Pràcticament tres quarts d'una del migdia,
la música que sona de fons ens porta a la representació del retaula,
que demà, com mana la tradició, cada 20 de setembre,
arribarà a la càtedra de Tarragona.
Així reprenem el matí de Tarragona Ràdio, parlant del retaula,
reprenent el programa amb més continguts relacionats amb Santa Tecla,
amb la festa major de la ciutat de Tarragona,
i els reprenem des de l'estudi, des de l'estudi de l'Avinguda Roma,
ja que el tall de subministrament elèctric que hi ha hagut a l'estat de les festes,
a la Rambla, davant del Teatre Metropol, ens ha impedit de continuar el programa.
Hem conversat per telèfon amb l'Antoni Jordà,
el professor de la universitat que avui presenta aquest llibre
sobre la història de la ciutat de Tarragona,
però ara ja des de l'estudi, i amb la Yolanda García
i els seus convidats que han vingut a córrer cuita des de la Rambla
fins aquí, fins a l'Avinguda Roma.
Així que, Yolanda, bon dia de nou.
Hola, bon dia de nou. Ja s'has tret els patins, Jaume.
No sabia jo que el Jaume Guàs, director de l'SBAR,
que sabia patinar en línia.
No tenia ni idea, a banda de ser director de l'entitat.
Molt bé, eh? I a més has fet allò, els rebols i tot.
Sí, ho digues aca, és molt ben fet.
Fantàstic. Això ha fet possible que el Jaume ens pugui dir,
entre altres coses, que aquesta representació
no serà ni més ni menys que d'altres,
però sí que té una particularitat,
i és que tots aquells que la van iniciar en el seu dia
tenen 15 anys més.
O, dit d'una altra manera, diguem-ne més elegant,
el retaule de Santa Tecla compleix 15 anys.
15 anys, sí, molt, i amb molta alegria,
perquè realment, doncs, qui us ho tenia a dir, no?,
que arribaríem a 15 anys, no?
I fa 15 anys que vinc aquí a la ràdio a explicar el retaule.
Sí, senyor, i fa 15 anys,
i ho dic en el millor sentit de la paraula,
que preguntem el mateix,
i que el Jaume ens contesta el mateix,
perquè si ha fet 5 anys és perquè l'SBAR,
i aquesta peça en particular,
ha estat capaç d'integrar-se en allò que anomenem tradició.
Sí, ha sigut la gran sort, no?,
que són aquelles coses que no s'expliquen, no?
Fa 15 anys teníem molta por
de posar això en escena,
perquè creiem que, o creia,
que no ho entendria ningú,
que potser no funcionaria,
i realment des del primer dia això ha funcionat.
Ja no és ni del Jaume Guas,
ni de les Bars Santa Tecla,
sinó que és de Tarragona,
i jo crec que això és el més important, no?,
que sigui tradicional i popular
de les festes de Santa Tecla,
i que no sigui una coreografia del Jaume Guas
ni les Bars Santa Tecla, no?,
que és el retaule,
i això és molt important.
De totes maneres,
hi havia algun precedent,
tot va ser de nova creació,
com va anar la cosa de la creació del retaule?
Bé, de fet,
tot és una creació,
el que passa és que és un joc alegòric
fonamentat en la llegenda àurea de Santa Tecla, no?,
inspirat en les moxigangues de la Catalunya Nova.
A partir d'aquí, doncs,
vam crear una moxiganga, no?,
una moxiganga,
i vam estreure els quadres més representatius de la vida, no?
Òbviament no els podíem fer tots,
perquè pensàvem, doncs,
que tenia que ser una cosa de mida justa,
que no passés de més de mitja hora,
al contrari,
va durar 20 minuts, 25,
i vam intentar, doncs,
ajustar l'homatge impossible
a les coses més espectaculars,
entre cometes, no?,
de la vida de Santa Tecla.
Clar, s'ha de concebre,
s'ha de treballar sempre,
vigilant molt les fonts,
vigilant molt ser estricta
amb determinats cànons.
Jo no sé si això prèviament,
abans de presentar-ho en societat,
ha de passar algun control,
algun tipus de criteri,
t'ho pregunto perquè no ho sé.
No, el criteri és el del Coriògraf.
El vostre mateix.
Òbviament, nosaltres érem qui
arriesgàvem
l'aposta d'escena d'això.
Òbviament, doncs,
en Magí Seritzol,
que en aquella època estava a Cultura,
com en Badia,
que també estava,
i en Jordi Beltran,
que acabava de començar,
es van donar el suport moral
de dir,
tireu endavant que això és bo.
