El matí de Tarragona Ràpid.
Senta en la fons aquesta màquina?
A veure, la podem sentir...
Se sent perfecte.
El xulet, el xulet.
El xulet, diu el Tomàs.
Ara sentiríem el...
Tomàs Pérez, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Vicente Ruiz, bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia.
El xulet, ara s'entén al xulet aquell al qual feia referència.
El Tomàs és el secretari i el Vicente és el president
de l'Associació Cultural i Ferroviària de Tarragona i Província.
Ells, conjuntament amb l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus,
estem preparant una moguda que crec que és força interessant
i pot ser maquíssima.
S'estem parlant dels actes de comemoració del 150 aniversari
de la línia de Ferrocarril Tarragona-Reus.
Alguns d'ells ens van acompanyar.
De fet, fa uns mesos, quan es va començar a conèixer tota aquesta iniciativa,
però ara el programa d'actes ja està força més madur,
ja ens sabem força més novetats
i vaja, sempre és un plaer poder portar-los i que ens acompanyin.
Tomàs, quina era aquesta màquina, aquest xiulet?
Quina màquina era?
Aquesta és una micado.
Aquesta no és... La garrafeta és més novedosa,
però aquesta ja és una micado.
És el soroll i si el poguessin sentir tot el rato,
és pujant, baixant o arribant a l'estació.
El xiulet, normalment, el feien emplear els maquinistes,
posar els passos a nivell, els túnels,
en molts punts, fent sortir aquest soroll que m'he acabat de sentir.
Hi ha molta gent, però hi ha molta gent que deu estar al·lucinant.
Diu, com pot ser que algú pugui identificar una màquina de tren pel xiulet?
Pues eso era muy fácil,
porque cada uno tenía su silbato independientemente, como es lógico,
y por el son del mismo sabíamos casi qué máquina era.
Si era una 1700, una 1400, una micada, una 2200,
en fin, hay infinidad de máquinas,
que nos estaríamos hablando toda la mañana y nos acabaríamos.
Ara, Vicente, les máquinas d'avui en día fan un soroll, un timbre...
Ahora no te n'han sido lógico.
Antes te sancionaban si te daban la salida y no pitabas antes de salir.
Y ahora te sancionan al contrario, si pitas antes de salir.
O sea que los términos se han invertido totalmente.
Es distinto, es distinto.
Senyor Pérez, ja ho vam comentar l'anterior vegada que ens van acompanyar,
però què és el que els ha promogut a vostès i a la gent de Reus,
doncs, celebrar amb tota la pompa aquest 150 aniversari?
150 anys del ferrocarril és un fet històric.
El ferrocarril, el gran invent del segle XIX,
a Tarragona i a Reus va ser en l'any 1856.
Concretament aquest 17 de setembre del 2006 farà 150 anys.
I 150 anys de la història del ferrocarril,
que va revolucionar el ferrocarril, recordem,
va revolucionar la societat.
Un cop va començar a fer el que és la primera revolució industrial,
quan la gent va començar a abandonar els pobles
per anar als llocs de producció de les capitals,
ho va lograr a través del ferrocarril.
I la locomotora de vapor va ser l'estrella.
La història del ferrocarril està íntimament lligat
a la romàntica locomotora de vapor
i que els índios, quan veiem les pel·lícules,
li diuen el cavall de ferro.
I això ha fet que aquesta associació,
que pràcticament tots som ferroveris,
poguéssim celebrar les autoritats i tota la gent
aquests 150 anys.
Que precisament podrà coincidir,
potser coincidirà amb l'arribada del tren d'alta velocitat
al Camp de Tarragona.
Passat i futur, podríem dir,
unitzen gairebé de manera temporal.
150 anys del tren,
d'aquell tren de vapor que anava 30 km per hora,
amb aquest tren que arribarà aquí a la circuita,
a prop de 300. Aquesta és l'evolució.
Sí, la velocitat exacta no la podem dir,
perquè ja saben vostès els problemes que hi ha en aquest sentit.
Posi'ns en antecedències, però, senyor Pérez,
quan arriba el tren aquell all 1856,
a Catalunya ja hi existien moltes línies?
Sí, n'hi havia sis abans que la de Tarragona.
La primera va ser la de Barcelona a Mataró,
després la de Molins de Rei,
de Barcelona a Granollers,
i aquesta va ser la número 6.
De totes maneres, Reus va ser...
Això feia per concessions, no?
El ferrocarril, el propietari era l'Estat,
però tenia una concessió,
i aquestes concessions havia de complir,
si no caducava.
