El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí, pràcticament 14 minuts,
en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant de l'inici del curs vinent,
que començarà, com tothom sap, el proper dimarts, dia 12,
després d'aquest enllarg cap de setmana festiu.
Començarà amb algunes novetats.
Segurament la més destacada és aquesta sisena hora lectiva
que faran una bona part dels centres educatius.
Hi haurà més professors i més alumnes en general,
i a més a més aquesta sisena hora.
En fi, per repassar l'inici del curs,
avui ens acompanya en directe i en aquest programa
el director territorial dels serveis d'educació
de la Generalitat a Tarragona, el senyor Zacarias Enard.
Senyor Enard, bon dia.
Molt bon dia a tots vostès.
Tenim els col·legis a punt?
A punt per començar el dia 12 sense cap incident destacable.
I els professors també estaran a punt?
Tothom estarà a punt.
En principi, les dades que tenim en aquests moments és que això serà així.
Tenim 91.000 i escaig alumnes.
Hi ha un augment d'alumnes.
En fi, cada any es nota un increment de la població escolar.
Això es deu bàsicament al tema de la immigració?
Bé, és a dir, efectivament aquest és un factor important.
La conselleria ja anava el dia 6 d'aquesta setmana.
El setembre ja va donar dades del significat que té
en el conjunt de la població escolar, en la població immigrant,
però tampoc és exclusivament aquesta dada.
És a dir, podríem dir que hi ha un creixement demogràfic,
que hi ha alumnes nouvinguts del sistema educatiu de països de l'estranger
i que, d'altra banda, també hi ha una certa mobilitat dels alumnes autòctons
motivats probablement per temes socioeconòmics.
En definitiva, l'element més important sí que és la immigració.
Aquest creixement de la població escolar és tan alt
que fa molt difícil el ritme de creixement dels equipaments escolars,
de les instal·lacions?
Més que difícil, el que fa és obligar, en definitiva,
les administracions públiques, el Departament d'Educació,
que és el responsable, a introduir elements de creativitat
en els processos d'aplicació de tots els recursos necessaris
per donar resposta a aquestes necessitats.
Això implica buscar elements de planificació més adaptats al segle XXI,
aquesta mobilitat, tenir les comissions d'escolarització
disposes a treballar constantment,
practicament de forma setmanal,
en els municipis més importants com Tarragona o Reus
es reuneixen i escolaritzen les alumnes en un marge d'una setmana com a màxim,
estar amb atents per tal de veure tot el tema d'aules escolars,
que necessàriament han de passar també per mecanismes de transició,
com poden ser les aules prefabricades, etc.
És a dir, tot un conjunt de mesures que ens obliguen necessàriament
a ser creatius en la planificació.
En parlant de les aules prefabricades,
que acostuma a ser un tema de certa picabaralla política,
ara i fa anys, han augmentat el nombre d'aules,
perquè augmenta la població, no?
Efectivament, és a dir, jo crec que les dades que hem anat facint
en els mitjans de comunicació demostren
que hi ha un increment de les inversions
en la construcció d'edificis públics extraordinària,
que d'altra banda, és a dir, estem capacitats,
som capaços avui de fer una escola en un any,
en un any físicament 12 mesos,
això és una cosa impensable només fa 5 o 6 anys,
abans les escoles, des que les planificaves
fins que eren una realitat podien trigar 4, 5 o 6 anys,
en aquests moments, en un any podem fer un centre,
un edifici escolar, escola o institut,
i per tant, és a dir, en aquest sentit,
aquest esforç inversor és palpable.
Ara, l'aula prefabricada és un instrument de transició.
Si un... jo conec, puc dir, puc citar centres concrets,
em sembla que el CEIP Teres a Miquel de Reus
va estar, penso que són 13 o 14 anys,
en aules prefabricades.
Això sí que és un... jo diria que és una mancada planificació.
Ara que un centre educatiu trigui a construir-se
dos o tres anys en funció de tot un procés
de planificació, això és una cosa absolutament normal.
