logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seguim endavant des d'aquesta quarta hora del programa.
Falten cinc minuts per arribar al punt de dos quarts d'onze.
Us dèiem fa uns minuts en el sumari
que aquests són dies de congressos
i de trobades diferents a la ciutat de Tarragona.
Ara parlàvem del segon congrés
sobre patologies derivades a les tres,
que se celebrarà demà i divendres
en el Mar de la Fira en Relàjate,
al Palau de Congressos de Tarragona.
I tot seguit parlarem d'un altre congrés
o d'unes jornades de debat que comencen aquesta tarda
i que analitzaran la protecció i usos
d'edificis històrics i singulars.
És una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona
a través del Museu d'Història de la Ciutat
i també de la Fundació de Cases Històriques i Singulars d'Espanya.
Ens acompanya la tinent d'alcalde de Patrimoni,
la senyora Maria Mercè Martorell,
per comentar aquestes jornades
que d'alguna manera també s'emmarquen
en els actes de celebració
del sisè aniversari de la Declaració de Patrimoni Mundial.
Senyora Martorell, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Aquesta és la primera vegada que es fan unes jornades
d'aquestes característiques a Tarragona.
Quin és l'objectiu, la finalitat principal d'aquesta trobada?
Doncs sí, efectivament és la primera vegada
que es fan a Tarragona.
De fet, és la primera vegada que la Fundació
fa jornades a Catalunya.
Si recordeu, l'any passat, precisament Tarragona va participar
a través d'una conferència que m'han convidat a donar a Madrid,
a Caixa Madrid, aproximadament per aquestes dates,
que són quan es fan les jornades,
i arrel d'això vam intentar fixar com aquestes dates,
amb motiu del sisè aniversari de la Declaració de Patrimoni Mundial,
que serà el dia 30 de novembre,
precisament la realització, la celebració d'aquestes jornades
a la nostra ciutat.
La voluntat és, precisament, parlar en un moment
en què està molt d'actualitat a la nostra ciutat.
Estem parlant del pla general,
estem parlant de tota la revisió del catàleg municipal,
un catàleg dels anys 80,
que fa dos anys que s'està treballant amb ell,
i pràcticament tres que es va rebre
el que és l'encàrrec d'alcaldia,
de fer tota la revisió amb tots els treballs previs,
i com dic, fa dos anys en el que s'està treballant ja intensament.
Doncs és un moment, jo diria, ideal
per fer aquestes jornades sobre cases històriques.
La Fundació de cases històriques
és una fundació que funciona a nivell nacional,
però que, a més a més, també està en relació
amb altres fundacions similars
o associacions a Portugal, a Itàlia,
amb altres ciutats.
Per exemple, un dels ponents
és el president del turisme d'habitació,
és a dir, el turisme d'habitació,
que ells n'hi diuen, de Portugal.
Es tracta de protegir
i també rentabilitzar d'una o d'altra manera
el que són les cases històriques i les cases singulars,
palaus, castells, etcètera,
sigui quina sigui la titularitat.
O sigui, tant poden ser paradors de l'Estat, per exemple,
com poden ser cases de titularitat pública,
com serien Canals o Castellarnau.
Nosaltres estem a dintre la fundació,
com també molts dels membres d'aquesta fundació
són privats.
Són persones, normalment,
o bé que han comprat aquestes cases,
pot ser el cas de la Buella a Tarragona,
de la família Mirnau,
quan la va comprar de la família Canals, etcètera,
com poden ser també
en el cas de famílies
que per la seva noblesa, etcètera,
tenen ja com a patrimoni familiar
cases, castells, palaus, etcètera.
I que realment no és fàcil,
si per una administració, un ajuntament,
no és fàcil l'administració d'aquests béns,
pensem que són béns que es deterioren molt,
que en els que s'han de fer moltes obres,
molt manteniment,
doncs no és fàcil.
