Sí, sí, hola, hola, perfecte.
Carles Francino, bona nit.
Bona nit.
Quanta gent ha comentat aquests dies que les eleccions a TV3
no són el mateix sense les forquilles d'en Francino?
Alguns i algunes amigues i alguns companys de feina
sempre es contesta el mateix a tots,
que l'important no només a TV3 sinó a totes les empreses
no són les persones sinó les marques.
I si les marques són fortes i són solvents,
com és el cas de TV3, les persones queden en un segon terme.
Jo ho agraeixo com un gest de carinyo i de record cap a mi,
però els companys que estan fent aquesta feina,
el Xavi Coral i la Mònica Terribes,
amb els quals he parlat abans i després del programa electoral,
ho fan igual o segurament millor que jo.
I per tant, insisteixo, l'important són les marques,
no tant les persones i els projectes.
Les eleccions al Parlament, la precampanya, la campanya,
les eleccions i ara la posteleccions,
es viu diferent des de Madrid que no pas des de Catalunya?
Es viu diferent perquè a la resta d'Espanya,
en uns llocs més que d'altres,
miren Catalunya amb molts prejudicis,
jo crec que amb masses prejudicis,
sobretot després del que ha passat en els últims tres anys.
Aleshores, hi ha com una mena d'expectació que això és un circ,
quan nosaltres que estem aquí dins i hem viscut sempre
sabent que no és exactament així.
Jo m'he cansat aquests dies de repetir per antena
que la política catalana pel bo i per dolent
és bastant més complexa i bastant més sutil que la política espanyola,
que està reduïda, no ho critico,
però està reduïda a un fenomen absolutament bipartidista,
on ets blanc o negre,
amb l'excepció d'Esquerra Unida, que té el pes que té.
Catalunya és un país on hi ha cinc marques polítiques consolidades,
ara n'apareix fins i tot una decisena de manera sorprenent,
i això obliga a practicar una cultura de pacte,
de negociació, de diàleg
i de gestos que moltes vegades són difícils d'entendre,
dins de Catalunya i molt més fora de Catalunya.
Però jo crec que la realitat d'aquest país
es mira des de fora amb masses prejudicis,
i per tant jo això a Madrid ho noto,
i en la mesura que puc ho intento combatre,
dins i fora de l'antena.
Durant precisament la campanya electoral
va aparèixer el famós DVD, el Confidencial.cat,
promogut per Convergència i Unió,
i va sortir públicament el malestar de Carles Sones,
i no com està en aquests moments aquesta qüestió.
Jo ho tinc en mans d'advocats,
i estic estudiant la presentació d'una demanda.
Si els meus assessors em diuen que hi ha base legal per fer-ho,
ho presentaré.
Jo crec que és una indecència.
Qualsevol partit que ho hagués fet,
jo hauria reaccionat exactament igual,
perquè em penso que en uns mitjans audiovisuals
la imatge d'un professional no es pot servir,
no es pot utilitzar de manera gratuïta
sense demanar-li permís.
És a dir, imagina't que la Coca-Cola
o una marca d'insecticides o de roba
hagués utilitzat la meva imatge
sense donar-los el permís.
M'hagués queixat i ho hagués denunciat exactament igual.
I segurament tothom hagués vist normal
a les hores que t'hagessis queixat.
Esclar, és que ells no van demanar permís
perquè sabien que no els hi donaria.
El que passa és que es refugien amb el fet
que són imatges d'una televisió pública
i entenen que són del domini de tots.
Jo crec, i els meus assessors em diuen,
que hi ha base legal per presentar una demanda.
Si m'ho confirmen, jo la presentaré.
Simplement perquè quedi clar
que aquestes coses no es poden fer.
Perquè hi ha unes certes regles al joc
i hi ha uns límits que no s'haurien de traspassar
ni en política, ni en periodisme, ni en res.
I jo crec que aquesta vegada
la persona que ha encarregat
o les persones que s'han encarregat
de fer aquest vídeo l'han traspassada.
I jo crec que no es pot quedar aquest precedent com si res.
