El president de la mesa, el president del Parlament escollit,
serà repetir en el càrrec Ernest Sambanac
i ara s'està fent l'escrutini de les votacions
per escollir els quatre membres,
els quatre secretaris d'aquesta mesa del Parlament.
Així que tornem al Palau del Parc de la Ciutadella.
Teresa Ortega, bon dia de nou. Com van les coses?
Doncs de moment amb aquest recompte dels noms
que ocuparan en lloc de les quatre secretaries de la mesa,
previsiblement ho seran a la secretaria primera Lídia Santos
del Partit dels Socialistes de Catalunya,
a la secretaria segona per Antoni Castellà
d'Unió Democràtica de Catalunya,
a la secretaria tercera Jordi Miralles per Iniciativa per Catalunya
i a la secretaria quarta repetirà Rafel Luna,
l'anterior legislatura ho estava a la tercera secretaria,
ara ho serà la quarta, serà el representant del Partit Poblar
en aquesta mesa del Parlament.
Ara s'està donant lectura a l'escrutini
d'aquestes votacions, els quatre noms que obtinguin més vots
repartiran per ordre de votacions aquestes quatre secretaries.
Fa uns instants s'han escollit els dos vicepresidents,
el primer serà el socialista Egini Clotes,
el segon serà el convergent Ramon Camp,
són els mateixos noms que ocupaven aquests càrrecs
en l'anterior legislatura.
Aquí han saltat les dues anècdotes,
una que Ciutadans Partit de la Ciutadania,
un diputat de Ciutadans Partit per la Ciutadania,
no sabem encara qui,
ha donat la seva votació al socialista Egini Clotes
en comptes de fer-ho pel seu candidat,
que és José Domingo.
L'altra anècdota és que un membre,
un diputat de Convergència i Unió,
s'ha confós previsiblement
en comptes de votar el convergent Ramon Camp,
ho ha fet en favor del democràstia.
Antoni Castellac ha obtingut un vot en aquestes votacions
a la vicepresidència.
Egini Clotes, primer vicepresident,
amb 71 vots per tant,
Ramon Camp, segon vicepresident,
amb 47 vots,
ha obtingut dos vots José Domingo,
el candidat de Ciutadans Partit de la Ciutadania,
i un vot el democràstia Antoni Castellà.
El Partit Popular ha decidit en aquesta votació
posar la papereta en blanc
i no presentar cap candidat.
Laia Ortiz,
una de les diputades més joves
del Parlament de Catalunya,
que configura aquesta mesa d'edat,
està donant lectura a l'escortini,
als noms que hi ha en les diferents paperetes.
Repetim que per ordre de votacions,
en aquesta última votació,
aconseguiran els diputats més votats,
la primera secretaria,
la segona, la tercera,
i la quarta.
D'aquesta manera es tancarà aquesta sessió d'aquest matí.
Posteriorment serà Ernest Banach,
el proclamat president del Parlament de Catalunya,
després de les votacions d'avui,
qui oferirà un discurs a l'hemicicle
al Parlament de Catalunya
i donarà per tancada aquesta sessió,
que significa l'obertura de la vuitena legislatura.
De moment, continua la lectura de l'escortini.
Déu-ni-d'on que ara queden
algunes paperetes a la urna.
Josep Maria Barcells és qui les està extreient.
Li passa a l'Aia Ortiz,
que està llegint els diferents noms,
candidats a les diferents formacions polítiques.
Aprofitem justament el recompte de vots, Teresa,
per acabar de comentar el que dèiem fa una estona
a propòsit de si hi havia, en fi,
moltes persones, personalitats de diferents àmbits,
de la política, de la societat, de l'economia,
de la cultura,
a la zona de convidats del Parlament de Catalunya.
Deies que segurament és més el debat d'investidura
que hi haurà la setmana vinent,
el que provoca més atracció
entre altres personalitats del món
de diferents àmbits de Catalunya.