Durant aquest període, no solament normal,
sinó que demostra una capacitat de gestió important.
En aquest període, el que hi hagi alguna aula prefabricada,
no ens ha de preocupar.
Al contrari, és a dir, sempre i quan siguin dignes
i permetin que hi hagi un desenvolupament educatiu correcte.
Ja que hem començat, senyor Nar,
parlant de l'augment de la població escolar,
sobretot, no exclusivament, però sobretot pel tema de la immigració,
parlant d'això del tema de la immigració,
dels recursos que comentava vostè, la iniciativa de les anomenades
aules d'acollida, en fi, vostès quin balanç en fan
i si és una iniciativa i un projecte a continuar implantant
i fins i tot a augmentar?
Sí, sí, sí.
Clarament, de fet, les aules d'acollida són un instrument
en el que l'objectiu fonamental és que els alumnes
no vinguts al sistema educatiu català tinguin un espai
i tinguin unes hores, no tot l'horari escolar,
en el que aprenguin d'una manera clara i ràpida
els elements essencials de comunicació de la nostra llengua.
Aquest és l'objectiu fonamental.
Llavors, els elements culturals importants,
per tant, de situar-se en un context sociocultural diferent.
El balanç és altament positiu en tots els llocs
on s'han implementat i la prova està que aquest any
n'hi haurà encara més.
És a dir, per tant, aquest instrument continuarem potenciant-lo
perquè s'ha demostrat que és un instrument molt útil
i, efectivament, per la Canària d'una manera molt clara.
Dèiem que augmentava la població escolar,
també augmenta la plantilla de professors.
En quina quantitat i si és única i exclusivament
amb motiu de la implantació de la sisena hora?
El nombre total de professors que tindrà el sistema educatiu a Tarragona
aquest curs vinent, crec que recordar que són 793,
exactament professors entre primària i secundària.
D'aquests 793, 506 són de primària.
I llavors aquests 506 s'ha de tenir en compte
257 corresponen a la implementació de la sisena hora,
perquè, clar, lògicament, si fem més hores lectives
ha d'haver-hi més professorat,
i la resta, que són 249,
responen justament a l'increment de plantilles i grups.
Pel que fa a la sisena hora, ara que l'esmentàvem,
en fi, recordem que és una de les novetats més importants
que forma part del Pacte Nacional per a l'Educació,
que es comenta implantar ara,
no a tots els col·legis, però quines edats tenen vostès
sobre el percentatge de centres que aplicaran aquesta sisena hora?
El 54%, aproximadament, de centres aplicaran la sisena hora.
Aquest percentatge és degut a que les instruccions de la Conselleria
feien obligatori la implementació de la sisena hora
en les poblacions de més de 10.000 habitants.
És a dir, per tant, tots els centres de poblacions
de més de 2.000 habitants han implementat la sisena hora.
Per tant, això és el que fa el 50 i escaig.
El que passa és que, si analitzem no tant les dades de centres,
sinó les de població escolar,
això representa el 75% de la població escolar, aproximadament.
Perquè, clar, els que no implementen són els centres més petits,
escoles rurals, localitats de menys de 10.000 habitants.
En aquest sentit, cal dir que, tot i així,
el 18% dels centres educatius que no tenien obligació
d'implementar la sisena hora escolar,
ja l'han sol·licitat i la posaran en funcionament
en aquest curs 2006-2007.
Els responsables del Departament d'Educació com valoren aquestes xifres?
Les d'ara d'inici del 2006-2007?
La valoració és també altament positiva.
S'ha de comptar que el procés de...
que és una novetat i tota novetat genera una certa reticència
en el sentit que hi ha una...
en fi, certes incògnites que, lògicament,
les famílies es plantegen,
però s'ha de tenir en compte que les associacions de pares,
les federacions han sigut, en aquest cas,
és a dir, com a elements representatius de la comunitat educativa,
doncs organismes que han potenciat i han tirat endavant
i en aquest cas ens han ajudat moltíssim a l'implementació
i també és veritat que en algun centre
s'ha pogut generar alguna certa tensió.
