Jo tinc la sensació que serà una cosa molt normal
en quant a transició,
perquè la gent de la Comissió del Seguís ho ha cuidat,
hi ha una sèrie de tallets que estan estructurats
dins del programa perquè es produeixi...
Pràcticament, jo crec que en cap moment
se veurà quin és un i quin és l'altre.
I això té una certa gràcia,
perquè que quatre gegants negres es veiessin al mateix temps
no tindria massa sentit, sobretot si estan duplicats.
Crec que farà una certa gràcia veure la seqüència.
El dissabte, al migdia, es podrà veure
com es poden fer fotografies amb les parelles velles
i algunes sorpreses.
Amb les velles?
Amb les velles.
No ens donareu el canvi a su?
No, no, seran les velles.
Perquè és tan bona, tan bona la reproducció,
a veure si al final no ens confondrem.
Seran les velles, perquè com per Sant Magí
hi ha molta gent fora de la ciutat,
ens va arribar gent que no estava per Sant Magí,
que es volia fer la foto.
Clar, la darrera vegada que ballaran és a la Mostra Folklore Viu,
però hi ha molt poca llum i no és ideal per fer una foto
i menys en moviment.
Per tant, les darreres fotos de família seran allà.
Allà també hi haurà una sorpresa,
que ha preparat l'equip de la Mostra Folklore Viu,
que en guany aquest equip ha estat integrat
per les colles de geganters,
els gegants negritos, els gegants moros, els gegants vells,
més el Bou de Tarragona,
que han donat cobertura a tot això.
hi ha una petita sorpresa adicional,
perquè la gent es podrà fer més fotos.
I a més a més, ja al matí tindrem els 11 gegants
de Sant Cataldo, de Sicília,
per fer-se les imatges també,
perquè són uns gegants realment molt especials,
ens ha arribat molta gent que vol fer fotografies
de tot països catalans i fins i tot d'altres llocs,
d'aquests gegants.
Llavors, per tant, també estaran exposats en el Pla de la Seu.
Aquests gegants de Sicília,
ens tinc entès que només vindran un parell de persones
d'aquesta entitat i que seran els portants,
alguns de Tarragona, que potser els han de portar, no?
Bé, aquí hi ha trampa, eh?
Aquí hi ha trampa.
Aquí hi ha, hi haurà 9 persones de Sant Cataldo,
però els de Sant Cataldo han preparat una sorpresa
que jo no desvetllaré.
Home, clar que no, hem de anar.
Serà un dia de sorpreses agradables, crec jo.
i llavors, majoritàriament, la gent de Sant Cataldo
participarà d'aquesta estructura dels gegants,
però amb unes figures que acompanyen els gegants,
que tenen molt a veure amb Tarragona,
i ells fan aquest paper.
I els gegants seran portats pels geganters,
doncs, moros, negritos i vells, no?
Que faran aquesta feina.
I alguns gegants del carrer de Masseria també em sembla que s'han apuntat.
És a dir, crec que serà una cosa de molt bon rotllo,
perquè, vaja, que ens deixin portar els gegants, doncs, és un...
Home, la mostra de Folclore Bio, en guany,
però a cada edició ens permet veure com viuen la festa
i quin concepte tenen de determinats elements
a altres llocs que no és el nostre.
És una oportunitat realment única
de conèixer aquesta manera d'entendre
un fet que és viu, com diu la mateixa mostra.
Per exemple, vindran els gegants americanos de Sitges
o vindran elements dels gegants de Zamora.
Si et sembla, saludem.
A dues persones que tenim a l'altre costat del fil telefònic,
d'una banda, la Carla Jordà,
és una de les caps de colla dels gegants americanos de Sitges.
Carla, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya Fabio Morchón,
és president de l'Associació Cultural de Tradició
i Música Popular de Zamora.
Fabio, molt bons dies.
Hola, bons dies.
Gràcies per atendre la nostra llamada, antes que nada.
No estaríem.
Si li parece que ens explique un poco, Carla,
com són els gegants que trairan
i després ens explica usted un poco
com són els que podremos contemplar.
¿De acuerdo?
Perfecto.
Doncs, Carla, les dificultats del telèfon
fa que et preguntem a tu o al Fabio o al Jordi.
Farem el que podrem, d'acord?
D'acord, cap problema.