Això promet.
Això promet, no?
I llavors, bé, nosaltres,
cagadets,
però vam tirar endavant, no?
Però bé,
suposo que aquestes tres persones,
doncs,
van ser els que van donar
el do de pit com a tècnics,
en aquell moment de l'Ajuntament
de Cultura i Festes,
doncs, que es van tirar endavant
i es van donar aquest espenta, no?
Per entrar a la catedral a fer-ho.
Teníeu clar
que s'havia de representar la catedral, esclar?
Sí,
això és l'objectiu
que vam fer des de bon començament,
que era una peça
que es tenia que fer,
era religiosa per nosaltres,
era explicar la vida de Santa Tecla,
i això es tenia que fer dintre de la catedral.
No hi havia cap més lloc
o espai que ho poguessin fer.
Es va costar,
es va costar molt
poder accedir a la catedral
per poder representar aquesta peça,
però jo crec, doncs,
que el capítol catedralista
que s'ha portat sempre molt bé,
doncs, crec que ens ha donat
la plena confiança
que aquesta peça
ha d'estar dintre del catedral.
Un retaule que només ha sortit
dos cops de Tarragona.
Un va ser a Alts, no?
Un va ser a Poblet.
A Poblet, sí,
en el d'anys de religió.
Sí, en total s'ha fet
17, 18 vegades,
m'assembla,
17, 17, 18 vegades.
S'ha de comptar també
la representació extraordinària
del 900 aniversari
de la catedral,
que també va sortir,
i bé, doncs,
no s'ha fet només
que en llocs molt puntuals.
Crec que
que a Ells va ser
potser el més espectacular
dels retagadors
entrar dintre la basílica
de Santa Maria d'Elge,
que no hi ha pogut ballar ningú,
amb un cadafal
mitjaval increïble,
increïble,
que aquella gent,
cuidado, no ens feu res,
no ens feu res,
que això és molt vell,
és molt antic,
i nosaltres estàvem,
doncs, imagina't-ho,
és impressionant
poder ballar a Ells,
jo crec que la gent,
de tota la gent
que ha ballat a Ells,
doncs, crec que
és el record més important
del retaule,
a part d'haver l'estrenat,
no?
No s'ha modificat res
des d'aquell primer retaule?
No, no,
torno a repetir,
com cada any,
15 anys seguits,
els retaules han de tecle,
no ha variat.
Ni el vestuari,
ni res.
No,
coreogràficament
no ha variat mai,
el que passa que ara
me'n dono en compte
que amb el pas dels temps,
tècnicament,
el retaule de Santa Tecla
és molt millor ara
que el dia de la seva estrena,
perquè tècnicament
els ensaiers estan
molt més ben preparats
que fa 15 anys
darrere,
i això m'he d'aconte
perquè m'he estat mirant
molts vídeos
per aconseguir
els noms
de tots aquells
que van estrenar
i tots aquells
que l'han ballat,
perquè és una de les coses
que volem fer,
doncs,
enguany,
portar aquests 29 nois
que han passat pel retaule
i aquestes,
me sembla que són,
no,
perdó,
24 nois
i 29 noies
que han passat pel retaule,
portar-los a aquesta representació
especial,
especial,
entre cometes,
per nosaltres,
i tècnicament
el retaule ha canviat,
ha canviat tècnicament
perquè els ensaiers
tècnicament són millors.
Aquella primera Santa Tecla
ja deu ser tota una senyora?
Senyora amb dos fills.
Amb dos fills,
veus?
Sí, sí.
Quins anys donen molt de fill.
La segona també amb un fill
i ja tenim la tercera,
però sí, sí.
han passat tres santes,
o hi ha la tercera santa,
entre cometes,
santes,
vull dir,
les tres noies
que han fet de Santa Tecla,
però han passat
molta gent,
no,
i concretament hi ha quatre nois
que fa 15 anys
que estan ballant el retaule,
això també és una de les coses
importants,
no,
que hi hagi quatre nois
que hagin fet tots els retaules,
tots,
tots els que s'han fet,
no,
i això també t'omplo d'alegria,
no,
perquè realment doncs creus
que el retaule,
per als ensaiers,
és una cosa molt important,
perquè ningú vol deixar
de fer el retaule,
però òbviament ja s'ha de donar
pas a la gent que està darrere,
no,
i si algú deixa d'actuar a les bars,
doncs ha d'entrar un altre,
no,
i ningú vol deixar de fer el retaule,
això és una cosa
que a vegades m'aprovogeix a mi
problemes perquè hi ha gent
que està tota la vida
fent de substitut,
i això tampoc és bon,
però bé,
no puc fer res més,
tampoc hi ha els nois que hi ha
i les noies que hi ha,
no puc fer més.