I per tant, ja fa anys que es van unir
amb aquesta fundació
per compartir, jo diria, solucions,
però també problemes,
compartir maneres de gestionar aquest patrimoni
i també beneficis, per exemple, fiscals,
o assessorament legal, jurídic, etcètera,
davant d'un patrimoni tan singular,
com diria jo,
que són aquestes cases històriques
i aquest patrimoni immobiliari,
que a més a més n'hi ha tantíssim de repartit
a tot el que és l'Espanya.
Perquè aquests edificis, en general,
estan ben protegits,
és a dir, la normativa,
la legislació espanyola,
permet justament una bona protecció
d'aquestes cases,
o s'hauria de millorar en aquest sentit?
Bé, la normativa, penseu que com que està transferida
el que són les comunitats autònomes,
en cada una de les comunitats és diferent.
Exacte.
O sigui, de les primeres i més antigues legislacions
està la catalana,
que és la llei de patrimoni del 93,
però, de fet, avui en dia,
fins i tot ha quedat una mica obsoleta.
És el que passa a vegades a ser pioner, no?,
que després hi ha moltes altres normatives
que són posteriors i que són molt més actualitzades.
Per exemple, també tindrem la presència
del director general de Castella i Lleó,
Enrique Saiz,
és aquesta la comunitat
que té la normativa en aquest moment més actualitzada.
és una llei molt recent
i que, a més a més,
aplica tot el que són les directives
i les directrius
a l'hora de protegir patrimoni europees.
Pensem que, a més a més,
Castella i Lleó
és la comunitat
amb més patrimoni mundial declarat.
Pensam que només de ciutats
n'atenen tres.
Catalunya té una única ciutat
declarada de patrimoni mundial,
que és Tarragona,
ciutat,
mentre que ells n'atenen d'entrada tres,
ja Salamanca,
ja Segòvia,
i a Hàbila.
Per tant,
d'entrada,
ja tenen tres ciutats,
a més a més de tot el que són els conjunts,
els espais,
els monuments, etcètera.
Per tant,
en aquest cas,
en aquest moment,
Castella i Lleó
fa una protecció millor del patrimoni,
per exemple,
que a nosaltres.
Si recordeu,
per exemple,
també quan va haver-hi
tota la qüestió
de la pedrera del mèdul,
nosaltres ens vam referir
davant de l'UNESCO,
precisament argumentant
noves normatives
que s'estaven aplicant
a Castella i Lleó.
Sí que és cert
que es protegeixen,
el que passa és que,
clar,
quan un ves privat,
quan un ves de l'administració,
té més protecció
perquè l'administració
s'autolimita
i s'autoobliga
a gestionar aquest patrimoni
d'una determinada manera.
Quan és d'un particular,
tots entenem
el que és difícil
que és mantenir.
Imagineu-vos
que qualsevol de nosaltres,
Ricard,
tu,
jo,
qui sigui,
tingués la Casa Canals
o la Casa Castella Arnau.
Per això,
moltes d'aquestes cases
han acabat cedides
amb un vitalici
com Castella Arnau
o amb una compra
com va ser Canals
a l'administració
perquè és molt difícil
de mantenir.
Si és difícil
per una administració,
imaginem-se per un particular.
Per tant,
sí que evidentment
hi ha unes obligacions
determinades
de que no entri en ruïna,
de que es mantingui,
etcètera,
però, clar,
a l'estat,
podríem dir,
en un estat perfecte,
tampoc es pot obligar
a un particular
que la tingui.
Quina és la solució?
Doncs bé,
la que fan la majoria
de propietaris
que veurem aquí
en aquestes jornades
convertir-ho bé
en cases,
museus obertes
a la visita
amb la qual cosa
cobren una entrada,
fins i tot a vegades
a part de la casa viuen,
a l'altra part
està dedicada
a casa museu
i en altres casos
restaurants
o bé hotels,
per exemple,
el turisme d'habitació
de Portugal
és d'aquest estil,
s'han rehabilitat
el que són els pazos,
les pousades,
les fondes
de Portugal
i s'han fet
autèntics
releixators
d'alto estènding
que permeten
mantenir
tot aquestes
propietats
moltes vegades
propietats
amb extensions
de terres
molt àmplies
sobretot
en el cas
dels pazos
que vindria
a passar una miqueta
com passa
amb la zona
d'Andalusia
que hi ha moltes
el que són
grans extensions
de terreny
amb el cortijo
al mig
que també
s'han habilitat
com a hotels
i en altres casos
el que fan
que això passa molt
amb cases
a dintre de les ciutats
Sevilla
ara quan hi vam estar
i fa poc
a la casa de Salines
amb les cases històriques
les cases històriques
amb el patrimoni mundial
de les ciutats
patrimoni mundial espanyoles
per part del grup
es va llogar
la casa de Salines
per fer
el sopar
el workshop
etc.