Reus i Tarragona va ser dels primers
que van tindre aquesta concessió
per poder fer aquest ferrocarril
que uniria Tarragona, Vilaseca i Reus.
Reus, molt, molt interessat
de portar els seus productes
a obrir-los al mar,
amb el port de Tarragona.
I aquí va començar la història d'aquest.
De totes maneres, el ferrocarril,
en el seu moment,
va representar una gran revolució
perquè la gent passava
del que és el carro i la tartana
i la mula a anar amb un tren.
El ferrocarril tenia més velocitat,
tenia més càrrega
i resultava més econòmic.
Quant de temps es podia tardar
en cobrir aquell projecte, Vicente?
El projecte de...
El trajecte, el trajecte.
Per allò, l'any 1856,
quan es podia tardar?
Jo le calculo que unos 25 minutos o 30.
Tampoc no és molt.
No és molt, no.
150 anys darrere?
No, no, no.
Hoy está en 14, 15, 12,
segons que clase de trener.
En esto hemos avanzado bastante.
Sí, no, bé.
Nosotros estamos muy interesados
en traer las máquinas de vapor
para el público en general
de Tarragona y la cobarca.
Para que, por lo menos,
por última vez o por penúltima vez,
puedan hacer un viaje
con máquinas de vapor
entre Tarragona y Reus.
Parlem ja d'aquest programa d'actes,
si els semblen.
Tenen diferents activitats previstes,
però el plat fort, Vicente,
ara el repassarem tot,
serà aquest viatge d'època
que tindrà lloc al cap de setmana
del 7 i del 8 d'octubre.
Ese se farà el dia avui.
El dia diumenge 8 d'octubre.
El dia diumenge 8 d'octubre
és quan se farà.
Entonces, en la máquina de vapor
con sus coches
bajaran las autoridades
de Reus a Tarragona.
Y en el tren del centenario
bajaran todos los vestidos,
las personas que habían vestido
de época.
Y las estarán recibidas
por las autoridades en Tarragona.
Eso se hará el día 8.
Se quiere hacer también
que esté la banda de música,
como es lógico,
y hacer algún pilarcete,
algún castellet
que esté más suelto
si está alguno libre.
Eso ya miraremos
a ver de qué manera lo montamos.
Pero, en fin,
hacer una fiesta organizada
y ver el público de Tarragona
tres máquinas de vapor
en esta época que estamos hoy.
Tres máquinas de vapor.
Eso es muy difícil.
Tres máquinas de vapor.
Las heu de portar, suposo,
del Museu del Ferrocarril de Vilanova.
Del Museu del Ferrocarril de Vilanova
viene solamente el tren del centenario.
Luego viene la garrafeta
de Lérida
y viene la vaporosa de Zaragoza.
O sea,
que será un gran éxito
para la gente
que le gusta el ferrocarril
o quiera recordar
los tiempos de los abuelos.
El servei de trens
que es va posar
el dia de la seva inauguració,
el 17 de setembre
de 1856,
va ser de sis trens.
Quatre al dematí
i dos a la tarda.
Cobrient el trajecte
Tarragona-Vilaseca-Reus.
El recorregut es feia
en mitja hora,
exactament 30 minuts.
18 minuts a Vilaseca,
Tarragona-Vilaseca,
i 12 Vilaseca-Reus,
tant de pujada
com de baixada.
El curiós
és que un cop posat
aquest servei
en funcionament,
l'estació recordaran
que estava
a la plaça
de Ferran-Satec,
coneguda
com la plaça
dels carros.
Aquesta estació,
la gent de Tarragona
la coneixia
com l'estació de Reus,
perquè, esclar,
només podies anar
a Reus.
Bé,
aquesta estació,
aquests trens,
aquests trens
que he esmenat,
sis en total.
I de seguida
la gent de Tarragona
es va donar
de compte
d'una cosa.
Els costava
més temps
baixar de la part alta,
caminant,
a l'estació
del Ferrocarril,
que després
agafar el tren
i anar fins a Reus.
I anar fins a Reus.
Llavors van bé
que hi hagués
un òmnibus
com una tartana
que els portés
de dalt cap baix.
Després una altra cosa
que també necessitaven
que hi hagués
un telègrafo elèctric.
No hi havia
per comunicar
els trens
si no hi ha
la comunicació telefònica
no poden circular,
no?
Doncs aquell temps
ho van fer
d'estil lanzadera.