La veritat és que els acords sobre la implementació
i l'horari específic són acords presos
per la comunitat educativa a través dels consells escolars
i llavors, és a dir, en principi,
la valoració per part nostra ha estat altament positiva
perquè hi ha hagut molt pocs casos
en què hi ha hagut certes reticències
que s'han solventat a final de curs passat.
Aquesta sisena hora, l'activa,
senyor Benar, bàsicament,
en quina franja horària s'aplica
i en quins continguts, segons les dades que tenen vostès?
Sí, l'hora depèn,
doncs perquè hi ha autonomia
per part dels centres d'aplicar-la
i, per tant, això, la franja d'aplicació
requereix un consens clar
entre tots els membres de la comunitat educativa
d'aquell centre concret.
De totes maneres, de forma majoritària,
s'aplica al final de la franja
d'octiva ordinària del matí
i, doncs, això fa que tingui uns efectes molt positius
en un altre factor que jo crec que, doncs,
calia introduir elements de millorar,
com era la distància, és a dir,
el fet que en l'escola pública
hi havia, podia haver-hi perfectament
tres hores de diferència
entre la jornada del matí
i la jornada de la tarda, per exemple.
Un horari estàndard de 9 a 12,
el de matí, de 12 a 3 l'hora de dinar
i de 3 a 5 a la tarda.
És un horari estàndard històric
que pot ser que acabin a les 4 i mitja
perquè s'excursi pel matí,
perquè hi havia també la possibilitat.
Clar, són tres hores,
és a dir, pensem que els alumnes
estaven tres hores sense activitats lectives,
fent altre tipus d'activitats,
o esport, o, en fi, no,
simplement, doncs, jocs al migdia
i quan les lectives,
primer hem dit al matí,
eren també tres hores.
No acaba de ser coherent.
Això, és a dir, aquesta hora sisena
es permet, a més a més,
de donar uns continguts, doncs,
educatius importants,
permet que s'excursi també
aquesta diferència.
I això és important
des del punt de vista
que la canalla no estigui tantes hores
fora de casa
en els centres educatius.
Per tant, és a dir, doncs,
jo crec que en aquest sentit
la mesura, a més a més,
de ser una mesura
que avança en la igualtat
de consideració, doncs,
del que serien els centres concertats
i els centres públics,
té altres efectes positius.
I des del punt de vista
dels continguts,
bàsicament, és a dir,
els centres han, doncs,
han definit, doncs,
treballs vinculats
o continguts vinculats
a les àrees instrumentals,
llengua i matemàtiques,
i al coneixement
de les llengües estranyeres,
especialment l'anglès.
Per tant, home,
això està clar,
que ha de tenir uns efectes
molt positius
en la formació de l'alumne.
Veurem, doncs,
com va l'aplicació
d'aquesta 600 hores
en l'inici d'aquest curs escolar,
que arrencarà, com dèiem,
el proper dimarts.
L'inici del curs,
d'altra banda,
arriba aquí a Tarragona
amb l'anunci ja
del projecte
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
aquell tema,
aquella qüestió
llarguíssimament debatuda,
en fi,
durant els últims anys
aquí a la ciutat.
Recordem que la Generalitat,
ho deia el senyor
Zacarí Azenar,
el director territorial
dels serveis d'educació,
ho anunciava aquesta setmana,
la Generalitat ja ha demanat
a l'Ajuntament
el permís d'obres
per tirar endavant
el projecte de la Xard 3,
és a dir,
d'instal·lar l'Escola d'Idiomes
a la Xard 3.
Podem explicar una mica,
senyor Azenar,
com serà,
tot i que per ràdio és difícil,
podem explicar una mica
com serà
la nova Escola d'Idiomes?