Això passa molt
la casa de Pilatos
la casa de Salines
tantes i tantes cases
en moltes ciutats
que les famílies
les lloguen
per fer congressos
per fer sopars
d'empreses
i així se'ls hi treu
una rentabilitat
però una miqueta
és tot això
el que s'assessora
i també
les diferents opcions
que es donen
aquí a Tarragona
tenim molts casos
com dèiem abans
com les Termes
com el Masorder
que se n'anà rehabilitant
espais que si no
possiblement
haguessin acabat caient
A nivell públic
a Tarragona
tenim casos
com ja hem nomenat
de Casa Canals
i Casa Castellarnau
després hi ha
tot un catàleg
d'edificis
protegits
que són
propietat privada
ara en citava un parell
però n'hi ha molts
en general
ho dir perquè els oients
entenguin una mica
la dimensió
del col·lectiu
d'edificis
afectats
o d'alguna manera
que formen part
d'aquesta singularitat
d'immobles
Bé imaginem-se
només a la Rambla
amb el nou catàleg
la protecció
que es fa
de les 40 cases
de la Rambla
des de la que
malauradament
fa pocs dies
vam celebrar
bé més que celebrar
vam lamentar
la volada
de la casa
de la Rambla
amb l'explosió
era una de les cases
protegides
per això
s'ha mantingut
la part de baix
el qual hauria sigut
impensable
si no hagués sigut així
el número 2
de la Rambla
la casa Salles
l'hotel Làuria

fins i tot
moltes de les cases
de la Rambla
que tenen tribunes
que són cases
modernistes
la casa del Metropol
les Tresines
el Banc d'Espanya
o sigui
aquestes només
fent així un repàs
molt ràpid
de cases
que si anem per la Rambla
i veiem
el que són
les plaques
que hi ha a terra
veurem aquestes cases
el mateix passa
al carrer Podaca
passa igual
per exemple
moltes casetes
de la Paralta
que tenen
capelletes botives
a la seva façana
també estan
protegides
aquestes capelletes
estàtues
hi ha altres
declaracions d'ambient
com pot ser
per exemple
el Serrallo
per conservar
una tipologia
de barri
etcètera
per tant
sí que afecta
sí que afecta
perquè avui en dia
qualsevol
d'aquestes cases
que hem estat anomenant
estan dividides
en propietat horitzontal
la gran majoria
i cada un té un pis
per exemple
al meu despatx
llavors clar
què passa
que és molt més fàcil
de suportar això
quan estem parlant
que cada un
té un pis
en una casa
imagineu-vos-ho
quan un té
tota la casa sencera
o una família
a través d'una herència
té una tota una casa sencera
però clar
què vol dir això
que quan se restaula
la façana
de qualsevol
d'aquestes cases
hem parlat
de la Rambla
o podem parlar
del carrer Major
o podem parlar
de la Paralta
o de totes aquelles
espais protegits
a més a més
per exemple
dintre del pla especial
de la Paralta
el Pep
totes aquestes cases
quan se restaula
la façana
tenen unes limitacions
s'han de restaurar
d'unes determinades maneres
que sempre són
molt més cares
que si aquella casa
no estigués protegida
per tant
això són una sèrie
de gravaments
que es dona
a la propietat
que d'alguna manera
sí que és cert
que en el moment
que ven aquella casa
aquella casa
també té un determinat
valor més elevat
però bé
de moment
la propietat
el que fa
és suportar
una sèrie
de despeses
això és important
saber si hi ha
en algun tipus
en el cas
per exemple
de béns culturals
d'interès nacional
tenen unes determinades
exencions fiscals
tot això és molt important
que la gent ho sàpiga
que sàpiga quines limitacions té
però també quins beneficis té
i quines determinades sortides té
per protegir aquests béns
en fi
tota aquesta problemàtica
d'edificis històrics
i singulars
serà debatuda
i analitzada
en aquests dos dies
les jornades comencen
aquesta tarda
a partir de les 5
