Doncs sí, dames i vells ja els tenim aquí a l'Ala, vinga,
ja estan preparant tot allò que tota la ciutat espera
i alguna altra ciutat veïna també, i això ho explicarem ara.
Ens acompanya Pere Navarro Fermí Fernández, bon dia a tots dos.
Bon dia.
Benvinguts, us heu reconegut ara?
Sí, una miqueta.
S'ha fet gràcia de sentir-vos?
Jo deia, qui són aquesta gent que fa que criden tant?
I resulta que som nosaltres, que no hi atino, que cridem molt, no?
Cridem massa, potser.
No, hem de ser així com ordinaris, no?
No tenim micros, no tenim micros.
De fet, ja venim ordinaris de casa.
Tota l'ordinari és, ja la portem de casa.
Ja la porteu allò...
Clar, perquè això del sud de Tarragona, o les comarques del sud,
ja tendim a un cert marranisme.
Sí, que...
I cap a Castelló també, i com més baixes, més marranos.
I som de cridar.
Sí, sí, sí.
Som de cridar.
Jo crec que tenim una miqueta, això el Pere us sabrà millor,
tenim un punt italià.
Sí, Pere, tu creus?
Bueno, i molt moro també.
I molt moro, però vull dir...
Jo crec que més moro que italià.
de cridar de balcó a balcó.
Nena, agafa-la.
Saps?
Xica.
Som una xica.
Aquest punt el tenim encara.
Sí, sí, que no es perdi, que no es perdi.
Ja estic ara visualitzant escena quotidiana.
Sí, sí.
Al mercat, a la tarda, als divendres, quan vas a buscar el peix.
Exacte, per exemple.
Escolta!
Això és bàsic, eh?
I fonamental.
I la part alta també, eh?
La part alta de balcó a balcó, o del carrer balcó.
Xica!
Baixa la roba!
Sí, sí.
Ai, m'està deixant sorda, eh?
Oh, veus com cridem molt?
Oh, molt bé.
Te n'adones que cridem molt?
Oh, és terrible.
L'any passat et van posar falta, no?
Perquè no va ser?
No, l'any passat no em van posar falta.
Aquest any me la posaran la falta.
Aquest any et posaran la falta.
I què fas aquí?
Doncs parlar...
No, no, eh, que estic encantada, eh?
Que no, eh, que si de marxa marxo, eh?
No, no, no, no, per favor, Pere, s'ho fem de seguida, eh?
No, no, jo ja tinc la meva pena, que fa molts anys que el tinc de marit, i en guany...
I ara, quan t'has de buscar un altre manso.
Mai de buscar la vida.
No tens ningú?
Sí, però ho deixem aquí.
Hasta aquí puedo leer.
Sí, perquè hi ha canvis, en guany.
Una mica.
Hi ha canvis, hi ha canvis.
Què podem explicar dels canvis?
Què podem explicar?
Expliqueu el que vosaltres creieu que podem explicar, eh?
Jo vaig deixant coses i vosaltres dieu fins allà on es pugui arribar.
L'estructura de dames i vells segueixen la mateixa que després de 25 anys.
Pobre de vosaltres que la canviéssiu.
No, jo crec que tant s'ha de fer, perquè aquestes coses s'han de fer alguns canvis.
I s'acceptaria bé?
Ja ho hem anat fent, eh?
Sí, per exemple, la introducció de la Guàrdia Civil ja va ser un canvi important,
que hi va haver amb el seu moment molt de revolt, perquè, clar, deies, oh, quin merder,
ara posar una en Guàrdia Civil no ho veiem molt clar, la gent deia per què, si això no s'ha posat mai.
Al començament van ser cinc parelles, ara només n'hi ha quatre.
Exacte, també.
I sí que n'hi ha hagut de canvis, eh?
Sí, se'ls fan canvis, però jo crec que són necessaris, perquè les tradicions evolucionen
i és normal que evolucionin, no?
