D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Avui, dijous, 16 de febrer,
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
publica un decret aprovat fa 48 hores pel propi govern.
Un decret que obligarà, a partir de l'estiu,
que els edificis de nova construcció o de rehabilitació
es facin amb criteris més ecològics.
Justament, darrere d'aquesta expressió de criteris més ecològics,
en volem conèixer alguns detalls, algunes coses concretes.
I per això, avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el delegat territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge
al Camp de Tarragona, el senyor Josep Lluís Pau.
Senyor Pau, bon dia.
Bon dia.
Un decret, com dèiem, per fer, per obligar que els edificis
es construeixin amb criteris més ecològics.
Què vol dir, en sintesi a això,
i després ja, en tot cas, entrarem en alguns detalls.
Bé, vol dir, en primer lloc,
que hem de ser conscients que un dels focus
d'emissió de gasos d'efecte hivernacle,
per posar un cas o de consum d'energia importants en aquest país,
són els habitatges en els quals tots residim.
Tothom atribueix aquesta emissió a indústries o a vehicles,
però hem de ser conscients que el nostre propi habitatge
també contribueix a aquesta contaminació global.
i, per tant, en aquest sentit, el que pretén aquest decret
és canviar una mica la manera de dissenyar,
de construir i d'utilitzar els edificis,
sempre amb un objectiu que seria contribuir a un estalvi energètic,
que és important des del punt de vista ambiental
i també ho és des del punt de vista econòmic,
i, en segon lloc, contribuir també a la reducció dels gasos
d'efecte hivernacle i, especialment, el diòxid de carboni, el CO2.
I, per aconseguir aquest objectiu, quines qüestions es proposen?
Quines qüestions s'hauran de fer?
A veure, aquest és un decret que s'aplica, en primer lloc,
als edificis de nova construcció,
els que, a partir de sis mesos, a partir de la data de publicació,
que és quan entra en vigor aquest decret, es comencin a construir.
Per tant, no afecta, en aquest moment, a les construccions que hi ha.
S'ha de dir aquí que alguns ajuntaments,
a través de les ordenances municipals,
havien fet algun tipus d'intent d'introducció
d'algunes de les coses que es recullen en aquest decret
via ordenances municipals.
I, per tant, s'ha de reconèixer també, històricament,
potser, el paper d'alguns ajuntaments
que han estat pioners en el foment de les energis renovables,
i això s'ha de deixar clar aquí.
Però, de totes maneres, és el primer decret
d'un govern que hi ha en tot Espanya,
i, per tant, també té aquest punt innovador d'innovació.
Llavors, això s'aplica a edificis de nova construcció
i els que venen de grans rehabilitacions,
sigui per canvi d'ús o sigui d'aquells edificis
en què es conserva la façana exterior,
que ara és una cosa que es fa molt
i després es rehabilita pràcticament tot de dintre.
A la Rambla n'hi ha un cas ben evident ara d'allò.
Per tant, aquest no seria perquè ja està en d'allò,
però serien aquest tipus d'això.
Llavors, també s'aplica a determinades tipologies d'edificis.
Els que es van destinats a habitatge,
els que van per residencials col·lectius,
siguin hotels, pensions, residències, albergs, tot això,
usos administratius,
és a dir, centres de l'administració pública,
bancs, oficines, tot això,
docent, escoles, instituts, universitats,
hospitalari i esportius, piscines i gimnasos.
Per tant, defineix ben bé
quins són els tipus d'edificis als quals d'això.
I, bàsicament, el que fa és,
de tota la possibilitat d'actuació que hi hauria,
perquè l'autorització eficient de l'energia i dels recursos
és molt ample,
el que fa és acotar-ne uns quants
i, en concret, sobre quatre aspectes.
Intervé sobre temes d'ús d'aigua, ús d'energia,
sistemes constructius i materials
i residus,
tant siguin els residus que generen l'edifici
com els residus que generen el propi procés de construcció.
Aleshores, posem casos o exemples concrets
de com, en fi,
en determinades mesures,
doncs es pot estalviar energia o hi ha aigua
o, en fi, d'alguna manera,
la construcció d'aquest immoble, d'aquests edificis,
pot seguir uns criteris més ecològics.
A veure, anant per temes,
en el cas de l'aigua,
el que es preveu és que els edificis aquests
que esmentàvem abans
comptin amb xarxes de sanejament separades,
és a dir,
no té gaire sentit
que nosaltres fem anar a parar
a una depuradora urbana
aigües que provenen de pluja,
perquè és aigua que, en principi,
no conté una càrrega contaminant important.
I, per tant,
això se'n diuen sistemes separatius.
Nosaltres el que demanem d'aquests edificis
és que dins de l'edifici
hi hagi aquesta xarxa separativa,
és a dir,
que les aigües plovials
vagin per un costat
i les aigües residuals,
fruit de l'activitat que té lloc en l'edifici,
vagin per un altre.
Un altre problema és que, després,
la ciutat en la qual
s'aboquen aquestes dues xarxes
que en l'edifici estan separades
puguin tenir xarxes separatives.
Això seria un problema
que hauríem d'anar treballant
a més llarg termini.
Però, com a mínim,
no hipotecar cap al fet
que els edificis no tinguin això,
ja no puguem fer-ho.
Podem canviar les xarxes
de sanejament municipals
en els seus processos de renovació
si els edificis compleixen això.
Per tant,
això és una primera cosa que es demana.
La segona és una cosa
que m'ha semblat bastant lògica.
Aquests sistemes de reducció
de cabal d'aigua
que donen la mateixa sensació
que l'aigua surt
amb la mateixa velocitat
i amb la mateixa pressió,
però, en canvi,
el consum és molt menys petit
perquè injecten aire,
en fi,
tota una sèrie de sistemes
s'obliga a això
amb uns determinats paràmetres.
S'obliga també
a una altra cosa
que és que les cisternes aquestes
o tinguin aquests sistemes
de doble descàrrega,
petites descàrregues
o per grans descàrregues.
I, finalment,
en aquells llocs
en els quals
no són edificis particulars,
en què nosaltres som
els primers interessats
a tancar l'aigua
pel cos que ens representa,
sinó en edificis públics
en què a vegades
aquesta mala consciència
de dir
com que no és meu,
doncs d'en va,
hi hagi algun tipus d'aixetes
d'aquestes amb temporitzadors,
amb mecanismes de retardament
o d'aquests presencials
que es descarrega la cisterna
en el moment en què tu t'apartes
a qualsevol d'aquests sistemes.
Tot això per assalviar aigua.
Això seria
en el cas de l'aigua,
sí,
els quatre definicions
que dona aquí.
Jo insisteixo
en que aquest és un primer pas,
aquest és un primer decret
i, per tant,
algú podria dir,
home,
hi podria haver tal altra cosa
o tal qual.
Nosaltres creiem
que és més important
entrar en què
a l'hora de dissenyar l'edifici
s'han de tenir en compte
aquests criteris
que no han dit
ni hem posat tres
o ni hem posat quatre
ni hem posat deu.
És un primer pas
i això es modificarà
i s'anirà actualitzant
i anirem afegint coses
i fruit de l'experiència
tots anirem aportant
el que calgui.
Per tant,
ja dic,
algú podria,
amb tota lògica,
dir aquí falta allò
o podríem haver fet
altra cosa.
Completament d'acord,
és possible que sigui així,
però hem de valorar també
l'esforç que representa
trencar aquesta inèrcia,
no?
En aquests temes
simplement moltes coses
es fan així
perquè sempre s'han fet així
i el motiu fonamental
que hi ha és aquest,
no n'hi ha cap altre.
Per assalviar energia,
per exemple,
què seria l'altre gran bloc?
L'altre gran bloc
seria la producció
d'aigua calenta sanitària
a base d'energia solar tèrmica.
Aquest és un tema
una mica més difícil
d'explicar així ara.
En definitiva,
el que es fa és establir
que determinats tipus
d'edificis
han de suministrar
part de la seva aigua
sanitària
a una determinada temperatura
obtenint-la
a través de mecanismes
d'energia renovable,
a través de plaques solars.
Això és una cosa
que sorprèn
que països centroeuropeus
que tenen climes molt més
amb menys insolació
que nosaltres
estiguin molt més avançats
quan en aquest país
si alguna cosa ens a sobre
i ens falta
tenim per tot arreu
és sol, precisament.
I per tant,
aquí en funció de la zona,
en funció del tipus d'edifici,
en funció d'una sèrie de paràmetres,
doncs vostè,
del percentatge d'aigua,
del total d'aigua
que vostè produeix,
aquest percentatge
ha de venir d'energia renovable.
Bàsicament és això
el que estableix aquí.
Això és una mica més complicat
perquè ja dic
hi ha diferents zones
i diferents tipus d'habitatges
i el càlcul és més d'allò.
Després també una altra cosa
que preveu
en aquest d'això,
part de l'increment
en la despesa d'energia
es produeix
per l'ús de sistemes
de refrigeració
en època d'hivern.
No solament és l'escalfament
sinó la refrigeració.
En aquest país
en els últims anys
hi ha hagut un boom
dels sistemes de refrigeració.
Abans que refrigerar
el més raonable
seria que no s'escalfés
i per tant el que preveu
és que determinades orientacions
a l'edifici,
aquelles que estan més encarades
a sol
en èpoques d'estiu
les de sud
a sud-oest
etcètera
contínua amb algun tipus
d'apantallament
que preservi
que s'escalfi l'interior
i que per tant
l'utilització...
No sigui necessari.
Exacte.
Els sistemes de prevenció
sempre són més importants
que no els sistemes
de remediació
que hi puguin haver després.
Bé, en fi,
una sèrie de coses
d'aïllaments
que afecten
a qüestions de so
que en principi
no són temes
molt tipus
mediambiental directe
però sí que ens acaben
generant problemes
de convivència entre veïns
i que al final
dels sistemes constructius
i dels materials
que s'utilitzen.
Aquí,
en lloc d'un conjunt
de mesures
d'obligatori compliment
com les que hem dit
en els dos apartats anteriors
el que s'opta
és per un sistema flexible.
És a dir,
hi ha tota una sèrie
de mesures
construcció
d'una coberta enjardinada
utilització
de sistemes
preindustrials
en fi
reduir el coeficient
de transmissió tècnic
en fi
són una sèrie
de coses molt tècniques
no cal ara
entrar aquí a detall
i em sembla
que són 18 en total
en l'última versió
del decret
que ha sortit publicat
que tenen una puntuació
això val 5 punts
això val 4 punts
això val 3 punts
etc.
I el constructor
o el promotor
ha d'optar
en aquest apartat
per complir
amb un mínim
de 10 punts
i per tant
pot triar
doncs bé
de totes aquestes mesures
que jo puc aplicar
doncs aplicaré
aquesta i aquesta
de manera
que em donen
un verem
diguem-ne
de què n'ha utilitzat
algun
no es pretenc
que s'utilitzin
tot
sinó
simplement
algun
si ja dic
n'hi ha 18
no cal
entrar un per un
perquè seria d'això
després també
el fet
que en els productes
que s'utilitzin
en la construcció
n'hi ha d'haver
alguns
que disposin
d'una etiqueta
ecològica
és a dir
nosaltres
el Departament
de Medi Ambient
la Unió Europea
etc.
donem distintius
de qualitat
ecològica
el que volem
amb això
és potenciar
també
que després
aquests productes
que nosaltres
identifiquem
amb aquesta
segell
de qualitat
que han estat
produïts
o que han estat
fabricats
per exemple
utilitzant
productes reciclats
etc.