fins al vespre
i continuaran demà
a partir de les 10
es faran a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
són jornades obertes
a tothom
al públic en general
el seu Martorell

de fet no hem volgut
ni tan sols
fer bulleta d'inscripció
perquè creiem
que són unes jornades
que els ponents
són de primeríssima qualitat
a més a més dels ponents
que hi haurà locals
com pot ser Lluís Pinyol
com director del Museu d'Història
com són els representants
de la Real Societat
tant el Rafael Gabriel
com el Jordi Rovira
com són Joan Manchón
que també arqueòleg municipal
qui hi estarà
o sigui
diferents ponents
de la nostra ciutat
però hem volgut
que hi vagi
absolutament tothom
sense cap limitació
potser pot haver-hi una persona
que li interessi
una determinada conferència
una determinada taula rodona
i que n'hi hagi un altre
que no li interessa
per tant
per això ho hem fet
en un lloc molt cèntric
com és el Saló d'Actes
de l'Ajuntament de Tarragona
i a partir d'avui a la tarda
és una jornada
que com molt bé deia
serà dimecres tarda
i dijous
tot el dia
i que jo realment
recomano molt a tothom
o sigui
aquelles persones
que tinguin una estona
i puguin passar
és interessant
perquè els ponents
són de primera qualitat
ara a més a més
en el cas de Lluís Pinyol
ens farà una petita sintetització
de la metodologia
que s'ha utilitzat
per la revisió
del catàleg municipal
sense entrar en detalls
però sí
el per què
i com s'ha fet
i en el cas
d'altres conferències
com deia
com la del director general
de Castella-Lleó
com pot ser
la intervenció
per exemple
a la taula d'Urrodona
del representant
de la Generalitat
de la Direcció General
o com pot ser
del Conde de Caleiros
que va ser
pel turisme d'Evitasau
o com pot ser
els representants
de la Universitat
de l'Ican
que també vindran
per rotar
tota aquesta sèrie
de ponents
com la Carmen Caprile
que també
és un hotel
d'aquests
la propietària
d'aquests
d'Arancà
o Gregorio Canales
o la mateixa
gerent
de les cases
històriques
Anna Llanes
jo crec que seran
conferències
realment molt interessants
perquè donaran
una visió
d'un patrimoni
que a vegades
nosaltres no tenim
tan a compte
més tenint
present que la nostra
ciutat
el patrimoni romà
s'ho menja molt tot
i per tant
és molt important
el que és aquest turisme
i aquest patrimoni
que va lligat
amb aquest turisme
de l'època
contemporània
i sobretot
l'època moderna
que serien
tota aquesta gran
quantitat
de cases
per tant
és absolutament gratuït
absolutament
obert a tothom
a partir de les 5 de la tarda
fins a les 8 i mitja
és on acaba
l'última taula rodona
i després demà
des de les 10 del dematí
fins a la 1 i mitja
i de les 5 de la tarda
una altra vegada
fins a les 8 i mitja
8 de la nit
serà l'acta de Cluenda
i després també
acabarem
amb un concert
a Casa Canals
tot aquests dimecres
hem tingut concerts
avui n'hi ha un
però demà
n'hi haurà un altre
d'extraordinari
precisament
relacionat
amb la Cluenda
d'aquestes jornades
de cases històriques
i singulars
a les 9
a Casa Canals
els altres són
a les 8 i mitja
demà a les 9
a Casa Canals
que serà un concert
de piano
i en el qual
també esperem
que vingui molta gent
perquè com sempre
també serà obert
gratuït
i ni tan sols
s'haurà de recollir
invitació
igual com hem fet
amb aquests concerts
del segle de tardor
ja que és un segle nou
que hem encetat
aquest any
a Casa Canals
sobre edificis històrics
i singulars
s'enmarquen d'alguna manera
en la celebració
del 6 aniversari
en tindrem temps
en els propers dies
de parlar d'altres activitats
perquè n'hi ha moltes
