Quatre minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Segons informa el Servei Català de Trànsit,
comencen a produir-se les primeres retencions a l'autopista AP7.
Estem parlant d'augment de només un quilòmetre de dificultats
a Tarragona, en sentit sud, en sentit a Castellor,
i trens segons el Servei Català de Trànsit
comencen a registrar-se problemes a l'autopista AP7
a l'alçada del piatge de Tarragona, en sentit sud.
I ara, tal com els hem comentat,
tenim previst poder parlar uns minuts amb Eudal Carbonell,
un dels codirectors de les excavacions a Tapuerca.
Per què? Doncs perquè s'han fet recentment,
segurament ho han pogut seguir a través dels mitjans de comunicació.
Diferents troballes molt importants
i que no volien deixar de passar l'oportunitat
de poder conversar-les amb un bon amic d'aquesta casa
i del qual ens en sentim ben orgullosos
de poder conversar periòdicament amb ell.
Senyor Udal Carbonell, bon dia i bona hora.
Bon dia, com esteu?
Tot i ser més a juliol, tot i ser més a agost,
vostè aquest temps no és de vacances,
sinó treballa més que mai.
Al contrari, és la temporada alta ja portem des de maig.
Ara, després de Taperca vam anar a Àfrica,
ara tornem a estar aquí a l'Abrí Clomení,
després marxem cap a Estramadura,
els altres col·legues marxen també cap a Etiopia,
i els altres cap a Corea.
Estem treballant de tot el planeta.
Si li sembla, ara d'aquí uns instants podem parlar
de com ha anat aquesta estada a Tapuerca,
però ens agradaria parlar també del projecte
en el qual s'està treballant ara,
aquestes excavacions del jaciment de l'abric romaní,
concretament a Capellades.
Què hi estan fent, senyor Carbonell?
Bé, estem a l'equip de l'Institut de Pel·lícula,
i l'Ivoció Social de la Rovira Virgili.
Estem treballant en aquest jaciment,
en què ja farà 25 anys,
que treballem buscant la convívia en els neandertals.
S'ha excavat més de 300 fugards
i possiblement en el món ningú hagués excavat
tants fugards i conegui tan bé la vida dels neandertals
com en aquesta excavació de prop de 200 metres quadrats
que el 2009 farà 100 anys que es va començar
per part de l'amador romaní
i l'Institut de Estudis Catalans.
Molta gent, segurament, no el coneix pels ciutadans de peu.
Aquest jaciment de l'abric romaní
no és tan famós, no sona tant a les orelles,
però s'acta d'un dels jaciments de paleolític
més arrellevants en l'àmbit mundial.
Un jaciment des de paleolític mitjà
neandertals més importants del món,
però també amb recerca contínua
i amb publicacions en revistes d'impacte.
El fet és que a l'abric romaní
no hem trobat mai cap troballa d'homínit.
I, de fet, com tot sap els ciutadans,
el que veiem les impressiones de la troballa d'homínits,
com és el cas de Taborca,
quan aquest any hem trobat desenes i desenes.
Vostès, ara insistim, parlarem del Taborca,
vostès aquí a l'abric romaní
el que busquen és el que vostès anomenen
cultura material,
eines, restes òssies d'animals, etcètera, no?
Efectivament, el que estem buscant en l'abric romaní
és intentar reconstruir la paleològia humana
dels neandertals, i per això és únic.
Tenim fustes, tenim estructures conservades
en tres dimensions, fogars, eines,
els animals que caçaven, com distribuïen l'espai,
a on dormien, a on menjaven, com recolectaven,
o sigui, en l'abric romaní és una meravella
per reconstruir la vida dels humans
des dels 40.000 fins als 70.000 anys.
Aquestes excavacions de l'abric romaní
han començat tot just aquesta setmana,
encara duraran força dies, s'allargaran,
si no vaig errat, fins a finals del mes d'agost.
De moment han tingut sort, senyor Carbonell?