Home,
la nova Escola d'Idiomes
és un projecte
que,
en primer lloc,
cal dir que era un tema
molt dilatatat en el temps,
és a dir,
pensem que
l'Escola d'Idiomes
quan es funda,
quan es posa en funcionament
a Tarragona,
és al mateix temps
que la de Lleida,
per exemple,
per posar un exemple,
i l'Escola de Lleida
ja fa molts anys
que té un edifici nou
i que està en ple funcionament,
és a dir,
amb unes condicions adequades
a les necessitats
del sistema educatiu,
de l'ensenyament
de les llengües estrangeres.
Bé,
doncs aquí,
jo soc inspector d'educació,
de professió,
i fa 11 anys
que estic destinat
a la Marquesa de Tarragona
i en aquests 11 anys
sempre he escoltat
el mateix problema
en relació
a l'Escola d'Idiomes,
a vegades per problemes
de desencuentro
o per altres tipus
de problemes,
és a dir,
el cas és que
era un mal,
diguéssim,
endèmic o històric.
Cal dir que
ja s'havien fet gestions
importants
en el govern
de la Generalitat,
doncs,
d'aquesta,
doncs,
que ara,
doncs,
concretament,
ahir es va anunciar
en aquest cas
l'Escola del Parlament,
ja havia pres decisions
importants
abans de l'1 de juny,
és a dir,
de tant que jo m'incorporo
on assumeixo
la responsabilitat
d'educació,
de Tarragona
ja s'havien pres
mesures importants.
Entre elles
estava el fet
que es pogués
fer
a la Xar 3.
La Xar 3
era patrimoni
de la Generalitat,
el que passa
que no era d'educació.
Llavors hi ha hagut
unes gestions
per tal d'aconseguir
que l'edifici
de la Xar 3
fos titular,
propietat
del Departament
d'Educació.
A finals del mes de juny,
perdó,
a finals del mes de maig,
coincidint
amb la meva incorporació
l'1 de juny,
vaig tenir
la satisfacció
de rebre
per part
de la
conseller
d'Economia
la comunicació
que ja
érem titulars
de la Xar 3.
I immediatament
vaig parlar
amb el conseller,
doncs,
amb el conseller
d'Educació,
el senyor
l'honorable
del Pozo,
i, doncs,
li vaig explicar
el problema
i va, doncs,
immediatament sintonitzar
amb la necessitat
de resoldre
aquest problema
històric
i, doncs,
si ho va manifestar
la mitjana de comunicació
de Tarragona
primers del mes de juny.
La voluntat ferma
de que, doncs,
la Xar 3
es pogués posar
en funcionament
l'Escola Oficial
d'Idiomes.
Bé, doncs,
vam accelerar
el projecte
del projecte
d'obres,
de manera que
a finals del mes
de juliol
jo ja tenia
en les mans
el projecte
bàsic d'execució.
Projecte bàsic,
perdó.
El primer d'agost
es va solidar
el permís d'obres
a l'Ajuntament,
lògicament,
és a dir,
ens ha d'autoritzar
i, doncs,
pel que jo sé
en aquests moments,
és a dir,
aquest projecte,
la Conselleria de Cultura
ahir em va comunicar
que a la una
aproximadament del migdia
havia entrat
per part de l'Ajuntament
la solicitud
que donés
el seu vistiplau
a les obres
i, doncs,
ells,
sembla que
un permís d'obres
a l'Ajuntament
pot trigar
entre un o dos mesos.
És a dir,
per tant,
preveiem
que en els termes
d'un mes i mig
o dos mesos,
si tot va bé
i si no hi ha cap dificultat
esmenem alguna qüestió,
nosaltres, doncs,
d'acord amb els criteris
urbanístics de la ciutat
i nosaltres ho farem,
les previsions podrien ser
que entre d'aquí
a dos o tres mesos,
és a dir,
les obres comencesin
a l'Escola Oficial d'Idiomes.
I ocuparà tot l'edifici
de la Xartres?
Ocuparà
les dues primeres plantes
i els edificis anexes.
Hi haurà biblioteques,
hi haurà menjadors,
hi haurà, doncs,
les aules prevendites,
saladactes, etcètera.