I doncs ara ja, jo crec que ara s'entendria poc, per exemple, dames i vells,
fet d'una altra manera que no fos com es fa ara, no?
Que és amb tot homes, amb el que les dones, les úniques que hi ha de dones en tot dames i vells
és el cos de seguretat, que és necessari, i per altra banda, doncs,
sense aquests canvis necessaris, com per exemple, la introducció de la Guàrdia Civil
o les quatre parelles o aquestes coses.
Es podrien introduir altres personatges que estiguessin més en sintonia amb el moment?
No sé, penso, un mosso d'esquadra, en el de Guàrdia Civil, aquest tipus de coses.
Sí, es podria canviar, bueno, ja ens ho havíem plantejat,
de canviar el Guàrdia Civil.
Una parella homosexual, casada, allò legalment, aquest tipus de coses.
Bueno, alguna cosa hi ha enguany.
Alguna cosa hi ha enguany.
Ah, sí.
A tu algun o altre ja t'ha explicat l'asset general del dimensi.
Mira, el Joan Maria em coneix, jo soc superhonesta, us juro,
i mira, no faig gancho ni res.
No.
Ha estat casualitat.
Una que és intuitiva, us ho juro, de veritat, no penseu malament a ningú.
Bueno, alguna cosa d'aquestes hi ha, sí.
Us ho prometo que no.
Hi ha canvis, hi ha canvis.
No, jo quan em referia a canvis, i de veritat, que us he fet llargar sense voler,
quan em referia a canvis, el que sí m'havien dit, i això sí que m'ho havien dit,
és que hi havia canvis en alguns actors, que interpreten els papers en això,
però canvis d'altra cosa, ningú m'havia dit res.
Cada any hi ha baixes i cada any hi ha altes noves.
I aquest any, doncs, jo crec que aquest any tenim un bon nivell electoral.
L'alcalde ha canviat.
Els dos dimonis.
Els dos dimonis, després el capellà o l'arcabisbe.
Sí, hi ha molta gent nova.
Hi ha gent nova.
I gent molt bona, i a més a més molt divertits, i amb moltes ganes de jugar.
I és que dames i vells és això.
Ens juntem uns quants col·legues, anem a fer el burro.
I és l'únic dia que tenim la potestat de poder passar pels carrers de Tarragona
rajant com uns bojos de tothom, i no tan sols això,
sinó que fotent totes les paraulotes que ens vingui de gust, que ningú s'ho fent.
Que bé.
Sí, sí que s'ho fent, perquè en guany ens ha arribat un anònim.
Ah, sí?
Abans.
Això no ho sabia jo, explica'm-ho això, nen.
Abans d'anar.
Bueno, un anònim que ja no és anònim, perquè sabem la persona que ho ha escrit.
Ara us ho explica.
No, no, només això.
No, no, no em pots deixar-me.
Per favor, Pere, Pere.
Soc el mestre del ball.
Perquè ja no hi eres.
Oh, quina ràbia, això.
No ho sabies per mi?
No, no, no ho sabia.
A veure, a veure.
Si rondava per damunt d'una taula d'aquelles d'aquelles.
I què, si feu dames i vells, patireu o què?
Ah, tu vas guardar.
Què?
La Montse, la Montse, la Montse.
La Montse, la Montse.
La Montse.
Una pista.
Diu que ho va guardar.
Si no dir-ho exactament, una pista.
No, digue'ns què deia.
Què deia?
Què deia?
Què deia, doncs no res.
O que venia a representar, què deia.
Doncs que som uns porcs, que fem...
Ah, però això ja ho sabíeu.
Que fem nosa, que semblem de reus.
Ah, molt bé.
Que bé.
No, que bé no.
No, que bé sí.
Que la gent s'emprenyï d'aquesta manera.
Allò ho hauria pogut escriure molt bé.
que volia imitar els versots nostres,
però ni la rima ni la mètrica no lliga res.
