La una del migdia, en 10 minuts, ja saben que diuen,
qui té bo que s'equivoca i quan un s'equivoca doncs ha de rectificar.
Òbviament, per al missatge que han d'enviar a la ràdio
per formar part d'aquest sorteig de la samarreta i el barret,
han de marcar 5588, cap guió enmig.
Òbviament, feta aquesta rectificació, els animem a que participin
i marquin aquest número i expliquin, ens diguin breument
quin és l'acte o l'element de la festa que més els atreu,
que més els agrada.
Està sonant de fons un so que té molt a veure
amb l'element que protagonitza el número 3 de la col·lecció de llibres.
Es tracta de l'exemplar dedicat a la moxiganga
de Marta Badia, en Josep Cornador i Gerard Alías.
Ens acompanya el Gerard, que és un dels autors d'aquest llibre.
Gerard, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, gràcies per ser aquí.
També ens acompanya Josep Bertran,
és el cap de relacions externes de RapSol i PFA,
companyia, que patrocina la col·lecció.
Josep, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Benvingut.
Per cert, aquest so que escoltem forma part d'un original
que es presentarà aquest divendres,
concretament a les 8 del vespre,
a la seu de Cultura de la Generalitat.
Es tracta del CD de les músiques tradicionals
de les festes de Santa Tecla,
el volum 1, que recull diferents sons tradicionals.
Aquest volum, si no va xerrada,
recull marxes com algunes de les de l'Àliga,
l'empariturroca,
o aquest de la Moixiganga de Tarragona.
Recordem, en tot cas, primer que tot,
parlem de la col·lecció, Josep,
després parlem d'aquest número
i el que significa aquest material didàctic per a les escoles.
Molt bé, sí.
Bueno, la col·lecció, com tu molt bé deies,
és el tercer any que surt,
és el tercer exemplar que està dedicat a la Moixiganga.
El primer, si no recordo malament,
va ser per la Víblia
i el segon va ser pel Lleó.
I, com tu també molt bé deies,
Repsol, des del naixement d'aquesta col·lecció,
d'aquesta iniciativa,
que va acceptar la invitació que se'ns va fer des de l'Ajuntament
per poder participar i recolzar,
doncs amb poc mèrit, com explico jo,
perquè és donar suport econòmic en aquesta iniciativa
i, en tot cas, doncs el mèrit
és de les persones que l'escriuen i que se'l curren,
perquè si algú té l'ocasió de fullejar,
no només aquest tercer,
sinó els altres dos que han sortit,
veuran que són molt rics amb iniciatives,
amb material i que donen una imatge,
jo crec que molt propera del que és la festa de Santa Tecla
i de cada un dels elements.
I no només això, sinó que, a més,
hi ha una mica de diferència entre el primer i el tercer,
en el sentit que el tercer està més elaborat
i més treballat,
com totes les coses que comencen i van evolucionant.
I, a més, aquest any, d'alguna manera,
per Repsol és significatiu
que estigui dedicat a la Moxiganga,
o significatiu,
i ens fa una certa il·lusió perquè la Moxiganga,
amb tota la col·laboració que Repsol i PFF fa
amb temes de cultura popular i tradicional,
va marcar una mica la fita,
va ser el primer element,
diguem que amb cara i ulls que vam recolzar,
va ser la primera col·laboració important que vam fer
i va ser el que ens va obrir una mica els ulls
a poder derivar altres col·laboracions
que fèiem amb altres coses
i apostar decididament per aquests temes
de cultura popular i singularment de Santa Tecla.
En el cas de la Moxiganga,
va ser també a través del projecte T6.000?
No, llavors el projecte T6.000 encara no havia nascut...
Com a tal.
Com a tal, exactament.
Nosaltres col·laboràvem amb elements del seguici,
una mica en funció dels que s'apropaven a nosaltres
i ens demanàvem col·laboració,
una mica el que ens arribava.
Va ser fa tres anys quan ens va semblar
que podíem sistematitzar una mica més aquestes col·laboracions
i, sobretot, fer-les o posar-les a l'abast de tothom,
de totes les entitats i de totes les persones
que tinguessin iniciatives i propostes
que es poguessin incorporar al seguici.
Però, insisteixo, la Moxiganga va ser la primera col·laboració
ja una mica important que vam fer des de Repsol.
L'escola, més enllà del que és l'abasant acadèmica
en el sentit més estricte,
sempre s'ha cuidat de les tradicions.
Qui té canalla petita o no tan petita ja sap
que des que fan la mona de Pasqua
amb tres o quatre anyets a l'escola Bressol
fins a celebrar el Nadal i totes les festes.
En el cas de Santa Tecla,
sempre s'ha cuidat molt aquest aspecte des de l'escola
i des dels nens més petits.
