10 minuts i serà la una del migdia.
Seguim en directe des de l'antic mercat del fòrum,
des de la seua actual de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
fent aquest programa especial que arrencava a les 10 en punt
per recordar avui 20 anys de ràdio,
20 anys d'un mitjà de comunicació local
vinculat amb la ciutat de Tarragona.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
I felicitats.
Felicitats també a vostè, bon dia.
No, felicitats a Valdros, que sou els que he fet la ràdio.
Bon dia i bona hora a tots.
Com veu la ràdio d'ara, amb la perspectiva que dóna el pas del temps,
20 anys, en fi, des del 86, que vostè ja era regidor de l'Ajuntament,
què li sembla l'evolució de la ràdio?
Jo crec que aquesta ràdio ha tingut una diferència fonamental, no?
És a dir, aquesta, la que estem avui,
la que després de 20 anys estem avaluant,
no ha sigut una ràdio municipal,
sinó que ha sigut una ràdio al servei de la ciutat.
Per què no ha sigut una ràdio municipal?
Perquè, malgrat que quan la van crear,
i en aquella època quan se van crear aquestes ràdios,
eren absolutament destinades al servei del Partit Socialista
i tot el que implicava un moviment
de crear una certa capacitat d'influència sobre la societat,
i la prova és que la majoria de les emissores municipals
que actualment circulen per Catalunya
han esdevingut emissores després, amb el pas del temps,
al servei de determinat partit polític,
aquesta, aquesta justament,
ha sigut una emissora al servei de la ciutadania
on la llibertat ha sigut la base de qualsevol raonament.
I ara he tingut la demostració fa un moment.
tots els representants dels partits polítics
que han vingut aquí,
cap d'ells s'ha queixat mai,
ni aquí avui,
de la trajectòria d'aquesta emissora,
on sempre hi ha imparat la llibertat,
sempre hi ha imparat
el respecte a la professionalitat
dels seus treballadors,
i on mai ha existit un discurs ideològic
a imposar a la pròpia ràdio.
Per aquesta raó,
per aquesta raó,
per aquesta llibertat,
per aquesta capacitat de servei,
per no estar la missora al servei d'una ideologia,
per no tindre un director,
com amb altres ràdios de Barcelona,
de l'Hospitalet,
de Sabadell, de Terrassa, etcètera,
un director amb carnet
d'un determinat partit polític,
perquè vostè m'assembla que no ho és,
de Convergència i Unida,
ja m'agradaria,
però vostè m'assembla que no ho és.
Com que això no ha succeït,
aquí hi ha hagut llibertat i pluralitat.
Si això hagués estat
en algun altre lloc de Catalunya,
vostè no seria vostè,
seria un altre,
amb carnet socialista,
i aleshores amb una ideologia marcada
i una manca de llibertat dels professionals.
Estic molt orgullós
del senyor Mosté,
de la senyora Mercè Martorell,
de tots els que han estat aquí,
i estic molt orgullós sobretot d'una cosa,
que els professionals d'aquesta ràdio
mai han admès,
mai han admès altra cosa
que la llibertat com un eix de treball propi.
Han admès queixes de l'alcalde
quan les coses no funcionaven
ni quan no hi havia suficient audiència.
Han admès felicitacions de l'alcalde
quan l'audiència ha pujat a nivells
que ens ha permès sortir
com una de les ràdios més escoltades
de la comarca o de les nostres comarques.
Però sobretot,
del que estic més orgullós,
i torno al principi,
és que amb aquesta emissora
no hi ha hagut mai ningú
amb carnet a la boca,
i que, per tant,
la llibertat i la pluralitat
ha sigut un element essencial.
I això, constato,
no és una casualitat
i és una excepció
amb les emissores municipals de Catalunya.
Més enllà d'aquesta valoració
sobre el tema ideològic...
Me l'ha demanat vostè.
Sí, sí.
Com veu la ràdio?
La veu absolutament preparada
per afrontar nous reptes,
tenint en compte això,
l'evolució ràpida de la societat,
l'evolució de les noves tecnologies,
l'evolució de la pròpia ciutat,
el creixement de la ciutat.
És evident que la ciutat de fa 20 anys
no és la d'ara.
És el mitjà de comunicació local
que necessita una ciutat com Tarragona?
La veritat és que,
a partir del congrés de 3GC...
El congrés de Barcelona,
de la telefonia mòbil.
A partir d'aquest moment,
que aquest congrés marca una fita històrica
amb tot el que és la comunicació,
una fita històrica que solament durarà
6 o 7 mesos, o un any,
vull dir, perquè el mateix número 2
de Microsoft ja marcava unes regles,
però que ell mateix deia que aquestes regles
durarien el que durarien.
A mi em dóna la sensació que estem assistint
a un procés on l'aparició de moltes tecnologies
fa que els professionals de la comunicació
estiguin, deixim-ho dir des de fora,
no sé si és absolutament, estiguin desconcertats.
Avui vostè pot parlar amb l'editor d'un diari,
amb l'editor d'un diari,
i preguntar-li si anirà al món de la comunicació televisiva
amb el digital,
i dir, bé, aniré perquè no em queda més remei,
però no sé el que passarà,
perquè tantes digitals és impossible.
vostè pot anar amb un editor d'una ràdio
o un gran comunicador de ràdio,
com pugui ser des d'un de l'Olmo
fins al Carlos Herrera,
passant pel Gabilondo,
i dir-li quin és el futur de la ràdio digital,
comunicació directa,
transporta el propi element bàsic de la societat,
que és el mòbil,
i li diran que estan en un mar de dubtes.
I aleshores jo diria que la pregunta seva
no té una resposta
o jo no estic capacitat per donar-la.
Sí li diré una cosa.
Arribarà un moment en la societat
on retornarem a la senzillesa,
a les coses senzilles,
on retornarem a les coses que ens facin feliços,
que siguin senzilles,
i que alhora donin un cert servei.
I per tant,
m'adona la sensació
que tanta agudesa
amb l'aprofundiment de les noves tecnologies
va cap a un carreró
que jo avui no li veig la llum al final.
En canvi,
constato des del punt de vista social i musical,
que probablement no té res a veure
amb el que vostè,
que la joventut actual
està tornant a les cançons dels anys 80.
Per tant,
deixi'm dir que
com qualsevol editor,
com qualsevol editor de diari,
de televisió o qualsevol editor,
jo estic desconcertat
i no sé a on anem.
Però en mig d'aquest panorama
desconcertant,
de canvis de possibilitats,
amunt i avall,
una ràdio local,
una ràdio d'una ciutat
com Tarragona,
un mitjà de comunicació,
té futur?
Té el futur
ajustat a tres franges horàries,
no en té més.
Les tres franges serien
de sis a vuit del dematí,
o de sis a vuit i mig del dematí.
Té una franja horària
ajustada al migdia,
diguéssim,
entre una i tres
i té una franja horària possible
entre vuit
de la nit
i deu
si hi ha programes
d'àmplia comunicació ciutadana,
com per exemple
el programa que vostès fan de futbol.
Jo diria que fora
d'aquaquests tres elements,
és a dir,
ara,
no ens escolta
pràcticament ningú,
només és perquè,
excepte aquests senyors
que han tingut
i senyores
que han tingut
l'amabilitat de venir.
Per tant,
quin és el tipus de ràdio
que s'ha de fer?
el que implica
la capacitat
de repetir
el que nosaltres estem fent ara
fins a cinc o sis vegades al dia.
És a dir,
si el grau d'emissió
bàsic d'aquesta ràdio
és de sis del dematí o de set,
s'aixeca a les set
o a les sis ja?
A les sis.
No,
la ràdio en directe
comença a les set.
Però s'aixeca a les set o s'aixeca a les set?
Home,
per començar a les set
s'aixeca a les cinc.
Per tant,
nosaltres tenim un programa,
una franja horària
que estem utilitzant
bàsicament
que és des de les set
fins a les dues del migdia.
el millor d'això,
el que és millor d'això,
tindria que estar repetit
constantment
durant la tarda
i durant la nit,
excepció d'una hora punta
que podria ser de 8 a 9
com una franja horària esportiva.
La celebració del 20 aniversari
seguirà aquesta nit.
Farem un sopar
amb 300 persones,
molts col·laboradors,
realitzadors
de programes,
locutors,
tècnics,
també responsables polítics.
Així que, alcalde,
gràcies per venir
aquest migdia.
No, me tenies que fer una pregunta.
De quina música?
Una cançó de l'any 86.
Ho estava apuntada aquí.
Digui'm,
quina cançó vol?
Ah, ara sí que...
Digui'm una cançó
de l'any 1986.
Hi ha un llibre esplèndid
de Rafael Alberti,
Solo el mar,
i una de les cançons
que parla de Marinero,
que jo crec que es tindria
que posar perquè és una copla
que la canta
entre la Pantoja
i la Rocío Jurado
a l'any 86.
Si la trobem,
li posarem al final del programa.
Alcalde.
I a més,
hi ha que tindre un record
per la...
No vull acabar.
Hi ha que tindre un record
per la millor cantant
del segle passat,
mal li pèssia
la senyora Mercè Martorell,
la millor cantant
del segle passat
i si hagués estudiat
hagués sigut
que és una senyora
que ho està passant
molt malament
en aquells moments
i que és la Rocío Jurado.
Alcalde,
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i feliç aniversari
també per vostè.
Gràcies i bon dia.
Amb l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal,
arribem ja pràcticament
a la una del migdia,
de seguida en titulars
de l'actualitat general
i amb els oients
que ens acompanyen aquí
a la sala de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
tancarem el programa
d'aquí uns minuts.