Però si voleu parlar, aixequeu la mà,
que tampoc no ho veurem,
però és igual que ja sabrem
que teniu intenció d'explicar-nos alguna cosa.
Parles dels gegants que portareu aquí a Tarragona
i que els coneixerem,
aquells que encara no els hagin vist a la mateixa plaça, Sitges.
Bé, els gegants americanos,
de fet, ens fa molta il·lusió venir, no?
Perquè en el seu dia, l'any passat van fer 40 anys,
van anar tant del mil...
Perdó, del 1965,
i quan es van fer aquests gegants,
els gegants negritos de Tarragona
van ser un dels pedrins dels nostres gegants americanos.
Aleshores, ens fa molta il·lusió,
ja sé, és tot un honor que ens convideu, no?
Ah, per tant, són els afillats del negrito i la negrita?
Sí, senyor.
I us ha fet la mona cada any o no?
No han fet la mona?
No, no, no, no.
Sembla mentira, eh?
Quins padrins, quins padrins, déu-n'hi-do.
Quins padrins que tenim, no?
Però, bueno, estem molt contentes.
Aleshores, em fa molta il·lusió,
molt il·lusió venir pràcticament totes les noies,
perquè és un grup que només som geganteres,
és un grup de noies només.
Ah, només geganteres.
No és habitual, eh, Carla?
Vaja, el Jordi que és una exposura,
però jo allò de sempre he vist que majoritàriament,
per no dir la totalitat, són nois o homes els que...
Doncs en el nostre cas només hi ha noies,
és que no hi ha cap...
Bueno, de fet no entren homes, no?
Però no entren perquè vera, perquè tampoc no.
No seria lògic, diguéssim, no?
En va haver-hi un fa anys, no?
Però no.
Ja haurà, som...
Pràcticament venim totes.
Quants, qui són?
Quantes parelles?
Quants gegants són?
Nosaltres, és un gegant.
Un gegant.
I la geganta.
Aleshores, la simbologia són aquells...
Són els americanos, no?
La gent que va marxar de Sitges a fer fortuna a Cuba.
Uns havaneros.
Sí, exacte.
Totalment, no?
Els diuen americanos o de cubanitos, no?
O sigui, carinyosament els diem cubanitos
i el nom de cada un és panxito i panxita.
Aleshores, la geganta...
El gegant és de mig cos,
nosaltres és de mig cos,
aleshores l'aixeques i queda a la mateixa alçada
que la geganta, que és de dos sencer.
I al 2000 es van fer els vestits nous,
perquè estaven molt malmesos,
i es va agafar una reproducció d'una nena de l'al·lenglada.
O sigui, són molt macos, són molt bufons, no?
Pesen molt, Carla?
M'anem?
Pesen molt?
A veure, el gegant deu pesar uns 25 quilos,
entre el 23 i el 25,
i la geganta uns 30 perquè és de cos sencer.
I aleshores el vestuari fa que pesi una mica més.
Una cosa, la tenen la seva música,
la seva tonada,
quin és l'acompanyament musical
amb el qual ballen aquests gegants cubanitos?
D'acord, no tenen les gralles,
com la majoria de gegants, no?
El que passa és que l'any passat,
amb motiu del 40 aniversari,
ens vam fer la cançó dels cubanitos.
especials, ens vam fer,
els nostres grallers van compondre una cançó,
una música, de fet,
especialment pels gegants,
que és la cançó dels cubanitos.
I deu tenir una miqueta d'aire colonial, no?
Sí, sí.
Dic jo, vaja, per dir.
Sí, ell va, ell és,
bueno, ja els veuré,
espero que els veieu.
Aleshores, bueno, ell va amb una caçaca ratllada,
porta la seva pajarita,
amb el seu barret,
el seu púboro,
el seu bastó.
Vaja, tot un senyor, eh?
Tot un senyor.
Tot un senyor.
I ella, com és la cubanita?
Com és?
Quin aspecte té?
És molt guapa, és molt guapa.
Com porta el cabell recollit?
No, porta el cabell amb un barret,
també, com amb una pamela,
val?
Sí.
Aleshores, originàriament portava una ombrela,
que ara l'havíem recuperat,
però per festa major,
que va ser fa poquet,
se'ns va trencar.