Sí, de moment el que estem fent és aixecar
un nivell estèril, que són els nivells,
els sediments, que no hi ha res,
perquè hi ha moments que l'abric romaní
està aninat d'aigua i, per tant, no hi pot haver vida.
Quan l'abric romaní s'asseca, s'aixuga,
no hi ha aigua, de seguida està ocupat.
I això ho sabrem quan comencem a trobar
les primeres listes de carbó,
les primeres cendres.
Quan arribem a aquests nivells sabem que
ens tranquilitzem i podem excavar
de forma molt minuciosa.
Ara què estem treballant són amb marquis neumàtics,
pics, pales, i segurament
haurem de treure poder de 500 a 1.000 tonelades
de sediments, que no hi ha res.
Déu-n'hi-do, moltíssima feina, suposo que deuen ser
moltíssima gent, o crec que a prop de 80 arqueòlegs.
Som uns 50 o 60 aquí a l'abric romaní,
som 3 vegades menys que a l'abric romaní,
és un gestiment molt gran.
300 metres quadrat d'excavació,
els ciutadans que no saben és de les excavacions
amb abric més grans que han hagut a la història
de la investigació sobre n'hi-en d'artals.
Això requereix, són pous immensos,
són com camps de futbol,
dels quals estem a 8 metres de profunditat
traient els sediments per buscar els sediments
que tenen registre material,
com tu deies molt bé abans.
Si li sembla, senyor Carbonell, parlem de les troballes que s'han fet
en el mes de juliol a Tapuerca.
En concret, s'ha parlat de dues treballes molt importants.
Una d'elles ha permet ratificar la presència humana a Tapuerca
fa 1.400.000 anys, com vostès ja havien previst,
i l'altra, possiblement la més espectacular o la més mediàtica,
si em permet l'expressió, la que assegura que fa 800.000 anys
els nostres antepassats ja practicaven el canibalisme
i, a més a més, canibalisme infantil, senyor Carbonell.
Per suposat.
Hem sentit una troballa excepcional,
perquè feia molt temps que no arribàvem en aquests nivells,
en l'extensió a tota la cova de la Gran Dolina,
en la tinsera del ferrocarril,
i, com vam descobrir, ja fa 12 anys,
l'OM antecessor, aquesta espècie nova euroasiàtica.
Descobert aquest any ha estat excepcional,
donat que hem pogut constatar
que la majoria de canibalitzats
són infantils, nens i nenes.
Això ens està indicant
que no és un comportament gastronòmic,
com havíem pensat, segurament,
sinó que és una qüestió cultural.
Segurament, per competència en el mitjà,
aquests grups instal·lats de la Ciutat de Porca
devoraven, es menjaven,
les cries dels grups que arribaven allà,
i s'hi podien, òbviament, també a tots els grups,
també els adults,
de manera que així s'evitaven la competència
i es podien instal·lar bé
i, com a consomència,
generar sobre la Ciutat de Porca o el Mita,
que era una zona molt perillosa d'anar-hi
com podia ser devorat per aquests humans.
Una manera, senyor Carbonell,
parlant clar, de marcar terreny?
Jo penso que sí.
Els bambífers són tots molt territorials,
els primats també,
i la forma de fer córrer uns usos socials
que és un lloc perillós,
precisament,
i a més que eliminant la base de l'estructura tròfica.
És a dir, tu elimines els teus competidors
matant els que poden reproduir-se
i, a més a més, generant socialment
una por de que la muntanya
atapurquen la muntanya dels caníols.
Vostès fins i tot han qualificat,
llegint, per exemple, en el seu blog
que es pot consultar per internet,
que es tractaria d'un gran tiberi
per a les paraules textuals.
Sí, sí, es tractaria de menjades sistemàtiques
que es farien en grups que segurament
arribaven a la serra i les coneixien
perquè no havien tingut en aquestes socials
la informació
que era la muntanya dels caníols.
