Tres minuts, tres quarts d'una.
Avui ens acompanya Núria Gómez,
periodista, escriptora, columnista,
moltes coses més, però com que el que volem
és parlar del seu llibre,
els currículums els estalviarem avui.
Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda allà, hi haurà ocasions.
A més, el divendres es farà la presentació del teu llibre
i hi haurà ocasió de fer una mica també
de recordar quina és la teva trajectòria.
Ens interessa en aquest punt la teva trajectòria
dins de l'àmbit de la publicació
i de la creació d'una banda de narratives,
la tercera novel·la, però també tens a l'esquena
més d'un treball de recerca d'àmbit local.
Aquest divendres, a l'Hotel Imperial Tàraco,
a un quart de nou del vespre,
presentaràs la darrera novel·la, Petons de pluja,
novel·la escrita en català,
tot i que també sortirà al mercat en castellà,
perquè arribi a altres lectors de més enllà de Catalunya,
però, en principi, aquesta novel·la,
a diferència de les anteriors, està concebuda en català, no?
Sí, m'agrada que ho expliquis
perquè és la meva primera novel·la en català,
o sigui, és la tercera,
però em fa com una il·lusió
com qui té un nen petitet als braços, no?
No és el mateix pensar i narrar
en un idioma que en un altre.
Jo soc bilingüe des que vaig néixer,
a casa meva es parlava en les dues llengües,
amb la mare en català i amb els germans també,
i amb el pare en castellà.
Per tant, no sé en què penso.
Penso potser en els dos idiomes,
però a l'hora d'escriure no és el mateix.
necessito haver experimentat els sentiments
en un idioma o en un altre
per poder-los plasmar en paper, no?
Aquesta novel·la és una novel·la
des del patiment,
des del patiment perquè darrere hi ha una història
molt llarga, molt llarga,
però que realment l'he viscuda
des de la primera lletra en català.
El que passa és que,
seguint una mica l'orientació de l'editor,
i això li agraeixo molt,
com que fins ara havia escrit novel·la en castellà,
tinc un mercat fora de Catalunya,
també important,
i gent a Catalunya que prefereix llegir-me en castellà.
Per tant, surt amb les dues llengües.
M'he fet la traducció...
Primer la vaig encarregar, saps?
És un secret, això, sí,
però ara l'explico.
Primer vaig encarregar la traducció,
però quan em va tornar la traducció
fet al castellà vaig dir
però si jo no utilitzo mai aquestes paraules.
Això no és la meva novel·la.
Vaig pagar el treball,
perquè evidentment els treballs
s'han de pagar sempre,
però me la vaig fer una mica meva,
me la vaig tornar a traduir jo.
Però està concebuda,
i et dic des de la primera lletra,
des del primer pensament, en català.
La primera novel·la que vas escriure,
No me digues no,
apuntava tot el tema de l'assetjament sexual
en l'àmbit de la política.
El silencio roto parlava dels abusos
i els accessos també des de l'àmbit polític.
Petons de pluja,
el títol com a mínim no suggereix
que parlem de l'àmbit de la política,
però sí que parlem i continuem parlant
i continues apostant per la dona
com a protagonista dels teus relats.
Sempre.
Jo soc defensora dels drets de les dones,
i penso que hem de fer sortir fora de l'ànima
allò que portem a dins del cor,
i de l'ànima i del cap.
Hi ha moltes dones que,
amb una edat determinada de la seva vida,
pateixen una crisi.
Una crisi potser per l'edat,
potser perquè es fan grans,
potser perquè fan una mica de memòria
del que ha sigut la seva vida,
i és en aquell moment
quan la meva protagonista,
la Natàlia,
que té una vida apassionant,
que li passa de tot,
i que viatja molt,
i que té una vida,
puguem dir des de fora,
com a glamurosa,
mira enrere i diu,
Déu meu,
què he fet de la meva vida,
què m'ha passat,
on estic?
I llavors se psicoanalitza.
I a partir del psicoanàlisi
és quan surt
tot aquest patiment
i aquest plaer
que porta dintre
i aquesta felicitat.
És una dona
que està en la darrera etapa
de la seva vida ja?
Està a una edat madura,
potser 40...
No és la darrera etapa.
No, no,
ni molt menys.
És la darrera etapa
de la primera joventut.
Que això és com,
abans ho comentava
amb el micrófono tancat
i pensava,
la Iolanda ha connectat
molt bé amb la meva novel·la.
Perquè és quan una dona diu,
bueno,
jo ara tinc assolida
una família,
tinc assolida una feina,
tinc assolit un estatus,
el que he volgut crear-me
i ara sembla que la societat
ja no vol pensar en mi.
Com és això?
Però si jo soc
una dona platòrica de tot, no?
No és per ensorrar-se,
al contrari, no?
La Natàlia descobreix
que fins i tot
pot donar una lliçó
d'història a la societat.
A partir d'aquest llibre,
de la història de la Natàlia,
jo apunto,
com a autora d'aquesta novel·la,
una sorpresa cultural
que ens pot fer canviar
el que havíem pensat fins ara
d'un personatge
molt important
que ara celebrarem
el seu
cinquantè,
cinc-cents aniversari
de la seva mort.