I aleshores, no sé si a Tarragona
podem venir amb l'ombrela o amb un ram.
Ho ha fet, saps?
Si no hi ha l'ombrela, porta un ram, val?
Depèn, depèn de l'època.
Aleshores, també porta un vestit
com amb un cors, així, tot entallat
i amb una fantilla de color granat.
Ara, quan li van fer nou els vestits als 2000,
els hi van fer els vestits nous,
porta un alça aquí sobre el cul,
amb una punta,
el cabell arrissat,
o no arrissat, però...
Molt cubana, no?
Molt cubana, Carla.
Molt cubana, molt cubana.
Molt maca, bueno.
Vaja, pel que veig,
no serà només una trobada de gegants,
sinó una reunió familiar, pràcticament,
amb la presència dels gegants americanos.
Carla, després continuem parlant.
si ens pots dedicar alguns minuts més,
però si et sembla,
parlem amb el Fabio.
No, cap problema.
Fabio,
los gigantes de Zamora,
però, claro,
cada zona tiene su particularidad.
¿Son diferentes?
¿Son parecidos a los de Catalunya?
Háblenos un poquito,
perquè usted és un experto en este tema.
Bueno, ja quisiera ser un experto,
però, bueno,
algo sí sí, algo sí sí.
No sea modesto,
que no sé que sabe mucho.
Todos los gigantes del siglo XVI
nacen alrededor de las procesiones del corpus.
Los nuestros pertenecen y son creados en 1593
para procesionar con el corpus en Zamora.
Por supuesto y por desgracia,
no tenemos aquellas primeras figuras.
Sí sabemos que lo que tenemos
es la misma traza de los primeros gigantes que tuvo Zamora.
¿De aquellos del 1593?
De aquellos del 1593,
según los escritos,
hemos editado un libro también,
según los escritos y las investigaciones de historiadores,
se ha mantenido la traza de aquellos gigantes.
Con lo cual,
pensamos que los gigantes que sacamos a la calle
se parecen muchísimo
a los primeros gigantes
que desfilan por primera vez en este año
y con la procesión del corpus.
¿Cuántos gigantes vendrán a Tarragona
de esta asociación que usted representa?
Sí, irán cuatro gigantes.
Representan las cuatro partes conocidas del mundo
que en aquel siglo existían.
Y hay dos negros.
Hay una africana, una negra, maravillosa.
Yo he oído a la amiga ya,
que acaba de hablar Carla,
diciendo que su negra es fabulosa,
su cubanita.
Bueno, pues ya la echaremos
a un concurso de belleza.
No, pero se ve, dice Carla, Fabio,
que no es negra.
Yo creo que es mulata.
No, no, si es cubana no puede ser negra.
Es mulata.
La suya sí que es negra.
La nuestra es africana.
Es africana.
Es africana.
Hay un turco.
Hay un americano.
Y hay un europeo.
Los nombres de ellos, pues en definitiva,
es el español o el abuelo.
La negra es la negra.
El turco es el turco.
Y el americano es el ramón.
El ramón.
Así lo llamamos.
Miren 4,20 apoyados en el suelo.
Cuando se levantan miden más.
Y pesan unos 45 kilos más.
¿Son hombres los portadores de estos gigantes?
Sí.
Sin que tengamos,
nunca ha habido mujeres portando gigantes.
Pero no tenemos ningún reparo.
Es así, ¿eh?
Pero de hecho,
en el caso de Sitges es bastante singular.
Porque mayoritariamente son hombres.
Sí, muy singular porque yo no lo he visto en ningún sitio.
Y hemos ido a muchos encuentros.
¿Cuándo, aparte de salidas como las que van a hacer aquí en Tarragona,
en el caso de Zamora, ya nos comentaba que siguiendo la tradición de siglos,
salen por Corpus.
¿Qué otros momentos del año son buenos para que salgan los gigantes de Zamora?
Nosotros tenemos un protocolo firmado con el ayuntamiento
porque los gigantes pertenecen a la ciudad de Zamora.
Y en ese protocolo nos obligamos a salir mínimamente cuatro días.
El día de la patrona de Zamora, la Virgen de la Concha.
El día del Corpus.
La Víspera del Corpus.
Y después salimos en congresos velenistas.
Siempre que sea necesario.
Siempre que sea necesario.
Abusar de las salidas.