Per tant, jo lluitaré per defensar
el meu honor professional
perquè crec que està trepitjat d'alguna manera
i no vull fer-ne un drama,
però és que crec que és una cosa mal feta
i sobretot perquè no es creï un precedent
i no obrim aquí ara una porta
per la qual es puguin colar actituds com aquestes.
Per tant, que aquest seguit de preguntes
sobre les qüestions electorals
traient una mica la bola de Pitonisso,
com creus que es desenvoluparan
les negociacions d'aquests propers dies
o aquestes properes setmanes a Catalunya?
Mira, jo més que la bola de Pitonisso
pels pactes, el que penso i tinc confiança,
potser perquè soc optimista antropològic també,
és que la rebregada que han donat els ciutadans
en general a la classe política
i segurament també els periodistes
en aquestes eleccions...
Ho dius per la baixa participació, especialment?
Ho dic fonamentalment per la baixa participació,
que crec que és el termòmetre
que més serveix per mesurar aquestes coses.
Jo tinc la confiança que serveixi
com una certa catarsi.
Portant tres anys molt complicats a Catalunya,
no és fàcil afrontar una reforma
d'un projecte com és l'Estatut,
no és fàcil sobretot quan hi ha tant de soroll a dins,
però sobretot a fora,
soroll provocat, soroll induït,
i després d'aquestes eleccions anticipades
en un temps de cansament, de desil·lusió,
de desencantament d'una òmplia part de la ciutadania,
jo crec que això ha tocat una miqueta de fons tots plegats
i tinc l'esperança que serveixi de catarsi.
Crec que queda en un segon terme
saber qui governarà els pròxims quatre anys a Catalunya.
Els partits polítics tenen els seus dirigents,
són grans, són madurs
i hauran de negociar el que cregui necessari
per posar-se d'acord,
però el més important és que siguin capaços tots ells
de recuperar la confiança i el crèdit de la ciutadania,
perquè si això no ho aconseguim, anem al desastre.
Canviem de qüestió.
Ara, cada dilluns podem sentir com el Carles Fonesi,
no parla del Nascic en l'Oi,
però com creus que farem?
Se salvaran els grans d'aquesta temporada o ho veus complicat?
Home, cada dilluns tampoc.
Gairebé cada dilluns, eh?
És l'única emissora a Madrid,
segurament, on no es parla només de Madrid,
Atlètic o Barça.
No, home, el que passa que se t'escapa.
Jo crec que la ràdio té una gran diferència
en respecte a la resta de mitjans,
que és la seva instantaneïtat
i que permet poques trampes.
Aleshores, jo crec que a la ràdio
una persona s'hi ha de projectar tal com és.
Jo, quan sento parlar del Nascic
i veig que ha perdut,
que és últimament el que més li passa,
o que li han pitat un penal en contra,
jo no puc per menys que expressar-ho en algun moment.
Ara, si salvarà o no,
home, encara és aviat per dir-ho.
Jo, en fi, que n'entenc una miqueta de futbol,
o crec que n'entenc una miqueta de futbol,
penso que hi ha un equip per salvar-se,
que hi ha complicitat,
que hi ha un projecte col·lectiu,
hi ha una idea de jugar,
d'una manera de jugar.
El que passa és que si se segueixen
deixant escapar tants punts aquí
al camp del nou estadi,
ostres, això és una putada.
Complica.
Sí, sí, perquè la Lliga s'ha de guanyar aquí,
o la salvació s'ha d'aconseguir aquí a casa.
A fora s'ha d'anar a esgarrapar el que es pugui,
però la salvació s'ha d'aconseguir aquí.
I si no es frena aquesta ratxa
de resultats negatius,
s'ho tindrà difícil.
Els pròxims 4-5 partits jo crec que són decisius
per saber si el nàstic treu el cap o s'enfonsa.
En Carles Fones d'Ino,
jo fa una temporada de llascats
que està al capdavant de l'Oi poroi,
el programa més escoltat a la ràdio,
a nivell estatal.
Ja han desaparegut aquells arracels,
aquells temors inicials?
