Un quart d'onze del matí, un quart de dotze, volíem dir, onze i quart,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara us volem parlar d'un concert que ja els hem anunciat
en les diferents agendes d'aquesta casa i també en el sumari de continguts.
Demà a la nit l'amfiteatre serà l'escenari del concert del grup Yucalis,
una formació barcelonina que posarà la banda sonora
a un seguit de curtmetratges del francès Georges Mélié.
Estem en disposició de conversar telefònicament amb el Marc Pertínyev,
ell és el bateria d'aquesta banda. Marc, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què és exactament Yucalis? Què ens oferireu demà la nit?
Doncs mira, demà fem un espectacle que s'anomena Melies Yucalis,
que és sobre cinema en mood i música en viu.
Fem una projecció d'uns 15, més o menys, uns 15 curtmetratges del Georges Mélié
i nosaltres, els Yucalis, musiquem en viu,
musiquem en directe el que són els curtmetratges.
És una mica, per fer-nos a la idea, com si ens traslléssim,
en un cinema de l'any 1910.
El que passa és que en lloc de tenir el pianista
que hi posava la banda sonora en aquelles pel·lícules de cinema mood,
tenim una formació de sis músics.
Correcte. Sí, la veritat és que sí.
L'única so que hi havia realment a el que són els curtmetratges que hem musicat
era el piano, justament, no?
I el vam agafar i el vam mutar
i llavors vam començar a crear nosaltres, amb la nostra música,
crear una mica el que ens imaginàvem realment d'aquests curtmetratges
que són molt divertits i amb molta vida interior.
Ara el Georges Mélié era un personatge que es dedicava al teatre
i va fer un descobriment amb el cinema,
que va ser una càmera que es va deixar una cinta,
va gravar una cosa un dia, un tren,
després un altre dia va gravar una família
i es veia el resultat de ser que el tren atropellava la família
i l'home aquest va flipar,
llavors va començar a fer cursmetratges
amb el que sabia ell de teatre i tal
i va començar a fer efectes especials i tot.
Total, que els curs són molt divertits
i la música intenta estar una mica a l'alçada.
Perquè els oients que no coneguin Georges Mélié
o ara no els vingui al cap
o només sàpiga què és el nom d'un cinema a Barcelona
i no sàpiguen a qui correspon,
els podem explicar que Georges Mélié és l'autor,
és el responsable creador d'aquella célebre imatge
d'una nau caient en l'ull d'una lluna,
una imatge que segurament els nostres oients reconeixeran.
Què us atreu especialment dels curtmetratges de Georges Mélié?
Possiblement aquesta màgia a la qual abans feia referència?
Sí, una mica el que resumit abans també
és que té aquesta màgia, aquesta innocència,
una mica d'innocència i creativitat el Georges Mélié
dins els seus curtmetratges, dins les seves produccions,
doncs que fascina bastant, no?
O sigui, hi ha una mica de bogeria fins i tot, no?
És a dir, són coses impossibles
i és una mica com veia ell el món,
com veia ell el... no ho sé, vull dir,
les seves historietes que es muntava
i com és, ja et dic, és bastant teatral,
doncs a nosaltres ens va agradar molt el tema aquest
perquè moviments ràpids, molt gesticulats,
o sigui, molt expressiu, les cares molt expressives,
i vam agafar i vam dir, bueno,
això va de conya per la nostra música, no?
O a nosaltres ens encanta,
perquè a nosaltres també fem una música així,
bastant amb molta vivacitat i expressiva,
i, bueno, doncs diguéssim que hem trobat les imatges
que ja estàvem buscant,
que encaixaven amb la nostra música, no?
Vosaltres sou una formació de Barcelona,
de sis músics,
amb una varietat instrumental realment impressionant
i que el que realment us atrau
és les músiques, els ritmes populars,
però des de molts estils diferents, allà.
Marc?
Sí, sí, la veritat és que sí,
que nosaltres...
Bueno, ja estem...
Vivim a Barcelona tots,
l'únic que...
Bueno, un és de Berga,
la majoria són catalans,
un és de Berga,
l'altre ve de...
Bueno, l'Hospitalet,
l'altre de Barcelona,
l'altre ve de...
Hi ha un que és del País Basc,
l'altre que és de Cardedeu...
Bueno, doncs entre tots una mica
ho vam agafar i vam dir, bueno,
anem a buscar una mica aquelles músiques
que ens agraden a tots,
que tenim ganes de tocar,
que hem sentit
i que sempre ens ha agradat dir,
ostres, va, això m'agradaria tocar-ho,
no sé què.