No hi havia ni rima sonante ni consonante.
Res, res, res.
Zero patatero.
Bueno, doncs zero patatero per aquesta persona,
que ja m'explicaràs qui és.
Faltes d'ortografia?
No me'n recordo.
Perquè vosaltres sou persones preparades i cultes,
teniu estudis?
No me'n recordo si n'hi havia o no.
Si no me'n recordo és que no n'hi deuria haver.
Bé, però això no serà impediment,
perquè feu la representació...
No, al contrari.
Més me'n renota que mai.
ni no, perquè cada any ho supereu.
No, no.
Es manté més o menys la dinàmica.
La Montse abans deia,
en guany n'hi ha massa...
La Montse és aquí, ho dic,
perquè com que no és la tele i que és la ràdio,
però diu que parlin ells,
però és aquí la Montse.
És la festa dels quartos.
És la comissària...
És la que mana.
De dames i vells.
Escolteu una cosa,
per on aniran els temes en guany?
Allò, l'actualitat, local,
la del món mundial, com sempre...
Quan fa que esteu fent els versots, per cert?
Quan vau començar a fer els en guany?
Sí, el juliol ja vam començar,
vam començar a agafar els temes.
Dels temes reparteixen entre parelles
i les parelles cadascuna fa.
Aleshores, entre uns quants ho aglutinem
i comencem a refer,
a retocar,
a posar els versos al seu lloc,
a posar la mètrica que correspon.
Doncs bé, des de juliol,
i ja ho vas veure,
el dia 17 de setembre,
va ser el dia que vam fer la representació...
el diumenge passat,
vam fer la primera representació,
que és com una mena d'assaig general en públic,
que és, de fet,
és com la presentació del text,
que això s'acostuma a fer molt.
Bueno, i una mica de termòmetre,
per si la gent riure els gags o no.
I què tal va anar?
Bé.
Bé, bé, bé.
Més bé del que pensava.
Clar, és que a vegades diuen,
ai, i serà molt fort en guany,
serà molt fort en guany.
Aviam,
la gent vol que sigui molt fort.
Sí, sí, sí.
La gent espera, molt.
El dia que fem uns dames i vells suavets,
la gent deixarà de veure'ns.
A veure'ns.
Naltros som un ball parlat,
molt marrano, molt marrano,
més que qualsevol...
No més.
Que ha aparegut abans que tots aquests programes
de porqueries que fan per les televisions.
Per tant, no ens poden dir que som uns imitadors.
No, no, no.
I que hem copiat.
Si de cas seran els altres,
seran els periodistes que faran aquests programes a la tele,
que alguna cosa o altra
deuen haver vingut a veure Tarragona
i ho hem volgut fer per la televisió.
Però no els ha sortit bé, eh?
Perquè fa 25 anys que funcionem,
o 27, 26.
L'any que s'han fet el 25.
I, bueno, és original.
No els ha sortit bé ni de bon tros, aquests.
Tenim D.O. Tarragona.
Sí, nosaltres tenim D.O. Tarragona, i més a més, clar...
Bé, D.O. Santa Tecla.
O D.O. Santa...
Exacte, D.O. Santa Tecla, m'agrada més.
Però, clar, és que nosaltres sempre ens hem mogut
amb aquests paràmetres de jugar amb la brutícia
i, a més a més, ens agrada.
I, a més a més, al públic li segueix agradant
després de tants anys.
Vull dir que què hem de fer?
Doncs servir el públic el que vol, no?
Hi haurà nàstic.
Hi haurà nàstic.
Una mica, sí.
Una miqueta.
Hi haurà bodes.
Hi haurà bodes.
Bodes.
Sí, bodes.
Bodes Gais, per exemple.
Hi ha de tot, una miqueta.
Aquest ja larga massa, ja.
No, home, no, però si tampoc no...
Però són temes, són temes.
Després hi ha una cosa que jo crec...