No nos gusta que los gigantes y las gigantillas,
porque también tenemos gigantillas,
pero estas no han sido invitadas.
O sea, solo vienen los...
Entonces no estarán ahí.
Solo vienen los grandes.
Solo vienen los gigantes.
Teniendo en cuenta que no tienen tendencia a salir mucho,
es de agradecer que vengan aquí.
No sé si usted conoce al Negrito.
Sí, sí tenemos tendencia a salir.
Sí.
¿Conocen ustedes al Negrito y la Negrita de Tarragona?
No, no.
Conocemos a muchos de los que van a participar en el encuentro.
Caravaca, algunos más.
Pero, sin embargo, a los de Tarragona.
También hemos estado en Cataluña con nuestros gigantes.
Le digo porque antes usted comentaba la posibilidad del concurso de belleza.
No le digo yo que nuestra Negrita le haga sombra a alguna otra.
No venga tan convencido.
La nuestra es muy guapa.
Pues la nuestra también.
Y la de Carla.
Carla, la teva, la mulata, aquesta, fantástica, ¿no?
No, pero es que no es mulata.
Es que yo voy a hacer un aclaramiento.
Vinga, fes-ho, fes-ho, Carla, que estem parlant per boca teva.
No n'hi ha dret.
Sí, no, no, tranquila, tranquila, hay un problema.
El que nos...
¿Nosos gigantes?
Es que em sap greu parlar...
Es que aquest señor no...
Fabio no lo entén si parlem en català, ¿no?
Fabio, usted no entiende el català, ¿verdad?
En absoluto.
Nada, pues no se preocupe que...
Lo siento, pero...
No, hombre, nos expresaremos en castellano y así podemos todos participar de la conversación.
Pues se lo agradezco.
Pues que...
Perdone, por antes que podía haber hablado en castellano también.
No, por favor, no sé nada.
Lo siento.
Nada.
Que decía que nuestros gigantes...
Ella es blanca.
O sea, no es ni mulata ni negrita, porque presentan las personas de Sitges que se fueron a Cuba a hacer fortuna.
Entonces, claro, los de Sitges no son de color.
Bueno, sí que hay gente de color, evidentemente, ¿no?
Pero entonces, claro, no es ni mulata ni negra.
Son indianos que se llamaban aquellos que venían ricos o no.
Como tantos sitios de España, estoy de acuerdo.
Y por lo tanto, es de raza a hablar.
O sea que, pero igualmente, es guapísima, ¿eh?
Lo que pasa es que los americanos de Sitges tienen una ventaja, que es que, claro, no solamente llevan guapa a la gigantilla, sino que todas las giganteras, pues, se hacen mirar, ¿no?
Y esto es de las cosas añadidas que tiene Sitges.
No, no, pero eso es culpa de Tarragona, porque si nosotros llevamos a nuestras gigantillas, hubiéramos visto las belletas zamoranas.
Claro, también tiene razón, ¿eh?
Van debajo de las gigantillas.
Al final pondremos pasarela Santa Tecla en vez de probada de unido.
Muy bien, hay que echarle un poco de humor a los...
Claro que sí, además, teniendo en cuenta que los gigantes, las gigantas, representan uno de los aspectos más dulces, más alegres, más festivos, y que realmente no hay duda que gustan a todos.
Y a veces se piensa solamente en el público más joven, en los niños, pero tienen ese punto entrañable que hace que sean elementos de la fiesta, aquí y en todas partes, que gustan a todo el mundo en general.
¿Verdad que tienen esta sensación?
Son elementos muy queridos siempre, los gigantes.
Totalmente. De hecho, hay escritores que han hablado de este tema y lo han hecho muy bien, en la misma forma que acabas de hablar tú.
Pues no hablaremos mucho, pero sí que intentaremos no perdernos ni un momento de la maravilla que nos espera el sábado, con sorpresas, además, con posibilidades.
Porque la Mostra de Folklore View tiene esta cosa que muchas de las personas se acercan a los representantes de las entidades y les preguntan, y siempre son ustedes muy amables y abertos a explicar cosas de aquellos elementos que representan.
Por lo tanto, yo creo que será una oportunidad de ver, pero también de aprender muchísimas cosas.
Aprenderemos todos.
Pues, Fabio, muchísimas gracias.