però si fem una pinzellada
de previsions
relacionades
amb el 6 aniversari
de la declaració
de patrimoni mundial
què podríem avançar
senyora Martorell
bé, de fet
ja hi ha hagut actes
el primer va ser
la inauguració
de l'exposició
de la Fundació Godi
a Casa Castellarnau
el dimecres
de la setmana passada
el dijous
vam presentar
al Teatre Metropol
el que era
el conte de la petita història
de la Rambla
nova segona part
és a dir
de la font del centenari
fins al riu
que a més a més
hem estat fent
dos dies a la setmana passada
i dos dies d'aquesta
concretament avui
també
per totes les escoles
al Metropol
el dematí
amb la col·laboració
de la Regidoria de Cultura
que ens ha deixat
el Metropol
per poder-ho fer
i després
precisament
d'aquí una estona
a les 12
però centrem en roda de premsa
i demà
al Metropol
a les 8 i mitja de la tarda
per tant veieu
que es van solapant els actes
tenim demà
cases històriques
avui també
demà a la tarda
a les 8 i mitja
també tenim
aquesta presentació
del CD
de la Rambla Nova
segona part
recordaran tots
els que ens escolten
el de la primera part
que va ser aquell recull
de fotografies
d'informació
de la Rambla Nova
fins a la font del centenari
ara presentem
la segona part
que seria
de la font del centenari
final de la Rambla Nova
Antiga
fins al Francolí
fins al riu
i per tant
demà
avui ho presentem
en roda de premsa
i demà
com deia
a les 8 i mitja
al Metropol
absolutament obert
a tothom
i esperem que vingui
molta gent
amb aquesta presentació
després també
com dèiem
també
demà tindrem
el concert
de Cluente
de cases històriques
cada dimecres
tenim el concert
avui n'hi ha un
a casa Canals
ens quedarà
encara
el de la setmana
propera
i el de l'altre
i després
encara ens quedarà
també la presentació
de la metamorf
de lo que seria
una edició
de lo que
n'anomenem nosaltres
Tarragona
a la ciutat
és una publicació
més a més
molt divulgativa
per poder donar
totes aquelles persones
que visitin
la nostra ciutat
i que visitin
els espais
monumentals
en el qual
hi ha la història
de tots els nostres
monuments
que ho presentarem
la setmana del 27
concretament
ho presentarem
el dia 28
després
el dia 29
hi haurà
com també deia
el dia
el concert
també
perdó
el 28
de casa Canals
el 27
presentarem
el pretori
lo que és
Tarragona
a la ciutat
i també
el dia 30
el dia de l'aniversari
de la declaració
tindrem
una altra presentació
important
com serà
per una banda
el congrés
INCEDE
que són sobre els 10 anys
de les obres
de la catedral
que fem juntament
amb la catedral
Diputació
i el COA
que és el col·legi
d'arquitectes
i que hi haurà
una exposició
a casa Canals
però també un congrés
serà el segon congrés
d'aquest mes
lligat al patrimoni
i també
el dia 30
presentarem
el que és
l'ampliació
de la maqueta
de la Tarragona
romana
l'any passat
el dia 30
vam presentar
la inauguració
de la maqueta
i de les voltes
del Pallol
aquest any
presentem
l'ampliació
que serà
tota la part
dels vaixells
del port
tota la part
del que serien
els estilleros
el moll de costa
que quan ho veieu
veureu que
s'assembla molt
molt molt
a la Tarragona
actual
fins i tot
sembla
quasi quasi
només hi falta
la Marina Tàrraco
o sigui
veiem tot
el moll de costa
veiem els estilleros
i l'ampliació
de la maqueta
estarà al mateix lloc
a les voltes
del Pallol
i l'ampliació
de la maqueta
o sigui
és de fet
la mateixa
la maqueta
ampliada
ampliada
amb tot
el que seria
la zona
d'estilleros
moll de costa
les casetes
a la platja
que eren casetes
de pescador
després
tot el que seria
la platja
del Miracle
després
tot el que són
els vaixells
