Se'n recorda, ahir ho comentàvem, era el Dia Mundial de la Infància.
A banda de fer públics informes d'aquells que jo diria que ja coneixem,
que no està malament recordar-los, aquí a la ciutat de Tarragona,
Creu Roja va inaugurar una exposició de la qual en volem parlar
tot seguit amb Núria Martorell, coordinadora de Creu Roja Joventut.
Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És una exposició que estarà poquets dies a Tarragona, no?
Aquesta setmana, pràcticament.
Sí, de fet, l'exposició la vam inaugurar ahir als porxos de l'antiga audiència
i estarà fins aquest diumenge, però també la idea és que aquesta exposició
pugui ser una exposició itinerant, no només per la ciutat de Tarragona,
sinó per tot el territori.
De fet, ja tenim el compromís amb la URB Solidària,
que aquesta exposició passarà per diferents facultats de la universitat
i, a més a més, també és una exposició que pot anar a escoles,
a centres cívics, etcètera.
O sigui, que la idea és que aquesta exposició, que vam inaugurar ahir,
sigui una exposició itinerant al llarg del 2007, del 2008,
perquè recordo que és una exposició sobre els vuit objectius del mil·lenni
que s'han d'arribar al 2015, vull dir que tenim temps per endavant.
Ens donaríem per satisfets, no?, si s'acomplís el 2015.
Sí.
Em temo que potser l'hem d'allargar més, però, en fi...
Segurament, segurament que sí.
Aviam, aquest comentari que feies, que pot anar a centres cívics,
escoles, universitats, és que, de fet, l'exposició, tal com es planteja,
fa honor al seu títol i es planteja com un joc, justament, no?
Exacte. De fet, l'exposició consta de vuit panells explicatius
on s'expliquen quins són aquests vuit objectius del mil·lenni de Nacions Unides
i quins projectes s'està desenvolupant la Creu Roja
per tal de col·laborar en la consecució d'aquests objectius del mil·lenni.
Però, a més a més, d'aquests panells educatius,
l'exposició consta d'un joc, que és el joc de la xerranca.
Un clàssic.
Un clàssic, eh?
Aleshores, clar, aquest joc està pensat pels infants
que, de mateixa manera que visiten l'exposició,
doncs, mitjançant aquest joc i mitjançant diverses activitats,
ells puguin aprofundir sobre quins són aquests objectius del mil·lenni.
Els objectius, només que apliquéssim una miqueta de sentit comú,
segur que els trobaríem, sobretot després d'haver-ho escoltat ahir,
perquè, aviam, ningú pot dir en aquests moments
que no coneix la situació de milions de persones,
i en particular nens i nenes arreu del món,
situacions de precarietat, de pobresa, de violència,
d'abús, de falta d'educació, de falta de l'essencial.
No sé quants milions de nens i nenes en el món,
ara en aquests moments estan sobrevisquent
amb menys d'un euro diari.
Diari.
Clar, són xifres, ja ho sabem,
i si no són xifres és una imatge i ja està,
i demà parlarem d'una altra cosa.
Però bé, tot i així, Núria, recordem-ho.
Sí, em sembla bé.
Són objectius ben clars, ben concrets,
coneguts de tots i que hauríem de tenir com un decàleg,
en aquest cas, doncs, ben apuntadent.
Sí, de fet són vuit objectius que van marcar Nacions Unides
per tal que, i que es van comprometre 189 països,
per tal que el 2015 es pogués erradicar la pobresa del món.
Però fixa't que hi ha països, que jo he llegit aquests dies,
que ja diuen, el 2015 ho veiem difícil, i ho diuen.
Sí, és clar.
És que ho diuen, a més a més, no?
Clar, sí, sí, sí.
Aleshores, quins són aquests objectius
que en principi són objectius que, segons Nacions Unides,
són mesurables per tal de poder arribar a aquest macroobjectiu
que seria erradicar la progresa del món.
