Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio,
quan falten quatre minuts per arribar al punt horari
de tres quarts d'onze del matí.
Ara volem parlar d'una emissora de ràdio,
germana, podríem dir, de Tarragona Ràdio,
perquè és l'emissora de Sant Pere i Sant Pau,
Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
que aquest dissabte farà un acte ja tradicional,
un sopar previ, en els dies de Nadal,
on es fa el lliurament dels premis micro,
uns premis amb una llarga trajectòria,
una part dels quals van adreçats a persones
i entitats del barri,
però no únicament persones i entitats del barri
de Sant Pere i Sant Pau.
Però, en fi, el sopar i la nit
d'aquest lliurament de premis de dissabte
serà una mica diferent perquè simbolitza també
l'inici dels actes de commemoració dels 20 anys
de Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Ens acompanya el director de l'emissora,
l'Eduard García Castells.
Eduard, bon dia.
Hola, bon dia.
Serà una nit una mica especial, no?
Aquesta?
Home, no ens ho esperàvem pas arribar 20 anys,
no t'haig d'enganyar.
Han anat passant coses, han anat passant anys
i per nosaltres és molt, molt, molt especial, de veritat.
Com podríem definir Ràdio Sant Pere i Sant Pau?
La d'ara, la del 2006.
Mira, nosaltres continuem portant la mateixa teoria,
nosaltres continuem defensant
que hem de ser, i ho som, escola de ràdio.
I no ens va malament, no ens va gens malament.
Vau començar fa 20 anys amb la mateixa filosofia,
però imagineu que amb uns altres mitjans,
molt més precaris, en fi, res a veure segurament amb el d'ara, no?
M'agrada bé, vull dir...
Jo crec que en el seu dia l'Ajuntament va tindre una bona idea,
però va tindre un mal començament.
O sigui, va muntar tota una xarxa d'emissores municipals
al voltant dels barris de Tarragona.
Tarragona ja sabem tots que està desestructurada,
vull dir, en el tema de comunicacions i tot,
hi ha el barri Sant Salvador, de Sant Veri i Sant Pau,
Torreforta, bona vista.
El problema és que va començar amb una esperdanya.
I amb una esperdanya no es pot començar.
O sigui, la idea era bona,
però els materials i les aportacions eren minces.
Jo crec que aquí es van equivocar.
Aleshores, vull dir, bé,
hem anat subsistint,
vam entrar enferrisadament en la lluita de la supervivència,
pura i dura,
i, bueno, al final nosaltres hem continuat endavant
i els companys de bona vista,
que em sembla que encara continuen funcionant.
Però és una gent...
Jo penso que s'han equivocat personalment.
S'han tancat molt dintre el seu cercle
i no surten mag.
Nosaltres des del primer dia sempre hem tingut clar
que ens teníem a cobrir a totes les entitats del barri,
a tota la gent del barri
i a tota la gent que vulgués col·laborar.
I no ens ha anat malament.
No ens ha anat malament.
El balanç, amb 20 anys vista,
és a dir, amb una perspectiva de temps que Déu-n'hi-do,
és plenament satisfactori o no del tot?
O hi ha coses, en fi, que caldria millorar?
Mira, jo hi ha una cosa, una signatura,
que sempre dic que tenim pendent.
I soc conscient.
Nosaltres anem fent programes,
anem fent molts programes musicals,
anem fent molts programes magatzins,
i el tema que tenim pendent per a mi seria el tema informatiu.
soc conscient que en una emissora on treballem tots de voluntariat,
que ningú percebeix cap salari ni res,
és molt complicat poder muntar algun tipus d'informatius diari del barri.
I aquesta és l'assignatura pendent.
L'alegria, bueno,
aquí a la casa vosaltres en teniu de mostra,
teniu companys que estan treballant aquí,
que han sortit de Sant Pere i Sant Pau,
a TV3 també hi ha algú,
a Onda Rambla també,
vull dir, aquesta és l'alegria que ens dona, de veritat.
La filosofia de l'escola de ràdio que dèiem, no?
