Fins demà!
I continuarem parlant perquè a més a més
parlar de futbol, parlar del nàstic
en sentit positiu és magnífic
i com queda dilluns per tancar el matí de Tarragona Ràdio
aquí tenim el temps del futbolí
avui, excepcionalment amb Jordi Sorinyac
Jordi, bon dia de nou
I és que això del futbol, les grans emocions
per pair les costa, el pobre Quim Pons
tanta emoció futbolística, el tenim una miqueta
malaltó, no ens pot acompanyar
des d'aquí desitgem que es recuperi aviat
i una abraçada ben forta
Serà és una coseta lleu, però tindrem el Quim en plena forma
per estar al peu del que no amb aquestes
jornades que queden, que s'ha d'estar al màxim
I si ens escolta cosa que adoptem
perquè no li convé tampoc
que hi ha emocions fortes
doncs d'aquí insistim que es millori
i intentarem deixar el pavelló ben alt
de futbolí, Jordi
A veure, jo crec que tenia una gran
dificultat poder concentrar alguns aspectes
i alguns moments del partit d'ahir
perquè ja era l'èxtesi total
al llarg de tota la jornada
El que es va viure ahir al nou estadi va ser
simplement espectacular
perquè podem, al llarg d'aquesta temporada
hem anat visquent una evolució
Primer era un somni
Un increixendo
Un increixendo
Però és que clar, estem ara ja tan amunt
que més amunt no podem estar
Les xifres continuen sent espectaculars
en tots els sentits
13 jornades sense perdre
El Nascic no perd des del 7 de gener
O sigui, que Déu-n'hi-do
33 punts aconseguits
els últims 39
Que és una ratxa impressionant
Cinquena victòria consecutiva a casa
I a més a més vista
per 11.000 espectadors
El nou estadi va tornar a omplir-se
I per primera vegada
amb força temps
es va haver de penjar el cartell
aquell de no llentrades
Es va esgotar el paper
Déu-n'hi-do
Certament espectacular
I gols, molts gols
Gols, gols
òbviament no els ficarem tots
Escoltarem el quart gol
el que va marcar Abel Boades
Un autèntic golàs
el que va marcar
el jugador valencià del Nascic
que així el cantava
extasiat completament Jordi Blanc
Escoltem-lo
Enrere per l'Antoni Pinilla
quan es fa l'onada
ara mateix
L'Ola aquí al nou estadi
Atenció Abel Boades
a la frutada
El xuta
Abel Boades
Gols, gols, gols...
Gol, gols, gols...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Tal com li venia Ben Boades, el quart del Nàstic, l'encantada Bel, el gol del Nàstic,
la pilota al fons de la xarxa de Rubén Martín, 19 de la segona, el Nàstic amplia diferències,
el Nàstic a goleja, el rei Boades, que posa la pilota al fons de la xarxa,
Nàstic 4, Albacete 1, m'axeco perquè ha marcat Boades.
O rei Boades, eh? Des de pelè que no s'havia sortit, res, igual, Jordi Blanca allí completament en èxtasi,
els tres primers gols els va cantar igual i ja el quart, tota la nostra admiració per poder arribar al minut 65 de partit amb aquesta veu.
Clar, jo pensava, dic, si continuem marcant gols, potser haurem d'enregistrar el gol, gol, gol del Jordi i posar-ho enregistrat,
perquè no sabem si li arribarà la veu fins al punt de continuar cantant gols d'aquesta manera, no?
Sí, sí, sí, realment el Jordi està en plena forma, igual que el Nàstic, aquí tothom es va entonant,
hi ha com una manera simbiosi.
Sí, tothom es creix, eh?
Tothom es creix, aquí.
Aquí cadascú va xuclant de tothom.
Acció, reacció.
Acció, reacció.
El golàs d'Abel Boades va suscitar un seguit de reaccions dintre l'equip de la retransmissió de Tarragona Ràdio.
Vaja, escoltem-lo una mica.