I la tercera planta
que té uns sostres
molt elevats
i no es considerava
tan adequada
per invertir classes,
doncs,
estarà disposada,
estarà oberta
a altres utilitzacions.
Se n'havia parlat
i en aquest cas
sembla que hi ha voluntat
per part de cultura
que he pogut utilitzar-la
per alguna altra,
doncs,
per alguna funció.
Doncs,
ja està,
el projecte ho contempla
de manera que
podrà haver-hi accés directe
a la tercera planta
mitjançant ascensors
i un accés directe
i sense que interfereixi
per a res
en les activitats
de l'Escola Oficial d'Idiomes
i llavors la resta
de les aules
tindrà un accés diferent.
Per tant,
és a dir,
està previst la possibilitat
que la tercera planta
es dediqui a altres usos
que no siguin exclusivament
els de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Els ciutadans ho saben
que la Xartres
és un edifici emblemàtic
i que a més té un jardí.
Fins i tot
això es podrà utilitzar?
És a dir,
el projecte que vostè té a les mans
contempla que aquell espai
lliure
pugui formar part de l'escola?
Forma part de l'escola.
Per tant,
és tot l'edifici.
La veritat és que
el projecte
crec que recordar
més de 4 milions d'euros.
Per tant,
és un projecte
d'un gran pes.
És a dir,
es farà...
Això,
estic parlant dels 4 milions d'euros
exclusivament
de la intervenció arquitectònica.
És a dir,
més després els equipaments,
les aules...
He tingut l'oportunitat
d'explicar-li el projecte
a la directora
de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Li ha semblat
molt adequat.
Ha fet alguns suggeriments
que hem incorporat
i que hem proposat
al Departament d'Educació.
Jo crec que,
si tot va bé,
i crec,
espero,
i en aquest cas,
doncs,
desitjo,
com és natural,
però a més a més,
tinc quasi l'absoluta seguretat
que els elements objectius
amb els que en aquest moment
contem
ens indica
que,
doncs,
això,
el problema està resolt
i que això serà una realitat
properament,
a curt termini,
molt idònia
i molt adequada
per a la ciutadania
de Tarragona.
Quina previsió de terminis
els hi diuen els tècnics
per fer tot el projecte?
Perquè, clar,
m'imagino que és bastant complicat.
Tenim el projecte bàsic,
el projecte d'execució,
encara no està,
perquè el projecte d'execució
és una cosa que es fa
un cop el projecte bàsic
ha estat autoritzat,
perquè, és clar,
és a dir,
doncs,
si hi ha alguna esment,
alguna qüestió
que hem de modificar,
doncs,
per tant,
per no incorporar-lo
en el projecte d'execució.
El projecte d'execució
es fa, doncs,
en un mes i mig o dos,
és a dir,
es fa ràpidament.
en tot cas,
és a dir,
pel que fa a referència
als terminis,
aquí no m'hi puc,
doncs,
no puc garantir,
doncs,
res en concret,
perquè encara els tècnics
sobre el projecte bàsic aprovat
ens han de dir,
ens han d'acabar d'última
aquestes dades,
però jo diria que no crec
que trigui més d'un any o un any i mig.
No ho crec,
és una creença,
és una afirmació rotunda.
Molt bé.
El tinent d'alcalde de Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona,
Albert Ballbé,
deia ahir en aquests micròfons
que seria exigent
amb la Generalitat
amb el projecte
que respecti al màxim
l'edifici.
Recordava,
en fi,
que és una mostra
d'arquitectura industrial,
una antiga fàbrica de licors,
i deia això,
que seria especialment exigent
amb el Departament d'Educació
en el projecte.
La Generalitat
serà respectuosa
amb l'edifici?
Absolutament,
absolutament.
És a dir,
jo estic convençut
que quan aquesta obra
estigui finalitzada
realment serà una joia
per a la ciutadania
des del punt de vista arquitectònic
i també des del punt de vista
d'utilització
per a la seva funció essencial
d'escola oficial d'idiomes.