tinguin una sortida
en el mercat
i evidentment
la manera de potenciar-ho
és aquesta
i l'últim bloc
fa referència
a residus
i aquí
hi hauria dos apartats
un els residus
que genera
el propi
el propi
edifici
habitant
de l'edifici
i els que es generen
en l'etapa
de construcció
de l'edifici
qualsevol que hagi vist
una obra
o hagi anat
en un pis
en fase de construcció
una de les coses
que sorpreta
és que un pis
de nou en nou
la quantitat
de runa
i la quantitat
de coses
que acostumen
a vetllar
i per tant
són dues coses
sobre les quals
en un cas
el que es fa
és obligar
a que hi hagi
si és un edifici
per ús privat
un espai
suficient
com per col·locar-hi
els contenidors
de recollida selectiva
d'acord amb la tipologia
de recollida
que cada municipi faci
i en el cas
que siguin
instal·lacions d'aquestes
d'ús comunitari
que hi hagi
dins
de la instal·lació
aquesta
un espai
reservat
perquè també hi puguin
haver els contenidors
aquests
perquè també
de vegades
el que estem fent
una mica
és traslladar
al carrer
bateries
de contenidors
multicolors
quan és una cosa
que de fet
hauríem d'assumir
nosaltres dins
igual que nosaltres
individualment
ho fem
a casa nostra
aquestes grans instal·lacions
siguin gimnasos
piscines
d'això
també hi hauria d'haver
una zona interior
com per recollir això
i després
també una mica
en relació
als enderrocs
de construcció
que és un altre tema
que també ens genera
molta cantidad de residus
aquí es preveuen
mecanismes per fomentar
per una banda
la reducció
de la generació
de residus
en l'etapa
de construcció
sigui
utilitzant
sistemes
prefabricats
que generen
molt menys residus
o sigui
reutilitzant
de vegades
part dels
enderrocs
que s'han produït
en un edifici
per aquest edifici
o per altres edificis
i llavors
estipula
una sèrie
de mecanismes
per controlar
això d'aquí
aquests són els quatre
grans eixos
a partir dels quals
s'estructura
el decret
aquest
a partir d'aquí
venen una sèrie
de consideracions
tècniques
en què l'únic
que hi ha
és que
en el projecte bàsic
el constructor
ha d'especificar
què és el que farà
ha d'especificar
quines mesures
es prendrà
i després
quan l'edifici
està
enllestit
s'han de donar
als usuaris
d'aquests edificis
tota una sèrie
de recomanacions
sobre l'utilització
i el manteniment
d'aquests sistemes
que s'han instal·lat
per evitar que
ens limitem
només a instal·lar-lo
en la fase de construcció
i després
si no es té
un manteniment adequat
doncs s'acabin
fent molt bé
sense que ningú
se n'encarregui d'ells
per tant
hi ha d'haver
una sèrie
d'especificacions
és a dir
li hem col·locat això
i vostè ha de fer
aquests manteniments
en fi
com un cotxe
o com qualsevol
sistema d'aquests
doncs
sembla lloc
i totes aquestes mesures
no encariran
la construcció
d'un edifici
que a més
és un tema
especialment sensible
en un moment
en fi
no en un moment
ja des de fa anys
el preu dels habitatges
és una de les grans
preocupacions
dels ciutadans
en general
això no pot encarir
encara més
el cost
de construir un edifici
o una rehabilitació
jo aquí
voldria ser clar
perquè
ara sembla
que
l'encariment
dels preus
dels edificis
o de les vivendes
dels habitatges
sigui culpa
d'aquest decret
els edificis
i els habitatges
fa molts anys
que pugen de preu
és un sistema
de mercat lliure
i per tant
anar a buscar
tres pèls
al cap dient
això
serà el culpable
que els edificis
segueixin encarint
més aviat
sembla una justificació
de mal pagador
és a dir
s'havien de
continuar pujant
perquè el mercat
haurà decidit
que és així
i ara trobem
quin és el culpable
que pot justificar això