Avui deies que, per exemple,
havies vist el que havia estat diputat per Tarragona
d'Esquerra Republicana, Sergi de los Rios.
¿Algun personatge més de les comarques de Tarragona a l'hemicicle?
Doncs molta gent vinculada amb el món dels gabinets de premsa
de les diferents formacions polítiques
de les comarques de Tarragona
s'han desplaçat avui fins al Parlament de Catalunya
per seguir aquesta sessió
al marge de gent vinculada amb les comarques tarragonines.
També seguint aquesta sessió a la zona de convidats,
l'expresident del Parlament de Catalunya,
Joan Rigoli, també el delegat del Govern central
a Catalunya, Joan Rangel.
Són algunes de les personalitats
que estan seguint aquesta sessió
des de la sala habilitada pels convidats,
des de la zona habilitada pels convidats
i, com dèiem, representants a les comarques de Tarragona,
Sergi de los Rios, d'Esquerra Republicana,
i també molts representants, això sí,
dels gabinets de premsa d'aquestes formacions polítiques
vinculades amb la ciutat de Tarragona,
amb les comarques tarragonines.
En total són uns 350,
convidats acreditats, millor dit,
entre periodistes, entre tècnics i entre convidats
els que estan seguint aquesta sessió constitutiva
del nou Parlament de Catalunya en la seva vuitena legislatura.
La majoria de convidats s'esperen per dijous i divendres de la setmana que vinent,
quan se celebrarà aquí també al Parlament el debat d'investidura.
En anteriors ocasions s'acostuma a convidar representants parlamentaris
d'altres autonomies de l'estat espanyol.
A vegades, en altres ocasions, han vingut dos grups parlamentaris convidats,
per exemple, del Parlament Basc o del Parlament galleco.
Fins i tot s'espera per aquest dijous i divendres alguns representants del Parlament andalús,
donat que precisament el que serà nou president de la Generalitat de Catalunya
és una persona nascuda a Còrdoba, en un poble de Còrdoba, a Andalusia.
Aquesta és la previsió pel debat d'investidura,
pel que fa avui, com dèiem, més protocolari, una sessió que continua.
S'ha acabat ara, Ricard, ara mateix, aquesta lectura dels noms
que havien estat proposats per a candidats a les diferents secretaries.
Ara Josep Maria Balcells procedeix a recomptar,
a confirmar els noms d'aquestes paperetes
i tot seguit sabrem quantes votacions han obtingut les diferents propostes.
Insistim que aquí hi ha un altre tarragoní, que és Rafel Luna,
un representant del Partit Popular,
és la persona que ocupava el número 1 a la candidatura del Partit Popular
per les comarques tarragonines,
qui, previsiblement, ocuparà la secretaria quarta
en aquesta vuitena legislatura al Parlament de Catalunya.
A punt, doncs, de saber el resultat d'aquest escrutini,
queden 6 minuts per arribar al punt de les 12 del mig,
i d'aquesta manera es tancarà la sessió.
De fet, tancarà la sessió el propi Ernest Benac,
qui adreçarà unes paraules a la cambra
i declararà constituït al Parlament.
Tot seguit aixecarà la sessió.
Aquest és el resultat de la votació.
La diputada en línia Lídia Santos, 52 vots,
el diputat Jordi Miralles, 18,
Antoni Castellà, 48,
Rafel Luna, 13,
i José Domingo, 3.
Per tant,
la primera secretària de la Mesa
és la diputada Lídia Santos,
amb 52 vots,
el segon secretari de la Mesa
és Antoni Castellà,
amb 48,
el tercer secretari és Jordi Miralles,
amb 18,
i el quart secretari de la Mesa,
el diputat Rafel Luna,
amb 13 vots.
Doncs aplaudiments per aquests secretaris,
i si no ens fallen els càlculs,
Rafel Luna ha obtingut una votació
a menys de la prevista,
perquè recordem,
són 14 diputats els del Partit Popular,
i Rafel Luna només ha obtingut 13 votacions.
Es convida a configurar aquesta mesa
del Parlament de Catalunya,
a punt d'acabar-se aquesta sessió d'obertura
de la nova legislatura del Parlament de Catalunya,
i ara estan accedint a la zona de presidència,
Ernest Banach,
el nou president del Parlament de Catalunya,
el vicepresident primer,
el socialista Egini Clotas,
el segon,
el convergent Ramon Camp,
i els quatre secretaris.
Lídia Santos,
del Partit dels Socialistes,
Antoni Castellà,
d'Unió Democràtica,
Jordi Miralles,
d'Iniciativa per Catalunya,
Esquerra Unida i Alternativa,
i Rafel Luna,
del Partit Popular.
Recordem perquè hi hagi aquest repartiment
a les diferents secretaries,
de diferent color polític,
Esquerra Republicana ha arribat a un acord,
amb iniciativa i amb els partits dels socialistes,
ha dividit els seus vots,
ha prestat, per dir-lo d'alguna manera,
la votació de part dels seus diputats,
els socialistes,
i ha prestat altres diputats,
el candidat d'Iniciativa per Catalunya,
Jordi Miralles,
per tal que hi hagi un repartiment
entre les diferents formacions polítiques
d'aquesta mesa del Parlament.
Salutacions entre tots ells,
entre els que han estat escollits com a membres,
integrants d'aquesta nova mesa del Parlament de Catalunya.
Veiem a Rafel Luna,
el diputat tarragonit del Partit Popular,
que està a punt d'ocupar la seva posició,
i suposem que d'un moment a l'altre
serà Ernest Banach,
i prengui la paraula,
que declari constituït aquest nou Parlament,
i que aixequi la sessió.
S'ha assegut ja el president del Parlament,
el flamant president del Parlament,
el reusent Ernest Banach,
que s'està col·locant ara mateix la insígnia
que l'acredita com a nou president del Parlament de Catalunya,
i adreçarà aquestes paraules
als 135 diputats
que configuren aquesta cambra catalana
en la seva vuitena legislatura.
Es col·loca les ulleres,
suposem que el discurs,
el que de dió porta per escrit,
l'escoltem en directe.
Ernest Banach.
Començables, conselleres i consellers,
il·lustres senyores diputades,
il·lustres senyors diputats,
digníssimes autoritats, senyores i senyors,
Catalunya i la llibertat
són la mateixa cosa.
Jo estic orgullós de treballar
per Catalunya i per la llibertat.
Iniciem avui la vuitena legislatura
des del restablement de la democràcia.
asseguts en aquests escons
hi ha 135 diputats i diputades
que tindran la immensa responsabilitat
de contribuir a la millora del benestar
i la llibertat dels ciutadans
i les ciutadanes d'aquest país.
les institucions d'un país són molt importants.
ho són en qualsevol país que tingui estat,
però encara més en un país com Catalunya
en què en determinats moments
la perseverança de les persones
que estaven al capdavant de les institucions
han permès traspassar un llegat comú
de generació a generació
tot sent possible que avui siguem aquí.
és el cas per exemple
de l'Institut d'Estudis Catalans
que ara fa cent anys
neixia com un projecte d'enric Prat de la Riba
i que s'ha acabat convertint
en un eix vertebrador
de la història, de la cultura,
de la ciència, de la llengua
i del pensament del nostre país
com també ho és aquesta institució
el Parlament de Catalunya
que malgrat les moltes dificultats
ha seguit el fil ininterromput de la història
des que Lluís Companys
va assumir-ne la presidència
ara fa 74 anys.
Hi ha nació perquè hi ha la gent
i hi ha una voluntat col·lectiva
que s'expressa entre d'altres
a través de les seves institucions
i aquestes perviuen gràcies a la fermesa
el rigor, la voluntat de moltes persones
que dediquen el seu temps i el seu treball
no a l'interès individual
sinó al del col·lectiu
el del conjunt de la nació catalana.
En aquesta part inicial del meu discurs
vull doncs reivindicar obertament
amb un punt d'orgull fins i tot
la feina que fan les diputades
i els diputats d'aquesta cambra.
