9 minuts seran les 12 del migdia, deixem enrere el temps de la salut,
o millor no ho deixem, perquè el dia 22, ja saben,
i ara anirem a parar a un tòpic, el dia 22 és el dia mundial de la salut,
és el dia mundial de l'amor, és el dia mundial de l'amistat,
perquè com que ens quedem a dues espelmes fent una traducció lliure,
no tenim diners, no ens ha tocat la grossa, però tenim salut, amor i amistat.
Per tant, dèiem que no abandonàvem del tot aquest tema.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el Pere Sants,
de l'administració número 1 de la Rambla Nova.
Pere Sants, bon dia.
Bon dia.
Cada any ens trobem per aquestes dates, eh?
Sí, i molts anys que es poguem seguir trobant.
I tant que sí, però escolti, si fos amb alguns dinerets més a la butxaca millor, no?
Això ja ho tenim solucionat, ja veurà com en guany ho arreglem.
En guany serà que sí, perquè com que és l'any de primera...
Ah, exacte.
Tot i que ara n'estic bé, no ho sabem, però potser és l'any,
és l'any aquest el nostre de la grossa.
Sí, no, esperem que sí, no?
Algún té de ser el primer perquè no pot ser en guany.
Jo crec que sí que pot ser en guany.
Hi ha moltes ciutats més a l'estat espanyol que no els hagi tocat mai la grossa?
Doncs sí.
Jo començo a tenir la sensació que som dels poquets, no?
Sí, bueno, n'hi ha...
Sí, queda Toledo, em sembla que queda, Terol, després Tenerife Capital...
Sí, totes les capitals que comencen en té i alguna més.
És a dir...
Doncs ens haurem de canviar el nom.
Sí, sí, tindrem que posar, no sé, Sol Terragón o...
Què tal, Pere? Moltes cues, molts compradors,
o es va fent allò, com que hi ha moltes persones que són previsores
i ja comencen a comprar a l'estiu, algunes o què?
Exacte, sí, la venda de Nadal comença al mes de juliol,
que es comença, diguéssim, però en aquests mesos de juliol es ven molt la gent de fora,
diguéssim, que són estiuajants que estan per aquí
i, clar, aquests ja són els que comencen a comprar ja a la loteria de Nadal.
Aquí a Tarragona són més, diguéssim, d'última hora.
Sí, perquè són més de compartir en l'empresa, en el lloc de treball, no?
No s'han de comprar individualment, potser.
El que passa és que, de totes maneres, com estava ja també comentant abans
amb altres medis de comunicació, aquí a Tarragona, jo, per lo menys,
a la meva administració, un 70% de la loteria que es ven és a fora de Tarragona.
D'aquests estiuajants i turistes, què diu?
Estiuajant i gent que venen expressament.
Enguany han vingut gent de València, de Barcelona, de Lleida,
expressament a comprar la loteria aquí a Tarragona.
Perquè pensen que tard o d'hora de caure.
Exacte, és de molts que tenen el morbo.
A Tarragona, ja que no ha caigut mai, doncs anem a Tarragona a buscar.
I enguany, també, no sé si ho vaig comentar,
fins i tot de la República Xucoslovàquia m'han fet loteria,
a una penya internacional del gimnàstic.
Ah, també han vingut a buscar loteria, també loteria de Tarragona.
Exacte, diguéssim, un senyor que és d'aquí a Tarragona,
que està treballant a Xucoslovàquia,
ha muntat una penya del gimnàstic
i han fet loteria, diguéssim, de la meva administració.
És a dir, que s'han vingut a votar internacionalment, podríem dir.
Encara que la loteria està depositada a tot aquí a Tarragona.
Han fet en participacions,
però en principis de la penya internacional del gimnàstic
de la República Xucoslovàquia.
Doncs mira, el que passa és que al final aquest 70% veniu de fora,
a veure si tocarà la grossa, i nosaltres no rascarem bola.
Tot això anirà cap a fora.
Bé, és un dels topis que ja dius que Tarragona té poca sort.
No és que tingui poca sort,
Tarragona et dona bastants premis petits,
perquè l'any passat mateix es van donar,
a veure si és quasi...
van ser quasi 500 i pico de mil euros,
és a dir, més dels 80 i pico de milions de les antigues pessetes.
El que passa, clar, és el que et ve, el 70% marxa fora.
Clar, i ens quedem amb la grossa, la grossa, la grossa,
però hi ha altres premis, com vostè ve deia,
que de un i dos hi deixen dinerets.
Exacte, és a dir, que de premis, diguéssim, se'n donen.
El que passa, clar, molta gent,
és que a mi no m'ha trucat.
Bueno, no l'hi he trobat a vostè,
però de premis se n'han donat.
El que passa, clar, és el que deia vostè,
potser donem la grossa aquí a Tarragona
i resulta que ens han marxat fora.
Clar, clar, clar, no es pot saber.
És a dir, és d'aquelles coses que, clar,
és a dir, perquè moltes vegades ha caigut precisament
premis de primera d'això
i la capital on s'ha vengut precisament
és allà on n'hi ha hagut menys.
Continuen tenint aquells números abonats
de tota la vida,
d'aquelles persones que juguen sempre
el mateix número per la loteria de Nadal?
Sí, bueno, hi ha uns quants números de Nadal
que sí que hi ha gent que,
a part dels abonats que tenen tot l'any,
però hi ha uns números específics,
jo tinc sis números específics,
que els jugo, per almenys deu fer més de 20 anys,
que juguen moltes penyes i algunes fàbriques,
que juguen sempre el mateix número, per Nadal, eh?
De totes maneres, senyor Sanz,
jo tinc la sensació,
i vostè ho sabrà molt millor que jo,
que aquí a Tarragona no som tan fetixistes
ni supersticiosos com altres capitals, no?
Madrid, València, Sevilla,
amb això de la loteria, no?
Som com més sossos en aquest sentit.
O no?
El que passa, la gent,
bueno, això també es passa a tots, no?
Que la gent de Tarragona
té molta tendència a anar-la a comprar fora, eh?
Com els de fora potser tenen tendència també...
Però a Tarragona jo veia,
és que enguany hem anat,
me l'hem portat de Barcelona,
me l'hem portat de la Bruixa,
me l'hem portat de Sevilla
o me l'hem portat de Canàries.
És a dir, la gent de Tarragona
té molta tendència,
sobretot per Nadal,
de jugar fora de Tarragona.
Clar, i suposo que a les altres capitals
els hi deu passar el mateix.
El que passa, clar,
el Tarragona al ser una capital,
podríem dir, que no és molt gran,
potser es nota més que no en una capital
com, per exemple, Madrid i Barcelona,
perquè aquí a Tarragona mateix
jo de gent de Barcelona
n'hi ha vengut infinitat.
El que passa, clar,
som una gota d'aigua
comprat en Barcelona nosaltres.
Clar, és lògic,
que vostè vendrà fins a última hora de demà,
segurament, no?
Sí, fins demà a la tarda
encara queda loteria.
Ara queda molta loteria
d'aquestes de les penyes
que tenen reservat
i un ni sobre una fulla,
un altre ni sobre dos.
Ara, podríem dir,
són els retalls el que van quedant.
Per això, amb això de retalls,
encara queda, diguéssim,
de totes les terminacions.
No és perquè hi hagi molta loteria,
sinó és perquè són les petites devolucions
que això passa cada any, eh?
Pere, i vostè, el dia 22,
a quina hora està aquí
a l'administració de loteria?
Quina vida fa les primeres hores del matí,
el 22 de desembre de cada any?
En principi, com un dia normal.
És després quan se pot engrescar la cosa,
perquè el sorteig,
jo, diguéssim,
cada dia obro les 9 del matí,
el sorteig, diguéssim,
comença pràcticament,
encara que es connecti
a les 8 del matí,
el sorteig,
en realitat,
comença a les 9 del matí.
És a dir,
que fa una vida,
podríem dir, normal,
perquè és l'horari habitual
que es fa en un dia normal.
Ara, després, clar,
si hi hagués algun premi d'això,
llavors, clar,
se celebra una mica més,
però vaja,
en principi,
com un dia normal.
Doncs, tant de bo que celebrem,
no una mica més,
sinó molt més,
Pere Sants,
com sempre,
agraïm moltíssim la seva amabilitat
i segur que tornarem a parlar,
perquè, com vostè diu,
en guanya estarem de sort, no?
Clar, espero que sí,
que sigui el dia 22 que en parlem,
però vaja,
i ho puguem estar celebrant tot.
Amb una copeta de cava davant,
que puguem parlar,
que hi hagi motiu per això.
Exacte,
ja la tenim al bocó,
perquè amb la fresca ja es refreda.
No cal neverar.
Exacte.
Pere, una abraçada, gràcies.
Molt bé, gràcies a vostès.
Adéu-siau, molt bon dia.
Vale, adéu-siau, bon dia.
Doncs serà la loteria que passarà o no passarà.
No és qüestió de loteria,
sinó de molt de nervi
que hem de posar aquest vespre davant del Betis.
Obrim el futbolí.