per tant
pot produir
un increment
però en el moment
en què les aixetes
en lloc de fabricar-se
d'un tipus
passin a fabricar
d'un altre
jo crec que el preu
d'això
és com els primers
DVDs
o com els primers
d'això
és a dir
en el primer moment
era molt car
després quan això
es generalitza
evidentment el cos
això per un costat
per tant
jo entenc
que pot representar
en aquest primer moment
anar a un tipus concret
de mecanismes
de mecanismes
de descàrrega
de bàters
o coses d'aquestes
pot representar
un increment
però en el moment
en què això sigui
d'ús general
jo crec que això
tampoc ha de representar
això primera cosa
segona
ja dic
l'increment quantificat
és relativament petit
no és molt gran
i aquí
ens hem fet
farts tots
de dir
no tots
perquè nosaltres
no ho hem dit mai
però els constructors
que la causa principal
de l'encariment
de l'habitatge
és la manca de sol
a disposició
per tant
ara no acabo
d'entendre
aquest canvi
de criteri
d'avui per demà
dient
ara no
ara és el decret
de coeficiència
del departament
de medi ambient
per tant
això és una cosa
segona
això no és un caprici
això té una finalitat
que em sembla
que tothom
hi està d'acord
i per tant
quan diem
hem de reduir
els gasos
d'efectivament
significa que
alguna cosa
hem de fer
no ho hem de dir
no ens hem de fartar
només de dir
no no
és que ho hem de reduir
ho hem de reduir
però quines mesures
pren vostè
doncs miri
aquí n'hi ha un paquet
no en parlem més
per tant
representa un benefici
per
la totalitat
del planeta
i per la totalitat
dels sistemes
que hi viuen
en ell
i una última cosa
seria que
això en el fons
representa un estalvi
d'energia
que a més a més
de beneficiar
en aquest sentit
que dèiem abans
és un estalvi
en termes econòmics
que està quantificat
nosaltres tenim
un estudi
de l'Institut Sardà
que quantifica
això
i el que es diu
és que
això comportaria
a més a més
del que hem dit abans
una reducció
en la factura energètica
que acabaríem pagant
això
i aquesta reducció
depenent
de diferents escenaris
se situa
entre l'1
i el 16%
per tant
encara que
es pogués produir
i a la millor
es produeix
aquest increment
del preu
de l'habitatge
que jo
he de
col·locar
en allò que toca
hi hauria també
un benefici
econòmic directe
per a estalvi
que es produeix
immediatament
després de la seva aplicació
per tant
l'efecte global
seria positiu
el decret
s'aplicarà
a partir de l'estiu
en una edat encara
per concretar
6 mesos
d'aquí 6 mesos
sí
la disposició
no em feu dir ara quina
hi ha una disposició final
que diu
que entra en vigor
a partir de 6 mesos
la disposició final
sí
aquest decret
entrarà en vigor
als 6 mesos
de la seva publicació
al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya
és un decret
per tant
d'obligat compliment
per tant
els constructors
no ho podran al·legar
en fi
qualsevol excusa
per dir-ho d'alguna manera
és un acord
del govern
de la Generalitat
i per tant
és com qualsevol
altra disposició legal
té el caràcter que té
doncs
en fi
aquestes són
les característiques
i els detalls
d'aquest decret
aprovat aquesta setmana
pel govern
que avui justament
publica
el Diari Oficial
de la Generalitat
i que aporten
novetats
interessants
pel que fa
als criteris
ecològics
i mediambientals
que s'hauran de tenir
en compte
a l'hora de rehabilitar
un edifici
o construir-ne
un de nou
aquí a Catalunya
avui ens ho ha explicat
Josep Lluís Pau
que és el delegat territorial
del Departament de Medi Ambient
i Habitatge
del govern
al camp de Terra
senyor Pau
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia