Un total de 2.305 alumnes a les comarques tarragonines
s'enfrontaran a partir de dimarts vinent
a les temudes proves d'accés a la universitat.
L'ESPAU, vaja, el que gairebé tota la vida s'havia conegut
com a la selectivitat.
Per parlar-ne, tenim a l'altra banda del fil telefònic
la directora de l'Escola de Pregrau de la Universitat,
Rovira i Virgili, a Glòria Barberà,
aquí saludem tot seguit telefònicament.
Glòria, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Les xifres que comentàvem ara són correctes.
A prop de 2.300 alumnes són els que aquests dies
estan allò fent colzes, acabant de repassar les últimes coses.
Exacte. Distribuïts al llarg de totes les poblacions que tenim,
però sí, 2.305.
Hi ha alguna novetat en el sistema de la selectivitat?
Alguna modificació en els exàmens?
Hi ha alguna cosa nova respecte a anys anteriors?
No, en aquest any, igual alguna petita variació
sempre s'ha anat introduint, però justament aquest any
és exactament els mateixos procediments, els mateixos exàmens,
els mateixos criteris per totes les matèries.
Per tant, no hi ha novedats.
O sigui, dimarts, el primer dia, la cosa va per llengües?
Exacte.
Bé, respecte a la distribució de les matèries,
sí que hi ha petites variacions,
però això es fa cada any.
És a dir, ja és, diguem, és una regularitat.
Cada any el que són les matèries comunes no,
perquè les matèries comunes totes se centren en el primer dia,
però les matèries que són obligatòries de cadascuna de les vies
o bé són optatives, aquestes sí que tenen una petita rotació
perquè no sempre estiguin col·locades en la mateixa franja horària
i en la mateixa assignatura.
Però, en tot cas, el primer dia sí que hi ha totes les matèries comunes,
que són la de llengua castellana i literatura,
la llengua catalana en la segona franja horària
i les llengües estrangeres en l'última franja horària del primer dia.
I en el segon i tercer dia és quan hi ha qui s'insereixen
les que són més pròpies de la via de cadascun dels estudiants.
Que són un requitzet d'assignatures moltíssimes
que no podem repassar perquè se'ns menjaria gairebé tot el temps.
Suposo que també una de les principals preocupacions dels alumnes,
no ara parlem de quines són les preocupacions ara,
sinó a les últimes setmanes,
era també triar exactament de quina de les assignatures,
de les moltes assignatures que s'ha estat estudiant en el batxillerat,
finalment s'examina, no?,
perquè el ventall és molt ampli
i decidir en quina assignatura l'examen li pot anar millor
també és una mica complicat.
Sí, però no crec que sigui una decisió molt d'última hora,
perquè en qualsevol cas els estudiants jo crec que
de bon començament ho tenen molt clar
i sobretot potser no del començament del batxillerat,
però sí que quan comencen ja el segon de batxillerat
tenen bastant clar de quines assignatures ells s'examinaran
i diguem que es preparen ja gairebé des del començament del curs
pensant en aquestes matèries.
Glòria, per què creus que fa tanta, tanta por a ser d'activitats
si després la tònica general un cop s'ha passat?
Clar, tot ho passat és molt fàcil,
però sempre el comentari és
tampoc no n'hi havia per tant.
Com a mínim aquesta és la tònica general,
però hores abans, any rere any,
veiem la mateixa situació.
De fet, d'aquí uns instants tenim ganes d'anar a una biblioteca,
connectar amb una biblioteca amb la nostra unitat mòbil
per conèixer com es viu l'ambient,
com estan estudiant aquests estudiants
i vaja, els nervis cada any són la nota predominant.
És evident perquè no deixa de ser un pas molt important
pels estudiants.
Ells en aquest moment el que fan d'alguna manera
és demostrar que han preparat bé el batxillerat,
que estan preparats per entrar a la universitat
i no deixa de ser una avaluació una mica externa,
en un àmbit extern,
en un àmbit que és diferent
del que ells habitualment utilitzen per les seves avaluacions.
I això sempre condiciona.
I a això li hem d'afegir que a determinat nombre d'estudiants,
no pas al 100% de la població que s'examina,
però sí a una part dels estudiants
que es presenten a aquestes proves,
els és molt important
de fer unes bones proves
per obtenir una qualificació suficient
per fer l'ensenyament que, en principi,
ells vulguin escollir.
El principal problema, per tant,
és la d'aquests alumnes que han d'anar a la selectivitat
amb la calculadora a la mà, per dir-ho d'aquesta manera?
No, no tant això, no?
Jo crec que el problema és per tots, no?
En general, per tots.
Però sí que tenen més pressió aquests estudiants, no?
Abans comentaves també el fet que els exàmens
es fan no als instituts,
als centres on en els últims anys,
als centres a les escoles, als instituts
on han estat estudiant els últims temps,
sinó que es fan en el marc de la universitat, no?
Aquest canvi d'escenari comentaves
que també pot imposar una mica.
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que és per ells, a més,
van en un lloc que habitualment no coneixen,
que en moltes ocasions mai han visitat, no?
I bé, no deixa de ser un entorn diferent, no?
Tot i així, és cert que no el 100% de les proves
es fan en els centres universitaris.
Hi ha en algunes ciutats que utilitzem també
centres de secundària per fer aquestes proves paus,
per qüestions senzillament d'espai, no?
I hi ha encara alguns centres de secundària
que ens faciliten els espais
i realment ens donen totes les facilitats
per fer aquestes proves,
tant a la ciutat de Tortosa
com també a la ciutat de Reus.
Abans parlàvem de notes,
de treia amb la calculadora, en certa manera,
pel que fa als percentatges,
en guany crec que continua fent-se
la partició de la següent manera, no?
La nota final per accés a la universitat
es comptarà, les de l'ESPAU, un 40%,
mentre que la nota obtinguda
durant tot el matxerat computarà un 60%.
Correcte, és exactament correcte, és així.
Una proporció que es pensa mantenir
en els darrers anys, en els propers anys, en principi?
Sí, en principi no hi ha variacions
o no hi ha una proposta sobre la taula
per fer un canvi en aquest pes.
Parlem dels exàmens, si et sembla, Glòria,
com es decideixen aquests exàmens?
Qui els decideix?
Perquè, vaja, són uns exàmens públics,
òbviament els enguany encara no,
però els anys anteriors es poden consultar
senzillament a través de la pàgina d'internet
de la Generalitat de Catalunya,
es poden descarregar i consultar
sense cap tipus de problema.
Qui els fa aquests exàmens?
Bé, els exàmens...
La responsabilitat final de la redacció dels exàmens
és del que s'anomena el coordinador
de cada una de la matèria
i és una persona que està anomenada
per l'Oficina d'Organització de les Proves
de la Selectivitat, de l'ESPAU, no?
I és una persona d'universitat,
sempre és una persona d'universitat,
però està ajudat i assessorat
per tot un equip,
que és el que anomenem els sots coordinadors
de cadascuna de les matèries,
que és un equip de gent ja d'universitats
i de secundària,
especialistes en cadascuna de les matèries, no?
i aquesta preparació per elaborar les proves
s'inicia ja al mes de setembre.
És a dir, al mes de setembre es comencen a reunir
tant el coordinador de la matèria
com aquests sots coordinadors,
que són de totes les demarcacions de Catalunya,
i comencen a treballar.
Es fa un esborrany, es preparen, es revisen...
Hi ha tot un procés que s'allarga
fins pràcticament al mes de març,
que és habitualment quan ja comencen aquestes proves
a amagatar-se, a imprimir-se,
i per tenir el resultat final pocs dies abans.
Suposo que són uns exàmens
que no deuen circular gaire per passavisos,
per tant que no sé si es guarden amb sobres tancats...
En absolut, perquè quan te deia que és un examen
que té la responsabilitat el coordinador de matèria
i col·laborador d'aquest equip,
l'equip col·labora assessorant el coordinador,
però és evident que qui fa l'examen i qui el redacta
i l'únic que té coneixement d'aquest contingut de l'examen
és el coordinador de matèria, fins a l'últim moment, això.
Pel que fa a les pautes de correcció,
crec que també són unes pautes que s'envien de forma unificada, no?
Deu ser aquest coordinador, aquest equip que prepara els exàmens,
que també prepara les pautes de correcció
perquè tots els professors que corregeixin
segueixin els mateixos criteris.
Exacte. Les pautes no les prepara l'equip,
evidentment les prepara el coordinador
perquè és l'únic que sap el contingut de l'examen.
És a dir, el que fa l'equip és assessorar el coordinador
en quin és el contingut, com distribuir el contingut,
quin és el més adequat,
quines serien unes possibles propostes de contingut dels exàmens,
però la redacció final és únicament responsabilitat del coordinador
i, per tant, les pautes,
que és el que ha d'arribar a tots els correctors després,
les elabora el coordinador de matèria.
Quin serà el calendari?
Un cop han fet els exàmens,
ve la principal preocupació per saber la nota,
perquè molts dels alumnes apenen especialment d'aquesta nota
per saber quina carrera universitària podran cursar l'any vinent.
A partir dels exàmens,
a partir que s'acabin aquestes proves de la setmana vinent,
quin és el calendari per conèixer les notes?
Doncs, en principi, les notes,
els estudiants les podran consultar a través d'internet
el dia 5 de juliol.
Els 5 ja estaran publicades, però per internet.
Físicament tindran aquestes notes
i hi haurà les actes signades,
a partir del dia 7 de juliol.
O sigui que el 5 de juliol és aquell dia
que internet a la pàgina gairebé es col·lapsa
i hi ha un munt de trucades i de missatges al mòbil
i ho tinc felicitats, llacim, etcètera.
Exacte.
Doncs, Glòria Barberà, moltíssimes gràcies.
Suposo que dimarts,
tots els mitjans de comunicació,
tornarem a estar atents a aquesta prova,
una prova mediàtica, si em permets,
suposo que ja estarem d'acord,
i tots estarem molt pendents
de gairebé un clàssic, no?
Quins són els autors dels textos,
tant de català o castellà, no?
És un clàssic, realment és un clàssic.
Realment la incidència que té el final
i la importància que té el final
doncs és la que és,
com qualsevol contingut de qualsevol altra matèria,
però certament és un clàssic
quins són els textos que surten
en aquestes dues matèries.
Sempre, l'any passat,
crec que en català van ser Sergi Pàmies
i Xavier Durant
i en una altra de les proves
va ser Joan Maragall amb la seva Oda Espanya.
O sigui, sempre es trien,
els textos aquest de referència
sempre es trien de diferents àmbits,
autors més moderns, més clàssics.
Sí, és a dir,
això sí que cada any canvia,
també hi ha una rotació,
és aquestes coses que dèiem
que es decideixen,
es pensen i s'elaboren
al llarg de tot el curs
quins són els textos més adequats
per anar a l'examen.
I, evidentment, hi ha una rotació,
no és que sempre hagi de ser
una tipologia especial
o d'autor de tipus de text.
Repassant aquests exàmens de català
dels anys anteriors,
vaja, possiblement podria ser
un bon exercici
perquè els més grans els puguem fer,
vaja, no sé si de forma periòdica,
però sí que quan ens cauen a les mans
ens venen d'una banda dues coses,
nostàlgia d'una banda
i també de l'altra,
que malauradament hem perdut molts coneixements
respecte a com hem fet la selectivitat.
Glòria Bàrbara,
directora de l'Escola de Pregrau
de la Universitat Rovira i Virgili,
moltes gràcies per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i esperem que la setmana vinent
aquests exàmens de la selectivitat de l'ESPAU
es desenvolupin amb total normalitat.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.