Cada mestre, cada centre,
ho anava treballant una miqueta a iniciativa
dels professionals de l'ensenyament.
Va arribar un moment que vau pensar un grup de mestres
de la possibilitat de crear un material didàctic
que aglutinés o que generalitzés una miqueta
el que és l'ensenyament de la festa als més petits, no?
Sí, això ha estat així.
Perquè tothom anava una miqueta a la seva
amb molta bona voluntat, però faltava aquest suport.
Sí, cadascú es feia el seu llibret,
cadascú tenia el seu dossier,
la majoria d'escoles de la ciutat la treballaven
per anir-li totes a la seva manera
i el que vam pensar era aglutinar una miqueta aquest material
i posar l'ensolfe una miqueta
o posar-lo a l'abast de tothom.
La nostra festa és molt àmplia.
Per què decidiu que el primer llibre
es dediqués a un element i no pas a un altre?
Perquè va coincidir en que els elements
van començar a anar a les escoles.
Aleshores aquest material anava conjuntament
amb els elements que es van oferir primer
a anar a les escoles.
I en principi hem seguit una miqueta,
o s'ha seguit també, penso, des de l'Ajuntament,
la línia aquesta de s'ha fet el llibre
de l'element que ja va a les escoles.
És a dir, per poder-lo tocar,
va lligar tot una mica, no?
Sí, sí, sí, sí.
No hi ha cap altre...
Les famílies també viuen molt la festa.
En el sí de la família també els nens
coneixen molt els elements de la festa.
No és com uns anys enrere,
diguem-ne que eren solament aquelles persones
que estaven vinculades a les entitats,
la canalla que assistia a, potser, a assajos
i a reunions, mentre els pares,
doncs, ells també veien els elements.
Ara ja està molt generalitzat
i tots els nens volen la samarreta de les festes.
Fins i tot, a l'hora del pati,
jo sé que alguns juguen a fer de dàliga
i alguns juguen a la festa mateix, no?,
aquests dies.
Sí, sí.
Es tematitzen.
Va a l'escola amb el mocador, amb la samarreta.
Això vol dir que tant a l'escola com a la família
es viu la festa, que és l'important, no?,
perquè una festa sigui grossa,
el que cal és que ho visqui,
sobretot que ho visqui la canalla,
que ho visquin els nens i les nenes petits,
els nois i les noies, els joves.
Això fa la festa més gran, lògicament,
perquè sempre has de tenir al darrere un relleu, no?,
i que es visqui a la família
i que es visqui a l'escola és molt important.
a banda de que no s'ha de deixar de banda
el que dèiem abans, no?,
que a les escoles hi treballava
perquè s'ha cregut sempre
que a les escoles l'element cultural
és un element curricular, també,
que no és una cosa de més a més,
que treballes puntualment.
Treballes la castanyada,
quan arriba la castanyada,
treballes el Nadal,
treballes la sabana santa quan arriba,
o treballes Sant Joan, Sant Jordi,
i has de treballar la festa major quan arriba, no?
Clara, posaves l'exemple de la castanyada.
Quan arriba la castanyada,
els nens no treballen només el tema dels panellets,
poden parlar de biologia
per conèixer aquelles espècies més autòctones,
poden parlar de geografia,
és a dir, que es pot ampliar altres coneixements.
En el cas de la festa,
més enllà del que són els elements festius,
on poseu l'accent?
En valors?
En tradició?
En què?
En tots.
Intentem que sigui una feina interdisciplinària,
i perquè la cosa funcioni ha de ser així.
No perquè estem treballant en un element cultural,
potser donem més importància a socials,
o potser en el cas de la Moxiganga,
fins i tot amb la connotació religiosa que té, no?
Sinó que pensem que perquè la cosa triomfi a l'escola
el que pretenem i el que volem és que sigui interdisciplinari.
I la idea és treballar matemàtiques,
treballar llenguatge, català, castellà, anglès,
treballar naturals, treballar qualsevol assignatura,
plàstica, fins i tot, la música, educació física,
amb l'excusa de la Moxiganga.
Cada mestre coneix el seu grup,
ja sap de quina manera i en quin moment
ha d'anar introduint aquests elements a partir d'aquest material,
però, en general, amb vosaltres, des de la mateixa preparació
d'aquesta col·lecció, com aconselleu que es treballi?
Perquè alguna pista doneu, no?
Sí, a veure, la Moxiganga,
el llibre que traiem enguany,
igualment que la resta de llibres que havíem tret
els anys anteriors,
el que heu anomenat el Josep, la Vibria i el Lleó,
en principi,
ja porta un ordre per treballar,
ja porta un plantejament didàctic
que parteix des d'educació infantil
i va tirant per amunt els cicles més elevats,
inicial, mitjà i superior.
Superior també arriba?
Sí, de primària estem parlant,
i enguany la Moxiganga hem afegit secundària,
donat els elements intrínsecs,
i el que dona de joc la Moxiganga,
doncs hem fet extensiva la nostra proposta didàctica secundària.
I aleshores el plantejament que fem
ja és des d'aquest punt de vista de menys a més,
de més fàcil, de nens més petits a nens més grans.
El llibre ja està estructurat així.
Es treballa en període de festes i alguns dies posteriors,
o d'alguna manera s'intenta que sigui present al llarg de dalt?
Nosaltres ho deixem una mica lliure,
el que creiem és que ara val la pena posar-hi l'accent
i treballar-ho ara perquè tenim els elements aquí,
perquè els elements van a l'escola,
perquè els nens i les nenes, els nois i les noies,
sortiran al carrer i veuran els elements.
És molt més fàcil treballar quan el tens al davant
que et ve a la teva escola o surts i el veus al seguir
si tot aquests dies que no pas al novembre
quan els elements estan tancats.
Tot i així, alguns es poden visitar,
les entitats o l'Ajuntament.
Es pot treballar el temps que es vulgui,
però pensem que resultarà més profitós
si ho treballen ara que els tenen a tocar.
És un tòpic però se'n parla molt
i a més els tòpics són certs.
El tema de la integració dels nouvinguts,
la festa, realment jugar un paper tan integrador
com a vegades se'ns diu?
Pot jugar un paper molt integrador
i ha de jugar un paper i això és fenya nostra,
fenya dels mestres, fenya de la societat en general.
Només cal veure el que integra els castells de tota la vida,
el que integra el futbol de tota la vida.
És un element o és per qui podem agafar
moltes persones nouvingudes,
molts nens i nenes nouvinguts,
pel seu caràcter motivador que tenen aquests elements
i és una cosa que hem de tenir molt en compte.
És un dels objectius bàsics i prioritaris.
Nosaltres ho tenim claríssim,
que mitjançant la festa el que fem és socialitzar,
integrar nouvinguts,
integrar gent de barri,
que viu a vegades al centre de la ciutat,
la ciutat comunicat a llunyà
i tot això ha de servir per això principalment,
per integrar.
Seguim amb els tòpics.
Aquest extraacadèmicament,
hi ha tòpics de les festes de Santa Tecla,
és ploure per Santa Tecla,
hi ha massa actes o potser massa pocs,
hi ha un altre tòpic i un altre clàssic,
que és dir,
haurien de fer festa a les escoles,
extraacadèmicament.
Continua parlant-se en l'àmbit educatiu,
perquè els pares també ho diuen,
és que clans,
anem a dormir a la una de la matinada,
aquest és un tema que cada any surt per Santa Tecla,
també, no?
És complicat, eh?
És complicat.
I de difícil solució,
perquè per un cantó avancem...
No, no, no et demano ni un compromís,
ni que et mullis, eh?
Senzillament,
perquè cadascú té la seva opinió, esclar, no?
No, no.
El pas que és de difícil solució,
perquè per un cantó s'avança,
hem avançat el dia de començament d'escola.
Abans normalment era al voltant del dia 15,
ara és al voltant del dia 12.
Hem començat amb la sisena hora,
a la pública.
A la sisena hora,
vol dir que es necessiten,
que creu,
es creu que es necessiten més hores
i possiblement se'n necessitin més,
perquè hi ha molta matèria per ensenyar
i sembla que el temps que tenim és molt just,
però per un altre cantó hi ha l'aspecte aquest
de viure a la festa,
i la festa s'ha de viure al carrer
perquè és una festa de carrer.
Estem en un país mediterrani,
són uns elements que surten al carrer
i els hem de viure al carrer
per molt que vinguin a l'escola.
Aleshores,
el problema és que mentre es produeixen alguns actes
tenim els alumnes a l'escola
i això és un pèl delicat.
Si ens fixem
en altres festes emblemàtiques,
d'altres contrades,
sigui mirant al sud,
València, mirant al nord,
doncs trobem que a molts llocs
quan s'ha de fer festa es fa festa
i quan s'ha de fer escola es fa escola.
I aquí encara no ho tenim solucionat.
Disculpa, Gerard,
hi ha per tant llocs on puntualment,
puntualment, insisteixo,
es modifica el calendari escolar
per la festa local?
València, vol que ser jo,
Sant Josep,
es falles,
és una setmana festiva.
En fi, jo ho deia
perquè com que cada any surt,
no, Josep?
Sí, però jo...
I a forma part també, diguem-ne,
del decorat.
