
a sacrificar
línies
editorials
però
l'esforç
jo crec que
està per damunt
i la necessitat
de respectar
aquesta memòria
històrica
per damunt
de certes
diguem-ne
o certs criteris
que en primera línia
poden ser d'una manera
però que en el fons
ens acaben donant
està molt bé
que ho expliquis
però ara et diré una cosa
i t'ho dic sincerament
jo ni m'havia donat
he començat a llegir el llibre
i fins i tot
clar
on tenim aquí
l'índex
és cert
no m'havia adonat
que hi ha català i castellà
barrejat
i que no te n'adones
és un llibre molt pròxim
a les persones
mirin
per exemple
hi ha un ampli capítol
que és
fer-se gran en una guerra
i dient determinats títols
vostès ja de seguida
es faran una idea
quin és el contingut
la guerra amb ulls
de nens
i nenes canongins
el mestre Lluís Piqué
jove
per tant ja estem afegint
noms propis
que han estat emblemàtics
per una col·lectivitat
de persones
un altre dedicat a les dones
a la rereguarda rural
dels roles femenins
durant la guerra
en fi
és un llibre que de veritat
dona una dimensió
com que no l'he llegit tot
us ho he de preguntar
es parla de la canonja
però la canonja
com un espai
del món rural
d'aquestes comarques
recordem com era
la Tarragona
d'aquella època
també
però és un llibre
que en definitiva
fa referència
a aquest període
al que entenem ara
com al camp de Tarragona
no només la canonja
des del punt de vista local
sí
jo crec que és així
i ademàs
se intenta contrastar
el que se està vivint
en ese moment
en ese microespacio
o sigui
que podria estar
dentro
de esa tendència
que se ha venit
a llamar
microhistòria
i que
lògicament
se basa
en espacis reals
no en espacis
teòricos
en aquest cas
és la canonja
com podria haver sido
otro lugar
no hi ha una intenció
de generalització
perquè efectivament
no podria haverla
tractant-se
d'una
pequeña comunitat
però sí
hi ha una intenció
partiendo
de la contrastació
amb altres
com a altres
com a altres
com a altres
com a altres
del entorn
demostrar
que el que
ocurrió
en la canonja
també estava
ocurriendo
en altres
lugares
i entonces
esos personajes
no són
únicamente
personajes
canonjins
són
personajes
del mundo
rural
catalán
en toda su
amplitud
con toda su
riqueza
y esperando
que otros
añadan
pues también
otras
visiones
de otros
espacios
rurales
que nos
diferencian
incidim una mica
en allò
que dèiem
a l'inici
de la conversa
des d'aquesta
mirada
més pròxima
més local
es poden treure
conclusions generals
i universals
que probablement
la capacitat
de poder posar
cara
i nom
als fets
ens donen
aquesta perspectiva
tan
equilibrada
com deies abans
francès
i també
amb hipòtesis
de conclusió
documentades
perquè moltes vegades
hi ha llibres
sobre la guerra
que fan
un seguit
d'hipòtesis
que bé
acaben sent
divulgativament
certes
però
contrastablement
difícils
de mantenir
en canvi
aquí
l'autor
ha arribat
a obtenir
unes conclusions
finals
que la guerra
es perd
a la rereguarda
i per què
es perd
a la rereguarda
doncs
es perd
a la rereguarda
amb tot un seguit
de testimonis
que justifiquen
uns perquès
unes causes
unes situacions
i que a més a més
fan entenedora
la difícil situació
que suposa
una guerra civil
perquè és clar
ara tenim conceptes
de la guerra
molt televisius
però el concepte
de la guerra
amb els testimonis
que aquí
es poden llegir
són esfareïdorament
colpidors
des del punt de vista
que
difícilment
es pot entendre
allò
que no s'ha viscut
i que a més a més
ens fa
mereixedors
de repetir
mil vegades
que cap política
pot justificar
una guerra
però
cap guerra
pot justificar
a qualsevol preu
una pau
i sempre es parla
dels combatents
i jo hi he esmentat
justament
el tema dels nens
i les dones
perquè aquesta rereguarda
generalment
està formada
per als nens
i les dones
que ells sabien
la guerra que tenien
per treure un tos de pa
senzillament a taula
que ja era molt
no tenim més temps
de totes maneres
aquesta conversa
aquestes explicacions
vostès
poden compartir-les
perfectament
aquest vespre
a la llibreria
La Capona
a dos quarts de nou
del vespre
jo m'havia descuidat
l'hora
dos quarts de nou
del vespre
a la llibreria
La Capona
al carrer
gasòmetre
el llibre
també estarà
disponible
ja és disponible
a les llibreries
ens ha agradat
molt conèixer
aquesta obra
n'aprofundirem
Juan Borràs
autor d'una guerra
a les nostres vides
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
enhorabona
per aquest treball
i moltes gràcies
també al Francesc
Roig
que avui ens ha acompanyat
en qualitat
de president
del centre d'estudis
Canungins
Pons de Castellbí
en parlarem
quan surti el segon volum
no?
sí
naturalment
ja anirem
amb mànigues de camisa
sí
ja serà
ja estarem allò
a la primavera
sí
al justici d'estiu
perfecte
Francesc, Juan
gràcies
bon dia
gràcies
a vosaltres