Per desgràcia
massa sovint s'ha menystingut
la feina dels parlamentaris
que són, al cap i a la fi,
els polítics per definició,
per excel·lència.
Per excel·lència.
I jo avui insisteixo
a reivindicar el seu paper
no només pel que ha estat fins ara
reivindico també el que ha de ser.
A la passada legislatura
vam viure moltes reformes
entre les quals voldria destacar
les reformes dels espais per créixer
i guanyar qualitat en els àmbits de treball.
Cal que continuem insistint
en aquesta línia de creixement
i dignificació dels espais d'aquesta casa.
Vam treballar per modernitzar
i obrir el Parlament a la ciutadania.
El gran canvi,
la revolució parlamentària dels propers anys,
ja no és només obrir-lo a la ciutadania,
sinó aconseguir que el Parlament
es faci present a tot el país,
a tot el territori.
Que els 135 diputats i diputades
passin a formar part del paisatge actiu,
que arribin a cada poble,
a cada vil, a cada ciutat,
a cada racó del país
per recollir les inquietuds,
les propostes, les idees
i els somnis de tot un poble.
Que esdevinguin 135 punts de connexió viva
entre el Parlament
i els més de 7 milions
de catalans i catalanes.
Vostès no són només polítics.
Vostès són diputats i diputades
al Parlament de Catalunya,
representants polítics del poble català,
de les persones,
del territori,
dels molts sectors
que conformen la nostra nació.
I com a diputats i diputades
tindran la gran responsabilitat
d'escollir el proper president de Catalunya,
de debatre i participar
en l'elaboració de lleis,
de recollir les inquietuds
de la ciutadania
i de traslladar-les a aquesta cambra.
Vostès són els que poden donar suport
i han de donar impuls al govern,
també els que n'han de fer el control.
Ja sigui en la majoria de govern
o en l'oposició,
les diputades i els diputats
de Catalunya
fan una gran tasca,
gens fàcil,
plena de responsabilitats
que cal assumir.
Ho deia de manera exemplar
el president Pujol.
Un polític ha d'optar
i ha de prendre decisions.
S'ha de comprometre.
Ha de córrer el risc
d'equivocar-se.
Ha de decidir.
I això és precisament
un component
de la grandesa
de la política.
La política és plena
d'encerts i d'errors
i el món
és ple de matisos.
Per sort,
som un país
políticament plural,
com correspon
a un país
que ha defensat
durant segles
la seva llibertat.
Som un país
que valora el diàleg
i la rica varietat
del pensament polític.
En aquesta legislatura
que acabem de deixar
enrere,
hem perdut
el reflex
d'alguns
d'aquests matisos.
Algunes veus
que trobarem a faltar.
La més recent,
la del president Xicoi,
president que fou
d'aquesta cambra
a la tercera
i quarta legislatura
i per a qui vull tenir
un record especial
i molt sentit.
Tan sentit
com el record
del president Rebentós,
un històric
del socialisme català
que fou el president
del Parlament
a la cinquena legislatura.
O la veu
del síndic
Anton Canyelles.
O les de polítics
amb grans conviccions
que per sobre de partits
defensaven
la llibertat
i el país.
Com l'enyorat Pere Esteve,
sempre amb aquell punt
d'equilibri
i racionalitat
indispensables
per a fer política.
Com Francesc Ferrer i Gironés,
que tant va lluitar
en defensa
de la llengua catalana.
Polítics com l'Antoni Gutiérrez Díaz,
que havien protagonitzat
el procés
de recuperació
de les nostres institucions
i de la lluita
per la democràcia.
Eren anys
de repressió,
de silenci imposat,
de falta de llibertat,
quan el 1965
Jordi Sorsanedes,
que hi ens va deixar,
escrivia
i què hi farem
si som el poble
en osa,
si el món,
almenys aquí,
es refusa a assemblar-se
a la imatge
que em va fer
el vostre desig.