Aquí a Espanya, aquí a Catalunya,
no cal dir-ho que aquesta notícia
ha donat la volta al món,
però si fan una consulta per internet
també podran comprovar
que aquestes troballades han donat la volta
en els diaris, les publicacions d'arreu del món.
Però suposat.
Sembla mentida, senyor Carbonell,
com el focus mediàtic és capaç de centrar-se.
No sé si fins i tot aquest fet
pot comportar certa incomoditat
o certa pressió,
tenir sempre la premsa,
els mitjans de comunicació
tan a sobre de vostès.
Jo penso que socialitzar l'evolució humana
és important
i per això cal fer un esforç
tot i que moltes vegades
estàs cansat perquè estàs treballant,
estàs fent els articles,
estàs buscant diners a les fundacions
perquè els equips de joves puguin treballar.
Però jo penso que a l'altre,
la garantia que
una bona salut social
és que la gent del carrer
s'interessi per aquestes qüestions.
És a dir,
que la gent del carrer
no tan sols
sigui educada
en aquestes perspectives,
sinó que la mateixa gent del carrer
tingui capacitat crítica
per poder entendre
la importància que té l'evolució
i els canvis culturals
en la formació de la nostra espècie.
I a més a més,
crec sincerament
que això s'ha aconseguit
perquè es palpava.
Aquest tema de conversa
estava al carrer,
en conversava la gent.
És molt important.
És molt important
que la gent
faci seva converses d'aquest tipus
i que es comenci a parlar d'espècies,
de comportaments culturals,
d'hàbits
i que la gent tingui
un coneixement
de com ha evolucionat
el nostre llinatge,
el llinatge humà.
Perquè això es permetrà
ser molt més crítics
amb el que ha de fer
la nostra espècie
en la nostra societat.
Esperem que sigui així.
Creu que actualment
ens interessem més
pel nostre passat,
pels nostres antecessors,
que no pas uns anys abans?
Jo penso que sí.
Jo penso que la gent
davant de la incertitud
que hi ha
en la nostra societat,
en la nostra espècie,
en matèries primes,
el canvi climàtic,
les discussions socials,
les crises de les religions,
l'augment de certs sectors,
això implica
conèixer el passat
per documentar-nos
realment què volem fer
en la nostra espècie
en el futur.
Jo sempre ho dic
que a mi
el que m'interessa
és conèixer el futur.
el futur és com treballar
per construir-lo
d'una forma molt més
consistent
que ho hem fet fins ara.
I si volem saber
com fer-ho,
el més important
és saber que volem
fer que construir aquest futur
és buscar en el passat
quins errors,
quins problemes
han tingut
les espècies humanes
a l'adaptar-se.
Recordo que fa uns mesos
amb motiu de la presentació
del llibre
Entendre la ciència
que vostè va coescriure
amb el professor Policar Portolà,
també vam tenir
l'oportunitat
de parlar amb vostè
i comentàvem
aquesta qüestió,
el nivell de converses
a carrer va sorgir
si la gent parlava
més d'aquestes qüestions,
si parlava més de futbol,
em sembla mentida,
no?
A mesos després,
doncs,
aquestes qüestions
que vostès reivindicaven,
doncs,
ni que sigui per uns dies
han tornat a sortir al carrer.
Sí,
és molt important,
eh?
Jo torno a repetir,
és un fet substancial
en l'evolució humana
el fet
que ens fem interessar
a tothom
per aquests problemes.
Per què?
Perquè és un problema
que ens pertoca a tots.
No és un problema
dels científics,
quan parlen
que els científics
hem de treballar
per conèixer,
i també hem de treballar
per conèixer,
per interpretar
i també
per donar elements
de reflexió
sobre el funcionament.
I jo sempre he dit
que quan aconseguim
que la ciència
i el coneixement
sigui debatuda
socialment
cada dia de la setmana,
almenys cada setmana
com passa amb el futbol,
que és un esport,
també aconseguirem
canviar,
jo penso molt,
la direcció
que té l'espècie
a nivell de socialització.
