Ara són dos quarts de dotze del migdia,
9 minuts i mig aquest estiu amb la Direcció General d'Emergències.
Parlem de prevenció de riscos,
parlem d'allò que no hem de fer fonamentalment
i del que hem de fer en determinades situacions.
Fins ara hem parlat de temes relacionats amb la prevenció a l'allar.
La passada setmana, si ho recorden,
parlàvem del risc forestal,
de tot allò que no hem de fer si ens trobem en una situació de perill
davant d'un incendi.
Avui mirem cap a les platges i els dona la circumstància
que ens acompanya Joan Carles Castellí.
Joan Carles, bon dia.
Ja va ser entre nosaltres divendres per parlar una miqueta
de quina manera organitzeu tot el que és el servei de salvament,
de vigilància de platges aquí al municipi de Tarragona.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, home, som un grupet cada vegada més gran.
Molt arregladet, eh? Molt arregladet.
Escolta, avui hem parlat fa una estoneta amb la Sílvia Serrano,
ens ha dit que feia un dia magnífic de platja,
que hi havia bandera verda, això sí,
que havíem fet ús de la flamant bandera de les meduses,
que és una novetat enguany,
tot i que quan veiem bandera verda,
doncs vinga, bandera verda,
l'Anges Castilla, que deia aquell,
per molta bandera verda que hi hagi,
la precaució s'ha de mantenir sempre.
Home, sempre hem d'estar alerta,
sobretot aquests dies que fa tanta i tanta calor.
Hem d'anar molt al tanto,
sobretot,
a veure quantes hores estarem exposats sota el sol
i a quines edats tenim.
Perquè, clar, si agafem el dematí,
vinga, anem a la platja del dematí,
i vinga, vaig amb el meu fill que té un, dos anys
i me l'emporto a la platja,
perquè, clar, no el deixaré sol a casa,
me l'emporto a la platja
i, clar, com els pares dels mares estan molt bé a la platja,
fresquer és molt bé,
però el nano té dos anys
i tot el dematí sota el sol,
Déu-n'hi-do, pobret.
D'aquesta qüestió,
cada dimecres l'espai que fem de salut
ho remarquem a l'estiu,
perquè moltes vegades amb el doctor Azzerau
hem comentat en la visió de nadons menors d'un any,
fins i tot, que estan a la platja.
No, no, és que estan molt protegits
per molta protecció que se'ls hi posi
en forma de cremes, de parasols, del que sigui,
els rajos, doncs, penetren exactament igual.
I a vegades, quan parlem d'aquestes coses,
Joan Carles, no tens la sensació que dius
sembla mentida, sempre estem parlant del mateix,
donant els mateixos consells, sí,
però cada any es reprodueixen els mateixos problemes, no?
Sí, mira, no fa gaire,
en una de les patges de Tarragona
vam haver d'ajudar
tres parelles
que tenien el seu nen d'un any,
que s'estaven banyant,
estaven dintre del banc de sorra,
havien arribat al banc de sorra,
i no s'atrevien a tornar a sortir de l'aigua,
a sortir del banc de sorra
i entrar a dintre a terra.
No s'atrevien perquè havia crescut a les onades,
i vam haver d'anar a ajudar-los,
amb nens d'un any,
no ho sé, jo crec que...
No és necessari, no?
Una imprudència total, no?
Per això cal insistir en tots aquests consells
que semblen tan evidents d'entrada,
quan realment, com ens diu el Joan Carles,
l'experiència de les persones
que treballen cada any a les platges,
doncs ens diu això.
El tema de la protecció del sol és important,
ja es diu que la pell té molt bona memòria,
i sempre allò de dir,
no, no, a mi no em cal protecció,
jo puc estar-me tot el dia,
perquè jo ja estic curtit o curtida.
El teu cas, que estàs completament broncejat per la feina,
eh?, per la feina, no per una altra cosa,
però tot i així,
la protecció ha de ser absoluta.
Absoluta, la protecció, aviam,
són moltes hores sota el sol,
tots els socorristes,
hi ha gent que repeteix cada any,
però tots els socorristes anem amb proteccions solars,
proteccions bastant altes,
i recomanem que tot banyista,
tota persona que estigui sota el sol,
sobretot a la platja, que és on reflexa més,
està als dies de núvol,
dies de núvol,
bé, el sol reflexa,
el sol és com si fos un mirall,
i llavors reflexa el sol contra la pell,
llavors et toca el sol igualment,
escalfa,
i la gent tindria que anar amb suficienta crema
i constantment anem posant-se crema,
cada dues hores posar-se crema.
Protecció solar d'una banda,
parlem de la platja,
cada cop hi conviuen, diguem-ne,
més persones i cadascú amb la seva activitat,
el bany de tota la vida,
el banyista de tota la vida,
que es remulla, que entra, que surt,
algú insurfista,
aquell, doncs, que amb la quantitat d'estris i andròmines
que venen per navegar inflable,
doncs, des del nen que va amb la tabla,
la nena que va amb el matalàs,
el pare de família amb la barqueta de rems,
que va estirant, va estirant, va estirant,
i que bé, no?, estem navegant.
Hi ha de tot.
Clar, en cadascun d'aquests perfils
s'ha de contemplar tota una sèrie de precaucions,
perquè si no les conseqüències,
i això ho sabeu molt bé vosaltres,
posaves l'exemple d'aquestes famílies del van de sorra,
però d'aquests casos en trobeu cada dia, pràcticament.
Trobem de tot.
Trobem, per exemple, això va,
bé, perquè ha hagut el comentari ara dels nadons,
però, bé, gent amb matalassos,
gent amb andròmides,
trobo que ha sigut una definició molt correcta,
perquè hi ha de tot.
Bé, el moment que s'aixeca una mica d'aire,
aquesta gent tindria que anar molt al tanto
i sortir de l'aigua, no?
A l'aire, en seguida es pitja qualsevol matalàs d'aquests
i t'atrec fora, fora boies, en seguida.
Llavors, també hi ha les típiques famílies
que agafen, deixen la nena o el nen
al sobre del matalàs i, bueno, ja vindrà.
És que hi ha vegades que estem que anar a buscar nosaltres,
perquè no venen.
No venen, clar.
No venen, ens assusten, etcètera.
Llavors, tota aquesta gent,
al moment que s'hi gira una mica d'aire,
al moment que es veu la bandera de la Creu Roja,
que ja comença a veure's ben clara la Creu,
és que l'aire ja comença a pujar
i tindrien que vigilar, no?
Tindrien que anar al tanto.
Els petits caiacs que s'han posat tan de moda,
les embarcacions inflables també d'una certa consistència a rem,
recomanable sempre anar remant en paral·lel a la costa, no?
Vull dir, no fer aquelles incursions,
vinga, anem a Mallorca, en paral·lel a la costa.
Sempre, exacte, sempre estar a prop de la costa
perquè qualsevol cosa tindrà la vorera al costat, no?
El que és poder escapar-te, no?
Tindre la sortida d'emergència preparada.
És clar, si te'n vas molt cap al fons,
després tens que tornar.
I tornar a vegades no tindràs prou força,
llavors et costarà.
I, aviam, el bonic és bordejar la costa.
Tu saps què és agafar una piraua d'aquestes,
anar remant per tota la costa del litoral?
És que tenim un litoral preciós.
Però triar el dia.
Triar el dia.
Triar el dia el millor, no?
Clar, un dia que faci onades,
una t'acostarà més remar,
ho passaràs malament.
I, en canvi, un dia que sigui en bandera verda,
que sigui una mar plana,
com ara aquests dies que estem ara,
doncs portaràs un record preciós.
Clar, les onades és la part més visible
quan hi ha algun problema a l'estat de la mar,
però no hem d'oblidar que el més perillós sovint
són els corrents.
Sí, hi ha vegades que sembla que la mar estigui molt plana,
però tenim corrents perquè el dia abans s'ha fet mal a la mar,
per el que sigui, no?
Hi ha diferents afluències.
Llavors, quan hi ha una corrent bastant alta,
sempre ho sinalitzem amb banderes grogues.
i un tema molt important també és el migdia.
El migdia, clar, portem tot el dematí sota el sol,
ve i calenta, suant,
que fem,
normalment la gent se'n va a dinar
o el cap de setmana agafa la paella del xeringuito
o el que sigui, no?
Es fiquen a menjar,
es fiquen a la seva cervesa,
com fa calor en veus més d'una
o els teus gots de vi, etcètera.
I després, després de dinar,
com a bon català,
tens calor
i estàs tot suat.
Llavors hi ha molta gent que agafa
i, vinga, fiquem-se l'aigua.
I aquí és on venen els talls de digestió,
bueno, venen problemes...
Veieu molts problemes d'aquest tipus?
En tenim.
En tenim.
I més aquest gis que fa tanta color.
Fai en aquests...
Tens gana de ficar-te l'aigua,
remullar-te, refrescar-te...
Això és normal, però, clar,
hem d'anar al tanto
en quin moment ens fiquem a l'aigua, no?
Si hem tingut...
Si hem suat molt,
hem estat molta estona sota el sol,
doncs, bueno,
ves a dutxar-te una mica,
mullet primer els canells de les mans,
els turmells,
i entra a poc a poc.
No agafis, comença a córrer
i entres dintre l'aigua, no?
Entra a poc a poc
i així veus que et mereixes una mica,
doncs surt de l'aigua ràpidament.
Clar, en persones que no tingui cap mena de patologia,
si hi ha una intervenció ràpida,
doncs, diguem-ne,
que no passa res, entre cometes.
Però a vegades aquests casos
es veuen en persones
que puguin tenir algun tipus de patologia
després d'un àpat,
persones que tenen un excés de pes,
un problema de circulació,
que veus que realment
tenen un aspecte molt agobiat
i entran a l'aigua.
Aquí sí que podem trobar-nos
amb un problema greu, no?
Aquí, bastant greu.
És bastant greu, diguem,
podem trobar un tall de digestió
i després pot provocar
qualsevol altra cosa
de molt més greu, no?
Llavors, aquesta gent
que tenen aquestes malalties,
són les que haurien d'anar més al tanto.
Però la gent jove també
haurien d'anar, diguem,
qualsevol moment
pots t'agafar un tall de digestió,
tinguis en compte que
la gent jove som,
normalment són una mica més
més bèsties
a l'hora de fer les coses,
a l'hora de tirar-te l'aigua i tot.
Tot això pot provocar també
qualsevol, bueno,
qualsevol alerta al cos.
Suposem que en un moment determinat
hi ha alguna persona
coneguda propera a nosaltres
que veiem que té dificultats
per sortir de l'aigua,
que està en una situació de risc
o fins i tot de perill.
La tendència natural,
i més si és un familiar,
un fill, una filla,
és entrar-hi ràpidament,
salvar-li la vida.
Si tenim a prop
els professionals
de la Creu Roja,
potser que intentem
mantenir la calma
perquè probablement
hagin de treure dos, no?
Sí, el primer de tot
és anar a l'avís.
El primer que s'ha de fer,
és igual que nosaltres.
Tot i que l'instint...
L'instint és anar a ajudar,
d'acord,
però abans d'anar a ajudar
primer avisa
i després si estàs allà
i veus que sí
que tu podràs ajudar,
ajuda.
Si nosaltres venim
i ja està fet,
molt bé, felicitats.
Però a vegades
hem de treure
no una,
sinó moltes més persones
que han intentat ajudar
i a vegades hem de treure tothom, no?
Difícil mantenir la Sant Freda
en aquestes situacions.
Sí, sí.
Però bueno,
hi ha vegades
que si el teu fill
és el que està dintre l'aigua,
clar,
incentivament entraràs.
Però és això,
el principal primer és avisar,
demanar aixili
i llavors actuar.
De totes maneres,
tret de casos puntuals
i incidències
que podeu tenir
al llarg de les jornades,
sobretot els caps de setmana
que hi ha tanta afluència
de banyistes,
en general,
i des de fora
i sense cap dada objectiva,
jo tinc la sensació
que els incidents,
si més no pel que fa
a les nostres platges,
cada cop són menors.
Sí, home,
cada vegada
fem més fenya de prevenció,
cada vegada
la gent fa més cas
i la gent
comença a valorar
el risc que pot haver
en una platja,
no?
Llavors, clar,
valorant tot això,
al final veus
que els serveis
es van reduint,
les actuacions
cada vegada són menys.
Però també
les que fem
també són molt més importants
que abans, no?
quan ara hi ha casos
que són molt més...
quan activem
alguna emergència
és perquè passa
alguna cosa
important.
Per coses petites,
ara hi ha
quasi que no
fem, no?
Hi ha un aspecte
que no es pot
prevenir,
en principi,
que és qüestió
d'atzar
i de casualitat,
que és qualsevol incident
que pot ser
des d'una picada
de qualsevol insecte
o una picada
o la presència
de les meduses.
Aquí,
previsió que no ens passi
no en podem fer,
en tot cas,
sí,
fer les coses pertinents,
no?
Sí,
exacte,
quan el moment
que veiem
la bandera de meduses
a les platges,
el que fem
és avisar
al banyista
que,
cuidado,
que hi ha
un banc de meduses,
per tant,
si no és necessari,
no entris a l'aigua
i així t'evitaràs
que et piquin.
I llavors ja també,
bé,
no deixin anar
a la platja
i veus les meduses
i intentes banyar-te
pel costat,
si home,
si hi ha moltes,
segur que alguna
te tocarà.
I les meduses
són animals,
són uns herbius
que estan
al seu medi,
llavors anar allà
i treure'ls de l'aigua,
doncs,
és com si anéssim
a pescar sardines
i tampoc no els tinguim
que treure d'allà.
Ells estan a cada seva,
som nosaltres
que estem invadint
el seu territori.
En fi,
hem d'aprendre
com viurem d'ell.
Exacte,
i tindre paciència,
doncs,
bé,
si avui,
per dir alguna cosa,
hi ha moltes meduses,
doncs,
bé,
no t'abanyis
o vés en un lloc
que no n'hi hagi tantes.
De totes maneres,
fins que arribem
a la Creu Roja,
importantíssim
no fregar la zona
afectada
i netejar amb aigua salada,
sobretot.
Correcte, exacte.
No fer res més
i anar allà
i allà ja ens posaran fred,
pomades o el que conviï,
no?
Exacte,
llavors,
el que es fa procediment
és aquest,
el que has dit,
netejar-ho primer
amb aigua salada
i llavors
per l'escoixó,
doncs,
bueno,
això posa fred
però és un antisèptic,
una pomada.
Molt bé,
Joan Carles Castellbi,
que no hagiu de treballar gaire
aquest estiu,
que sigui tranquil.
Bueno,
la nostra feina
és estar allà,
no?
Està,
però que no hagueu de treballar
perquè això és bo per tots,
eh?
Significa que no hi ha hagut.
Treballar,
però en prevenció.
Sobretot.
Era la intenció
i la voluntat
que avui ens acompanyi
el Joan Carles
Castellbi justament
recordar tota aquesta sèrie
de recomanacions
que probablement,
tot i que les tenim memoritzades,
no sempre portem a la pràctica
perquè la realitat
a vegades ens fa veure
que ens equivoquem
i hem de posar en actiu
tots els dispositius d'emergència.
Joan Carles,
gràcies,
fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.