Temes, els temes.
Crec que és un dels temes estrella, que és...
Estatut?
També.
Una miqueta.
També, també.
Una miqueta, una miqueta.
Dius que està allargant, però és l'actualitat de l'any, una miqueta.
Alcalde.
L'alcalde que diu que se'ns va.
És un clàssic de Dames i Vells.
Home, l'alcalde, si no sortís, no seria Dames i Vells, això.
Però no, que se'n va, que diu que plega, que també és un tema important i amb el que també juguem.
I doncs...
No, si material no ens falta mai, eh?
No, no, no.
Que és la ciutat donar molt de sí.
Per sort o portes gràcies, sí.
Totes, totes les ciutats donen molt de sí.
No, no, això, sí, sí, que per sort...
És que jo no parlo...
Per què em deixo parlar?
És un bo cas, eh, Pere?
És un bo cas, eh?
És que no call, no call.
Bueno, però ell se banya la vida, així.
Jo crec que si l'apreto una mica més...
No, no, perquè li fombreu un cop de bano.
Però si l'apreto...
No, no, no, no, no l'apretaré.
No, que no me'l sé aquest any.
Jo el respecto molt de Masi Lluís.
Tu l'apretaràs per un post, jo l'apretaré per un altre.
Però per una altra.
Pere, per cert, la nova parella, què tal?
Perquè canvies de marit, sí?
Bé, bé, sí.
Bona relació.
Bueno...
Bueno, no hi ha mai de bona relació entre les parelles de Masi Lluís.
Però bé.
Bé.
Sí.
Un que si l'apretes parla massa i un que parla massa poc.
Esteu compensats, eh?
És escuet.
És escuet, és escuet.
No, home, treballar amb el Fermí.
Sí, durant tants anys, fent de parella U, i que faci de vell meu.
L'enyoraràs.
Sí, que l'enyoraré, perquè a més a més hi ha molta complicitat.
Només que ens mirem ja sabem què hem de fer, però amb la parella que tinc en guany,
doncs ens passa una cosa.
També, tens molta complicitat des de fa molts anys.
Sí, però no hem fet mai de parella.
Doncs això també està molt bé.
Però escolta, és una...
Això també és un canvi.
És una separació, diguem-ne, temporal o...
Espero que sí.
Sí, és temporal.
A vegades les parelles es reconcilien i amb això no estic dient que us estigueu barallats.
No, no, no, no, no, no, és una situació absolutament temporal.
També respon a una situació específica, que és, doncs, el tema de...
Un dels temes que surten a dames i vells, del que no parlaré, que tinc un.
L'espasa de Damocles del Pere damunt, que era en forma de bano, però respon a una situació nova també.
Una cosa sí que puc dir, la Montse em deixa, que un dels actors que s'incorporen és de Vilafranca i si ja no hi cabíem, en les vostres representacions, ve com un exèrcit de Vilafranquins.
Eh, Montse, deies, perquè un dels actors és de...
Bueno, un exèrcit de persones, no, no té cap sentit bé.
Ja, ja ho sé, ja ho sé, de persones.
Perquè un dels actors és de...
De Vilafranca.
Perquè venen sempre cada any.
Ah, bueno.
No sé si el Pere no diu res perquè no vol o perquè no se n'entera.
Perquè no té ganes.
No té ganes, ja se li veu.
Molt a gust no he vingut a fer l'entrevista.
Que vinguin, que vinguin a veure-ho.
Si ho diem tot per la ràdio no vindrà ningú.
Cada any que ho vinguem el Pere diu sí.
No, clar, jo t'entenc, eh?
Jo t'entenc, perquè què hem de dir que no sàpiguem aquestes alçades de Dames i Vells.
Tret dels versos que recitareu enguany.
Per cert, tema d'espai.
Us heu plantejat mai buscar un altre espai?
No perquè ha de ser en aquesta plaça, no?