No heu d'esperar
que presentem excuses.
Tots ells
i molts altres,
com Miquel Porteimoix,
Juan Martín Toribio,
Marta Mata,
que també ens han deixat
en aquests darrers tres anys,
van treballar
pels drets
i les llibertats
i les llibertats
de la ciutadania.
Van intentar,
des de diferents punts
de vista,
ajudar a fer de Catalunya
un país
on les persones
visquessin millor.
És, de fet,
el que provem
de fer
tots nosaltres.
Tanmateix,
massa sovint,
hi ha una gran diferència
entre el que es fa
al Parlament
i el que em percep
la ciutadania.
És per això
que cal que fem
d'aquesta qüestió
un dels propòsits
de canvi
d'aquesta vuitena legislatura.
Cal prendre mesures
per a motivar,
implicar
i aconseguir
una major participació
de la gent
en la política catalana.
La bona qualitat
de la democràcia
necessita
la participació
de la ciutadania,
però no a qualsevol preu.
Necessitem
una participació alta,
però fonamentada
en el coneixement,
en la informació
i en el pensament crític.
Ens cal més implicació
i participació,
però també ens cal
fomentar
més cultura política,
fugir de manipulacions
i demagogies.
Sense cultura,
tampoc hi ha llibertat.
Ens cal, per tant,
un debat transversal
que cal acabar
traduint
en propostes concretes
que ha d'esdevenir acció.
L'hem de fer els polítics,
els ruts parlamentaris,
els partits,
però també hem de ser
capaços
de traslladar-lo
a la societat
i, sobretot,
d'aconseguir
la col·laboració
dels mitjans de comunicació.
Necessitem
la seva complicitat
perquè,
no per caprici,
en diem del nostre temps,
l'era de la informació
o de les comunicacions.
Precisament
per la implementació
de les noves tecnologies,
per aprofitar encara més
les seves possibilitats,
passen de ben segur
alguna de les claus
per aconseguir
una major participació
i una major cultura política.
I això em porta,
inevitablement,
i aprofito
per agrair
l'eficàcia,
l'eficiència,
el rigor
dels professionals
d'aquesta casa,
em porta,
inevitablement,
a recordar i remarcar
l'esforç
que el Parlament ha fet,
hem fet,
en aquesta línia
i el que encara
hem de fer.
A l'anterior mandat
vam fer passos importants
per a la modernització
de la institució,
modernització
de mitjans
i de conceptes,
modernització
d'espais
i de circuits,
una modernització
que ha de continuar
en aquesta legislatura
que avui comencem
i que ha de ser
una de les grans prioritats
que ens hem de marcar.
Tenim bones eines
que encara podem millorar,
però també cal que siguem conscients
que hem de modernitzar
mentalitats,
sobretot,
modernitzar mentalitats,
també en el parlamentarisme.
Aquest ha de ser
un repte compartit.
En la línia
de modernització,
aquest Parlament
es va dotar
en l'anterior legislatura
d'un nou reglament.
Un reglament
que hem de saber
utilitzar justament
per a superar
aquesta distància
entre ciutadania
i institucions
perquè ens dona eines
per a fer-ho.
Un reglament
que ens permet
avançar en immediatesa,
en transparència,
en rigor,
en aprofundiment democràtic.
Aprofitem-lo, doncs.
I permeti-me també
parlar
de la nostra projecció
internacional.
Els puc dir
amb tota certesa
i també m'orgull
que el Parlament
de Catalunya
és una referència
a nivell internacional.
Ho he pogut comprovar
personalment
aquests darrers tres anys.
Per descomptat
que ho és
a nivell europeu.
I la presidència
de la Calra
que vam exercir
el 2005
sens dubte
que hi ha ajudat.
Però ho és
perquè fa molts anys
que Catalunya
ha tingut vocació europea
i s'ha projectat
al món.
I ho ha fet
a nivell polític,
econòmic
i cultural.
I ho hem de continuar fent.
Des del parlamentarisme
també,
perquè en aquest món global,
xarxa de xarxes,
som un nòdul
preferent
i referent
que pot fer molt
per la projecció
de Catalunya
del que aquí es fa
aprofitant
aprofitant el valor
afegit
de la identitat
en el món
de la globalització.
El camí
es recorre
per dibuixar
el país que somiem,
la nova Catalunya
en el món globalitzat
tot just comença
a traçar-se.
I aquesta cambra
ha de ser
novament
el punt de trobada,
un espai
de reflexió
i debat
de la nació catalana.
Una reflexió
que necessàriament
ha de ser serena,
oberta
i participativa.
Històricament,
Catalunya
ha tingut
una manera pròpia
de fer política.
ens ha caracteritzat
el torn de paraula,
el diàleg,
el respecte
a la pluralitat,
la capacitat
de parlar
i la disponibilitat
d'escoltar.
Ha estat de sempre
la nostra manera
de superar
les diferències,
en raonar,
no discutir.
I fer-ho,
això sí,
amb passió.
Passió per un país
que és el nostre,
passió per la gent
que hi viu,
passió per la nostra cultura,
passió per la nostra llengua.
Tenim l'oportunitat
d'imaginar,
de construir
com volem que sigui
Catalunya
i ho hem de fer
amb el màxim
d'entusiasme
perquè es tracta
d'un projecte
apassionant.
El diàleg,
el consens
i el respecte
a la diversitat
d'opinions
han d'impregnar
el dia a dia
d'aquest Parlament.
I, evidentment,
des de la presidència,
des d'aquesta mesa,
ens esforçarem
perquè el clima d'entesa
a la cambra
sigui una realitat.
És imprescindible
que el debat parlamentari
es basi en fets
i no en polèmiques estèrils.
Si no ho aconseguim,
no estem fent la feina
que el poble ens ha encomanat.
És el primer pas
per recuperar la confiança
de la gent d'aquest país
i fer entendre
que sempre treballem
per la ciutadania,
que, de fet,
no ho hem deixat
de fer mai,
que la política
no és només
per resoldre
preocupacions
i problemes presents,
sinó també
per posar les bases
per resoldre
els reptes futurs.
Fa tres anys
convidava
les senyores diputades
i els senyors diputats
a començar a escriure
el guió de l'utopia.
I ho vam fer.
I un tros d'utopia
va deixar de ser-ho.
Va esdevenir realitat.
Utopies particulars,
utopies col·lectives.
Avui, tres anys després,
tenim la certesa
que podem continuar escrivint
el guió de l'utopia,
que, si ens ho proposem
un dia,
deixarà definitivament
de ser-ho.
Encara tenim capacitat
i necessitat
d'escriure molt més.
El país té reptes
importants
que són el damunt
de la taula,
que són també
en la consciència
de la gent.
Tenen noms
i cognoms
i els hem de saber
afrontar.
El desplegament
del nou estatut,
el finançament,
les infraestructures
d'aquest país,
la immigració...
Només són quatre exemples
que ens reclamen
una atenció especial,
que ens reclamen
una gran responsabilitat
política
a totes i tots.
Ens reclamen unitat,
ens reclamen
sentit d'estat,
de país,
si vostès volen.
Ens reclamen
estar a l'alçada
de les circumstàncies.
Esperen decisions
importants
amb gran incidència
sobre el país,
sobre els més de 7 milions
de catalans i catalanes.
Caldrà, doncs,
responsabilitat,
molta generositat.
Caldrà diàleg,
caldrà la recerca
del consens.
siguem capaços
d'escoltar-nos
els uns als altres.
Siguem capaços
d'escoltar la gent
i d'entendre
què ens reclama.
Siguem capaços
de convertir
les paraules
en fets,
la voluntat
en acció.
I siguem capaços
de ser prou hàbils,
tots plegats,
per retrobar la unitat
que els grans temes
de país
que la nostra nació
ens demana
sense concessions.
I deixem recordar
unes paraules
d'un altre gran polític
del nostre país,
Josep Pallac.
Deia Pallac,
la nació
no és per a nosaltres
ni un fet diví,
ni tan sols
una dada indestructible
de la natura humana.
És un fet històric,
social,
sotmès
a totes les sinuositats
del fer
i desfer
dels homes.
Senyores Diputades,
Senyors Diputats,
reitero el compromís
de treballar
per una Catalunya
més lliure,
que esdevingui
sinònim de benestar,
d'oportunitats,
de progrés,
de justícia,
de pau,
respecte
i tolerància.
En definitiva,
una realitat
nacional positiva
de la qual
ens sentim part
amb orgull,
amb una ànima
composta
pel patrimoni
de la nostra història
i la il·lusió
pel nostre futur.
De nou,
amb la solemnitat
dels moments històrics,
declaro constituït
el Parlament de Catalunya
en aquesta vuitena legislatura.
He començat aquest discurs
amb una cita
del president Lluís Companys.
Catalunya i la llibertat
són la mateixa cosa.
Doncs justament per això,
perquè són la mateixa cosa,
permeti'm acabar
aquest discurs
tal com ho vaig fer
fa tres anys.
Visca Catalunya lliure.
Els convido
a cantar
el nostre himne nacional.
Les paraules
en d'Ernest
en Benac
han reelegit
el president
del Parlament
de Catalunya,
Teresa,
mentre a l'hemicicle
sona l'himne nacional.
Tots els diputats
en peu
mentre sona
el segador.
S'ha acabat
aquest discurs
d'Ernest
Benac
amb el mateix
crit
que fa
tres anys,
aquell
6 de desembre
de 2003,
aquell 3 de desembre
de 2003,
quan Ernest
Benac
va acabar
el seu discurs
amb aquell
visca Catalunya
lliure.
El nou president
del Parlament,
Ernest Benac,
ha destacat
en el seu discurs
la necessitat
de continuar
apropant
al Parlament
els ciutadans,
ha defensat
el treball
de tots els diputats,
els ha emplaçat
a treballar
per aconseguir
aquesta connexió
amb els ciutadans
i transportar
les preocupacions
dels ciutadans
fins al Parlament
de Catalunya.
Finalitza,
doncs,
amb les paraules
el nou president
Ernest Benac
aquesta sanció
constitutiva
del nou
Parlament
de Catalunya
en aquesta
vuitena
legislatura.
Això és el que
ha donat de si
al matí.
Conclou
aquesta sessió
amb el cant
de tots els diputats
a l'himne nacional
de Catalunya.
Bona,
Bona,
F utilize
dePlease
a vite
L'himne nacional de Catalunya a l'hemicicle del Palau del Parc de la Ciutadella,
a l'hemicicle del Parlament de Catalunya,
així s'acaba aquesta sessió constitutiva de la vuitena legislatura del Parlament.
L'hem seguit en directe a través dels nostres companys Lluís Comas i Teresa Ortega.
Teresa, alguna cosa més?
O ho deixem per més endavant o a l'informatiu de dos quarts de dues?
Doncs a l'informatiu de dos quarts de dues sabrem el que opinen els diputats de la demarcació de Tarragona
que avui s'han estrenat en aquesta vuitena legislatura,
el que demanen aquests quatre anys que queden per endavant al Parlament de Catalunya,
que és el que demanen els seus desitjos per la ciutat i per la demarcació de Tarragona.
A l'informatiu del migdia, l'opinió dels representants tarragonins en aquesta cambra catalana.
Molt bé, doncs tanquem línies amb el Parlament de Catalunya.
Tornarem a dos quarts de dues a l'informatiu amb tota l'actualitat de justament què ens arriba
des del Parlament de Catalunya en aquesta sessió històrica,
la constitució de la vuitena legislatura de la cambra legislativa catalana.
Passa gairebé un minut d'un quart d'una del migdia,
anem a la publicitat i abordem altres temes al matí de Tarragona Ràdio.