Home, jo en tenia molts quan vaig començar
i em consta que a la cadena,
òbviament també,
perquè afrontar el relleu d'una figura
com Nignac i Gabilondo
és una cosa que fa tremolar les cames a qualsevol.
A més a més, jo portava 14 anys sense fer ràdio
i confesso i ho dic quan m'ho pregunten
i no em fa cap vergonya confessar-ho
que ho vaig passar malament al principi,
perquè és un procés d'adaptació dur
al mitjà,
a la repercussió que té el programa
i fins i tot als equips humans,
amb els quals t'has de conèixer
per veure quin nivell de complicitat
pots arribar a tenir.
Aquesta segona temporada
jo crec que hem començat
amb molta més seguretat,
crec que es nota,
crec que hi ha una idea ja més meva
del que vull que sigui
la ràdio pels matins,
una ràdio moderna,
una ràdio alegre,
una ràdio plural,
una ràdio on es parli de debò,
de la vida quotidiana
i on parlin més els protagonistes
de les notícies que no els analistes
i això a poc a poc ho estem aconseguint.
A més a més, jo m'estic divertint
i això crec que és fonamental
perquè si algú no es diverteix
amb la seva feina
i més en un mitjà de comunicació,
això es nota.
L'any passat...
Ets l'únic periodista
que va a la Montcloa
sense americana i corbata
a entrevistar el president del govern?
No hi he passat llista.
Jo és que en el meu treball habitual
no sol portar corbata,
tampoc la portava a TV3,
només la portava
quan havia de sortir per televisió
perquè no vaig aconseguir treure-me-la,
tot i que vaig proposar-ho.
No, el tema de l'aspecte extern
em sembla que mentre vagis mínimament formal
no té més importància.
És cert, no em vaig veure gaire més
que noixin sense corbata,
però tampoc m'ho vaig pensar,
francament,
no li dono més importància això.
En les últimes entrevistes
que ha concedit el Carles Francín
no es cansa de comentar
que ell va contribuir
en certa manera
a fundar la cadena Cope a Reus
amb companys com, per exemple,
l'Andreu Buenafuente.
Comparant la Cope aquella
de fa una colla d'anys
amb la Cope que s'escolta ara,
hi ha tanta diferència, Carles?
Hi ha una enorme diferència.
La ràdio que fèiem nosaltres
a Ràdio Popular de Reus
i que després va cristal·litzar
amb una xarxa d'emisores
amb una cadena
a partir del fitxatge
de Luis de l'Olmó
no tenia res a veure
amb aquesta ràdio que estan fent
i de la qual a mi m'agrada
parlar-ne poc.
i el poc que en parlo
ho faig simplement
per mostrar
no el meu rebuig,
perquè això,
els ciutadans són grans
i poden triar
la sintonia del dia
el que vulguin,
però jo no m'identifico
amb aquesta manera
de ser periodisme,
que en ocasions
jo crec que és
ni tan sols
és periodisme,
és alguna cosa
bastant més lletja.
I per tant,
a mi m'interessa
parlar-ne poc
i combatre-ho
de l'única manera
que conec,
que és intentant
fer bé la meva feina
i seguint els principis
que crec que hem de presidir
aquesta professió.
Carles,
moltes gràcies
i felicitats.
Moltes gràcies a vosaltres
per tot
i molta sort.
Gràcies.
A veure, bona nit.
Vinga, a veure.
Gràcies.
Jordi, fes-ho després,
perquè el senyor Juncos
va amb el cotxe
de l'alcalde.
Sí, sí,
un o dos,
a veure?
Sí, sí,
sí, sí,
sí,
sí, no?
Bona nit.
Maria Fernanda Noguera,
bona nit.
Bona nit.
En el teu article
parles de la legislació
que requereix
l'organització
del concurs internacional
de focs de Tarragona.
Tan complicat és
un certament
d'aquestes característiques?
Bé, doncs sí,
més que res,
perquè,
com es diu en l'article,
els que organitzen
el concurs
de focs de Tarragona
no es poden agafar
a la legislació estatal
perquè està completament obsoleta.
Diu que són 30 metres
des d'on es tinen els focs
fins a on està el públic, no?
