Jordi Guerrero, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Parlem d'aquest llibre que no és un llibre tècnic d'arquitectura
on podem veure els planos de com es va construir
el que ara diem l'antiga universitat laboral,
sinó que és un llibre que vol anar molt més enllà.
Bé, no és exactament tècnic, sinó més bé és donar una mica,
recopilar una mica tot el material que n'hi havia,
que estava pertot arreu, recopilar aquesta documentació de planos,
d'una quantitat de fotos d'obres i antigues,
i intentar recuperar tot.
I l'interès principal és la de mostrar aquest edifici,
la seva importància i donar a conèixer que n'hi ha obres
molt importants per Catalunya o per Espanya,
però molt importants dintre del que és Tarragona.
I aquesta pot ser per la seva envergadura, per la seva qualitat
i per la seva importància social i el que va representar en aquest moment
creiem que és d'una gran valia.
i intentar recopilar-ho i tindre-ho en un llibre, almenys en un llibre.
Home, va calar i de forma important perquè per molt que oficialment es diu
Complex Educatiu de Tarragona,
tots continuem dient l'antiga Universitat Laboral.
És una nominació que no ens traiem fàcilment.
Una obra que va ser molt important,
molt pionera en la seva època pel seu disseny,
per la seva envergadura,
pel projecte en si mateix del que hauria de ser posteriorment.
Sí, que va suposar un gran esforç per tothom,
la gent que va vindre aquí,
pels arquitectes que van participar
i per el munt de gent que va vindre a treballar,
de diferents professions,
gent que venia de fora.
i una obra econòmicament que va suposar un gran esforç,
que es va ubicar aquí a Tarragona per alguna raó,
perquè podia estar en un altre lloc,
i va ser el governador Sama,
González Sama,
qui va decidir de posar-la aquí a Tarragona
i va representar per Tarragona en aquell moment.
Un gran canvi.
Dins de tot el conjunt d'universitats laborals
que es van fer en aquella època,
tota Espanya, aquesta de les més importants,
probablement per dimensions
i per contingut que se li donava també.
Bueno, això va començar,
van començar, aquestes són de les primeres,
es van fer cinc, les cinc primeres
que es van inaugurar el mateix dia,
que complint el dia 8, el dimecres que ve,
que fa 50 anys que es van inaugurar,
les va inaugurar el ministre de Treball,
i en aquell moment era el Girón,
va inaugurar les cinc universitats a la vegada,
i ho va fer per ràdio.
Com es feien les coses en aquella època,
i més si es tractava del senyor Girón,
només faltaria.
I van inaugurar les cinc universitats.
Aquesta i la de Sevilla, potser,
el que representen és una opertura
fins, com diria jo,
a uns temes del funcionalisme,
de l'arquitectura moderna,
que en aquell moment l'arquitectura
estava una mica classicista,
per dir-ho d'alguna manera,
i aquestes universitats van representar
l'aportació d'un nou llenguatge,
i d'una nova forma de fer,
molt ben feta,
perquè allà està sense cap cura per ella,
i allà està molt ben feta,
i a Catalunya no n'hi ha,
per exemple, jo no sé si s'heu estat,
el menjador,
el menjador, l'espai aquest...
De la laboral dius,
és magnífic,
hi ha sol per tot arreu.
Sol a tot arreu,
que vull dir que aquests edificis com aquest
no es troben molts a Catalunya,
i d'aquella època molt menys.
I el que vol el llibre una mica
és intentar donar a conèixer
que això existeix...
Revaloritzar, potser.
Que existeix ja se sap,
revaloritzar i tindre cura per això,
que està una mica així,
s'ha quedat envoltat per la indústria,
i una mica el que intentem fer
des de la demarcació
del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona
és una mica posar a debat
a veure com es recuperen aquestes obres
que tenen que tindre nous usos, no?
La història és com donar nous usos
a uns edificis que encara estan poc valorats,
però que tenen ja...
Perquè, clar, no són romans,
ni tenen 200 anys i això,
però tenen una qualitat
tan constructiva com arquitectònica
i, a més, en aquest cas concret,
de representar a la ciutat
una peça molt important, no?
Com recupera això?
Hores d'ara donar un servei educatiu,
però, aviam, acull diferents instituts,
acull diferents entitats,
des del camp d'abrenentatge,
ara penso l'escola Sol,
té unes pistes esportives
que també faciliten
que es puguin realitzar
diferents campus a l'estiu.
L'espai s'està utilitzant,
però és el que dius,
potser no se li dona aquest valor increïble
que té com a obra.
Teníem aquí una representació,
una vista aèria
del que és el complex educatiu,
a veure si la podem recuperar,
perquè, clar, en serveis t'inspiració
una miqueta en la conversa.
La disposició amb la qual
es va concebre aquesta ciutat,
podríem dir,
perquè estava concebuda com a tal,
com una petita ciutat.
O gran ciutat, millor dir.
Una ciutat, no?,
que això estava sense acabar,
tenia que ser més gran.
Encara tenia que ser més gran?
Sí, tenia que ser més gran.
Faltem coses per fer, no?