Abans parlàvem
de la presència
de mitjans
de comunicació,
del focus mediàtic
que s'ha centrat
davant
d'una troballa
tan important
com aquesta.
A més a més,
durant aquest estada
a Taperca
van ser molts
dels mitjans
de comunicació
que van interessar-se
i fins i tot
organitzen vostès
rutes
per als mitjans
de comunicació,
entrevistes concertades.
Com funciona això,
senyor Correna?
Nosaltres
fem moltes coses
que ens dediquem
quan hi ha mitjans
especialitzats,
que ho han fet molts,
per exemple,
el dia de Tarragona,
el món del país,
etcètera,
facilitem
que puguin entrar
a dins de les qüestions
claus
i que puguin tenir
una informació
de primera mà
per tal d'evitar
que les informacions
siguin distorsionades.
Els nostres mètodes
normalment
sempre són els mateixos,
són fer descobertes,
fer articles
en revistes d'impacte
del prestigi internacional
i llavors
fer roles de premsa
explicant aquesta qüestió.
Canibalisme
el vam descobrir
el 94,
es va publicar
de seguida
la revista Science
i més tard
les noves descobertes
ara ja s'estan treballant,
i hem fet
algunes publicacions
a l'última
en els procèdics
de l'Acadèmia
dels Estats Units
i volem que
tots els mitjans
de comunicació,
tant els científics
com els culturals
normals,
tinguin informació
de primera mà.
Aquestes últimes
excavacions
també han estat
força profitoses
perquè,
com comentàvem abans,
també em permet
reafirmar
el que vostès
ja feia temps
que comentaven,
que hi havia
espècies,
hi havia restes
d'espècies
de fa un milió
400 mil anys.
Troballes també
molt significativa,
senyor Carbonell.
Espectacular,
perquè,
de portar,
ja ho hem dit
moltes vegades,
és el jaciment
del jaciment.
És un lloc
extraordinari
que ha proporcionat
milers de restes humanes,
cosa que és
absolutament estrany
en els altres jaciments,
i d'una antiquetat
que van des
un milió
quatre cents mil,
com m'he deia,
és pràcticament
fins ara.
És a dir,
de portar,
podem resseguir
pràcticament
tota l'evolució
dels euroasiàtics
des d'un milió
quatre cents
fins ara.
ens faltarien
quatre cents mil anys més,
de portar,
fins a dos milions
per completar-la.
I jo no sé,
de portar que és tan ric
i tan important
que no dic
que no puguem
tocar en el futur
coses més antiques.
Quines més sorpreses
els pot deparar
a Tapuerca?
Ja estem buscant
neandertals
amb diverses coves
que hem fet sondejos,
estem a 20,
25 mil,
30 mil,
i és molt possible
que també tinguem
en aquests
llociments magnífics
de la llocera
de Tapuerca
restes d'aquesta espècie.
Tindríem, per tant,
totes les espècies
que hem poblat a Euròsia.
Ja per acabar,
senyor Carbonell
ens comentava
que vostè
té un estiu
amb una agenda
especialment apretada,
ara es troba
en aquest jaciment
de l'abric de Romaní.
Després ens comentava
que ja té previstes
també participar
en altres excavacions.
Sí,
l'equip
de l'Institut de Pel·lícula
i Humana
i Evològia Social
i la Rubí de Virgili
en aquests moments
està treballant
a tots els continents,
amb diferents equips,
diferents doctors,
diferents especialistes.
Jo procuro
fer convenis,
fer visites
a aquests jaciments
per cooperar
i col·laborar
amb els equips
que s'estan treballant.
Senyor Udal Carbonell,
director de l'Institut Català
de Pel·lícula,
Ecologia Humana
i Evolució Social,
moltes gràcies de veritat
per dedicar-nos uns minuts
i contestar la trucada
a Tarragona Ràdio.
Fins la propera.
Adéu, bon dia.