7 minuts seran dos quarts d'una del migdia.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Estem molt ben acompanyats.
És aquí, entre nosaltres, a l'estat de les festes,
Salvador Fa, director de l'Esbar d'Ensaire de Tarragona.
Salvador, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
El Salvador ha estat distingit amb la creu de Sant Jordi,
que atorga el govern de la Generalitat,
la propera setmana, dilluns, si no m'equivoco.
Sí, dilluns a les 7 de la tarda, al Teatre del Liceu.
És el dia que li faran lliurament d'aquest guardó.
Quan li van dir, Salvador?
El divendres de la setmana passada.
Van trucar per telèfon? Com va anar la cosa? Expliqui'ns-ho.
Sí, sí, em van telefonar.
Em va telefonar el conseller de Cultura de la Generalitat,
doncs el Mascarell.
Sí.
I em va comunicar això,
que havien acordat de concedir-me la creu de Sant Jordi.
I què va passar en aquell moment?
No diguis que no regues, ens quedaria així una miqueta.
Sí, de moment et quedes una miqueta amb cara de tonto.
I dius bé, ja ara què?
Què he de fer jo, ara que soc creu de Sant Jordi, no?
Sí, bueno, mira,
seguir el mateix, eh?
O sigui, jo ja considerava que la màxima distinció
que em podien donar va ser quan me van fer fill per directe a Tarragona.
Ja considerava que allò era la màxima distinció que se'm podia fer,
perquè, doncs, per la penya que jo he fet,
com que no considero que tingui tanta importància com és això,
perquè, doncs, bueno,
el meu ha sigut sempre fer ballar i divertir la gent ballant.
O sigui que no he treballat mai perquè se'm pagués res.
O sigui, sempre ho he fet perquè, doncs, m'ha agradat
i no considerava tanta cosa com la de fill per directe.
Però, bueno, aleshores, ara la Generalitat s'ha cantat
per donar-me la creu de Sant Jordi.
Doncs, bueno, tot sigui benvingut, no?
La família deu estar entusiasmada.
Home.
Perquè les famílies, generalment,
quan algú de casa rep un homenatge d'aquestes característiques...
Home, esclar, indiscutible.
Bueno, la família i tots vosaltres, tots els amics...
Home, ja ens ha fet molta alegria,
perquè hi ha una constància real en aquesta ciutat
de tota la feina que ha fet durant dècades per la dansa tradicional.
Sí, només 54 anys.
No res, això són quatre dies.
Sí, són no res.
Ara, li ha condit, eh?
Li ha donat temps de fer coses.
Sí, sí, sí, Déu n'hi do.
Parlava de reconeixement.
Jo imagino que una persona com a vostè,
que s'estima tant la dansa tradicional
i amb aquests més de 50 anys treballant-hi,
el reconeixement és que tothom el consideri a vostè
com una persona molt vinculada al món de la dansa
i que ha après molt
i que ha ensenyat tot allò que ha après els altres després, no?
Sí, jo, més que res,
el que trobo que és satisfactori molt, moltíssim,
és el que veigis que la gent t'aprècia.
Per exemple, un cas anecdòtic, doncs,
avui m'ha telefonat la Núria Segur,
la delegada del govern de Quitarragona,
i m'ho ha telefonat amb molta alegria
perquè resulta que va ser balladora de les bars amb mi.
O sigui que jo, quan ella era jove,
esclar, bé, no és massa gran, doncs, no?
Però doncs ja ballava a les bars de Vilavella, ella.
i jo era el director.
O sigui que, doncs,
què veus és que la gent t'aprècia i ens recorda,
doncs és de molt agrair.
Va començar als 10 anys en el món de la dansa tradicional.
Jo vaig començar a ballar als 10 anys.
I com va anar?
De casualitat?
A casa seva ja hi havia una afició?
No, el meu pare era el delegat de les bars d'educació.
Això és una anissaga, doncs, a casa seva, eh?
Sí.
El meu pare ja va ser el que va començar
a les bars de l'harmonia l'any 27.
O sigui, fa uns quants anys.
Llavors, a l'acabar la guerra,
doncs, no van poder continuar amb les bars de l'harmonia
pels motius que tots sabem
que, doncs, llavors no podia ser això.
I llavors van posar-se dintre d'educació i descans
i van muntar a les bars d'educació i descans.
Jo, doncs, als 10, 11 anys,
ja vaig començar a ballar allà.
I, bueno...
Després vaig anar a l'acadèmia,
vaig preocupar d'aprendre una miqueta
perquè m'agradava el món aquest
i em vaig posar a dirigir els 20 anys.
I ha passat per diferents esbars.
Buah!
Ja ni se'n recorda, no?
Sí, a Marsà, a Falset, a Torre d'Embarra,
a Lleixà també va ser?
A l'Espluga de Francolí
i els que vaig portar més anys com a director
van ser el de Lleixà,
que el vaig portar durant 8 o 9 anys
i el de Vilaveda, que el vaig portar durant 14 anys.
I el de Tarragona, quant de temps?
I el de Tarragona l'any que ve en farà 25.
25, que no fa gaire també li van fer un homenatge a l'Espluga.
Però la primera època, sí,
la primera època ja el vaig portar jo,
fins que es va desfer l'any 68.
O sigui que ja el vaig portar una temporada, doncs.
Quantes coreografies no haurà fet, senyor Fa?
I se'n recorda, no?
No.
És impossible.
Bueno, has de fiar-te una miqueta
del que trobes escrit,
del que han fet els altres,
més que del que he fet jo,
perquè, doncs, és clar,
és una trajectòria molt llarga.
Vaig ser el que vaig recuperar
al Vall del Sant Cris de Solomó,
vaig crear la coreografia jo
quan se va estrenar l'any 72.