El punt de partida que és el lloc on la gent li agrada anar-hi.
Ha de partir d'aquí sempre.
A l'espai, quan dius espai, et refereixes al Metropol, com va ser l'any passat?
No, però l'any passat era una ocasió especial.
Jo, mira, hi ha una cosa que esperava.
perquè jo tenia la sensació que la gent demanaria molt més que tornéssim al Metropol,
perquè és una bona situació per veure.
És a dir, t'asseus, cadireta, còmode, veus Dames i Vells,
veus un Dames i Vells extended version, no?
Perquè, clar, l'any passat va ser una cosa molt puntual també.
Enplaguet.
Un enplaguet total, però jo m'ho vaig passar molt bé i tots ens ho van passar molt bé.
I esperaves que la gent demanés que hi hagués continuïtat?
Ho van demanar, Fermí.
Tu com que estàs sempre per les teles del món mundial, no te n'enteres?
I jo, no, no, no, no, ho van demanar en aquest moment.
Com que és famós.
Ai, sisplau, perquè és famós.
No, no, ho van demanar l'any passat, però jo aquest any pensava,
ja veuràs que la gent començarà a dir això, perquè ho torneu a fer al Metropol, no.
Hi ha hagut gent que ho ha preguntat, eh?
Ah, sí?
Pere, i per què no...
Com és que no ho feu?
Com és que no ho feu?
I per què no ho feu?
Sí que hi ha hagut gent que ho diu.
I per què no ho feu?
Doncs perquè...
Perquè la tradició és...
No, no, no, a part de la tradició.
A veure, una cosa és portar l'espectacle...
Pagant, pagaríem, eh?
Sí, sí, però una cosa és portar l'espectacle a dalt de l'escenari,
que és, per exemple, quan ho fem tots els balles per les conjunts a la plaça del rei,
i l'altra cosa és estar a peu pla i poder tocar la gent que tens al costat.
Són experiències completament diferents.
Llavors, tu com a actor també tens una vivència diferent.
Actuar a dalt d'un escenari on tens el públic molt lluny,
o actuar a peu pla, que pots tocar la gent.
Hi ha molta més complicitat amb la gent si la pots tocar,
o li pots fer l'ullet i te la poses a la butxaca,
que no pas a dalt de l'escenari.
Són dues coses diferents, són experiències diferents.
Doncs les dues coses, Pere.
Això és una altra cosa.
Les dues coses, eh?
Aquí hi deixaríem l'assumpto.
Molt bé, doncs la cita, ja sabem on és,
està claríssim les cites, afortunadament.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, Pere Navarro, molt ser.
Ah, una cosa, una cosa.
Que si plogués, les representacions que estan posades en diversos indrets de la part alta
serien a la sala de trono.
A la sala de trono.
Ui, doncs Déu-n'hi-do, eh?
Sí, anirem.
Per a veure tothom.
Bé, doncs, escolta, numerets com el mercat, jo què sé, ja ho farem,
però no ens quedarem amb les ganes.
Sempre tenen el recurs d'escoltar-lo l'endemà per Tarragona Ràdio,
que cada any ho emetem íntegrament, l'endemà dels valls,
que no se'ns oblidi de recordar això.
Estupendo.
Fermí treballant molt, no?, per les teles i per les ràdios i per tot arreu.
Amunt i avall.
Bueno, ja em parlarem d'un altre dia.
És que no sé estar-me quiet, sóc cul de mal, la siento, que diuen.
Estàs molt guapo, com sempre.
Tu també, tu més.
Gràcies, Raïma.
Sobretot amb aquestes ulleres, eh, Fermí.
Eh que sí, avui me les he posat.
És que és modern, eh?
Sempre ha sigut molt modern, eh?
És veritat, això.
Fermí, Pere, Montse, gràcies.
Una abraçada ben forta.
Bona Santa Tecla.
Molts petons.
Adéu-siau.
Adéu.