a dintre el mar
hem reproduït
tot el tipus
de vaixells
militars
marcants
per exemple
els trirremes
tot el tipus
de pesca
de modalitats
de pesca
des del transmall
el que seria
l'encerclament
l'arrossegament
el que seria
el sistema
del Madrava
després també
els conreus
i també
una de les maquetes
que faltava
per completar
les exteriors
que era
la de la torre
dels Escipions
per tant
seria en aquesta
l'ampliació
que presentarem
aprofitant
aquest 30 aniversari
de la declaració
com veieu
moltes activitats
amb aquest mes
del patrimoni
encara donarem
en fi
entrarem en detalls
en els propers dies
algunes d'aquestes activitats
avui però
per acabar aquesta conversa
amb la tinent
d'alcalde de patrimoni
la casualitat
fa que
recordem que avui
fa justament
un any
de l'enfonsament
d'una part
d'un tros de la muralla
que en fi
va sorprendre
els terranins
a més
es va donar la circumstància
que això passava
quatre dies després
de l'explosió de gas
i l'enfonsament
de la casa
de la Rambla
que recordem
l'altre dia
amb la mort
de cinc persones
i ferides
i ferides
altres
en fi
altres
vianants
que passaven
en aquell moment
quatre dies després
ens va caure
aquell tros
de muralla
com estan
les obres
de restauració
un any
després

com sabeu
va haver-hi
un compromís
per part
de la Generalitat
amb el seu moment
de
fer les obres
immediates
d'emergència
de l'estintulament
de la muralla
és a dir
l'apuntalament
també recordareu
que per part
diguéssim
va haver-hi
una total col·laboració
per part del Museu d'Història
per part de l'Ajuntament
de Tarragona
ja que
aquest apuntalament
per poder treballar
la banda de l'or
de l'arcabisbe
es va tindre
que fer
des del que era
la muralla
es va procedir
a fer el tancament
es va procedir
a fer
tot aquell
apuntalament
de la muralla
a banda i banda
de l'espai
de la caiguda
i per tant
a partir d'aquí
es va començar
a regenerar
aquell espai
de muralla
paral·lelament
allò
es va iniciar
un treball conjunt
que jo voldria dir
també que
des que va arribar
el nou director general
el Josep Maria Carreter
es va avançar
a passos engegantats
i que va haver-hi
un treball conjunt
i jo diria
boníssim
per part
de la direcció
general de patrimoni
de la Generalitat
per part
de l'arcabisbat
de Tarragona
i per part
de l'Ajuntament
que seria
intervenir
i de fet
ja hi ha
la primera part
del projecte
i ja s'està
treballant
i a més a més
ha arribat
part de dotació
pressupostària
de la que la Generalitat
amb el seu dia
es va comprometre
i que no va arribar
i que en canvi
ara sí que ha arribat
a través de
l'actual director general
Carreter
i que ha sigut
precisament per fer
primer tots uns
de s'estudis
de lo que seria
un geotècnic
un estudi de medició
de com està
l'interior de la muralla
o sigui
hi ha dos vessants
una que va ser
la consolidació
i la intervenció
en aquell espai concret
però això ens va donar
a veure
que les caigudes
que havien hagut
durant el segle XIX
fins i tot
durant a principis
del XX
o la primer quart
del segle XX
i que vam tindre
també
nosaltres l'any passat
que no eren
aïllades
que sí que evidentment
venien sempre
acompanyades de pluges
però que això volia dir
que hi havia
una patologia
a la muralla
a la qual
es tenia
que intervenir
per tant
el primer que s'ha fet
ha sigut tot aquest estudi
de tot el perímetre
de la muralla
amb totes aquestes medicions
per veure com està
l'interior
i això fa que hi hagin
unes intervencions
amb uns punts determinats
que en aquest moment
ja s'estan treballant
per les tres administracions
i que s'executaran
molt aviat
i després
per altra banda
