Les 10 del matí, gairebé 33 minuts,
en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
En aquest dijous, 2 de març, amb aquest dia esplèndid,
amb aquest cel blau i destapat, sense núvols,
encara que, això sí, amb un ambient encara força fred.
Hem parlat de rebaixes, hem parlat del teixit comercial,
hem parlat de la mostra de rebaixes que hi haurà el proper diumenge
a la plaça Cursini,
i ara seguim geogràficament ubicats al centre,
just al centre de la ciutat.
Ara anem a la Rambla, a la Rambla Nova.
Allà hi ha un dels col·legis segurament més populars
i més coneguts de la ciutat per la seva ubicació,
el de les Teresianes.
Justament aquest col·legi acull ja des de fa uns dies
una mostra titulada La Mar de Xalles, les platges de Tarragona.
Una mostra adreçada als seus col·lars,
però no només als més petits, sinó també als ciutadans en general.
I a més és una iniciativa d'un col·legi
que en matèria ecològica i mediambiental
ha après amb diferents iniciatives.
En fi, de tot plegat en volem parlar durant els propers minuts
i volem fer aquesta mena de visita virtual a través de la unitat mòbil.
Situada al col·legi, amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Josep Sunyó als micròfons.
Josep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Doncs sí, sí, efectivament.
Ara ens ho explicaran, ho ampliarem,
però és cert que aquesta escola de les Teresianes ja fa anys,
fa més o menys un parell d'anys, potser més fins i tot,
que ja treballen en temes mediambientals.
És a dir, que els alumnes d'aquesta escola
ja estan una mica basats en aquests temes
i quan han vist aquesta mostra de La Mar de Xalles
poden dir que no era del tot alie, del tot estrany,
la temàtica que aquí es tracta.
En definitiva, aquesta mostra pretén ensenyar
que com a usuaris dels espais litorals,
de vegades perdem de vista, no ens n'adonem,
de la quantitat de deixalles, de residus,
d'elements contaminants que es troben justament a la platja
o al fons marí i que aquesta exposició ens vol deixar
posar de relleu aquestes deixalles de forma interactiva
i també a la vegada divertida perquè els alumnes
siguin molt conscients d'això i ho siguin en tant que usuaris
de les nostres platges.
Ens acompanya per parlar-ne, perquè direm fent el recorregut
per diferents planells informatius que hi ha aquí exposats.
Just a l'entrada del col·legi ens acompanya d'una banda
quatre alumnes, són la Marta Domènech,
l'Alegria Molina, el Sergi Casadasús i l'Ignacio Martín.
Ells són alumnes de sisena primària,
s'hi tenen entre 11 i 12 anys.
Cadascú d'ells ens ensenyarà, ens explicarà
dos d'aquests planells informatius.
Però d'entrada saludarem també
un dels responsables de l'Escola Verda,
del col·legi de Santa Teresa de Jesús,
de les Teresianes d'aquí de la Rambla,
que és en Jordi Canela.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo ara explicava que ja fa dos anys que treballeu en temes mediambientals
i per tant la Marta, l'Alegria, el Sergi, l'Ignacio
i la resta d'alumnes de sisena però també d'altres classes
ja estan avançats en aquesta temàtica.
Doncs sí, fa aproximadament un parell d'anys
que des de l'escola vam creure oportú
de començar a conscienciar tots els nens
sobre el tema del reciclatge.
Vam començar amb el tema del reciclatge de paper
perquè en una escola és un dels llocs
on se'n fa molt de consum
i amb el tema del reciclatge de paper
vam creure oportú de començar-lo a recollir.
Un cop el vam tenir recollit
també vam veure que potser fora bo de pesar-lo
i cada setmana el pesem
i així sabem el consum de paper que fem
i també sabem la proporció que hi ha del paper que consumim
i reciclem amb els arbres que podem salvar
fent-ho d'aquesta manera.