Sí, sí.
I el que passa és que després també t'has de ser sincer.
I ens agafa allò...
Bueno, portem un any arrossegant, per exemple,
que gent molt bona que teníem ens va marxar
i ens hem quedat quatre i al cabo.
Ara torna a reorganitzar tot,
torna a muntar tot,
a esperar que vingui gent,
de cada 10 o 20 que et venen,
potser mig es pot aprofitar,
o s'autoprofita ell mateix un,
perquè això és molt complicat.
Tu saps que és molt complicat.
Quanta gent haurà passat per Ràdio Sant Pere i Sant Pau
en aquests 20 anys,
col·laborant-hi, fent programes?
Ho heu calculat? Ho sabeu?
Sí, sí, sí que ho sabem.
Més de 1.500 persones.
Més de 1.500 persones.
I no només del barri, no?
No, no, només del barri.
En principi va sortir la idea de la gent del barri
i mica a mica vam veure que ens equivocaven
i que hi havia gent que ens venia de tot arreu.
De Tarragona, de Sant Pere i Sant Pau,
d'Iric de Bonavista, de Sant Salvador.
Nosaltres sempre posem...
dues premisses.
Primer, han de fer un curset de ràdio
per poder fer ràdio.
Aleshores, han d'aprendre a amanejar
a fer anar tots els aparells
i els exigim que ens presentin un guió
de com ha de ser el programa.
Normalment, normalment,
no ens hi fiquem en els continguts.
A veure, i que jo recordi,
hi ha hagut quatre o cinc vegades
en la qual els nanos que començaven
van equivocar.
I tu ho saps, quan un periodista,
quan un professional
dels ministres de comunicació
està emetent una notícia,
no ha de ser mai partidista.
Nosaltres prenien part
i s'identificaven
amb unes connotacions
que vaig tindre a prendre part.
Però, normalment, no.
I això sí que compleixen l'horari.
1.500 persones amb 20 anys,
és moltíssima gent.
Suposo que hi ha hagut etapes de tot,
en què hi ha hagut moments
en què teníeu, doncs això,
molta gent col·laborant-hi,
i altres moments més de crisi,
en el sentit que, en fi,
per les circumstàncies que siguin,
a vegades el destí fa que hi hagi èpoques...
Us ha passat això que heu tingut...?
Sí.
Va haver-hi una temporada,
deu fer 7 o 8 anys,
que inclús es vam arribar a plantejar.
Nosaltres, com els oients saben
i com tu també saps,
estem connectats des de les 12 de la nit
fins a les 7 del matí amb vosaltres.
No, fins a la 1 del mig,
perdó, amb vosaltres.
I va arribar el moment,
fa 6 o 7 anys,
que ens vam plantejar
inclús obrir pels demàtins.
I, bé, vam recapacitar,
ens vam mudar,
i els que deien
de no obrir pels demàtins
tenien raó.
Perquè ara estem en una època
que no hi ha massa gent,
tot i ni això,
hi ha una setantena de nanos
que estan fent ràdio,
o sigui, d'un i d'un.
Però, bé,
ara ens véssim trobat en el problema
que...
Què fem pels demàtins?
Hi ha èpoques de tot.
En fi, com dèiem al principi,
el dissabte a la nit
hi ha un sopar,
on hi ha la gent de l'emissora,
els col·laboradors,
els que hi treballen,
els que hi participen
d'una o altra manera.
També hi ha representades
les entitats del barri
i es fa el lliurament
d'aquests premis,
que ja és una tradició.
Quants anys?
Mira, 19 anys.
La ràdio fa 20 anys
i fa 19 anys.
També canvia la filosofia.
Al començament,
vam començar
que els premis
anaven dedicats
únicament i exclusivament
a la gent que feia ràdio.
A vegades deu fer coses
d'uns 10 anys,
vam decidir
que això ens hem de canviar
o hem de canviar
la filosofia
i hem d'anar
a buscar,
a implicar
tota una sèrie de coses.
I hem canviat
la mentalitat dels premis.