Pel que fa al públic,
quantes persones creieu
que poden contemplar cada any
el retaule?
Bé,
els tècnics ens diuen
que a la cadera
li caben mil persones
i que l'omplim,
no?
De fet,
nosaltres fem mil,
mil i escaig de programes
i els donem tots,
per tant,
jo crec que sí,
fem sempre aquests mil.
Suposo que com el primer any,
el boom que va tenir el primer any
no ha sigut mai,
perquè allò va ser,
bueno,
va ser algo sèrio,
algo que es va portar
molts problemes
perquè realment la catalana
es va...
és que la gent estava,
inclús per els passadissos
que no es veu res,
només se sent la música,
jo no sé què miraven,
jo que sortia
de l'altar major
vaig tenir molts problemes
per arribar
a saludar,
tot i que
que tenia que saludar
perquè creia
que la gent me l'ha dit
que tenia que saludar
perquè és l'estrena
i des d'aquell dia
estic saludant cada any,
però cada any
m'acosta arribar
a l'escenari,
però bé,
com que no et coneixen,
dius no,
com que no es pot passar,
que no es pot passar,
i esclar,
jo dic,
és que tinc d'anar dalt
de l'escenari
com ho veieu,
però bé,
jo crec que
la il·lusió
del primer dia
ja és cada any
i això sí que ho he de repetir
que a mi també
se'm posen els peus
de punta
i aquella
espurna
de llàgrim
als ulls
perquè realment
impressiona el retaule
i jo crec que
si impressiona la gent
que cada any
ho està fent
doncs la gent
que va per primera vegada
o la gent que repeteix
està allí
perquè
algú deu portar
el retaule
a la Santa Tegla
que la gent
hi va cada any.
Aquí intentem
explicar-ho cada any
quan parlem
amb el Jaume
però explicar-vos una cosa
viure-ho
és una ben altra
diferent
per tant
pensin que demà
la cita
a quarts d'onze
a la catedral.
Dos quarts d'onze
sigueu puntuals
en guany
hi haurà una extra
que hem volgut
fer un detall
com a fidelitat
a tot aquest públic
que ens acompanya
i demà
tindran
una novetat.
Sorpresa.
També hi haurà
una altra sorpresa
que va promès
la Iolanda
que definitivament
demà vindrà
a veure
el retaule
de Santa Tegla
i se centrarà
al costat
de la presidenta
després de 15 anys
la Iolanda
per fi
podrà vindre
i m'ho ha promès
que dolent
el que acaba de fer
parlem d'una altra cosa
del retaule
en fi
que l'ESBAR
és molt treballador
ja ho saben vostès
i no només preparen
clar
el fet que ho facin cada any
no vol dir
que no s'hagi de treballar
dies previs
a la representació
i setmanes
fins i tot
però també prepareu
un altre espectacle
per Santa Tegla
al Teatre Metropol
amb un ESBAR convidat
en guanyes el de Rubí?
sí, en guanyes
ja amb la Caixa Terrassa
doncs hem pogut portar
les bars d'ençària de Rubí
esbar important, eh?