Llavors,
ells s'han d'acollir
a altres legislacions,
com per exemple
la basca,
que sí que ja són
una mica més modernes, no?
I ells mateixos
han de ser
els que
triïn
quina és la distància.
En aquesta edició
has tingut l'oportunitat,
la sort, entre cometes,
de ser membre
del jurat
del concurs.
es veu de manera diferent,
has après moltes coses
que fins ara no sabies?
Doncs sí,
moltes coses
i molts noms, no?
Per exemple,
què és un camura?
Ostres,
ara m'has pillat.
Mira,
és un efecte
així que fa
com una pluja
de color daurat.
No,
en sèrie,
em sembla que és
alguna cosa així.
No,
realment sí que aprens
a valorar des d'una altra
òptica, no?
Tot i que jo crec
que també està bé
valorar-ho des de la
innocència, no?
Des de si t'ha agradat
o no t'ha agradat.
Aquest és possiblement
el que es busca, no?
Un perfil ciutadà
que el cap i la feix
és el que busca el ciutadà
de peu, no?
Ell no té uns paràmetres
tan tècnics
però al final sap si li ha agradat
i no li ha agradat
i sap d'ell per què.
Exactament.
Jo crec que el més important,
bueno,
hi ha d'haver les dues vessants,
no?
En el jurat
però jo crec que també
és molt important
doncs això,
doncs dir,
mira,
doncs m'ha agradat sincerament.
Vull dir que potser
tècnicament està molt aconseguit
i potser és molt difícil
fer-ho
però si no li agrada
de ciutadans
no té sentit, no?
La rutina
dels mitjans de comunicació
especialment
en els mitjans locals
com el diari El Punt
doncs fa
de vegades complicat
l'elaboració
de reportatges
d'articles
més a fons.
És realment
tan complicat?
S'ha de buscar temps
per part del periodista?
El busca temps
del director
com funciona tot plegat?
Home,
realment
és complicat
en la mesura que
bé,
doncs
és allò que tens
unes exigències, no?
Que has d'anar publicant,
publicant, publicant
i sí que
és veritat això que dius
que de vegades
és difícil
trobar el temps
per elaborar
bé un reportatge
però vaja
jo crec que
amb una mica d'esforç
i amb una mica de paciència
doncs ho pots intentar
fer el millor que puguis
sempre a veure
sempre les coses
poden millorar
i evidentment
vull dir
ningú és perfecte
però vaja
jo crec que sempre
pots intentar
des de la modestia
intentar-ho bé
fer el millor que puguis
i intentar
currar-t'ho
que se'n diu
Maria, gràcies i felicitats
Moltes gràcies a tu
3, 2, 1
Carles Gustavus
bona nit
Hola, bona nit
Creus que abans de llegir
el teu article
els lectors del Diari de Tarragona
sabien que la muralla
tenia fins a 4 quilòmetres
a l'institut?
Home, afortunadament
cada cop més
la gent de Tarragona
coneix molt millor
els seus monuments
i per tant
segurament molta gent
no ho sabia
i qui no ho sabia
almenys
per això estem els periodistes
per dir-ho
per fer reportatges
explicant això
que encara que ara
ens quedi 1.300 metres
en el seu moment
va tenir 4.000 metres
cada bé
ha de ser una autèntica joia
El teu article
va néixer
es va gestar
després del darrer
esfundament precisament
de la muralla
ara fa aproximadament
un any
com està actualment
la muralla
de la ciutat?
Doncs la muralla
l'hem de cuidar molt
l'hem de cuidar molt
no hi ha masses
bones notícies
s'ha de reparar
una mica
s'hauria de fer una bonica inversió
per fer-li un lifting
en profunditat
perquè
clar
té
molts anys
més de 2.000 anys
de fet
té 23 segles
és el monument
més antic
que hi ha a Hispània
d'època romana
i està
molt velleta
i l'haurien de cuidar
entre tots una mica
perquè s'ho mereix a més
En Carles de Salvez
fa molts anys
que es dedica
a la informació local
especialitzada
en aquestes qüestions
d'arqueologia
i patrimoni
amb aquesta perspectiva
que et dóna l'experiència
creus que s'han fet bé
les coses a la ciutat
des del govern municipal
des de la declaració
de patrimoni
i de la humanitat?
Penso que s'ha encetat
un camí
que és molt positiu
però com
totes les persones
que són
pro-conservacionistes
del nostre passat
penso que encara
es poden fer millor
les coses
s'estan fent bé
però es poden fer millor
encara
el que passa
el problema
que té Tarragona
és que
costa
que ens arribin
recursos econòmics
de fora
l'esforç que ha fet
l'Ajuntament
és importantíssim
i s'ha de saber valorar molt
però entre tots
hem d'aconseguir
que tenim més a punt
encara
els nostres monuments
perquè com
he dit
recentment
el que es perd
no torna
l'antic
si es perd
no torna
mai
i mai serà
igual una rèplica
per tant
hem de fer
continuar
fent aquest esforç
que està fent la ciutat
per mantenir
i potenciar
els nostres monumentis
L'última
normalment
als últims temps
se'ns acusa
entre cometes
els periodistes
de ser només
uns altaveus
del que diu
el poder
i de practicar
massatges
entre cometes
els protagonistes
de la informació
els lectors
del diari de Tarragona
saben però
que en línies generals
el Carlos Gossalvez
intenta no perdre
aquest sentit crític
creus que actualment
s'està perdent
doncs
aquestes ganes
de molestar
entre cometes
els periodistes
d'inquietar
el poder
o entre cometes
ens estem acomodant massa?
No, jo crec que
el món del periodisme
en general
per una banda
s'està acomodant molt
com tu ben dius
i per altra banda
s'estan introduint
una sèrie d'elements
que van
a valorar més
l'anècdota
que realment
el que importa
s'està caient massa
amb l'anècdota
i s'està
profunditzant
molt poc
amb els temes
jo recomanaria
a tothom
que per exemple
parlant amb el tema
del patrimoni
que s'introdueixin
en la història
del nostre patrimoni
perquè
aprendran moltíssimes coses
sabran moltes coses
que són curiosíssimes
i que ens ajuden
a conèixer-nos
a nosaltres mateixos
tornant a la teva pregunta
que no vull defugir
ni molt menys
penso que
s'ha de ser crític
jo soc periodista
perquè soc crític
si
si tingués que ser
un periodista
doncs
que digués
el que diu el poder
per dir-ho d'alguna manera
jo no faria
no em dedicaria
a aquesta professió
em dedicaria a una altra
Carles Gostalvez
gràcies i felicitats
moltes gràcies a tu
merci Carles
perfecte
3
2
1
Jesús
buenas noches
hola
buenas noches
el drama
de los inmigrantes
es un drama
que vivimos
cada día
lo podemos ver
diariamente
por la televisión
tu tuviste
la oportunidad
de vivirlo
en directa
en directo
en una embarcación
de salvamento marítimo
¿cómo fue la experiencia?
bueno yo
la verdad
que he seguido
bastante el tema
desde comienzos
de los 90
desde el año 90
y lo más triste
de esto
es que se reproducen
las mismas escenas
las mismas tragedias
las mismas muertes
y 15-20 años
después
de que
comenzásemos
a cerrar las puertas
de Europa
a las personas
de África
principalmente
pues siguen muriendo
en el estrecho
buscando
un paraíso
que nunca encuentran
en tu reportaje
en el reportaje
ganador
rescate en alta mar
son 11
las personas
inmigrantes
que rescatan
y describes
con gran precisión
sus sentimientos
sus expresiones
se ve la desesperación
en sus ojos
¿no?
si absolutamente
claro
es gente que está
en medio del mar
a lo mejor
llevan meses
cruzando África
hasta llegar
a la costa
y cuando por fin
cuando logran
embarcar
para ya dar
el último salto
se encuentran
colgados en el mar
rozando la muerte
entonces
es gente muy joven
y es gente
que está
tocando la muerte
y que bueno
pues imagínate
la tragedia
que puede sentir
¿no?
es una tragedia
absoluta
vamos
en fin
estar a punto
de morir
en el reportaje
explicas parte
del origen
del problema
del conflicto
las consecuencias
del tratado
de Schengen
como poco a poco
España
ha intentado
blindar
su frontera marítima
¿cuál crees
que es el camino
que debe seguir
el Estado español
para afrontar
esta situación?
bueno yo creo
que el problema
es de Occidente
el problema es europeo
el problema es de la Unión Europea
o de los países desarrollados
y yo creo que la cuestión
es el desarrollo
de los países
de lo que se ha hablado
mucho
del tercer mundo
ellos no tienen que
para evitar
la inmigración
clandestina
lo que hay que hacer
es que tenga
que haya desarrollo
en sus países
y regular los flujos
pero en cualquier caso
que no tenga necesidad
de salir
que no tenga necesidad
de que el que venga
venga con una situación
más o menos regular
con un trabajo
con la puerta grande
¿no?
que nadie tenga
que jugarse la vida
para venir a Occidente
¿no?
porque tampoco hay aquí
en fin
no tan los perros
colonizar
aquí es muy complicado
salir adelante
desarrollo
¿no?
desarrollo
acabar con la corrupción
en fin
no sé
el problema está más
en el origen
en los países de origen
intentar solucionarlos
absolutamente
bueno
hay grandes teóricos
hay grande
todo el proteccionismo
de la agricultura
en Europa
o sea
hay que darles armas
para que ellos puedan
salir adelante
imagino que es muy complicado
y que África
bueno
pues en África
se juntan
todos los males
pero bueno
yo creo que es preferible
que les desara más
para que la gente
salga adelante
antes de que se juegue
la vida por nada
¿no?
porque realmente
si logran
cruzar todas las barreras
todos los espinos
todos los mares
al final
luego terminan aquí
en el barrio
más deprimido
trabajando por cuatro duros
como un albañil
sin papeles
o vendiendo
la prostitución
o sea que tampoco
les regalamos nada
la última
la inmigración
es un tema
que está de moda
podríamos decirlo
en la sociedad
también en el periodismo
y muchas veces
se habla
muy a la ligera
reportajes como el tuyo
artículos con el tuyo
a pie de cañón
con muchos años
detrás
¿crees que
desgraciadamente
no se hacen demasiados
que muchas veces
se habla
desde la inexperiencia
o desde estereotipos
prefijados
sin mucho conocimiento
de causa?
hombre yo creo que es que el periodismo
yo le he comentado
una pequeña tonta
cuando me han dado
el premio
en fin
periodismo
se le llama
cualquier cosa
entonces
creo que el periodismo
tiene una función
básica
de denuncia
de contarle a la gente
lo que pasa
la persona que está en su casa
que tiene una profesión liberal
que tiene la profesión que sea
nosotros los periodistas
tenemos que contarle
la realidad
sin maquillar
sin engañar a nadie
y que bueno
pues que vean que la persona
que viene aquí
el inmigrante
que viene aquí
viene a buscarse la vida
quiere trabajar
no tiene ninguna ganas
de dejar su país
y bueno
nosotros
hemos viajado
hemos salido de España
de cientos de miles
con el franquismo
bueno
no sé
yo creo que echar un cable
desde el periodismo
y desde la política
y desde tantas cosas
tenemos que cada uno
en nuestro sitio
echar una mano
en fin
yo lo he intentado hacer
Jesús
gracias y felicidades
gracias
muchas gracias
tres
dos
uno
Patricia
buenas noches
hola buenas noches
en Toledo
en tu artículo
en tu serie de artículos
que publicaste en el diario
del país
explicas como
en Toledo
se encontraron
pues los restos
de la ciudad
visigódica
en unos terrenos
en que teóricamente
estaba destinado
pues proyectarse
un nuevo barrio
importante
con cerca de 1300 viviendas
a partir de ahí
que es lo que ha pasado
exactamente
Patricia
pues realmente
lo que ha pasado
es algo importante
y
o sea
por una parte mucho
y por otra parte poco
por una parte mucho
porque finalmente
parece que no se va a construir
nada encima de la ciudad
visigoda
que no es que se haya encontrado
ya se sabía que estaba
pero pese a todo
bueno pues se planteó
que los restos
no tenían el suficiente valor
como para
para ser desenterrados
y ser conservados
a la vez
y de alguna manera
lo que se iba a hacer
era conservarlos
lo que estaba en la superficie
pero manteniendo
el proyecto urbanístico
que estaba en vigor
y bueno pues
después de
los reportajes
las múltiples protestas
de distintos sectores
de la ciudadanía toledana
y tal
pues finalmente
no se va a producir
esa construcción
y lo que ha ocurrido
ahora mismo
o sea
digo que eso es mucho
pero a veces poco
porque realmente
no se ha dado una solución
ni a los restos arqueológicos
que siguen allí
a la intemperie
pese a que los arqueólogos
bueno pues ya advirtieron
de que con la llegada
de las lluvias
existía el riesgo
de que aquello se echara a perder
y que era una pena
ni se ha dado una solución
a los cooperativistas
que ya habían comprado
sus viviendas
y que estaban pagando
puntualmente sus letras
ni se le ha dado una solución
a los empresarios
que eran adjudicatarios
de los terrenos
en los que iban a construir
ni se ha destituido
la persona digamos
clave y responsable
en el asunto
con lo cual realmente
lo que ha ocurrido es nada
una de las palabras claves
en todo este proceso
me parece que era
integración
la voluntad de los promotores
de aunar el proyecto urbanístico
con los restos arqueológicos
un hecho que es muy difícil
compatibilizarlo
lo que pasa
que el problema de esto
no era una cuestión única
y sucesivamente
el problema era
que el concepto
de patrimonio histórico
se ha amplificado
y ya no se limita
únicamente a las piedras
no solamente es monumento
que es lo que la gente
tiene en la idea
es una cuestión también
paisajística
y aquel proyecto
tenía un impacto brutal
en lo que es
la idiosincrasia
y el carácter
de una ciudad como Toledo
histórica
y patrimonialmente
bueno
monumental
entonces
resultaba muy
muy impactante
en el paisaje
la construcción
de estas
1300 viviendas
y por tanto
se consideraba
que eso también
era un valor patrimonial
y que por tanto
no era únicamente
el hecho de salvar
los restos
que había bajo la tierra
o sobre los que
se pretendía construir
o conservar
parte de los mismos
cosa que ya se había ensayado
en otros casos
y que realmente
queda absolutamente
o sea
conservada es una palabra
realmente bastante poco
o integrada es una palabra
bastante poco leal
a lo que ocurre
porque lo que ocurre
es que tú entras
en un edificio
como el de Mafre
que está en la misma zona
de la Vega Baja
y te encuentras
en un sótano
una especie de muro
acristalado
pero realmente
eso que te está contando
entonces
lo que se planteó
es que esto realmente
esta forma de integración
no funciona
y que realmente
la forma de integración
coherente
sería
convertir
este hallazgo
o digamos
la constelación
de este hallazgo
en un parque arqueológico
en un centro de interpretación
en el que realmente
se pudieran
bueno pues
explicar
cuál es el valor
de las piedras
frente a los ladrillos
del siglo XXI
y a la última
queda claro
leyendo tu artículo
tu serie de artículos
porque al fin y al cabo
ha sido una serie
que se ha durado
a lo largo del tiempo
que es un tema
que ha afectado
muy y muy de cerca
a los ciudadanos
de Toledo
es un periodismo
ciudadano
podríamos decir
si lo has notado
tú como autora
de estos artículos
la respuesta
de la gente
el interés
de la gente
es un tema cercano
que le interesa
especialmente
hombre como en todo
hay siempre
intereses cruzados
quiero decir
no es el mismo
el interés
ciudadano
que podían tener
todos aquellos
cooperativistas
o aquellas personas
que pretendían
comprar la primera
casa de su vida
a un precio módico
en la ciudad
de su vida
que el de todos
aquellos que
no interesándoles
esas viviendas
porque no habían
accedido a ellas
pues querían
seguir manteniendo
su ciudad
tal y como estaba
con lo cual
pues hay intereses cruzados
lo que sí que ha habido
es un movimiento
ciudadano importante
de protesta
sí que ha habido
un debate
en el que se ha implicado
muchísima gente
se han formado
plataformas
realmente ha habido
una convulsión
social
en una ciudad
que no está
adicionalmente
participativa
digamos a ese nivel
y bueno
creo que eso sí
que dice mucho
en relación a que
la gente quiere
una ciudad
de la que poder
sentirse orgullosa
y en la que poder
vivir a la vez
de la mejor manera posible
Patricia
gracias y felicidades
de nada
gracias a ti
pues muy bien
lo agradezco
lo agradezco
lo agradezco
lo agradezco
y todo
estoy contento
que estaba
mira
dos menos

sencer, tota una planta i tornar-la a muntar per netejar-la.
Pràcticament ho desmunten tot i, clar, les dimensions que té jo són
són unes dimensions molt grans.
Impliquen, sobretot, una feina de logística tremenda,
coordinar moltíssima gent, moltíssima gent que entra allà a treballar
en un espai reduït que no és el seu espai habitual de treball,
que és per unes tasques molt concretes i han d'anar molt per feina
i molt ben coordinats, perquè, clar, cadascú va a la seva feina.
Tot i que es tracta d'un fet noticiable i molt espectacular,
l'enfocament del reportatge s'ha especialment dirigit a explicar
les històries personals que hi havia al darrere, les motivacions,
amb noms i cognoms dels protagonistes. Per què, Rafel?
És evident, és evident, perquè darrere de qualsevol història
hi ha persones, però és que no estan darrere, estan davant, per mi.
És la forma d'explicar-ho. Del particular, és com tot,
és el que ens expliquen, que així hauríem de treballar,
del particular és en el general. I el particular és la història personal
de cadascú i la cadascú està allà per unes qüestions molt determinades.
José Carlos, les fotografies en un reportatge d'aquestes característiques
suposo que no s'han fetes a l'atzar. Hi ha un plantejament, una idea de cada imatge
al darrere, què és exactament el que buscaves?
Bueno, hi ha una mica de tot. Hi ha una mica de atzar, del que trobes en el moment
i hi ha una mica de preparació, de vegades, perquè la gent que està treballant,
de vegades està treballant en ambients molt foscos i tens que apropar-los una mica
la llum perquè sortim fora. I el que més m'interessava era el rostre de la gent
i l'entorn.
Segurament, si parléssim amb tots els periodistes, amb la vejiga de fotògrafs,
a tots els agrada fer grans reportatges, temes amb profunditat, tractar-te temps,
però malauradament la rutina, el dia a dia dels mitjans, ho impedeix fer.
Tant costa poder fer aquest tipus de reportatges?
No, costa. Costa pensar una mica la setmana abans
i no cal mitjans, tampoc, és només tindre temps.
Temps i planificació, és bàsicament això.
L'últim, el Rafel treballa habitualment en la secció d'economia del diari de Tarragona.
Suposo que hauràs patit en moltes ocasions allò que molta gent que a la secció d'economia
se la passa directament, se la salta.
Quan et diuen aquestes coses, què et passa pel cap, Rafel?
No, doncs, aviam, el que se'ns hauria de passar pel cap és segur que preguntar-nos
perquè se la salten, no?
I probablement aquesta gent que se la salta, doncs, un dels arguments és que, bueno,
és que no senten atrets.
Els hi sembla avorrit, els hi sembla farragós, els hi sembla complicat,
els hi sembla una matèria àrdua.
Llavors, el que hem de tractar en qualsevol secció, en economia,
però en qualsevol secció, a veure, fer de periodista no és exhibir uns coneixements
ni explicar què... ni intentar demostrar que en saps molt d'una cosa
perquè no en saps, perquè la nostra feina no és saber-ne,
és buscar les persones que en saben i intentar fer-ho fàcil.
Llavors, el que se't passa pel cap és que ho hem de fer millor,
hem de fer-ho més fàcil, més atractiu i més proper,
i més proper als interessos, als interessos reals del lector, de la societat.
Vamos.
Rafa, José Carlos, gràcies i felicitats.
A vosaltres, gràcies.
Gràcies, Teu.