D'una cosa
que estem orgulloses
i sobretot,
jo ens sento molt orgullosos,
és que en aquest sopar,
des de fa molts anys,
totes les entitats
representatives del barri
hi són.
Totes.
Colla Castellera,
les dues associacions de veïns,
els vòlei,
les ampes dels col·legis,
tothom,
la Unió de Botiguers,
tothom està representat
i tothom assisteix
en aquest sopar.
I a mi,
i a l'entitat
que jo dirigeixo
i que estem,
és un orgull,
d'alguna manera
estem fent barri.
La mancança que tenim,
que ens agradaria
fer-ho al barri,
però no disposem
d'un restaurant,
d'un local
per poder plegar
entre 100 i 150 persones
que cada any
acostumem a ser
en aquest sopar.
Per fer una mostra
de les persones
o de les entitats
guardes donades,
a qui li entregareu
aquest dissabte
els premis micro
d'aquest 2006?
Mira,
segurament els companys
m'arranyaran
perquè tenia que sortir
el comuniquet demà,
però bueno,
estic aquí
i escolta,
per nosaltres
continueu sent
la misura germana
i escolta,
i hem de fer primícies
i hem de fer valer
el tema municipal.
Enguany
ho dediquem
especialment
als mitjans
de comunicació.
hi ha una revista
que s'ha creat
a Sant Pere i Sant Pau
que dona
quatre pinzegades
dels botigues
del barri,
fan quatre coses
de,
per exemple,
quan hi ha una extracció
que venen a estreure sang,
la programació
de Tarragona Ràdio
que es diu
El Diablet
i ens han semblat
molt encertada
de la idea
i li fem un premi
de reconeixement.
Els companys
de protecció civil
que tinc una anècdota,
en van trucar
i em van dir
escolta,
han rebut una carta
que ens doneu un premi
dintre dels premis micros
i tal,
enguany,
diu,
és veritat?
Dic sí,
diu,
és que no ens ho creiem,
diu,
perquè normalment
quan ens crida la gent
quan ens envia una carta
diu,
sempre és per fer coses,
per fer feines,
no mai per fer un reconeixement.
I jo penso
que nosaltres pensem també
que en el tema
de protecció civil
s'han guanyat
un reconeixement.
sempre busquem
un mitjà
de premsa escrita.
Enguany,
i tot i no ser el primer,
jo crec que
per temps que porta
i tot
s'ho mereix
el Diari de Tarragona.
El Diari de Tarragona
porta molts anys
donant informació,
abans va ser
Diari de Tarragona,
Diari espanyol,
vull dir,
tot sa veu,
l'altre suma que jo sé.
Després,
doncs bueno,
nosaltres,
i no rebombori,
nosaltres creiem molt
i estem molt contents
i orgullosos
de la trajectòria
que ha agafat
Tarragona Ràdio
i ara fa un rato
parlàvem amb una companya vostra
aquí fora,
sou referents
de tota la notícia
que es produeix
a Tarragona
i això és molt important
i tot venint
d'una emissora municipal
i bueno,
hem volgut significar
el programa que feu
als matins
de Tarragona Ràdio,
us concedim un premi,
però que vagi també,
va lligat
a tots els companys
i a tots els treballadors
que teniu aquí
a l'empresa
Mitjans de Comunicació.
Jo crec que s'ho heu guanyat,
sobretot per això.
En el seu dia,
tu saps més que ningú,
teniu una pretensió,
teniu un projecte
i era que
Tarragona Ràdio
tenia que ser
i volia ser
referent
de tot el que es produís
a Tarragona
i ho heu aconseguit.
De veritat, felicitats.
Gràcies, doncs,
per aquest reconeixement.
El nàstic de Tarragona
és...
No podia ser d'una altra manera,
no?
En un any com el de l'ascens.
A mi m'agradaria
que durés molt això
del nàstic,
que durés molt.
Home, el nàstic durarà.
A primera ja ho veurem.
Ja m'heu entès
a primera divisió.