Del projecte inicial que refereixes.
Un projecte inicial que va sorgir,
eren tres arquitectes de Madrid,
l'Antonio de la Vega,
el Manuel Sierra
i el Luis Peral Buesa.
Aquests tres arquitectes
es van reunir,
no és que fossin cap equip,
ni res,
es van reunir
i per les presses de fer el projecte,
cadascú es va agafar una zona, no?
Principalment n'hi ha quatre zones
que sí que es poden dir
com aquesta generació d'aquesta ciutat, no?
Que és un eix on arribes a una plaça
on se situa el gran menjador,
obert aquesta plaça,
i com rodejant aquesta plaça
tenim els dormitoris a banda
i en el front estan el que són les aules.
Tot això comunicat en uns porxos
per anar a fer recorreguts, no?
El que se pretenia és que la gent
anés del dormitori al menjador,
del menjador a les aules
i com tot això sota cobert, no?
Això per anar a fer recorreguts
com si ho fossis per la ciutat.
Després, les que són les tallers
ja quedaven una mica perifèrics,
com a la ciutat, a les indústries, no?
Tenies que anar els tallers caminant
i, bueno, funcionar el seu motiu
és com una gran ciutat
que si la fiques en el pla o en el mapa
ja es veu així, no?
Uns aixos que marquen el carrer principal,
uns altres que són de passeig
i a part d'aquesta concepció
l'ho hem fet que està això, no?
Independentment de com ha anat creixent
tot el que és l'entrellat industrial,
clar, també tenim una zona verda,
tenim la platja.
Que ja s'ha menjat també.
S'ha menjat també.
En aquella època, clar,
jo m'imagino que aquests estudiants
que molt jovenets,
hi ha aquesta part social molt jovenets,
arribaven de tot arreu
perquè eren crios, la majoria,
i diem crios perquè les noies,
òbviament, no tenien accés
a aquest tipus d'ensenyaments,
arribaven aquí i es trobaven
en aquest complex,
a la platja, al bosc,
imagino que l'experiència...
Bé, alguna vegada,
algun personatge famós,
tipus Josep Maria Pou,
Joan Manuel Serrat,
han explicat molt la seva experiència
a Guitarrouna, no?
És curiós com a la memòria del projecte,
quan aquesta gent s'enfronta
en un projecte que no existia,
que no havia ningú fet, no?
Era nou, era un programa nou,
una cosa nova a fer.
El primer que es parla
en la memòria del projecte
que parlen els arquitectes
és de l'alumne, no?
Tot estava basat en l'alumne
i expliquen com era aquest alumne, no?
El que anaven a fer...
Sí, però venien becats, aquests nois?
Sí, sí, venien becats,
clar, vivien aquí, no?
Sí, sí, sí.
És com a representatiu
aquesta postal que hem fet, no?
Un alumne fent de Guàrdia Urbana,
que dona aquest interès
que és una ciutat, no?
Sí, perquè a més havien d'assumir
determinades tasques comunitàries,
cadascun dels col·lectius d'alumnes
en aquella època,
si més no és el que expliquen
moltes persones
que han passat per les aules de la laboral.
Estava una mica així...
La seva educació estava basada...
Que l'edifici va servir una mica
per aquesta educació, no?
És el que intento dir, no?
A part de lo...
Que sigui un moviment modern,
que estigui ben fet,
que ho és,
és la demostració
que un edifici d'aquest tipus
també enriqueix la vida de la gent, no?
Que estigui ben fet,
que tingui aquestes coses,
enriqueix l'educació
que va rebre aquesta gent, no?
Vosaltres sabeu molt bé
allò que tots intuïm, no?
Que allà on vivim
hi ha allò que ens envolta
determinat moltes vegades
la nostra vida.
I en aquest cas,
realment,
així ho feia.
S'hi van esmerçar
molts diners, no?
Aquí es van amb els diners,
vull dir, no va ser una cosa...
Va ser un esforç,
perquè això depenia
del Ministeri de Treball,
no era d'Educació,
era el Ministeri de Treball
i el Girona aquest
va muntar aquestes universitats laborals
per aprendre oficis
i perquè els treballadors
tinguessin una oportunitat
d'anar a estudis, no?
Perquè aquests de gènere becal...
Sí, eren persones
de famílies treballadores.
Treballadores, sí.
S'anaven ficant persones a Espanya
perquè tinguessin
la proximitat de regions
i aquesta va tocar aquí
una mica, ja he dit abans,
per la influència
del Conferència Mà
que en aquest moment
era el governador d'aquí, no?
Hi ha hagut molta dificultat
per trobar les fonts,
el material,
per poder donar-li forma
a aquesta història.
Aquí...
Perquè a vegades passa
que els arxius es perden, no?
Això comença,
tu tens a prop,
els fills de l'Antoni Pujol, no?
Tant l'Agustí
com el seu germà,
ells tenien els planos,
els planos que van tindre fàcil
de trobar,
després ja era qüestió
d'assalentar-se
d'on venien les coses, no?
Ens ha ajudat moltíssima gent
que no començaré a dir
perquè segur que m'oblidarà algú, no?
Però ha sigut molt enriquidor
més que la recopilació
d'aquests planos
i aquestes fotos
el poder parlar
amb gent que va treballar
i va participar
en aquesta obra de Tarragona, no?
Que és la Universitat Laboral.
molt importantment
el senyor Ricomà
que va ser el tesorer d'allà,
el senyor Jorma,
Jaume Jorba
que va ser aparellador
de Fomento
que també li van fer una entrevista
i ens va aclarir
moltíssimes coses
i ens va dir de tot.
Hi ha hagut un treball de camp?
Déu-n'hi-do, eh?
Bueno, portem quatre anys.
M'imagina't.
Ve d'abans, però quatre anys...
Intensius.
Intensius, sí.
Es van recuperar moltes coses
de mobiliari que n'hi ha allà,
la maqueta antiga
que està exposada,
hem fet amb una exposició
que està ara al col·legi d'arquitectes.
Sí, que encara es pot visitar fins al desembre, no?
Sí, fins al desembre.
Està allà la maqueta original del projecte,
molt mal feta,
però està allà
i hem intentat recuperar el que hem pogut
i tot el material que va sorgir a la premsa,
llibres, revistes de l'època
que parlaven d'això
i que demostra una mica l'interès
que va tindre
no només aquí, sinó a la resta, no?
A veure, el llibre encara no està materialment,
vull dir, està ja pràcticament a punt de sortir
si no ha sortit ja,
però estarà per dimecres.
El dimecres es fa la presentació.
Jo al Jordi Guerrero li demanaria,
si fos possible més endavant,
amb el llibre a les mans,
poder tornar a parlar,
perquè crec que...
Bé, hem fet una miradeta a la portada,
com aquell que diu,
perquè aquesta història val la pena aprofundir-ne
i a més també podem aprofitar
per dir-los que es fan visites guiades
pel complex, no?
Sí, es fan visites guiades.
Hi ha unes visites guiades
per anar al complex,
també el mateix complex
també fa unes activitats
a les que nosaltres es afegin
en el tema arquitectònic, no?
De l'edifici
i una mica les guies
per explicar una mica l'edifici.
Després també sé
que la Universitat Laboral
fa unes activitats
bastant importants també.
I una altra cosa important
que també fem el dia 16 de novembre
és una taula rodona
que es farà ja al col·legi
en la que una mica
el més important del llibre,
perquè l'edifici està com està
i és com és i tot això,
és què fer-me en aquest edifici, no?
Com es pot recuperar,
quins nous usos se li pot donar,
com conservar una obra
que encara no se sap molt bé,
encara l'arquitectura moderna,
aquesta de fa 50, 60 anys,
com se restaura,
com se recupera, no?
Clar, la muralla romana,
sabem el procediment que té, no?
Sí, i no es toca,
i amb cuidado, no?
I això és una mica el mateix, no?
Començar a donar,
a valorar aquestes obres
i recuperar-les
per tornar a funcionar, no?
Jo recordo fa uns quants anys,
4, 5, potser 6,
no ho sé exactament,
que es va netejar
tot el que era l'exterior
de la subdelegació Tornemi,
aquest edifici,
que venen japonesos
de tot el món a fotografiar-lo,
perquè no ho valorem,
però és una obra cap dalt
dins d'aquest corrent,
i que s'havia de fer
tota una neteja de la façana,
Déu-n'hi-do,
la complexitat d'aquella operació,
per tant és el que dius,
vull dir, si ara ens fixem
en tot el complex educatiu
per fer unes tasques
de conservació
i de recuperació
de determinats aspectes,
s'ha d'estudiar molt bé, no?
Jo sé,
en aquest cas,
la Universitat de Palermo
està fent un...
sobre la Universitat Laboral
de Tarragona
estan fent un estudi
de donar nous usos,
un concurs, no?,
entre els alumnes
i de recuperar.
Això ja ho fan a Itàlia
i aquí no.
I una mica és
dir que es pot fer
incloure
dintre d'aquest...
Si ara ha de ser
una cosa
de la indústria
i de la química,
aprofitar aquests edificis...
És igual,
però que es conservi,
que es mantingui
i que es se'l doti de vida,
esclar.
Escolta,
Jordi,
jo crec que
hauràs de tornar,
hauràs de tornar,
perquè realment
dóna més de sí
al llibre.
Serà molt interessant saber
a quines conclusions
arribeu a aquesta taula rodona.
Comentaves que era
el 16 de novembre.
Sí,
el 16 de novembre.
Molt bé.
Comentem en l'assistència
del Gerardo Estevez.
Aquest senyor
és arquitecte
i va ser
l'alcalde
de Santiago Compostela
i ell té l'experiència,
a part de ser
l'alcalde
d'una ciutat
que ha millorat
molt
i ha avançat molt,
també
una mica
està aquí
perquè ell
va fer
el pla director
d'una altra universitat
important,
que és la de Gijón,
i va fer el pla director
de com recuperar,
que ara són
un hotel
i coses,
ja ho donen una mica lúdic,
en aquest aspecte lúdic,
però és la recuperació
d'un edifici
per a altres usos.