Vol dir
que el tren
que sortia de Tarragona
darrere
no podia sortir cap altre,
sinó que aquest tren
anava de Tarragona
a Vilaseca i Reus
quan arribava a Reus
cap a una ruta a Tarragona.
I així
en plan lanzadera.
I l'altra cosa
que també
en va trobar
a faltar la gent
perquè la gent
viaixava
solament pel plaer
de viatjar.
Bueno,
si recordem...
Pel fet d'anar amb tren.
Pel fet d'anar amb tren.
I això es va comprovar
per les festes
d'estanta tecla
d'aquell any.
Es calcula
que totes les fondes,
casa d'hostes,
tot això
estaven plenes
de gom a gom
per la il·lusió
de dir jo he anat amb tren.
I les festes
d'estanta tecla
es calcula
perquè això
hi ha un diari
de mercantil
i avisos de Tarragona
on explica exactament
el que va passar
i diu
que en aquell dia
les restes
d'estanta tecla
es van omplir
de gom a gom
amb la il·lusió
van refor...
Gent de fora,
gent d'arreu,
gent de Vilaseca
que va venir a Tarragona
per...
Ah, això mateix.
I molta gent,
molta gent
era el plaer
de viatjar.
Bueno,
anar en tren
era el Nova Mas.
Home,
m'ha fet molta gràcia
això que deia
que abans
la gent tardava més
a anar
des de la part alta
fins a la plaça
dels carros.
Abans posàveu
ser l'exemple
del tren
d'alta velocitat.
Ara,
segons com tardarem
més a anar
des de Tarragona
fins a la Secuita
per a Ford
que no pas
anar fins a Barcelona.
Doncs aquest és el símil
de la cosa
que també van veure
en aquell temps
que els estranyava
que el tren
era una cosa
que volava.
Senyor Pérez,
quines són?
Abans el Vicente Ruiz
ens les anomenava.
Quines característiques
tenen
aquestes màquines
de vapor
que vindran aquí
a...
El Vicente mateix
ens ho pot explicar.
Són màquines
molt antigues?
És una garrafeta
que són dos màquines
en una, dijéramos.
En la del tren
del centenario
com és natural,
és de la época
que és una maravilla.
I la otra
me parece que és
un amicado
de la que viene
de Tarragona.
Són els tres tipus
de màquines
que veremos aquí
en Tarragona.
Molta feina,
suposo,
aquest sí.
Esto ha sido
una ilusión
por parte
de la Asociación Cultural
Ferroviaria de Tarragona
i por parte
de los amigos
del Ferrocarril de Reu
de poder lograr
este acto
que està costando
sangre, sudor
i lágrima.
I que només
vostès saben tota la...
Y eso lo sabemos
los que estamos
al frente
de la batalla.
Y luego, pues claro,
las autoridades
de Tarragona
pues colaboran
bastante
y claro,
todas estas cosas
pues se unen
entonces se hace
una fuerza
para poder lograr
un éxito
para todo
Tarragona
y provincia.
La gent que vulgui
anar
en aquest viatge
¿qué ha de fer?
La gent que
se fará
una taquilla
y se despacharán
los billetes
en la estación
de Reus
y en la estación
de Tarragona.
Pero posiblemente
antes
de esas fechas
la Asociación Cultural
de Reus
y la Asociación Cultural
Ferroviaria
de Tarragona
en la calle
el Mar 45
que está situada
tendremos billetes
para el que lo quiera
sacar adelantado
y se harán
dos viajes
uno por la mañana
y otro por la tarde
el sábado
el día 7
de octubre.
¿Ahora
haurem de anar
vestidos d'época
o podríamos?
Cada uno puede
como quiera
pero los vestidos
d'época
estarán controlados
para que suban
solo y exclusivamente
en el tren
del Centenario
de Reus
a Tarragona.
Serán unas 60 personas
o 70 máximo
y entonces
estas personas
irán ahí
serán recibidas
como he dicho anteriormente
por las autoridades
de la llegada a Tarragona.
Creu en vosaltres
que pot ser un éxit
aquest acte?
Yo creo que sí
y la ilusión
que tenemos todos
es que salga bien.
Un dels actes
que també tindrà
el seu relleu
serà del dilluns 2
el divendres 6
hi haurà un tren
que sortirà
de Reus
en Parada de Vilaseca
i Tarragona
per portar els nens
i les nenes
a visitar
el Museu del Ferrocarril.
Jo he dit
que el dilluns
dimarts
dimecres
i llors divendres
circularà aquest tren.
Aquest tren
aquests nens
que visitaran
els portaran
en tren
al museu.
