Són tres quarts de dotze del migdia, mig minut,
l'àvia Remei va a camí de la llibreria La Capona.
Déu n'hi dole, hem entretingut una mica massa,
però la veritat és que la conversa era francament interessant.
L'àvia Remei talla el bacallà.
Un dels llibres de Cosetania el presenta aquest migdia.
De fet, està fent, com ella ens explicava,
diferents presentacions arreu de Catalunya.
Canviem radicalment de registre.
Sortim a l'exterior dels nostres estudis perquè és dijous
i cada dia abans de les dotze ens fem un tomet
pel que podríem dir és el centre comercial a cel obert
més gran de la ciutat.
Són els comerços i els establiments de la Via T.
Cada dijous amb la nostra unitat mòbil
triem un d'aquests comerços de tota la vida.
Ens hi aturem i a través d'una sèrie de pistes
vostès han d'encertar de quin establiment
es tracta que l'encerten guanyen un premi,
un regal del propi establiment.
Saludem ja els companys de la unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
Què tal?
Molt bé.
És a dir, no ho sé ja, és que avui, clar, a la que donem
algunes pistes, deixa'm dir allò que dic sempre que em faig
pesada però que és imprescindible.
Una és el telèfon, el 977-2447-67 i una altra recordar que per
aconseguir el premi han de dir el nom exacte de l'establiment.
No vol dir, no és com la loteria de Nadal, per aproximació,
que ja deia aquell, no, no, han de dir el nom exacte de l'establiment.
Per tant, podem dir que sou a una zona molt, molt cèntrica de
Tarragona, no és la Rambla.
No, no, no, no.
Hem de pujar una miqueta.
Sí.
És una, clar, és que la que diem no res avui, de fàcil que és és
difícil.
És molt difícil avui.
De fàcil que és.
A veure, va, Josep, ajuda'm.
Som en un punt molt important, és un escenari natural de la
ciutat, qualsevol cosa, allò que es faci, que vulgui tenir molt de
ressò, ha de passar per aquí.
Ha de passar per aquí.
Ha de passar caminant, perquè els cotxes en principi, si no és per una
causa molt justificada, vull dir, és una zona peatonal, és una zona on
podem seure, passejar, podem mirar l'hora.
Aparcar també.
Aparcar, però que no es vegin els cotxes.
Exacte.
Per tant, és un pàrquing.
Escenari natural de les festes, ja no dic res més.
Prou, prou, prou, ja.
Si és que això no serà molt fàcil, ja.
Què més podem dir?
Parlem de l'establiment.
Aviam, estem en un centre neuràlgic, en un escenari natural de la
ciutat on s'hi celebren totes les festes nostrades de la ciutat de
Tarragona.
És peatonal, hi ha un pàrquing soterrani, i aquí hi ha molts
establiments, molts establiments de restauració, però no és el cas que
ens ocupa avui.
No té res a veure.
No té res a veure.
No té res a veure amb la restauració, tot i que podríem trobar
algun referent.
Sí, perquè...
Agafat amb pinces, però si algun referent...
Clar, però podríem comprar alguna cosa que tingui a veure, tot i que
allà podem comprar moltes coses i ben variades.
Sí, sí, sí.
Per què no ens dones o ens fas algun exemple del que podríem comprar?
Doncs mira, a veure, és que si no serà molt fàcil.
Mira, una rosa.
Una rosa?
Una rosa, però no és una floristeria.
No, no, no és que floristeria, però es poden comprar roses aquí.
Molt bé, una rosa però no és una floristeria.
No és ben ben convencional, aquesta rosa.
No és una rosa convencional, no és una floristeria.
Podríem comprar també algun objecte relacionat amb el món de la restauració.
Josep, tenim una trucada.
Jo no sé si amb aquestes pistes ja en tenen prou, però jo recordo que ens han de dir
el nom exacte de l'establiment.
Donem pas a aquesta trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Assumpció, Robert.
Què tal, Assumpció?
Bé, mira.
Podríem saber on és la unitat mòbil?
Ai, jo.
Ai.
No ho sé.
A veure, provem-ho.
Jo deia que l'administració de loteria és número 1.
No, no és l'administració de loteria.
Val.
Gràcies, Assumpció.
Fins una altra.
Adéu-siau.
A l'Assumpció li tocarà tornar a trucar un altre dia.
Perquè no ha escoltat això de la rosa que has dit, ni de la restauració.
A veure, què més podríem trobar?
Fixat, coses ben diverses.
Això ens fa pensar en un tipus d'establiment en què hi venen molts tipus de coses.
No anem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Anna Bullet.