Jo sóc una persona
que vaig tindre
la gran sort
de criar-me
en l'antic camp
de l'Avinguda de Catalunya
i aleshores
he viscut,
m'he posat
al meu interior
sempre dintre nàstic
i a vegades pateixo.
Pateixo,
tot i que veig
que ho estan
des de la meva petita opinió
o ho estan fent bé
en el tema econòmic
i tot,
no estan allò
desmadrant tot.
I després hi ha
una entitat
també aquí a Tarragona
que en guany
compleix 100 anys
que abans estava
aquí a la plaça
Empera i el Tarracó
i ara està
a la muntanya de Sant Pere,
de Sant Pere
Sassalades que diuen
i està integrada
completament al barri.
És el col·legi
de la Salle.
Molt bé.
I per l'últim,
nosaltres volíem
fer una significació
especial
parlant del nàstic.
Durant aquests
cinquanta i pico
d'anys
que el nàstic
ha estat immers
en la segona,
la tercera,
jo recordo quan no hi havia
la segona B,
cada any una promoció
del nàstic
i sempre ens quedàvem
a portes
i hi ha hagut
moltes persones,
moltes persones
que han estat
treballant
pel nàstic
i especialment
nosaltres
ens hem significat
amb una persona
que penso
que ho ha complert
quasi tot.
Va ser jugador
del nàstic,
després va ser
massatgista,
ha sigut seguidor
i tal.
I és el Cinto López.
Nosaltres volem fer
un reconeixement
al Cinto López
i sobretot
a totes les persones
que durant aquests
cinquanta i pico d'anys
que el nàstic
no està de primera,
que ha continuat treballant,
el que deies tu abans,
el nàstic
continuarà sent,
però hi ha hagut
molta gent
que s'ha significat
i que ha donat
moltes hores
i molt esforç
pel nàstic
i ho volem reconèixer.
Doncs heu-n'hi-do
la llista de premiats
que a més demostra
el que dèiem,
la varietat d'entitats,
de persones
que rebran
aquest reconeixement.
D'alguna manera
això servirà
per iniciar
la commemoració
dels 20 anys,
Eduard,
el sopar
i el lliurament
dels premis de dissabte?
Doncs sí,
tenim tota una sèrie
de perspectives,
aquest sopar,
aquest començament
dels 20 anys
de Tarragona Ràdio
i tenim totes unes perspectives
de fer,
farem conferències,
volem portar
alguna actuació musical
i tot això
però s'ha d'acabar de lligar
perquè és molt complicat
i fins que no estigui lligant
no ho vulguem dir.
Però farem, farem.
Com ha crescut el barri
en aquests 20 anys també?
Home,
jo me'n recordo
que sempre li deia
el poble
perquè podies anar caminant
pel mig del carrer
i ara malauradament
no hi pots anar.
A part que els cotxes
sempre parquen en doble cera
i ens hem tornat...
Aquí a Tarragona
també passa.
Però s'ha fet molt gran,
molt gran.
Pensa que el barri
a l'any 75
quan es van entregar
la primera promoció
feina ràdio
i havia preveixat a Raona.
Feina ràdio.
I en fi,
ara ja pràcticament
està gairebé lligat
al centre de la ciutat.
En fi,
com dèiem
de l'aniversari
de Sant Perí-Sant Pau
i d'altres coses
que puguin anar fent
els propers mesos
ja en parlarem
però avui ens quedem
amb la cita
d'aquest dissabte.
És un sopar,
hi haurà
unes 150 persones
entre col·laboradors
i persones i entitats
que rebran
el reconeixement.
Una cita anual
però que enguany té
aquest caire especial
pels 20 anys
de ràdio
Sant Pere i Sant Pau.
Eduard García Castells,
felicitats per l'aniversari,
felicitats pel sopar
i pel lliurament dels premis
i en fi,
que vagi molt bé
aquest 2007.
Moltes gràcies a vosaltres
i ja sabeu
que nosaltres
sempre podeu comptar
pel que cali,
pel que faci falta.
Gràcies i molta sort.
Bon dia.