Tens en ment aquestes xifres?
És a dir, aproximadament,
quantes arbres podrem salvar més o menys?
A veure, l'any passat es van recollir
a vore una tona i mitja de paper.
Una tona i mitja de paper
doncs són bastants arbres que podem salvar.
Són uns quants boscos, eh?
Exacte.
Jordi, explica'ns una mica la finalitat d'aquesta mostra
que abans també ho comentàvem
és pels alumnes d'aquí, de l'escola
però també extensible a altres alumnes
d'altres escoles que puguin vindre a fer la visita
que alguns ja han vingut, fins i tot.
Exactament.
O sigui, és una exposició que és oberta al públic en general.
Tenim els matins i les tardes
està obert per les escoles que puguin venir de fora
i de 5 a 7 de la tarda
està obert pel públic en general.
Aleshores, aquí el que s'intenta bàsicament
és que nosaltres ja hem estat treballant
tot el tema del reciclatge de plàstic,
de paper, de cartró
i ara el que volíem era
siguent una ciutat costanera com és Tarragona
i tenint les platges com tenim tan maques
que sapiguem exactament què hem de fer per preservar-les.
Ens vam assabentar que hi havia aquesta exposició
i vam creure oportú de treballar aquest tema des de l'escola.
Una exposició que es va obrir al públic el passat 17 de febrer.
El dia 21, sí.
El 21 de febrer va comptant la presència del regidor de Medi Ambient,
Agustí Mallol.
De fet, la Conselleria de Medi Ambient
ha col·laborat activament en aquesta mostra.
Fem aixamble, Jordi, el recorregut
i anem saludant els alumnes que fèiem referència
que ens aniran explicant una mica
què és el que hi ha en cadascun d'aquests planells,
d'aquests panells informatius.
Molt bé, doncs comencem amb l'Ignacio
i ens explicarà els panells de la Creu Roja
i l'abalizament de les platges i les platges de Tarragona.
Ignacio Martínez, com dèiem abans, alumna de sèrie de primària.
Ignacio, què tal, com estàs?
Molt bé.
Tu ja hi has treballat en aquesta mostra,
tu i els companys de la teva classe
ja heu treballat en aquesta exposició,
heu fet un treball fins i tot.
Aquí, què és el que ens ensenyen,
el que es promen d'ensenyar en aquests panells?
Què veus?
D'explicar que hi ha la platja dels accidents,
l'abalizament i la Creu Roja de què passa a la platja,
que són voluntaris, que ajuden en cas d'accident
i que s'ha de fer cas aquí a les banderes,
el color de la bandera, que hi ha tres,
el verd, el groc i el vermell,
que signifiquen que es pot banyar,
no pots enllunar-te molt o no es pot banyar.
Ignacio, tu vas a la platja, sí, no?
Sí, a l'estiu.
I quan vas a la platja, tu quan veus una torre com aquesta,
amb voluntaris de Creu Roja,
tens claríssim que els has de fer cas,
si et diuen, per exemple, que no et pots banyar?
Sí.
I creus que tothom fa el mateix?
Tothom creu o no?
No, perquè hi ha gent que hi ha bandera vermella,
igualment es fiquen a l'aigua.
I després passa això que veiem aquí baix,
que què és això d'aquí baix?
Doncs que els voluntaris han hagut de fer una intervenció
per rescatar una persona.
Sí, que ha tingut un accident,
perquè segurament no ha fet cas de la bandera vermella.
Vinga, Ignacio, que anirem a l'altre planell,
i aquí hi ha una de la regidoria de Medi Ambient,
vine, vine, cap aquí, vine.
Una altra de Creu Roja,
i el primer que és de les platges de Tarragona,
on destaquen, de fet, que algunes platges,
totes les característiques que tenen,
la distància, vine, vine, vine, cap aquí.
I també que algunes tenen zones protegides.
Sí.