sí, és un dels millors
esbars que actualment
està a Catalunya
que hi ha a Catalunya
i jo crec que és un
ple poder el tindre
la nit de dansa
perquè són espectacles
que intentem
que siguin d'una hora
justa
perquè com que hi ha
tantes coses
intentem que sigui
una hora
on totes les coreografies
que siguin noves
que tirin endavant
i llavors per això
és important
veure les bars d'ençària de Rubí
perquè és un referent
a la majoria dels bars de Catalunya
que fa amb
si m'equivoco
em rectifica
es tinc entès
que és d'aquells
els bars que fan
molta creació
sí
que juguen molt
amb el contemporani
també en determinats
jugant al contemporani
han canviat de direcció
bueno, ho feien
si més no abans
era una dansa
més avantguardista
més cap al contemporani
és la nova tendència
que s'ha buscat
en el món dels esbars
però no podem deixar
mai de la relta tradicional
perquè realment
és d'on surtim
i és on tenim
que catalogar-se
els esbars
no podem fer dansa contemporana
perquè realment
no són contemporanis
no tenim la propostió
de ballarins contemporanis
per tant
tenim que fer la nostra
òbviament que podem utilitzar
formes i maneres
tant de dansa clàssica
com de contemporani
però són d'ensaires
no són ballarins
i per tant
crec que els esbars
tenim
el nostre espai
està entre
ni una cosa
ni l'altra
està entre mig
i l'esbar de Rubí
aquesta vegada
no ens portarà
coses contemporanis
sinó que ens portarà
coses d'arreu tradicional
que també
és una de les coses
que per mi
realment
l'esbar de Rubí
és on te va triomfar
i on te va tirar amunt
i és el seu renom
amb els grans espectacles
com el Carnot Toltes
o com les Itanes de Rubí
vull dir
tots aquests espectacles
crec que ha fet
l'esbar de Rubí
són dansa tradicional
que d'arreu
que funciona molt bé
com a espectacle
serà el diumenge
sí
el diumenge
a les 7 de la tarda
és una entrada
amb invitació
perquè la Caixa Terrassa
volia fer invitacions
i vam crear el conveni
per ajustar
perquè clar
l'esbar de Rubí
és un esbar
que hi pot anar
molta gent
llavors l'aforament
ja sabem que és limitat
però bé
jo suposo que
hi haurà
invitacions per a tothom
com sempre
i podem gaudir
de l'esbar de Rubí
estareu a punt
malgrat el cap de setmana
intens
intensíssim
del que gaudirem
sí no
és clar
perquè avui mateix
en Santa Tecla Petita
òbviament
l'esbar també participa
i veia
és que ja és un
això és un no parar
jo sempre ho dic
que el tret de sortida
per l'esbar
és el retaule
però òbviament
amb Santa Tecla Petita
també
perquè
és que
fer el muntatge
del Baig del Patatuf
petitet
és complicadíssim
perquè són molt petitets
però com de petitets
perquè els veus
i realment
els veus molt petitets
jo hi vaig anar
a l'estat general
que vam fer tots els espatlls
i realment són molt petits
jo és que
jo
jo no ho faig
jo és que no tinc
però el temple
perquè me'l poso molt nerviós
no
però realment
jo a veure que eren molt petitets
molt
molt molt molt
i clar
són els nens
i no ens enganyem
els papes i les mames
a vegades són més pesadets
no bueno
però home
perquè
ai perquè clar
perquè ens fa gràcia
i ens passa a tots
i la cada satisfacció
i com t'acaba la baba
quan veus el nen
aquell que està fent el Patatuf
que
no és que sigui un ball fàcil
ni tampoc difícil
però òbviament
aquesta cananya és molt petita
per recordar-se
i llavors
clar
amb el bujit
de la gent
que els veus
per allà al mig
que no els veus
perquè realment
passen al serici
i com que hi ha
tot el públic damunt
passa el Patatuf
i són tan petits
que no els veuen
i jo avui
estava dient
que intentem
que a l'exhibició final
doncs ja que tenim
un escenari
a la plaça La Font
que tots els baix
pugin a dalt
de l'escenari
perquè són tan petits
que no
si no només els veuen
en la primera fila
i cada any han tingut
un escenari allí
i no s'ha utilitzat
jo crec que en guany
a veure si podem intentar
fer-los pujar
perquè és que no es veuen
és una llàstima
doncs intentarem
en gaudir-ne
de la Santa Tecla Petita
del Retaula
del Seguissi
naturalment
del que també
què diuen
aquestes galsades
de l'esbar
si és que realment
no home
crec que l'esbar
és la seva funció
ha sigut
des que va sortir
el Patatuf
i amb el Ball de Bastons
que van ser
els primers balls
que vam arrencar
jo crec que la funció
de l'esbar
ha sigut
recrear
aquests balls
per Santa Tecla
jo crec que tothom
pot estar ben content
dels esbar
que tenim a Tarragona
que han pogut recuperar
aquestes danses
o aquells balls
de carrer
i els portem dignament
tant un grup
com l'altre
i aquest seguiment
de milers i milers
de persones
que com les entitats
que formen part
del Seguissi
i altres entitats
que participen
directament de la festa
doncs estan al carrer
esperant que ens ofereixin
tot aquest treball
que fan als seus locals
i que llueixen
amb les millors gales
quan arriba
la data del 23 de setembre
i els dies anteriors
Jaume Guas
que en director
de l'esbar Santa Tecla
que dir-te que enhorabona
a tu i a tots els de l'esbar
i que demà
sigui un èxit
i que ens veurem
a la catedral
molt bé
però molts anys
moltes gràcies a vosaltres
a tu de veritat