En un moment en què
aquesta recuperació dels valls antics
i valls parlats
no s'ho vintejaven gaire, eh?
No, no, bueno, però...
Posteriorment ja sí,
però en aquella època, el 70...
Sí, va donar la casualitat
que el Joan Creus,
en Pau Descansi,
que era l'arcalde,
doncs, em coneixia,
va dir, home, escolta,
m'hauries de recuperar
el Vall del Sant Cris.
Cada any se celebra...
Jo dic, bueno,
ja veurem què podem fer
i, bueno,
ens ho vam haver d'inventar bestant,
però, doncs, bueno,
vam poder aconseguir que es fes
i se segueix fent.
Amb les varen nat,
no diré per tot el món,
però sí per molts països,
per moltes ciutats,
per molts llocs...
Sí,
a Espanya es pot dir
que amb totes les autonomies.
La prova és que el dia
que em van fer aquest últim homenatge
que em van fer,
l'any 2002,
em sembla que va ser,
van vindre aquí
presents, doncs,
de vuit autonomies,
de representants
de vuit autonomies,
però, a més a més,
per carta en tinc
de quatre o cinc més
que no van poder vindre
i es van justificar.
O sigui que,
bueno,
un reconeixement,
diem-li,
de tot Espanya,
així que no és ja
d'aquí sol.
Home,
i aquest reconeixement,
no hi ha dubte
que és un reconeixement personal,
a Salvador fa,
però coneixent-lo vostè,
segur que el fa extensiu
a tot l'Esbar.
No hi ha dubte.
Sí, home,
això és indiscutible,
jo sempre he dit el mateix,
si no fos pels esbars,
si jo no fos ningú.
Dins,
en el si de les bars,
recordem que s'ha recuperat,
parlava del Vall de Sant Cris,
però en el si de les bars
d'Ansella de Tarragona,
el Vall de Pastorets,
els Set Pecats,
el de Gitanes.
El de Gitanes, sí.
A banda de tots aquells festivals,
el de Cosis.
Tot això s'ha anat recuperant
dintre de les bars, sí.
És a dir,
que continuen actius.
Jo no he intervingut massa
en aquests nous balls,
però...
S'ho ha mirat en la distància,
podríem dir.
No,
és que sortint-la tot a més
a fer coses, no?
que no m'ha de fer sempre el mateix.
Home,
però continuo actiu
dins de les bars.
Sí, sí, sí.
Continuo com a director,
sí que no...
No hi ha dubte.
No em deixen plegar.
Home,
i vol dir que en el fons
a vostè tampoc no li agradaria plegar.
Bueno,
de fet me agrada...
Després de 50 i no sé quants anys,
vostè concebeix la seva vida
sense tenir el vincle directe
amb les bars?
Jo diria que no.
No,
és que,
bueno,
és que de fet,
doncs,
no,
a part de tot,
és que m'ho passo bé.
O sigui,
veus que la gent t'aprecia,
i em veus que la gent,
doncs,
està amb tu.
O sigui,
llavors dius,
com puc plegar?
O sigui,
no puc plegar,
no?
Perquè ja tens l'apoi
de tanta gent.
Clar,
vostè diu la gent de les bars,
però cada cop que fan actuacions
ja sap que el públic també
és fidel
i que no es perden
cap dels espectacles
que vostès organitzen.
Li han explicat una miqueta
com va el protocol
de l'acte de dilluns?
No.
Però li han d'explicar,
em penso no o no,
a vosaltres llarg.
M'han dit
que em telefonarien
ahir o avui,
i espero que,
bueno,
cada dia quan m'han telefonat,
si m'han telefonat tres vegades
o quatre,
m'han telefonat els migdies.
Clar,
ells calculen
que a l'hora dels migdies
és l'hora de trobar
el sacat de la gent,
no?
Llavors,
però no m'han telefonat,
no m'han dit res,
suposo que avui
m'ha deuran telefonat
i m'ha deuran dir què.
Com veu el panorama
dels esbars actualment?
Vostè que té una mirada
en perspectiva
després de tants anys.
Bueno.
Bueno,
ui,
aquest,
bueno.
Els que ja es mantenen,
es consoliden,
però no sorgeixen de nous o com?
No,
no,
que tinc molta gent
al lloc de les bar
i molt vàlids,
eh?
Tinc molta gent
i molt vàlids.
I de relleu generacional
com anem?
Vol?
El relleu generacional
de nous valors,
nous joves
que s'incorporan
als esbars.
Ara,
a la porta
de la Maria Claustra,
la meva filla,
la subdirecció
de la porta
del Joan Carles Gil,
o sigui que,
de fet,
hi ha gent
que posen tirar
les bars
endavant,
no hi ha problema.
Aquest el de Tarragona,
però en general,
el món de les bars,
vostè creu que encara hi ha joves
que estan interessats
i es van incorporant?
Bueno,
hi ha molts esbars
que tenen problemes.
Per això li deia
que alguns sí que tenen
alguna dificultat.
Nosaltres de moment no.
Oi,
que continuïm.
De moment no,
de moment no tenim problemes,
home,
sempre voldries tindre més gent,
això és indiscutible,
però,
doncs bé,
hi ha els que hi ha
i no hi ha més volta de full.
Senyor Salvador Fa,
de veritat
i molt sincerament,
des d'aquesta casa
de Tarragona Ràdio
el felicitem amb molt de carinyo
perquè ens ha fet molta il·lusió
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui.
Moltes gràcies a vosaltres
d'haver-m'invitat.
I ara,
i bona Santa Tecla.
Doncs ja ens veurem.
Adéu-siau.