També explicar com són el tamany,
quin tipus de sorrallers,
els accessos,
les coses que hi ha.
Els penys que dèiem abans, no?,
la zona protegida,
que per aquí, per exemple,
a prop d'una de les platges de casa nostra,
tenim un pein d'una zona protegida,
que ara em diràs...
A la punta de la Mora,
i...
Al riu.
Sí, el desconvocament del Gallà.
Tu ho sabies, per exemple,
que la platja llarga,
doncs, té 500 metres,
500 per 550,
ho sabies, això, no?
No, no ho sabia.
M'acordo de no cantar,
ara que ho he vist.
Sí que s'ha après,
amb aquests penys s'ha après moltes coses, no?
Sí.
Ignacio, gràcies, que vagi bé.
Vale, d'acord, adeu.
Ignacio ens explicava les característiques d'aquestes platges,
hem dit 500 metres, sí, no?
No, són 3.000, són 3.000.
La llarga és la platja que té 3.000 metres de llargada,
i una ampliada de 30 ens posa aquí.
Ja em semblava poc, eh?
500 ja em semblava que per ser la platja llarga,
de fet la més llarga de la ciutat,
doncs que ja era poc, això, eh?
Anem a veure què ens explica la Marta Domènec,
que, Jordi, la Marta, què ens explicarà?
Bé, la Marta ens explicarà
per on començaríem l'exposició al moment d'entrar.
El nom de l'exposició és la Mar de Deixalles,
i aquí tenim uns panells informatius
que ens explica, doncs,
retalls de diari o amb fotografies de satèl·lit,
com tenim actualment les nostres costes.
Marta Domènec, bon dia.
Bon dia.
Tu també es prespara en aquest treball sobre l'exposició?
Sí, us explicaré que la mar és plena de deixalles,
però només ens adonem quan és notícia.
I, per exemple, al Fons Marí,
es va passar que a la platja del Lloret
es van trobar 300 quilos de residus,
i la gent no s'ho pensa,
però també al contaminar fa malbé l'ecosistema.
Sí, ella volia dir la platja del Lloret, eh?
De Lloret, de la platja del Lloret.
Home, potser abans sí que hi havia una platja del Lloret, eh?
Fa molts anys, quan el mar anava més amunt.
Què més veiem per aquí?
Marta, vine, vine, vine cap aquí.
Aquí hi ha més panells, veig uns que hi ha amb molts colors, no?
Sí, aquí veiem que l'ecosistema està contaminat
perquè la gent no s'ho pensa,
que pot arribar a contaminar totes les platges, les terres i tot.
Anem cap a l'altre costat.
Aquí ens expliquen, per exemple,
que el mar és un medi molt fràgil
i aquí al costat tenim unes mostres empíriques, pràctiques,
d'allò que podem trobar a l'interior dels mars.
Sí, això és els contaminants que no es veuen.
I, per exemple, podem trobar detergent,
la llegiu, les aigües negres, el petroli o el mar.
Aquí hi ha una mena de pots petitons
que tu pots pitjar i olorar quina és l'olor que no deu ser massa agradable
que fan aquests components químics.
I darrere hi ha un lloc que, si tu,
aquí és una mica també interactiu,
que pots descobrir, per exemple,
què s'amaga al darrere del que aparentment sembla normal.
Diu, allò que no es veu, d'on venen aquests components?
Si aixeques, Marta, per exemple, què veus?
Aquí hi ha un helicòpter i sota...
Aquí veiem plaguicides,
que és el que deixa la substància de l'helicòpter.
Per exemple, aquí, doncs, perdígons de plom,
a l'aigua, doncs, piles i bateries,
a la barca, pintures patent,
aquí, fertilitzants,
aquí, residus solis perillosos,
aquí, contaminació atmosfèrica,
aigües residuals urbanes i industrials,
i detergents desincrustants i desinfectants.