Doncs, un, aconseguir l'educació primària universal.
És a dir, que tots els nens i nenes del món
es puguin assegurar que tindran una educació primària.
Un altre, promoure la igualtat entre els gèneres,
la igualtat entre l'home i l'autonomia de la dona.
Un altre, reduir la mortalitat infantil.
Un altre, millorar la salut materna.
Un altre, combatre la sida, la malària i altres malalties.
Perquè justament en aquest punt, i ho podem llegir la premsa d'avui,
no ha disminuït el nombre de víctimes a causa de la sida,
la malària i altres malalties, sinó que ha augmentat.
Sí, sí.
De fet...
És una notícia d'avui mateix.
Sí, sí, i de fet, ahir a la inauguració de l'exposició
vam poder comptar amb la presència de la doctora Carme Duc,
que és professor d'història a la Universitat Rovira i Virgili,
que ens va fer una mica pinzellades sobre tot el tema d'igualtat d'entre gèneres.
I també vam comptar amb la presència del doctor Fidelfont,
que és el director de la Secretaria pel Mediterrani
de les Societats Nacionals de la Creu Roja i la Mitja Iuna Roja.
Bé, que ens va parlar sobre temes de salut i sobre temes d'infància, no?
I, per exemple, ell ens va posar l'exemple de la malària, no?
I ens deia que bé, que la malària aquí en els països occidentals, no?
En els països occidentals del Mediterrani, això ja no...
És una malaltia que no existeix, en principi.
Que ja no existeix, però que realment,
amb tot el tema del canvi climàtic, no?,
i la tropicalització del nostre clima,
de fet, estem a finals de novembre i no,
i quin temps hi ha, doncs que, potser ara no,
però d'aquí a un temps la malària podria ser una malaltia...
S'apunta que sí, perquè la provoca un insecte
que perfectament es pot adaptar amb un canvi climàtic a les nostres terres, no?
Exacte, exacte.
Exacte, o sigui que...
Que ni que sigui per aquest sentit més egoista, probablement, no?
Sí, sí, valdria la pena.
Valdria la pena.
Hi ha centres, hi ha entitats i molta gent que treballa,
sobretot en temes assistencials a malalties,
per tot i així no donen l'abast, no?
Per tant, és un altre dels punts.
A més, hi ha un altre objectiu,
que és garantir la sostenibilitat del medi ambient,
i per últim fomentar una associació mundial pel desenvolupament.
És a dir, que tots aquests objectius són objectius
que es poden analitzar un per un,
però que realment tots s'han de treballar d'una manera transversal, no?
Perquè tots estan relacionats amb tot.
I tot i que, per exemple, l'objectiu 3 sigui el de promoure la igualtat
entre els gèners i l'autonomia de la dona,
doncs també hi ha altres, no?
També hi ha altres objectius que tenen a veure amb la igualtat de la dona,
i el mateix amb els infants, i el mateix amb el medi ambient,
i el mateix amb les malalties.
La diferència respecte a fa algunes dècades,
probablement estigui en què s'ha ampliat,
s'ha investigat, la ciència social, diguem-ne,
que dona eines a les entitats que cooperen a nivell internacional,
justament per poder buscar maneres,
més enllà de les grans companyies,
que ja sabem el que poden donar de si.
I en aquest sentit em refereixo.
Comentaves el fet de la xerrada que va fer la doctora Duc.
S'ha vist que en determinats països el desenvolupament de la dona
acompanya també un desenvolupament de l'àmbit familiar,
una millora en l'educació i la salut,
des del moment que ella és capaç de portar béns a la família.
És a dir, no és allò de dir de la gana, la marginació,
sinó buscar les causes reals, no?
Exacte.
El fet de l'alletament materno o no,
en les mares, en els països amb vies de desenvolupament,
si també pot afavorir o no la mortalitat de les criatures.
Exacte.