Carlas, muchas gracias.
A ustedes por llamarnos y por invitarnos a esa tierra fabulosa que conozco, que es Tarragona.
Y nos encontraremos todos el sábado allí, se lo aseguro. Un abrazo.
Un abrazo muy fuerte para todos.
Un abrazo a todos.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Doncs quines ganes, no, Jordi, de contemplar tots aquests gegants.
Sí, una mica estaria bé aclarir per què no són tots els gegants negres.
La mostra aquesta ha volgut tenir, com bé explicava la Carla,
algunes vinculacions una mica més, podríem dir, simbòliques o més emotives.
El tema de portar els americanos de Sitges, que aquestos sí que surten poquíssim de casa seva,
és precisament perquè van ser els padrins i perquè dos anys abans de padrinar-los,
en el programa de Santa Tegla tenim una imatge fantàstica en blanc i negre dels negritos de Tarragona a la punta de Sitges,
just davant de la punta de Sitges, precisament per simbolitzar que l'any 63 van anar allà.
Llavors és una de les coses que té una certa gràcia.
Després, el cas que us explicava abans de Sant Cataldo,
doncs tampoc són negres, però tenen aquesta vinculació que ells expliquen que els orígens són a Catalunya.
Per tant, s'ha buscat aquest títol de gegants negres i convidats especials.
Jo voldria destacar en aquest cas que l'organització d'aquesta mostra,
a banda de les entitats que heu inventat abans,
jo diria que sense quatre persones que han intervingut molt potentment en aquest tema,
seria difícil que hagués succeït.
És a dir, per una banda, per part de la gent del País Valencià,
que ens ha ajudat a connectar amb diferent gent,
per altra banda, per la part de Navarra,
gent que ens ha ajudat a connectar amb els gegants de la zona nord,
el José Mís Sánchez o el Javitxo Pérez,
persones que han participat molt directament en l'organització d'aquesta mostra,
igual que el fotògraf que em sembla que entrevisteu demà,
el Santo Eduardo de Micheli,
que ha col·laborat radicalment amb que vinguin els gegants de Sant Cataldo,
i per part de Tarragona,
a Noemi Sanz i al Salvador Borrull,
són els que s'han encarregat que això més o menys es porti a terme.
És una mostra bastant complexa d'organització,
cada any és molt complexa,
perquè les entitats volen portar grups molt difícils de portar,
i jo crec que això és una aposta interessantíssima.
També em ve al cap la col·laboració i l'assessorament de l'Eloi Miralles
i de la seva família de Vilafranca,
que són gent que,
perquè la tria estigui perfecta i perquè es pugui sentir...
I equilibrada, no?
I equilibrada,
i hi hagi una idea que es veurà realment té un valor simbòlic important,
doncs a vegades no és només posar-se davant d'internet
i triar a veure quins grups hi ha,
sinó que això va més enllà i té la seva dificultat.
I totes aquestes persones crec que enguany han participat
en una efemèride que crec que la ciutat es mereixia
i com us fixeu,
no només hi ha gent de Tarragona,
sinó que hi ha gent de Vilafranca,
del País Valencià, de Navarra,
que han estat en aquest... donant suport.
Venen gegants de Valls i de Reus.
Sí, lògicament aquí també hi ha el sentit dels gegants més propers,
el cas de Reus seria l'equivalent, doncs, una mica...
També tenen aquests una mica com els de Zamora,
les races que se'ls representaven a l'Eloi de les races.
Tenen xinos també.
Sí, però només vindran els negres.
Els negres, clar.
I a Valls té una certa gràcia especial,
perquè a Valls hi ha la tradició...
El gegant de Valls és dels més antics que existeix,
és del segle XVIII,
és el Lledrafaves.
Es diu que els gegants de Mataró,
la llegenda explica que els gegants de Mataró,
en un dels seus viatges,
la família roba faves,
doncs,
va deixar per aquí el seu fill,
a Valls,
el Lledrafaves,
i és aquest gegant
que ha anat obrint el pas als gegants de Valls
durant molts anys.
És un gegantó també,
és a dir, que es veuen les cames.
Això jo voldria que els oients
tinguessin especialment cura en aquest aspecte.
És a dir,
aquests gegants que només portaran cames
són dels gegants més antics.