Tot això és allò que no es veu, però que també hi és,
i aquí, que ens expliquen, Marta,
que ignorar la brossa que s'amaga sota la catifa
no és una actitud responsable.
Tu no ho fas, això, no?
No.
Perquè, llavors, si fem això,
doncs, a veure, nosaltres, per exemple,
en actituds així, normals,
doncs, no ens ho pensem que podem contaminar,
però sí que podem contaminar.
Marta, gràcies, eh?
De res.
Jordi, cap on anem ara?
Cap on ens portes?
Doncs ara anem cap allò que queda al fons marí.
Hem parlat de la catifa,
que a vegades sota la catifa
es podria escombrar i deixar-hi la porqueria,
però la porqueria sempre hi és,
doncs el mar és com una gran catifa,
que si l'aixequéssim,
veuríem que sota hi ha molta porqueria.
I aquesta gran catifa, que és el mar,
l'aixecarà el Sergi Casadasús,
que allà riu.
Sergi, què tal?
Molt bé.
Tu ets ria ller, eh?
Sí, sí, molt ria ller.
Explica'm, explica'm,
que podem veure aquí.
Bé, doncs aquí podem veure pneumàtics,
un cotxe, que no tindria que estar aquí,
també hi veiem llaunes de vidre,
xarxes que s'han trencat d'alguns barcos,
i la gent és que tira les coses,
jo crec que a vegades que inconscientment,
perquè hi ha moltes coses al mar
que contaminen molt.
i abans tu m'has dit una cosa,
que ara la diré també,
que a vegades a taurons morts,
quan els hi obren la panxa,
en trobem pneumàtics,
o coses del cotxe,
o ampolles de vidres,
o dofins.
I aquí veiem també un tauró,
bueno, no veiem perquè estem a la ratlla
i no es veu,
però hi ha un tauró
que es va menjar un llangustiu,
o el que sigui això,
i hi ha una tele entremig,
no la veu,
llavors es queden callats a la tele.
I això és d'alguna persona
que ha tirat la tele
i fa mal als animals,
que no pensen en això la gent.
Ets bo tu, eh?
Eh?
Ets bo.
Sí.
Què n'està dint per aquí?
Aquí veiem que és un restaurant,
i aquí hi ha el tauler
on posen tot el que hi ha.
Fica mullets de platja,
calamarcets,
sardineta pescada,
llossets de la costa,
cues de rapet,
llanguadets petits,
i pescadito frito.
Sí que ens hem d'alimentar,
però crec que n'abusem massa,
i que no en tindríem que pescar tant.
Que amb una mica ja n'hi ha prou,
però és que en pesquem molt.
Aquí també,
de fet ens expliquen
que de vegades una pesca molt agressiva
doncs pot malmetre el que seria el fons marí.
En fi, hi ha activitats que s'han de regular.
Sí.
Hi ha activitats,
per exemple,
bussejar,
si vas amb una càmera
i no fas res de dolent,
i fas fotografies.
Però aquí es veu un bussejador
que va amb una xarxa a caçar.
O aquí, per exemple,
que posen les bolles aquestes,
perquè els barcos lliguin,
lliguin a la bolla la corna,
i no la tirin a l'angle de terra,
perquè això també fa mal al mar.
I aquí es veu com ho fa bé,
i aquí ho fa malament.
Després, aquí també veiem un barco
tirant la xarxa,
que està molt a prop de la terra,
i llavors hi ha poca profunditat,
i toca el fons marí,
i llavors també fa mal a la terra.
I aquí veiem la barca,
que ho fa bé perquè està lluny,
i la xarxa potser,
com que hi ha més profunditat,
no toca el fons marí.
En resum,
gràcies, Sergi,
ho has explicat molt bé.
Vale, gràcies.
En resum, Jordi,
que no són l'única amenaça a les deixalles,
no, Pau Mar?
Evidentment que no.