Potser és el canvi, el que suposa un canvi, no?
L'investigar?
Bé, jo penso que l'investigar hi ha una mica
i que d'una manera molt petita pretén aquesta exposició.
Clar, quan parlem dels objectius del mil·lenni,
parlem d'uns objectius que uns macroseniors a Nacions Unides
han signat i ja està.
És molt fàcil dir, bueno, aquests grans problemes,
aquests grans problemes al món,
hi ha aquells grans polítics,
hi ha aquests grans multinacionals
i lluitar contra això és difícil.
Evidentment seria molt ingenu dir que no és difícil
i que aquestes entitats no tenen un paper important,
però també cal donar una visió optimista i dir,
sí, però és que la societat civil,
els ciutadans, les ciutadanes, els nens, les nenes,
també tenen alguna cosa que dir.
I el primer realment és conèixer quins són aquests objectius
i mirar de quina manera cadascun de nosaltres,
de manera individual o de manera col·lectiva
en petites associacions,
i podem també dir la nostra i podem col·laborar,
sigui de la manera que sigui,
doncs posant resistència o col·laborant...
Fent consum responsable.
Exacte, fent consum responsable.
Per exemple, fer un consum responsable.
Col·laborant amb les ONGs, amb les associacions, etcètera,
perquè tots aquests problemes siguin els problemes de...
A vegades són actituds vitals en el nostre entorn més immediat, no?
No només posar la mirada en el tercer món,
sinó que moltes vegades allò de l'efecte papallona, no?
Exacte.
Aquell petit moviment que fem nosaltres en la nostra vida quotidiana,
a la llarga pot tenir repercussions.
Sí, tu posaves l'exemple del consum responsable
i a mi em sembla una de les coses més encertades,
perquè tampoc no és una cosa que ens demani a nosaltres
un sobresforç, sinó que simplement és qüestió...
I ens beneficia, també.
I ens beneficia, no?
De dir, bueno, doncs jo quan vaig a comprar cafè
no compro aquest altre, eh?
Aquestes coses.
En fi, Núria, que ja sabem i tu bé ho deies,
que a vegades és més que comprensible
i fins i tot justificable
que moltes persones de molt bona fe
quan són dies com el d'ahir,
el Dia Internacional de la Infància,
i parlem com ara estem parlant tu i jo,
doncs diguin, sí, clar, però ja sabem
que això és impossible, això és molt difícil.
Entenem perfectament aquesta actitud.
Però bé, si ningú no hagués fet res mai,
estaríem pitjor encara.
Perquè es pot estar pitjor, eh?
Exacte.
Jo penso que encara es pot estar pitjor
i sobretot això,
sobretot que hem de tenir la informació,
hem de tenir una informació objectiva
i després ja cadascú decidirà
si vol fer alguna cosa o no.
Però que sobretot no diguem això de,
bueno, els problemes són massa grans
i jo no puc fer res.
Sempre es pot fer.
Sí, sí.
A pensar-hi una mica i després actuar o no.
Exacte.
Cadascú ja sabrà què ha de fer.
Per cert, Núria,
esteu preparant ja el tema de Nadal?
Us sabia que m'ho preparà un altre dia.
No, no, però quedarem un altre dia.
Quedarem un altre dia, però sí.
Només dic, calla que ens digui que s'hi preparen,
la trucarem un altre dia perquè ho vingui a explicar.
Campanya de recollida de joguines.
Campanya de recollida de joguines.
O sigui que suposo que d'aquí un parell de setmanetes,
primera setmana de desembre, començarem.
Ja en marxa.
Ja en marxa.
Doncs ara ens quedem amb l'exposició.
Es pot visitar fins al dia 26 a l'antiga audiència.
Núria Martorell,
coordinadora de Creu Roja Jumentot a Tarragona.
Gràcies, com sempre, per acompanyar-nos
i ens retrobarem d'aquí un parell de setmanes.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.