Ha de servir a alguna cosa que l'Àngel García hagi estat el jugador que en més ocasions ha vestit la samarreta del Nàstic
perquè Abel Boades, que no l'ha vestit en tantes ocasions, li faci cas i xuti des de l'afronta, l'Àngel.
No, és que es veia, estava en la posició de la pilota, ningú li entrava i, a més, estava en la posició idònia per tirar un escarrer.
Bé, pot anar fora la pilota, però ell té l'obligació, quan està aquí al bord de l'àrea, tirar.
Si va fora, mala sort, però bé, ha disparat amb tanta cert que l'ha entrat per l'escaïda.
El porter ahir no ha pogut fer res, eh?
Quin golàs.
Insparable, eh?
Però quin golàs. L'Opidio s'ha aixecat de la vangueta amb les mans al cap.
O rei és o rei, eh, Quim?
I amb dedicatòria, suposem, a la seva futura paternitat.
Sí, exacte.
Aquest és un tall que podríem titular una mica cada loco con su tema, d'acord?
Angel Garcia, la seva fixació, xutar des de fora a l'àrea.
Lluís Faurega es concentra amb els seus adjectius, Jordi Blanc o rei Boades.
Teresa Ortega, tema social.
Teresa Ortega, el tema social, que també és interessant.
Abel Boades va fer el gest aquell d'acariciar-se una panxa artificial perquè està a punt de ser pare.
Per cert, perdona, els que tenen més edat recorden les pastilles de potassa?
És allò que es prenia i que es continua prenent per l'afonia.
Encarregarem un carregament per totes aquelles persones que passen cada jornada pels micròfons del matí de Tarragona Ràdio.
L'Àngel, allò ja una mica ha tocat, eh?
I li queden nou partits.
En qualsevol cas, la situació del Nàssic ara és excepcional.
El Nàssic és co-líder amb 59 punts i el més important possiblement és que ara ja té el quart classificat a 6 punts.
O sigui, són dos partits de marge, dos partits de possibles errors.
Si el Nàssic ens ho pega, una setmana, tranquils, encara ja tens a marge.
Tenim coixí, eh?
Tenim coixí, que es tracta de fer això.
De mica en mica es va desferment l'optimisme en tots els sentits i com a prova, fins i tot el míster, sempre mesurat.
No pot ser.
No pot ser.
Hombre, 6 punts son bastantes, no son definitivos ni decisivos, que no sabemos que hay 30 puntos en juego y no nos podemos descuidar,
pero estamos mejor nosotros que los que están 6 puntos abajo, eso está claro.
Eufòria continguda, però aquest tipus de declaracions de Luis César...
No són habituals, no, no, no, aquest optimisme, aquesta cosa...
Però què has de fer? Ficar-t'ho una ben als ulls?
No, no.
Clar, davant d'aquesta situació...
Si la cosa va bé, va bé. I el públic?
El públic, vaja, tu pots imaginar eufòrica.
A la mitja part, com que ja el partit va ser un bany gairebé des de bon començament...
A veure, és un futbol avui una mica carajillero, un perdó de l'explosió,
però és que el partit va ser així.
És el que hi havia, que també, aquesta cosa...
I és també, escoltem els socis i aficionats del Nasi, que ja no ho ha estat dir.
Bien, bien, muy bien, muy bien.
Sabíamos que teníamos que ganar para distanciarnos de los demás
y hemos cumplido y jugando al fútbol y marcando goles.
Un espectáculo para la afición.
Y el alma de, para mí, el equipo, el Pinilla, que siempre me ha gustado mucho, el Diego Torres.
Para mí, en general, todo es muy bien, muy bien, muy bien.
Los míos míos jugados del partit, a la poca, que no hace res, pero bueno.
Per mi, jo, la veritat és que vinc pocs cops, però ha sigut, sobretot, l'ambient sensacional.
A més, he trucat als meus amics de Barcelona, que no han vingut,
per dir-los que s'ho perdien, una festa com aquesta.
Ha valut molt la pena.