Allà al museu
s'hi estaran
tot al matí
i a primera hora
de la tarda
tornaran darrere.
De tots els que
assistessin
als nens
es farà
un concurs
literari
d'un foliu
relacionat
amb el món
del ferrocarril.
Hi haurà
tres premis
i a veure
com anirà.
Tots aquests nens
que hi vagin
podran gaudir
de primer
quan anar al museu
ja és una cosa
molt gran
perquè allà
n'hi ha moltes
de màquines
de vapor.
Incluso hi ha
una sala
on es fan
vídeos
dels trens
d'alta velocitat
i més
de l'última generació
que ho podran veure.
Creiem que
això serà
una cosa bonica
pels nens
de Reus
i nenes
de Vilaseca
i Tarragona.
Tenen algun altre
acte programat
amb motiu
d'aquest aniversari?
Hi haurà
una exposició
està previst
que fem
una exposició
de ferrocarril
de material
en el lloc
encara no està
gaire determinat
no Vicente?
Segurament
serà
en el puerto
en un dels teclats
del puerto
no sabem
si serà
en un o en un
això està
per decidir
però
farem una exposició
del 17 de setembre
fins al 6 d'octubre
per visitar
tota la persona
el que quiera
que tot el material
és ferroviari
hi haurà
un tren
de 5 pulgades
que estarà circulant
que poden subir
les persones
en fi
estem luchant
per que salga
tot bé
i
dar-li gust
a tot el món
ja sabem
que això
és gaire impossible
però bé
tractarem
que tot
es configura
el millor possible
Tarragona
la ciutat
ha estat
molt vinculada
al ferrocarril
50 anys
o 60 anys
enrere
la societat
de Tarragona
l'acompanyen
la gent
del Serratllo
els de la tabacalera
el comerç
la part alta
els religiosos
i els militars
i els ferroviaris
els ferroviaris
hem de tindre en compte
que el dipòsit
de locomotores
de Tarragona
hi treballaven
més de 3.000 persones
3.000 persones
3.000 persones
al dipòsit
i al taller
així que és molt fàcil
avui
si vas al mercat
o parles amb algú
que no estigui vinculat
l'avi
o el cosí
o el germà
o el pare
que no fossin ferroviaris
aquella dita
de Tarragona
arreu
Tarragona
ciutat de capellans
militars
funcionaris
i ferroviaris
ferroviaris
ferroviaris
ferroviaris
i ferroviaris
avui ho veiem
i una cosa molt curiosa
molts dels ferroviaris
ja jubilats
viuen a la part
diguéssim baixa
tot allò del Rebollet
i tot això
aquests carrers propers
de l'actual estació
aquests parles de l'estació
el desenvolupament econòmic
de la ciutat de Tarragona
i del camp de Tarragona
hagués estat diferent
sense que hagués arribat
al ferrocarril
el ferrocarril
va marcar una època tan gran
que va revolucionar
tots els comerços
i totes les coses
sense el ferrocarril
aquí no s'entendria
més que res
pels mitjans de comunicació
inclús avui
el futur
és el tren
per molts que diguin
la carretera
les autopistes
però el tren
és el futur
i li vaig dir una cosa
quan s'inaugura
el ferrocarril
a Espanya
manava
bueno
reinava a Espanya
Isabel II
que és la filla
de Ferran Seté
una borbó
i resulta que
aquesta senyora
va marcar
ja les bases
del que seria
el ferrocarril
actual
i ho va seguint
el seu fill
Alfons XII
i el net
Alfons XIII
i una curiositat
aquest
el Joan Carles I
que és borbó
és el que inaugura
el ferrocarril
d'alta velocitat
el 21 d'abril
de 1992
el de Madrid
l'Ave Madrid
això volem dir
que la dinastia
dels borbons
ha apostat
fermament
pel transport
per ferrocarril
doncs amb aquesta anècdota
hem de posar
punt i final
aquesta entrevista
perquè s'aproxima
perillosament
la 1
i hem d'escoltar
les notícies
Vicente Ruiz
Tomàs Pérez
moltíssimes gràcies
els tornarem
els tornarem a citar
en el mes de setembre
en el mes de setembre
nos tornarem
a juntar
otra vegades aquí
i ja
aclaremos
fijo
el que es va
farem la entrevista
del mundo del tren
i el mundo del tren
farem la entrevista
que tu quieras
si quieres en la máquina
más
para que veas
com es
Vicente Tomàs
moltíssimas gràcies
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu