Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Minuts, serà un quart de dotze del migdia.
En uns minuts saludarem el conseller d'Educació i Universitats,
Joan Manel del Pozo,
que ja ha arribat als nostres estudis de l'Avinguda Roma.
Però abans, com els dèiem,
avui volem felicitar dos clubs de la ciutat de Tarragona,
la Cultural de Torreforta i el Bonavista,
amb dues entitats,
han assolit la categoria de primera territorial aquest cap de setmana.
Joan Andreu Pérez, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
En Joan Andreu Pérez, company de la redacció d'Esports,
comentarem aquest fet important.
A vegades ens quedem només amb aquestes categories d'honor
i no podem oblidar aquests clubs de la ciutat
que fan la cursa del corredor de fons, podríem dir, no?
Així és, no obstant, cal dir, per exemple,
que pel partit que es va jugar a Tarragona,
el partit de tornada entre el Torreforta i el Flix,
i que va representar l'ascens del conjunt de Ponent,
hi era en el camp prop de 1.100 persones.
fet que és important i cal tenir en compte.
Aquest cap de setmana ha estat també important,
ho va fer la setmana anterior amb l'ascens del Nàstic.
A primera divisió aquest cap de setmana han pujat el Bonavista,
que va eliminar l'Horta,
empatar a 1 al camp d'aquest darrer equip,
el camp clar, el Bonavista i el Torreforta.
Per tant, l'any que ve tornaran a competir junts a la primera regional.
L'altre equip ho feia abans, dissabte,
que pujava en aquesta categoria.
La primera territorial era el Torreforta,
que s'imposava 4-0 al Flix,
al seu propi terreny de joc,
i com dèiem, davant d'una expectació important a les grades.
Saludem els presidents de les dues entitats.
Edmundo Pérez, president del Bonavista.
Bon dia.
Bon dia.
Bé, i va ser un dia important pel Bonavista.
En el partit d'anada s'havia empatat a 0
al camp del seu equip,
al camp del Bonavista.
Ahir, davant de molta pressió,
davant de moltes dificultats,
es va saber empatar 1
i amb això complir una mica l'ascens i el retorn,
en una categoria en la qual havia estat sempre el Bonavista.
Pues sí, fue un partido muy difícil
y muy complicado,
porque fue muy complicado aquel campo,
a parte de la presión de la gente
y bueno, nosotros jugamos bien,
pero hasta que nos salió el penalti que pitaron
y bueno, es un partido de mucha pressión,
es que no, hay que vivirlo, vaya,
yo es que no, hay que estar allí para verlo.
Es que queda sense paraules.
Li pregunto en tot cas el que deia en aquesta primera resposta,
que a sobra han de jugar en un camp en unes condicions complicades,
els van petar un penal en contra,
pel que era doble complicat poder passar a la animatòria
i a missó puja de categoria.
Sí, pues un penalti en contra,
que bueno,
un penalti que el árbitro ve y lo pita,
y bueno, pero es que es complicado porque cuando ya te meten un gol
y como te lo meten así de penalti,
pues es muy complicado,
y luego la presión de la gente en el campo
y tienes que estar pendiente de la gente,
del equipo, de todo.
Aquest matí sentíem a l'informatiu de primera hora
l'ambient,
quan sentíem les seves paraules d'eufòria,
l'ambient que respirava l'autobús,
l'autocar de tornada cap a Tarragona.
Realment, per tant,
l'afició cal dir que hi va acompanyar l'equip en aquest desplaçament, no?
Sí, nos acompañaron,
fuimos dos autobuses, dos autocares,
y bueno, la afición, pues, muy bien.
Nos han respondido hasta última hora,
han estado con nosotros en toda la temporada
y bueno, yo estoy muy agradecido a la afición
y a todo el barrio.
I ara preparar la propera temporada,
una temporada en la que es tornarà a competir
en una categoria que ya coneixen,
que es la primera territorial.
Sí, más complicada todavía que segunda,
mucho más,
porque nos conocemos ya todos los equipos.
La base de l'equip,
m'imagino, o no,
continuarà
sent una mica
l'eix
amb el que jugui aquest any
el conjunt del Bonavista?
Bueno,
yo he estado hablando
con los jugadores
y yo
cuento con todos ellos ahora.
Luego ya lo que haga cada jugador,
esto del fútbol ya sabes que los jugadores
se van de un sitio a otro,
pero yo de momento
cuento con todos los que tengo,
pero esta temporada con los que tengo,
cuento para la temporada que viene.
Si no, no me hubiera metido ya
para jugar un ascenso.