Em sembla significatiu aquest s'últim tall?
L'ambient, l'ambient.
L'ambient, i que cada vegada des de Tarragona es va fent campanya al Nasi
i a Catalunya, ja no només a Tarragona, es comença a parlar.
I aquest ambient es van introduint més elements de festa, es van afegint més atractius, no?
Doncs sí, per exemple, ahir, la Federació de Penya es va contractar per primera vegada,
suposant que és una iniciativa que es repetirà, una xaranga,
concretament la xaranga de la Vall d'Uixó,
i que ja van amenitzar no només al partit,
sinó que diumenge al migdia ja es podien veure corrent amunt i avall per la Rambla,
a la una del migdia, si el panorama ahir al migdia de la ciutat era força espectacular,
perquè aquí s'estava manifestant la manifestació dels afectats,
de la connexió del punt G del TGV,
i hi havia, a 50 metres,
estaven la penya, la xaranga de la Federació de Penya.
I encara sort que al festival de Dixi,
la seva manifestació de carrer havia acabat,
si no ens haguessin trobat amb la maria i el vaixell.
Imagina't el panorama, encara sort.
Escoltem com sonava la xaranga.
Potem, potem, jo ja la fitxaria per tota la temporada, escolta, quina...
Amenitzant tot el partit, i vaja, el més pur estil valencià,
donant voltes al camp, això sembla més talla.
I la gent, bé, la gent ja...
És el que es tracta, viure dues hores de festa.
Una festa, una festa.
Una festa que ara tindrem durant unes setmanes lluny del nou estadi.
El Nàstic ara jugarà dos partits fora.
Aquest proper dissabte jugarà a Lleida,
i segurament el dia de Sant Jordi,
segurament, s'ha de confirmar,
però segurament diumenge al migdia pel plus,
per tant, la gent tindrà assegurada de mirar
a veure quan va la Rambla a comprar les hores de llibres.
Doncs, vaja, dues setmanes de parèntesi.
Dissabte vinent es preveu un desplaçament massiu.
Però si t'han de dir que el Nàstic no es quedarà sol,
tot i que jugarà fora de casa.
A Lleida, gens del contrari.
I com a mostro, un botó, com diuen,
el Nàstic disposa, a priori, de 2.500 entrades.
Ahir, ja estem parlant de sis dies abans de l'enfrontament,
ahir ja se'n van vendre prop de 1.000.
1.000 de les 2.500?
1.000 de les 2.500.
Si et sembla, escoltem com anava el ritme de la venda de bitllets.
La veritat és que molt bé, tenim ara mateix un ritme frenètic.
Quantes entrades posem a la venda avui?
Avui en tenim 1.200.
1.200 entrades?
Sí, 1.200 i crec que ja portem venudes 700 tranquil·lament.
I autobús, això com va? Explica'm una mica el procediment.
La gent pot comprar només autobús, només entrada?
Pot comprar autobús o autobús més entrada.
I més o menys, per el que estem veient, anem al 50%,
la venda d'entrades i entrades d'autobús.
700 entrades venudes abans del partit, 1.000 després del partit.
Recordem preus?
Jo diria que sí, que val la pena recordar-los.
Molt ràpidament, i a més a més, home,
una manera bastant barata fins i tot de passar el dia a Lleida.
Viatge i autocar, 15 euros pels socis, 25 euros pels no-socis.
El viatge...
Viatge i autocar inclús.
I entrada, disculpa.
I entrada, clar.
I després hi ha una paradoxa,
que si compres l'entrada, només l'entrada a Tarragona,
et costa 12 euros.
Però si en canvi compres només l'entrada a Lleida,
te'n costa 15, més car.
Però això és com els concerts,
vent anticipada o en la taquilla.
Això mateix.
O sigui, que qui vulgui anar pel seu compte amb el cotxe,
que no sigui ximple,
que en canvi l'entrada s'estalvia 3 euros,
que a més a més, si vas acompanyat...
Ara, si el que busquen és ambient,
jo m'aniria a l'autocar,
què volen que els diguis?
Si el que vols és ambient, doncs...
Hi ha una xaranga abans,
la porra a l'autocar, els càntics...
Vaja, què podem dir?
En fi, obrim secció d'apartats
que tenim dins del futbolí
i, òbviament, dins del sempre nàstic
que es materialitzarà aquest vespre,
a partir de les 8, com és habitual,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Parlem de premis, de concursos,
de participació dels oients, en definitiva.
Doncs, primer mirem
qui és el millor jugador del partit.
Vols votar el millor jugador del nàstic?
Envia un SMS al 5588
amb la paraula jugador, un espai,
i escriu el nom del jugador
que més et va agradar del darrer partit de Lliga.
Lluyeria i rellotgeria Santa Gemma
patrocina el trofeu al millor jugador del nàstic.
Doncs, avui és un moment per agafar el telèfon mòbil,
marcar el 5588, enviar aquest missatge.
Hi ha una pilota del nàstic com a premi,
que no sé gens malament,
i recordem que de moment aquesta classificació
del millor jugador s'ha encapçalada per David Cuellar,
l'extrem dret, que, home, queden jornades,
però em sembla que té molts números
d'acabar guanyant aquesta classificació.
Qui vulgui reformar el liderat de David Cuellar
o bé votar per altres jugadors, ja ho saben.
Votin.
Tenim dos concursos, com és habitual.
El primer, amb una pilota en joc per votar el millor jugador,
i l'altre, els proposem, com sempre,
als oients de Sempre Nàstic, una pregunta.
I la pregunta d'avui...
Vaja, nosaltres ja...
Se la troba la bola de vidre.
És de Pito Nisso.
Partim d'una premissa perillosa.
Partim de la premissa que el nàstic juga primer.
Ai, com ens agrada especular.
Partim d'aquí, amb el marge d'error que hi ha,
la pregunta és la següent.
El nàstic pujarà a primera divisió abans de l'última jornada?
Última jornada, recordem-ho, 18 de juny.
Última jornada, recordem-ho, que coincideix amb el corpus.
Última jornada, que recordem-ho, pot coincidir amb l'Estatut d'Autonomia.
Això que ens hem de posar a resar o bé...
No ho sé, home, si coincideixen tantes coses...
I que el nàstic pugi a primera i tot plegat, festassa, per aquí.
Per tant, una opció podria ser que el nàstic pugés abans,
per pujar abans i, home, perquè no coincidís amb això de l'Estatut,
que hi hauria gent que aniria una mica de corcoll.
Sobretot pel que fa a les autoritats.
Bueno, autoritats i no només autoritats.
La gent haurà de votar...
El do de l'obiquitat, eh?, per tot arreu, Déu-n'hi-do.
La pregunta és aquesta.
El nàstic pujarà a primera divisió abans de l'última jornada, 18 de juny?
Advertim, partim d'una premissa perillosa.
Però, vaja, nosaltres és que ja estem tan convençuts que pugem
que ja especulem fins i tot amb la data.
Respostes, dos canals.
envien correus electrònics aquesta nit a la següent direcció,
sempre a nàstic arroba tarragonaradio.com
o trucant pel telèfon 977 24 47 67.
A partir de les 8 del vespre, el Pau Acaràt agafarà les trucades.
Com sempre, dues entrades en joc
per veure el proper partit del nàstic a casa.
Serà ja d'aquí dues setmanes, el 30 d'abril,
cap de setmana de pont,
en què jugaran el nàstic i el malgave.
Doncs si encara no l'han tingut prou,
recordin que a l'informatiu Tarragona Actualitat
abundarem en la informació en el sentit més estricte
i a partir d'aquest vespre a les 8 del sempre nàstic,
els concursos, la participació, la tertúlia, les opinions,
en fi, tot allò que configura aquest temps
de sempre nàstic a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Jordi Sorinyac, gràcies.
Fins la propera.
Fins la propera.
Cic minuts i seran en dos quarts de dues.