el que és la redacció
del que diem
el pla director
de la muralla
amb tot el perímetre
de la muralla
és a dir
amb aquest quilòmetre i mig
hi ha algunes espais
en els quals
ja s'ha intervingut
per exemple
l'Ajuntament va intervenir
en Casa Canals
amb el que seria
el pas de ronda
de Casa Canals
nosaltres també
vam intervenir
amb tot el que seria
del portal del Roser
al Fortinegre
amb tot el pas de ronda
també de dalt
però hi ha molts sectors
en els quals
encara s'ha de seguir
intervenint
i per tant
hi haurà intervencions
de com deia
d'emergència
per agilitzar
els tràmits
i a més a més
també Tarragona
s'ha unit
a el que seria
una xarxa
que s'està creant
i que ens han demanat
com a muralla
declarada Patrimoni Mundial
també hi estiguem
aquestes ciutats
emmurallades
sabeu també
que ahir
també es va aprovar
una dotació
pressupostària
a través d'una esmena
d'Esquerra Republicana
als pressupostos generals
de l'Estat
de 300.000 euros
també per la muralla
i per tant
el que avui de no dà
nosaltres
totes aquestes quantitats
que ens van arribant
les anirem aplicant
al marge
dels recursos propis
d'Ajuntament
s'ha signat
un conveni
entre Ajuntament
Generalitat
i també
l'Arcabisbat de Tarragona
per intervenir
en tot aquest espai
a través d'Incasol
i després
Arcabisbat
i Ajuntament
i que crec
que realment
posa fil a l'agulla
per primera vegada
en un monument
com és
la muralla de Tarragona
i per tant
s'aniran fent
les intervencions
com deia
que siguin necessàries
per ordre de prioritat
per ordre
de quins són
aquells espais
que creiem
que ho necessiten més
o bé perquè estan
tocant a la via pública
intervenir-hi
en un primer moment
i per tant
sí que ja
adelanto també
que si en algun moment
s'ha de fer
un altre tancament
de muralla
durant una determinada
del que seria
el passeig arqueològic
o d'algun espai
de muralla
es farà
o sigui
ja sabeu
que en el seu moment
es va fer
se'ns va criticar
que si durava massa
o no durava
és com el de Casa Canals
que anava pintada de blau
doncs ho mereix
jo ja ho adelanto
des d'ara
que en el moment
que es tingui
que fer algun tancament
de muralla
es farà
vull dir
l'important és sanejar
la muralla
com amb els altres monuments
i per tant
l'important és que
tinguem muralla
durant dos mil anys més
si això vol dir
que durant
equits mesos
o equits dies
o equits setmanes
ha d'estar tancat
un altre
o un altre
es tancarà
perquè en definitiva
el que volem tots
és que aquesta muralla
ens duri
molts anys més
i que no tinguem
cap més ensurt
i sobretot
Déu-me'n guard
que aquest ensurt
afortunadament
va ser l'hora
de l'arcabisbe
Déu-me'n guard
que hagués sigut
en un altre espai
per tant
és important
aquesta intervenció
s'està treballant
molt bé
i a més voldria
que dir
que per part
de tots els grups
municipals
estan recolzant
totalment
aquesta tasca
i per tant
és un treball
que jo diria
que per primera vegada
hi treballen
tres administracions
Bispat
Generalitat
de Catalunya
i Ajuntament
però a més a més
a l'Ajuntament
jo diria que tots els grups
com una unitat
doncs parlant
de la muralla
acabem aquesta conversa
amb la tinent
d'alcalde de patrimoni
Maria Mercè Martorell
hem dedicat bona part
d'aquesta entrevista
a parlar d'aquestes jornades
sobre protecció
i usos
d'edificis històrics
que comencen
aquesta mateixa tarda
a l'Ajuntament
de Terran.
Senyora Maria Mercè Martorell
gràcies
ens tornarem a veure
d'aquí pocs dies
per continuar parlant
d'altres activitats
relacionades
amb el sisè aniversari
de la declaració
de patrimoni mundial
gràcies i bon dia
gràcies a vosaltres
Ricard