I ho vam agafar i va ser molt natural
i ens vam posar a tocar plegats
i amb la formació que som
doncs vam començar a sonar bé
i vam començar a conèixer-nos tal qual,
llavors ja...
Després de tres anys,
diguem que el repertori
està bastant ja...
diguéssim consolidat, no?
I la sonoritat també,
ara ja està,
comença a estar consolidada
i ens trobem molt a gust
i estem fins i tot ja preparant un disc.
Un disc?
Home, un disc interessant sempre.
suposo que poder fer aquests primers enregistraments
per una formació que té tres anys,
home, ja té experiència,
però que encara possiblement no està coneguda,
tot i que ja heu tocat
en diferents cites importants,
però vaja,
deu ser un repte especialment important.
Sí, la veritat és que sí.
Coneguda a nivell mediàtic, no,
això segur.
L'únic que...
A nivell de concerts...
Home, a nivell de bolus
ja comenceu a tenir un nom, eh?
Bueno, doncs jo...
Estic content per això,
estic content.
I continuarem treballant
perquè continuarem progressant, diguéssim, no?
Escolta'm,
Melies Jucàlis,
ja és un espectacle que ve força rodat,
per tant,
suposo que en tot aquest temps
ja heu tingut temps de polir
i fins i tot d'anar millorant algunes cosetes, no?
Sí, sí, exacte.
Vull dir, aquest espectacle
el vam estrenar l'any passat
al Teatre de Cardedeu
i, bueno,
amb el Cine Club de Cardedeu,
amb els quals hem d'agrair
que aquest espectacle també hi sigui
perquè van donar la idea una mica
perquè féssim,
musiquéssim aquests curtmetratges, també.
I, bueno,
allà vam començar,
l'espectacle, bueno,
tenia les seves cosetes
i, bueno,
tempo escènic,
després una mica
la llargada del curtmetratge,
que sigui el guió argumental
dels curts, també,
i musical, no?
i, bueno,
ja hem anat canviant,
ajustant tot el repertori,
encaixant els temes millor encara
i, bueno,
ara ja està.
Jo crec que tenim el...
Bé,
que tots creiem que tenim el repertori
bastant consolidat
i els curtmetratges també funcionen molt bé
des d'inici fins al final del concert.
Demà ens proposeu traslladar-nos
en un cinema,
un cinema a l'aire lliure en aquesta ocasió,
fer un viatge en el temps cap enrere.
No sé si però havíeu tingut mai
l'oportunitat de tocar
en un cinema a l'aire lliure
en tant d'història
com és, en aquest cas,
l'amfiteatre tarragoní.
Marc.
No, no, què va?
No, no,
la veritat és que estem molt contents
i és una oportunitat
que, bueno,
no havíem tingut abans
i ens fa molta il·lusió,
ens fa especial il·lusió,
ja que, bueno,
el ser humà que teniu aquí
és impressionant,
és preciós
i, bueno,
per a vosaltres
és una mica un repte
i és una...
diguéssim com un premi,
no?,
també a la trajectòria,
doncs,
poder tocar
en un espai
tan emblemàtic
i tan maco
com és el Cisrumà
d'aquí a Tarragona.
Suposo que,
tot i que ens resedeu demà
en un cinema,
portar crispetes
seria un sacrilègi demà.
Si volen portar crispetes,
que no pateixin
que la gent porti crispetes
perquè hi haurà...
no sé si hi haurà temps
d'agafar-les i tot,
encara que les portin,
perquè hi haurà bastant de moviment
sobre l'escenari.
Anava a dir
perquè prometeu ritme i canya.
Sí,
una mica de tot,
una mica de tot.
Hi ha part més ritmes,
més canya
i després hi ha altres parts
que...
altres curtmetratges
que...
que s'han posat molt bé
les orelles.
Ho haurem de redescobrir
demà la nit,
recordem aquesta banda sonora
que ens proposa
el grup Yucalis
damunt d'una quinzena
de curts
del francès
Georges Melier.
Marc Pertín,
és la bateria
d'aquest grup,
d'aquesta banda Yucalis.
Moltes gràcies
per atendre avui la trucada
de Tarragona Ràdio
i esperem que demà
el concert sigui tot un èxit.
Doncs moltes gràcies a vosaltres
per haver-me convidat
a parlar aquí
i explicar-vos una mica
d'espectacle.
Fins la propera,
adeu bon dia.
Adéu,
bon dia.