Com a pare, eh?
No crec que pel fet
que l'escola estigui activa
deixis de gaudir de la festa
ni de participar.
És més, a lo millor,
el que fas també és patir la festa
i acabar cansat i esclat,
que fa...
és una altra manera també de fer festa.
Jo crec que es poden compaginar
més o menys les dues coses
des de la meva òptica
de només de pare, eh?
Com a professional de l'ensenyament
ja no sé si...
Ja és diferent la cosa.
Jo penso que alguns matins i algunes tardes
són incompatibles.
Si vas a la baixada dels elements,
de l'àliga, de la molassa, dels gegants,
és impossible el matí anar a escola.
En guanyen cas.
A l'entrada de músics
és impossible estar a l'escola
perquè són horaris incompatibles.
Home, acabes de dir un acte
que a mi particularment
amb Telco Rubart,
que és l'entrada dels músics
que fem en directe cada any
des del Pla de la Seu,
només veus persones adultes.
No hi ha...
Algun dissabte,
que ha hi hagut algun dissabte,
hi ha molta canalla,
però com que els nens i nenes
avui dia la majoria
es queden als menjadors escolars,
doncs no tenen oportunitat de gaudir.
Hi ha molt mestre
que agafa els alumnes
a dos quarts de dotze
i se'n va al portal del Roser
i seu a la plaça Pallol
i ho veu.
El que passa que,
tenint en compte els horaris que hi ha,
vol dir que...
I el que implica treure un grup de classe,
de permisos,
d'avui, és un enrenou.
Déu-n'hi-deu.
En fi, que continuen les iniciatives,
les ganes
i els professionals de l'ensenyament
de la nostra ciutat
que tiren endavant llibres com aquest,
el número 3,
la col·lecció de llibres
dedicada a la Moxiganga.
En aquest cas,
Josep Bertran ens acompanyava
perquè és la companyia Repsol IPF
qui patrocina aquesta col·lecció.
Jo imagino que tornarem
a retrobar-nos en el Mar de les Festes
perquè hem de parlar del T6.000 d'enguany.
Sí, perquè aquest any hi ha un naixement.
La Bibrieta no l'has vist encara, no?
La Bibrieta jo encara no l'he vist.
Sé que neix a la plaça de les Cols
el dia 15.
Qualsevol dia a trencar aigües, eh?
El dia 15, ja.
I això és que està molt a punt
i, home, jo crec que ha de ser un element
molt maco,
pel que m'han anat explicant,
ha de ser molt maco.
Doncs caldrà parlar-ne, també.
Suposo.
I s'afegirà també a la col·lecció
de la Cucafera Petita,
que també hi vam donar un cop de mà
i, en definitiva,
els elements del Segui Si Petit,
que tornant als llibres aquests
de Santa Tegla a l'escola,
jo crec que compleixen també
dues funcions importants.
Una és, d'alguna manera,
nodrir la pedrera,
perquè, clar,
tots els elements del Segui Si Petit
necessiten Canalla.
N'hi ha llista d'espera,
tenen algunes entitats.
I després, jo crec que també fa que la Canalla
deixi de ser un espectador passiu de la festa,
que no només ho vegi passar per davant,
sinó que entengui què és el que s'està fent
i que sàpiga què vol dir un element
o per què fa allò
o per què sona aquella música.
Jo crec que és una manera molt interessant
de poder anar.
I, a més, de mica en mica,
cada any n'aprens un,
doncs cada any et dediques a veure un element.
Home, hi ha una experiència,
aquells que no tenen Canalla petita,
que aquests, bueno,
han fet un postgrau quasi en tema de Santa Tegla,
perquè tot el dia que els duen a les esquenes
i parlen amb ells,
però si tu t'atures, per exemple,
la primera passada del seguici,
a la tarda,
i pares l'orella en grupets de nens i nenes,
hi ha fins i tot discussions.
Que la cocafera llança caramels,
que aquesta no,
que a mi m'han dit...
És a dir, poca broma, sí o no?
Tu això ho veus a classe, no?
Sí, sí, ho viuen.
I el que l'amulassa és això,
i discuteixen.
La viuen.
I el seguici petit mateix és una bogeria
i que hi ha entitats i elements
que hi ha cua per entrar, no?
Això vol dir que l'entusiasme
que ha de ploró que s'han de tecla...
Que hi ha festa per molts anys.
És notable.
Jo diria que sí,
hi ha festa per molts anys.
Us agraïm moltíssim la vostra companyia.
Josep, Gerard,
recordem que aquesta col·lecció de llibres,
els autors són el Gerard Alías,
el Josep Cornador i la Marta Badia.
Moltíssimes gràcies i bona festa.
Moltes gràcies.
Gràcies.