Si ara el cap de la colla de Zamora
ens explicava que els seus gegants
eren de finals del segle VI,
en 1593,
m'ha semblat escoltar,
vol dir que aquesta fesonomia de gegants
en cames és anterior a aquesta data.
És a dir,
tot i que el gegant negrito de Tarragona
és del 1856,
el gremi de Fustés de Tarragona,
que eren els antics portadors dels gegants,
ja havia portat gegants negres.
I ens hem d'ubicar
que tant els gegants de Valls,
els gegants negritos de Tarragona,
o els cobenitos de Sitges,
els americanos de Sitges,
tot i que,
per exemple,
els americanos,
ja ha dit la Carla,
que només tenen 40 anys,
aquestes fisonomies
ens han de portar
a temps molt pretèrits
amb les imatges.
És a dir,
quan vegin un gegant en cames
pensin que estan veient
història real,
però no de 100 anys.
Perquè això dels gegants
és molt mediterrani només?
Bé, això...
No et preguntaré
per l'origen dels gegants,
perquè...
Potser no és el moment,
però...
Però els que en saben,
de gegants n'han trobat
per arreu del món,
és a dir,
des del Quebec fins a la Xina,
no?
Hi ha...
Hi ha per tot el món,
hi ha connexions.
El que passa és que,
evidentment,
l'àrea mediterrània,
per aquesta tradició
que parlava,
doncs,
es parlava ara del corpus
i de les festes majors,
el que va fer
és tradicionalitzar
uns elements
que en altres llocs
potser s'han conservat
més escaducerament.
en el cas de Sicília,
doncs,
bé,
els gegants de Sant Cataldo
no són els únics,
hi ha més,
però si anem a Flandes
també en trobarem,
perquè les denominacions,
doncs,
de les terres espanyoles
allà també
van fer la seva influència.
Hi ha gegants
a molts llocs.
Ara,
en concentració,
això us ho podran explicar,
suposo,
els comentaristes especialitzats
que tindreu dissabte,
m'imagino...
Que no sé si ho he dit,
però ho retransmetrem en directe,
al ball de tots aquests gegants.
Quants seran aproximadament?
31 gegants.
31 gegants,
a la plaça de les Cols
ve primer,
doncs,
a la Rambla
i fent tota la cercavila,
però allà a la plaça
més de 30 gegants.
Home,
jo ara no descobriré
la sopa d'all,
però jo cada any
quan fem aquest programa
a mi m'emociona molt
quan parlo amb els geganters
i expliquen
com la pentinen,
a la geganta,
per exemple,
en general parlo,
ara no parlo
de cap gegant en particular,
com li planxen el vestit,
com li posen les joies,
és a dir,
aquesta cosa
com si fos la tieta
que la preparen
perquè surti ben guapa
i ben elegant al carrer,
això és una de les facetes
que menys es veu,
és a dir,
els preparatius de la festa,
tots els elements
de la Santa Decla
tenen una cura
que suposo que millorarà
encara quan hi hagi
la casa de la festa
perquè a vegades
es fan condicions precàries,
però, clar,
no sé,
per exemple,
perquè els negritos nous
puguin sortir en guany,
doncs,
l'Àngels Cantos,
que és l'escultora
que està fent les peces,
dic que està fent
perquè encara no ha acabat.
Contra el rellotge,
pobra,
com sempre,
sempre el pobre té que veig guany.
S'estan pulint les coses,
estan acabats,
però estan pulint coses,
però participa en un equip
de modistes,
de perruqueres,
de barraters,
és a dir,
hi ha un munt d'higiene
que ha participat
a fusters.
Pasarà menys
que les figures actuals?
Sí, sí, sí.
Pasarà molt menys.
Ja s'aprofita
per fer-ho
amb uns materials
més portables, clar.
Molt menys.
Això crec que és
un dels objectius bàsics,
que els gegants de gritos
són més difícils de portar
que els gegants grans,
és a dir,
que els moros
o que els vells
perquè tenen una estructura
més complexa,
són talles de fusta,
això és un cas singularíssim.
Jo vull remarcar-ho
perquè la gent,
moltes vegades,
aquests dies em pregunta,
els gegants són de cartropet?
No, no,
els gegants negritos de l'alona
són talla de fusta,
això vol dir que
el Bernat Berderola
és un escultor
que encara hem de reconèixer més.
Aquest senyor
era un personatge
molt curiós.
Tu el coneixes molt bé,
fins i tot tens un conte infantil.
Sí, a mi el Bernat Berderola
és un personatge...
Que està inspirat
en aquest escultor.
Sí, és un personatge
que sempre l'he trobat
molt interessant
i com molt misteriós.
de 19,
que l'Ajuntament
hi va confiar molt.
A mi em fa una certa gràcia,
perquè clar...
Va fer moltes peces, no?
Va fer...
Va fer també nanos.
Oficialment va fer
els negritos
i els gegants moros
perquè el rebut dels nanos
no s'ha trobat mai.
Jo sempre dic
que aquí va passar alguna cosa
per això ens vam inventar
aquest conte.
Crec que és un personatge
que té molt de prestigi
perquè si vostès
van a la façana
de l'Ajuntament
i veuen
a dalt de tot del terrat
hi ha uns caps
d'uns personatges
de molts nascuts a Tarragona
o d'altres propers
del camp de Tarragona
doncs veuran
que són personatges
que va fer aquest senyor.
És a dir,
si entren a la web
de l'Ajuntament
hi ha una explicació
d'aquests caps
que veuen a dalt.
Hi ha des de bisbes
fins a artistes.
I aquí els va fer
Bernat Berderol
quan pensem
que la façana
de l'Ajuntament
és de la segona meitat
del 19
igual que precisament
aquestes peces
de gegants
i nanos.
I hi ha una anècdota
que no sé si ho han explicat
però a mi m'encanta
que és que el Bernat Berderol
era un escultor tan bo
que l'acord de Madrid
el va convidar
per fer unes escultures
a Madrid.
I aquest senyor
s'hi va passar
un cert temps
a Madrid
per un moment
per un moment
que el van fer fora
de Madrid
perquè es veu
que realment
es dedicava
a la bona vida
i les escultures
no les van fer mai.
Un personatge
d'aquells tipus
com els de les revistes
del cor
aquests que viuen
del cuento.
Un artista
una mica
això de la cubana
que explicava
és que m'hi vaig votar
per això.
M'amica no és mamoso
no m'amica
i quan t'ho vi
feim-vos
doncs això.
Però a tot se li pot perdonar
després d'haver-nos
deixat aquests elements.
Sí, jo crec que
és un personatge
mai prou ben valorat
i realment
aquella intervenció
municipal
del mitjans del XIX
doncs
home, avui
fa 150 anys
que podem celebrar
aquesta presència
dels negritos
i m'ha fet també
molta gràcia
cosa que no sabia
és que els gegantors
de Sitges
es diuen
Panchito i Panchita
ha dit, no?
Panchito i Panchita
Sí, doncs
la geganta negrita
de Tarragona
el seu nom primitiu
ho poden llegir
en la novel·la
La família dels Garrigues
del Josep Pini Soler
és la Panchita
La Panchita
El negrito
no tinc constància mai
però era la Panchita
Sí, perquè a més
negrito i negrita
segons per cert
que recomanem
la plana web
de les festes
de Santa Tecla
on trobaran
tota la informació
completa de cadascun
dels elements
del seguici
segons han pogut
llegir justament
en aquesta plana web
la paraula
negrito i negrita
no es tradueix
quan parlem
dels gegants
negrito i negrita
no negret i negrita
no, negrito i negrita
Això es va acceptar
la nova arribada
de la democràcia
als anys 80
perquè, clar
realment
era una de les coses
que valia la pena
mantenir
va haver un intent
de traducció
en els anys
30
la república
negret i negreta
consta en els programes
però fins i tot
Pini Soler
que era un escriptor
ben acurat
en aquests temes
parla del negrito
i de la Panchita
en aquest sentit
bé, no ho sé
són uns noms
particulars
que hem sabut
mantenir
jo tinc una altra teoria
que m'agrada molt
aquesta és més nova
no l'he explicat mai
el nom de negrita
no m'atreveixo
a afirmar-ho
però el nom de negrita
estic convençut
que ve del ron
del ron?
sí, perquè hem trobat
el ron negrita
el ron negrita
encara existeix
que és molt antic també
si entren vostès
pel Google
d'internet
i posen
ron negrita
els sortirà
el distribuïdor
d'aquest ron
i el ron negrita
hem trobat unes
il·lustracions
de l'època
en què es va fer
la negrita
de Tarragona
que van amb el mateix vestit
a ratlles blau
que portava la negrita
aleshores
i tenen la mateixa estètica
que la negrita
de Tarragona
és a dir
i estic convençutíssim
que el ron
el món dels indianos
que parlava la Carla
el món dels americanos
va influir moltíssim
no només
en la construcció
d'aquestes peces
perquè realment
els indianos
de Sitges
són gent de Sitges
que no van Sitges
però els negritos
de Tarragona
són gent
que estava
en la zona
si més no
de Cuba
però d'aquella zona
on convivien
diferents races
i també venien aquí
de fet els nanos negrets
aquests nanos negrets
una de les tesis
més clares
que hi ha
és que eren criats
que vivien aquí
que havien vingut
d'aquelles zones
per tant
si tenen mai
l'oportunitat
de trobar
una il·lustració
d'aquestes
del ron
del 19
disfrutaran moltíssim
perquè s'imaginaran
una vegada
l'Olga Xirinacs
va fer un escrit
molt bo
jo crec que és
dels millors escrits
de festes
que s'han fet
sobre la ciutat
de Tarragona
en què explica
d'on venen
les imatges
dels gegants moros
que va fer el Bernat Verdorol
i sincerament
jo vaig pensar
que si allò
i estic convençut
que és cert
estava fet així
el Bernat Verdorol
la negrita
i el negrito
també es va inspirar
en el món
artístic
perquè era un gran artista
un home molt
coneixedor
de moltes coses
i si es va inspirar
en uns tapissos
ara no sé
de quin país oriental
per fer els gegants moros
estic convençut
que uns quants anys més tard
va fer el mateix
amb els negritos
evidentment
utilitzant models naturals
també
però amb unes
caracteritzacions estètiques
determinades
com ens passa sovint
amb el Jordi
a cada resposta que ens dona
ens suggereix
una altra pregunta
breument
duia el vestit
amb ratlles blaves
antigament
sí, sí, sí
la negrita
duia les ratlles blaves
però fa molts anys
que són
fa molts anys
per això
jo la recordo
amb el vestit
com ara
aquí ara m'equivocaré
de data
perquè no ho tenim aquí
no cal tampoc
afilar tan prim
però el negrito
i la negrita
els tratges
com tots els gegants
del món
aquí t'ha raonat
perquè els hem tradicionalitzat
molt però
és un mite
que sigui en tota la vida
igual
el negrito
no anava de blanc
el negrito
anava també de ratlles
històricament
jo no sé
perquè els gegants
no tenen
una mena
de fons d'armari
i anava canviant
de modelet
segons la festa que sigui
pel corpus
un modelet
per la Santa Tegla
un altre
no està malament
això era així
el que passa
és que
no sé
aquí intervé
moltes opinions
quan es van fer
les últimes reformes
dels gegants moros
és que
ningú
va creure
que s'haguessin
de canviar els vestits
i quan s'han fet
els negritos
jo crec que ningú
s'ha atrevit
de frontejar
i sempre
em fa molta gràcia
la dinàmica
aquesta
de canvis
de tratges
perquè
hi ha moltes vegades
que la gent
no ho entén
és guapíssim
perquè la gent
s'estima tant allò
que creu
que allò
no s'ha de tocar
gens
però bueno
són molt
totes les coses
canvien
i si van
veure llibres
d'aquestos
de Tarragona Antiga
veuran que les imatges
no són les mateixes
avui
que les de fa uns anys
ens queda
poc temps
Jordi
breument
ens pots dir
una miqueta
quina serà la seqüència
en quin moment
ens doneu
en el bon sentit
de la paraula
el canviasso
entre el negrito
i la negrita
tota la festa
original
demà
a l'ajuntament
encara podran veure
els negritos
vells
demà passat
aquests negritos
doncs estaran
a l'antic ajuntament
per fer només
el ball
de la mostra
només sortiran
a ballar
a la mostra
és a dir
en cap moment
desfilaran
per la rambla
hi haurà un moment
especial
en aquests
balls
de la passada
dels cols
en què
la gent
haurà de participar
per acomiadar-los
que pres Schluss
alaffare
el de la mot he
ho
del
el
mar
de
los
los