Jo em sembla molt bé
que sigui exigent,
absolutament d'acord,
i nosaltres també ho serem,
per suposat.
Ja que estem
amb el capítol
d'infraestructures
d'equipaments educatius,
ja per acabar aquesta conversa
amb el senyor Enar,
hem estrenat
en els últims mesos
un nou institut de secundària
a la ciutat de Tarragona
de bona vista a la Canonja
que es diu Collblanc.
És un institut
que ja estava a ple rendiment,
no?
Sí, sí,
efectivament,
és a dir,
aquest institut
es va finalitzar
a mitjans del curs passat
i, doncs,
durant el mes de març-abril,
si no recordo malament
el període de Setmana Santa,
aproximadament,
doncs,
ja es va fer el trasllat
als equipaments
del nou edifici.
per tant,
ell és,
l'històric
i és bona vista,
doncs,
ha passat,
doncs,
a denominar-se
i és Collblanc
el nou equipament
de la Canonja
a la Canonja
a la Vista.
Ara,
la prioritat
pel que fa a centres educatius
futurs
seria el nou col·legi
de primària
de la zona de Joan XXIII?
Sí,
bueno,
és a dir,
de fet,
nosaltres ja
aquest any
hem implementat
unes aules prefabricades
per donar-li,
en aquest cas,
és a dir,
doncs,
l'hem creat com a centre,
té el nom,
de moment,
CEIP Tarragona,
ja sabeu,
quan creem un centre
li posem el nom
de la ciutat
o del municipi
i després el conseller
escolar del centre
que és competent
conjuntament amb l'Ajuntament
per fer propostes de noms,
doncs,
és que aquí donarà
definitivament
el nom que decideixi
el nou centre.
Ja és una realitat,
ja existeix aquest centre,
és el CEIP Tarragona
i per tant,
és a dir,
amb la consellera,
la regidora,
perdó,
d'Educació,
Carme Duc,
durant el mes de juliol
vam tenir dos entrevistes
en què vam veure,
es vam posar d'acord
sobre el tema
del nou centre,
de la seva ubicació
i per tant,
és un tema
que està absolutament
en marxa
i sense cap tipus d'obstacle.
I a l'IES de Sant Salvador
en què també hi havia hagut
aquí un tema de terrenys
de l'Apartament de Salut...
Està resolt,
hi ha un acord
entre salut i sanitat
que va ser un acord
del mes de maig,
jo de fet ja me'l vaig trobar
afortunadament
resolt aquesta qüestió,
per tant,
tot això està desbloquejat
i en marxa
per la post-enfusionament
del projecte d'execució
corresponent.
Haurem de planificar,
senyor Enar,
ja acabem,
haurem de planificar
algun centre educatiu més
a Tarragona
de cara al futur?
De moment no,
el qual no vol dir que...
A veure,
quan diem de cara al futur,
el futur en temes de planificació
és un any,
és a dir,
són dos,
és a dir,
en aquests moments
jo crec que amb aquests equipaments
donem sortida
a les necessitats
d'escolarització
més immediates
amb la major dignitat,
el qual no vol dir
que no ens haguem de plantejar
a curt mig termini
un altre equipament
amb l'altre centre educatiu.
Nosaltres en aquest sentit
sabem que el dia a dia
és un constant canvi
i estem obertes
absolutament
a replantejar-nos
amb les dades concretes
que tinguem
d'escolarització
tot el que convingui.
Doncs així acabem
aquest en repàs
a l'actualitat educativa
que avui hem fet
amb el director territorial
dels serveis d'educació
de la Generalitat
a Tarragona,
el senyor Zacarias Enar.
Senyor Enar,
moltes gràcies.
Moltes gràcies a vostès.
I que vagi molt bé
a l'inici de les classes
el proper dimarts.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
a les 10 del matí
gairebé 35 minuts.
Fem una pausa
per la publicitat
i ara mateix arriba
el Jordi Sorinyac
amb l'últim capítol
de la nostra ruta
per les ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat
dedicat a la ciutat de la Laguna.