Dos diumenge
pujava el Bonavista,
ho feia al Camp de l'Horta
ahir a la tarda,
ho explicàvem també
en el transcurs del Tarragona Esportiva,
en la transmissió que fem
del partit del Nàstic.
Un dia abans, dissabte,
i com dèiem,
davant d'una gran expectació,
prop de 1.100 aficionats
hi van ser presents
al municipal de Torreforta
i pujava l'equip
que presideix
Manel Roldán.
Manel Roldán,
bon dia.
Bon dia,
Joan Teu.
En primer lloc,
em permets que feliciti
el meu amic
i company president
Edmundo Pérez.
Ho anàvem a fer,
però ho anàvem a fer abans,
després,
perquè tal els has eludit,
però ho podeu fer ara.
Edmundo,
felicidades por el ascenso.
Gracias, igualmente.
Muchas gracias, hombre.
Manel,
el que dissabte guanyàveu
era 4-0
el resultat davant del Flix.
Una gran expectació
i es torna a la categoria
que mai hagués tingut
que perdre el Torreforta.
Sí, bueno,
és així.
Una vegada es guanya
i una altra vegada
es perds
i les categories
i tot,
però, bueno,
l'important és que
ho vam aconseguir,
que les promocions,
doncs,
és una cosa
que mai
et fa por,
mai ho tens clar,
el que pot passar,
pot passar qualsevol cosa,
molta bona temporada
que hagués fet,
però,
en aquest cas,
com esperàvem,
va sortir bé
i vam aconseguir
tornar una altra vegada
a la primera territorial.
Una gran expectació,
la que hi havia
i l'equip que no va fallar,
ja des d'un primer moment,
l'equip va començar
a marcar gols
i es va quedar en quatre
davant d'un equip
que al partit de Nadà
havíeu empatat
a tres amb ells.
Sí,
allà va ser diferent,
és un cap
diferent
al nostre,
amb dimensions,
amb gesta natural,
però el tren de joc
estava molt malament,
pelota no corria,
o sigui,
era un camp
que pel nostre tipus de joc
i els nostres jugadors
els va anar
molt malament,
molt malament
perquè corrien
més que la pilota
i va sortir
com ja sabeu
amb aquest resultat
de 3 a 3,
però estava
a part
que sempre tens
aquesta por
de que pot
qualsevol cosa,
però
estaven tots
bastant confiats
que a casa nostra
la superaríem.
Amb l'Edmundo
parlàvem
de l'ambient
i de la gent
que no va fallant
al partit d'ahir,
que va acompanyant
autobusos,
al Torreforta
no li va caler
perquè jugava a casa,
però Déu-n'hi-do
l'ambient
que respirava
les grades
en cap 6 i en 8.
Sí,
sí,
van tenir,
com ha dit també
en l'Edmundo
tot el recolzament
dels nostres socis,
aficionats,
i inclús
van fer-te de presència
inclús el seu president,
el senyor Andreu,
el president del Nàstic,
i de les penyes
que tenen,
sobretot les de Torreforta,
i inclús la mascota
del Nàstic
està animant
tot el partit
als nostres dos.
Per concretar
i per finalitzar
breument,
futur,
li hem preguntat
al president del Bonavis
que li diu
que es quedaria amb tot,
el president del Torreforta
també s'ho quedaria amb tot?
Jo m'ho quedaria amb tot,
però ja saps que
això no és possible,
i a part,
fins que no passés
la promoció,
no estaven disposats
tampoc a veure
quina plantilla
teníem que fer,
és el que ara,
a partir d'avui mateix,
suposo que ja
estan treballant
tant l'entrenador
com el Moïcés González,
que com saps,
és el vicepresident esportiu
que s'encarrega
del primer equip.
Manel Rodan,
president del Torreforta,
gràcies per atendre
els micròfons
de Tarraona Ràdio,
en un dia tan important
per l'entitat
i fins l'any que ve
a nivell de competició
amb la Primera Territorial.
Moltes gràcies a vosaltres
per tot,
també.
Gràcies a Manel Rodan,
també gràcies a l'Edmundo Pérez,
president del Bonavista,
i sort per la tornada
a la Primera Territorial,
l'Edmundo.
Vale, gracias.
Déu, bon dia.
Moltes gràcies a tots dos
i enhorabona
a Manel Rodan,
a Edmundo Pérez,
a Joan Andreu Pérez,
moltes gràcies,
fins després.
Fins després.
Nosaltres seguim endavant
des del matí de Tarraona Ràdio.
Passen set minuts i mig,
en d'un quart de dotze,
fem una pausa
i parlem d'educació.