Hi ha moltes activitats
i moltes actituds,
a vegades, i de responsables,
que són les que fan que malmeten el fons marí.
I com ha dit el Sergi,
inconscientment,
moltes vegades no s'hi pensa,
amb el mal que podem arribar a fer,
i donant un,
doncs un de sol no faria res,
però clar,
són molta gent els que ho provoquem.
Aquí també hi ha una mena de vitrina
on es pot veure
diferents coses que van a parar.
M'imagino que algunes d'elles,
simple i llenament,
per la tassa del vàter,
van a parar al mar.
Exactament.
O sigui,
tots sabem que tenim els contenidors,
que aquí també hi ha la mostra
dels colors de contenidors
que tenim actualment
a les ciutats,
als pobles,
i que sabem on hem de llançar
o on hem de tirar cada vegada
les escombraries.
Fer un reciclatge selectiu,
fer una recollida selectiva
de totes les deixalles
i posar-les de forma correcta.
No tirar-ho de qualsevol manera,
ni en rieres,
ni en barrancs,
perquè tard o d'hora,
quan hi ha una rierada,
quan hi ha una torrentada,
tot fa cap al mar,
i el mar això no ho vol.
I menys encara les espècies
que sovint es menyen aquests components
i acaben malparades.
Aquí ens queda l'alegria,
l'alegria molina, no?
Exactament.
L'alegria que ens explicarà
allò que trobem,
allò que sura,
allò que trobem a vegades
quan ens estem banyant a l'estiu,
aquelles coses que ens poden fer nosa
als banyistes
o, ja no cal dir-ho,
dels animals que hi viuen, no?
Alegria molina, què tal?
Molt bé, bé.
Què ens explicaràs tu,
a veure, què veus per aquí?
Doncs que moltes vegades
deixes que hi encem als rius,
acaben desembocant als mars
i molts dels peixos
es pensen que és el seu aliment
i se les mengen
i llavors es moren.
Com, per exemple,
aquí trobem una vinyeta
d'una tortuga
que veu una bossa de plàstic
que es pensa que és una medusa,
el seu aliment,
se la menja
i es comença a trobar malament
i després mor.
I diu, ja deia jo
que era massa cruixent,
és una bossa del súper, eh?
Sí.
Què més tenim?
Doncs a baix també trobem
una vinyeta
de dos nois
que estan en un càmping
i totes les deixelles
les llancen al riu
i quan el riu
desemboc el mar,
doncs,
els fan llistes
doncs,
es troben amb les deixelles
que es poden fer mal.
El mar no és cap abocador
incontrolat,
com pensen alguns.
Aquí veiem, de fet,
una fotografia
que alegria,
si l'haguessis d'explicar
com ho explicaries, això?
Doncs que això
no sembla una altra cosa
perquè normalment
els mars han d'estar més nets
i que els hem de cuidar millor.
Hi ha tetravics,
hi ha ampolles d'aigua,
hi ha de tot, eh, aquí?
Sí.
Anem cap allà,
anem cap a l'altre costat
a veure què és el que podem veure.
Estem ja, de fet,
a l'últim planell,
aquí acabaríem amb ell
amb l'Alegria Molina
que ens explicarà
que també trobem altres coses,
no, Alegria?
Sí, com per exemple
a la platja normalment
doncs trobem moltes deixalles
que a vegades són
de les persones que són allí
que les gensen a terra
o dels vaixells que hi ha pel mar
que doncs
gensen totes les deixalles al mar
i acaben arribant
amb les onades a la platja.
Hi ha alguns patroliers
que neteixen els dipòsits d'altamar
i aquest petroli després
se'n va per allà, eh?
I trobem un lloc
que has de trobar diferències
entre les dues vinyetes que hi ha.
Quines veus, per exemple?
Quines diferències veus?