Què tal, Anna?
Bé.
On som?
A la prosta de la font, potser.
Però en quin establiment m'ha de dir el nom exacte?
Potser Ràdio Brei.
Senyora, sí, senyor.
Potser Ràdio Brei, Josep?
Potser.
Potser.
Deixem preguntar a la Mari Carme.
A la Mari Carme.
Mari Carme Brei.
Mari Carme, bon dia.
Bon dia, hola, què tal?
Hola.
L'ha encertat, no?
L'ha encertat, de tot, de tot.
Molt bé, Anna, molt bé.
Escolta, quina ha estat la pista definitiva?
Home, que hi havia de tot.
Que hi havia de tot, eh?
I han dit que no era un lloc de restauració, hi havia de tot, i és la plaça de la font,
i és un establiment d'aquells que tots coneixem de sempre.
Doncs la veritat és que...
Molt bé, Anna.
Doncs si vols saludar la Mari Carme i quedar d'acord per a veure com has de venir a buscar el teu obsequi,
vosaltres mateixes.
Doncs passes per la botiga i aquí ho trobaràs, eh?
Molt bé, moltes gràcies.
Fins ara, doncs.
Gràcies, Anna, bon dia.
Adéu-siau, gràcies per trucar.
Josep, aviam amb la Mari Carme, expliqueu-nos una miqueta, parleu-nos d'aquest establiment,
tot i que és prou conegut, eh?
A la plaça de la font número 49.
Mira, si és conegut, que fa pràcticament 60 anys que seguia en aquest indret de la ciutat,
vull dir que són molts anys.
Van començar, de fet, com indica el nom, venent ràdios,
i això ha anat derivant en altres productes.
Ara, per exemple, quan estàvem a punt de connectar,
han entrat una...
De fet, ara veig fora turistes, eh?
Vull dir que ara en aquesta època de l'any els clients habituals...
Hi ha souvenirs també, no?
Sí, és que justament els souvenirs són un dels reclams d'aquesta botiga, Mari Carme.
I ara mateix, una turista que ha comprat, què ha comprat?
Doncs mira, postals.
Postals és el que més és verd.
I després ens dediquem molt al tipus de figura de Tarragona, eh?
O sigui, que hi hagi molts, doncs, monuments, plats, tasses, coses de Tarragona.
Jo a la meva esquena, o sigui, darrere meu veig el 3 de 8 de la...
Els castells, els castells, això és una peça molt important, eh?
El castell es ven molt, també.
I el 3 de 8 de les 4 colles de la ciutat, eh?
En veig dues aquí, 3, però també hi són els altres.
Hi són els altres, també, eh? Sí, sí, també hi són.
Amb tots els tamans, perquè aquestes són molt grans,
però llavors hi ha les petites que compra el turista.
Els nans de la ciutat...
Els nans, això és una peça que es ven moltíssim, el nan i els gegants, eh?
Les peces te'ls seguissin, verdaderament, sí, sí, sí.
Hi ha també la samarreta de Tarragona, amb la tau central...
Hi ha de tot, eh? També...
Els clauers, és que són moltes coses, eh?
Didals, didals, pels que col·leccionen didals,
culleretes de Tarragona, de tot això.
Didals, Maricarma, quant se'n té aquí? Perquè en veig un munt, eh?
No ho sé, però n'hi ha moltíssims, moltíssims, molta variació.
I tots diferents, sí.
Hi ha un didal, per exemple, que té l'escut de Tarragona, aquest d'aquí.
D'altres, amb reproduccions d'elements tradicionals, com els castells...
Hi ha tota mena de didals així, amb tot de coses, petitones, de tallets.
Hi ha un, per exemple, amb el ruc català, fins i tot,
un didal que veig aquí darrere, també braus, de tot, de tot, de tot, eh?
I també, saps, quan busques allò, doncs, elements d'aquests, podríem dir, reclams més de sol i platja,
o del que buscaria, per exemple, un turista d'aquells que venia als 160,
també ho trobo aquí, castanyoles...
També.
Vanos, vanos així per ventar-te ara que ve la calor.
També en diferents formats, en diferents formes.
ja és d'aquelles botigues que podries quedar...
Que t'hi pots entretenir, eh?
T'hi pots entretenir una bona estona mirant cadascun dels objectes que s'hi venen, no?
Efectivament, és d'aquelles per anar buscant.
Abans deia aquestes reproduccions del 3 de 8 de les diferents colles de la ciutat,
però també n'hi ha una que són així en tamany de més o menys de...
una mica més de mig metre, fa uns 60 centímetres d'alçada,
és a dir, que és una de les dimensions considerables,
però, a més a més, n'hi ha d'altres que són més petits,
d'un pam aproximadament, uns 15 centímetres,
hi ha una mica de tot.