Hi ha un noi
que s'està dutxant amb sabó
i l'altre s'està dutxant
solament amb l'aigua
i un, doncs que en comptes
de llençar l'ampolla
als contenidors que hi ha
doncs la llencen dintre del vàter
o els papers dintre de la paperera
en comptes fora a la terra, a la platja.
També hi ha un vaixell que deixen el patroli?
Sí, allà, al final.
I també hi ha un que llença els papers
i...
Tot de coses que no s'han de fer.
Sí.
I hi ha un també que llença
les aigües de les clavegueres,
un que llença els papers a terra,
a la...
Ja està.
N'hi ha deu, eh?
N'hi ha deu, més o menys?
Sí, més o menys, sí.
Aquest ja l'ha dit, eh?
Aquest ja l'ha dit, que és el que es dutxava amb sabó.
Alegria, Molina, gràcies per explicar-nos-ho també.
De res.
I acabarem amb el Jordi Canela
que, en fi, podem fer la conclusió.
Aquí també hi ha, en fi,
amb les fotografies lamentables, no?,
de com serien llocs que estan
totalment plens d'avortícia.
Hi ha una platja que fa...
fa literalment fàstic,
de veure com està.
Exactament, fa angúnia de veure-ho,
el que arriba a haver aquí,
de la porqueria,
que realment aquesta porqueria ha arribat al mar
i el mar, tard o d'hora,
també treu tot allò que surt,
allò que no es queda al fons del mar,
ho torna a treure.
I a les platges, moltes vegades,
ho veiem, no?,
quan hi ha un temporal
que ens deix, doncs,
tota la porqueria a fora de la sorra.
Recordem, et sembla, Jordi,
per anar acabant,
la mar de Deixalles,
fins a quin dia estarà aquí,
al Col·legi de les Terasianes.
Recordar també, doncs,
que està obert al públic en general
amb una hora determinada,
que ho sàpiga.
Exactament,
està obert cada dia de dilluns a divendres,
des d'un quart de sis
fins a un quart de vuit de la tarda
i fins al dia 17 de març.
Fins al dia 17 de març
la tenim oberta
i pot venir, doncs,
tothom qui vulgui.
Les escoles ja estan concertades?
En fi,
hi ha alguna que pugui vindre
que encara no hagi vingut?
Les escoles ja concerten l'entrevista
i les hores els donen
un dia i una hora per venir
i d'aquesta manera
no hi haurà mai aglomeració de gent
a l'hora de trobar-se aquí
molta gent diferent
i que puguin fer el recorregut
amb molta tranquil·litat.
Jordi Canella,
responsable de l'Escola Verda
d'aquest Col·legi Santa Teresa de Jesús,
gràcies per acompanyar-nos,
que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
per fer un ressò tan important
de tot això.
I també moltes gràcies
a la Marta Domènec, a l'Alegria Molina,
al Sergi Casadasús
i a l'Ignacio Martín
que han parlat en nom
dels altres companys de classe,
de sisè de primària,
d'aquí, d'aquest institut,
d'aquests d'escola,
volem dir que han fet aquest treball
sobre aquesta exposició.
La Marta de Challes,
concluiríem aquí la ruta
que hem pogut fer.
Crec que val la pena venir a veure-la
perquè, com es diu algun dels panells,
sembla que la platja estigui neta
però hi ha contaminants
i hi ha coses que no es veuen
i que aquí podran descobrir
a través d'aquesta mostra interactiva.
Això és tot el que us podem explicar
des d'aquí, des del Col·legi de les Teresianes.
Tornem a la connexió
i, en fi, recomanem a això,
que tothom que vulgui
vingui fins aquí
i pugui veure aquesta mostra.
Doncs, molt bé, gràcies,
en Josep Sunyer.
S'han dubt d'una bona recomanació
per qui vulgui veure
aquesta mostra
del Col·legi de les Teresianes.
Hem fet aquest recorregut
amb la unitat mòbil,
després amb el Josep Sunyer
i amb el Joan Maria Bertran
tornarem a...