Ara, a més a més, en aquests moments,
molt a feina, eh?
Però que s'està despatxant turistes o clients habituals de...
Jo diria que són, més aviat, clients habituals.
Hi ha coneguts, no?
Allò del tracte més familiar que dispensa la Mari Carme?
Sí, sí, clients que...
Per exemple, hi ha una noia que porta un toro a la mà,
un toro claué, eh?
O sigui, un claué amb un toro.
Què dius ara?
Sí, sí.
No sé si li puc preguntar, em sembla que no vol parlar per la ràdio.
Preguntar-li per què és aquest toro.
Ah, pregunteu-m'hi.
Vinga, va, pregunteu-m'hi.
Hola, què tal?
Hola.
Com et dius?
No, diu que no, diu no, no.
I aquest toro per qui és?
No parlar.
Però porta un toro que és molt bonos,
així com de peluig.
I és, bueno, és un claué, eh?
Ah, molt bé.
També tens castanyoles de diferents modalitats,
tamanys, colors, amb diferents reproduccions,
clauers de tota mena, veig un claué amb la catedral de Tarragona,
per aquí, també un altre, en fi, amb la fotografia...
És allò que sempre hem dit, un basar,
un basar on hi ha tot tipus d'objectes.
Parlaves de roses, m'imagino que són reproduccions de roba...
Aquí en té una, Jolanda, que són de porcelana,
és a dir, que són d'aquelles roses que les regales i et dura tot l'any, eh?
Vull dir que...
Has vist tota la vida, segons com.
Es pot guardar i no cal.
No, però més val com parla cada any, eh?
Perquè si no, malament res.
No, però n'hi ha d'aquestes que són així,
de porcelana, la mar de mones, de color vermell,
i que estan molt ben guarnides,
i que es venen el preu...
Una mica més de 6 euros, aquesta, eh?
Bé, per com és el que deies, durant tot l'any.
Escolta, Josep, pel que expliques,
es veu que la Mari Carme Abrell està ocupada.
Ara mateix està buscant un complement per una càmera fotogràfica.
Ah, molt bé, doncs deixarem que continuï amb la seva feina.
Nosaltres ens acostem de mica en mica al punt de les 12 del migdia.
En tot cas, recordar, si és que cal recordar-ho,
perquè ja dèiem, és un establiment veterà.
Més de 60 anys a la ciutat de Tarragona.
Ràdio Brei, de la plaça de la Font, número 49,
un dels altres establiments de tota la vida adherits a la Via T.
Hi ha també, que no ho havia dit fins ara,
unes àmfores en peu.
Vaja, que t'ho quedaries tot, eh?
A la producció d'àmfores en peu.
Hi ha també imatges així a escala de diferents llocs de la ciutat,
que això no m'hi havia fixat, i estan aquí al costat.
Hi ha, per exemple, una imatge d'uns 40x40 centímetres
de la catedral, així plastificada.
També veig l'amfiteatre romà,
el monument dels castells de la Rambla,
les diferents fotografies ampliades,
i llavors són plastificades,
i que és, vaja, un record perfecte
per quan algú ve a Tarragona
i es vol endur una imatge de la ciutat,
se la pot emportar.
Mira, ara estan pagant el toro.
Josep, tu de turista,
tu deus que de tot quan vas por ahí, no?
No, aquí va, aquí va.
Et veig molt entusiasta amb el tema souvenirs.
Jo soc observador passiu.
Si miro, però no, després no...
Molt bé, aviam si ens podem acomiadar de Mari Carme,
i si no, doncs ja hauríem de donar
per finalitzada aquesta connexió,
perquè, insisteixo, ens acostem al punt de les 12,
i d'aquí uns moments arribaran les notícies.
Com ho veus? Ens podem acomiadar com a personetes?
Sí, sí, sí.
Mari Carme, Mari Carme, que escolta, que marxem, eh?
Mari Carme, això era un toro, no?
Un toro de...
Sí, això era un clover, un clover.
Mari Carme, que vagi bé, que hem de marxar,
però escolta, que ha estat un plaer.
Molt bé, normalment, eh?
Fins una altra.
Fins una altra, Mari Carme,
i en fi, deixem aquí la connexió,
i em quedo per aquí remirada, una miqueta, eh?
Molt bé, a veure què compres.
Vinga, abans.
Fins ara.
Adéu, Josep, adéu.
Adéu, adéu.