Per tant,
fins ara s'escriu la història
d'una manera,
a partir de la Natàlia,
que és la protagonista
de la meva novel·la,
es pot escriure d'una altra manera.
El que ens han explicat fins ara
d'aquests avantpassats
de sang reial
que van marcar
la nostra història
potser canviarà.
Però la Natàlia,
diguem-ne que...
És qui ho descobreix.
és la història d'una dona,
és la història d'una època,
és la història d'un entorn social?
La Natàlia Rullant
està visquent
a la nostra època.
Podria ser la teva vida,
la meva,
la de qualsevol dona,
d'aquí a Tarragona,
l'únic que li he posat
en aquesta ocasió.
Totes les meves novel·les
sempre han sigut protagonitzades
aquestes a Tarragona,
aquestes a Barcelona.
Aquesta a Barcelona.
Aquesta a Barcelona.
Barcelona,
Ronda,
Ronda allà baix,
al costat de Màlaga,
que és una meravella.
Menorca,
està molt potenciat Menorca
perquè la darrera sorpresa cultural
és a Menorca.
Llavors,
és una dona
que té un estatus social alt,
té un entorn fantàstic,
està molt arropada familiarment
i és una dona...
És una dona aparentment
sense problemes, doncs.
Aparentment.
Com qualsevol de nosaltres,
li somriu, no?
Aparentment tot va bé
fins que escarbes una mica
i potser t'adones
que hi ha alguna cosa
que no va bé.
I fent memòria,
aquesta dona quan tira enrere
a través del psicoanàlisi
i que allà es desfermen
tots els patiments de petita,
tots els pensaments,
t'adones que Déu-n'hi-do
com ha lluitat i com ha patit.
I és una dona
que té un brot de dolor
en un moment important
de la seva vida,
un brot de dolor físic
i moltes dones
se sentiran reconegudes
amb aquest brot de dolor.
Hi ha moltes dones
que m'han explicat
que al matí
no es poden llevar del llit,
que hi ha quelcom
que els impedeix caminar,
que els braços
els hi pesen.
I a vegades sembla
que només passin
a les dones desocupades,
no?
Aquelles que diuen
una neuròtica,
una mestressa de casa,
una marí...
treballeix,
no li passaria.
Aquí en aquesta novel·la
s'explica
que una dona
platòrica de tot
pot patir
les mateixes coses
i com se n'en surt,
no?
Llavors,
a través del psicoanàlisi
descobreix
un psiquiatre
que, esclar,
li deposita
tants sentiments,
tants petons de pluja,
que són sentiments humits,
que ell acaba dient
que a dintre
de les orquídies
es pot redescobrir
el sentit de la vida.
En les novel·les anteriors
l'escenari,
el decorat,
era l'àmbit
de la política
que tenies un coneixement
per la teva trajectòria.
L'àmbit
de la psicoanàlisi
que, en definitiva,
sembla que és l'escenari
on ha de desformar-se
tot.
El coneixies
o has hagut d'entrar?
No sé si has anat
a un psicoanalista
i t'has psicoanalitzat
per poder posar-te
en la pell
de la protagonista.
Quatre anys
que hi ha psicoanalitzat.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
No es pot ser
d'una altra manera.
Bueno,
és que això és terrible.
El psicoanàlisi
no està subvencionat
si dius que és per una novel·la
ni res d'això, no?
No, perquè seria fer trampes.
És broma.
Seria fer trampes.
O sigui,
jo he passat
per la humilitat
de demanar ajuda
a través del psicoanàlisi,
perquè no podia escriure...
Això ja em voltava
pel cap
fer una novel·la
d'aquest tipus,
però no pots parlar
d'una cosa,
almenys jo,
no puc parlar
d'una cosa
que no hagi experimentat
en pròpia pell.
Llavors,
per poder parlar
del que sent una dona
quan va psicoanalitzar-se
amb un home
que no coneix de res
i acaba explicant
les coses tan íntimes
com poden ser
situacions de llit,
situacions de passió,
situacions de pena
i de dolor,
no pots fer-ho
si no has passat
per aquest experiment.
I llavors,
bé,
jo m'he psicoanalitzat
amb un psiquiatre
i després
he tingut molt a prop
un psicòleg
que m'ha anat seguint
una mica
si el que posava aquí
s'ajustava
a termes legals
o així,
tot i que no està escrit
en cap terme mèdic,
però bé,
si això era possible
que passés
i he tingut accés
a documentació
de gent malalta.
El problema psiquiàtrics.
El problema psiquiàtrics
que no puc desvetllar
ni les fonts
ni de qui són,
són anònims,
completament anònims
i d'una altra població,
no la nostra,
però sí que he seguit
molt de prop
casos de moltes dones.
Per tant,
vull creure
que és una novel·la científica
però que no parla
en paraules científiques
sinó que parla
de sentiments.
És on he abocat
tots els meus sentiments,
tota la meva pell
de l'ànima,
meva i d'altres dones.
I per què ho he fet?
Perquè també és una manera
d'apropar-me
al,
jo què sé,
al,
això que he fet sempre
en defensar els drets
de les dones
però des de la literatura.
Penso que
no tots som
fer ponències
i anar a Nova York
a defensar-les
que també ho he fet
i ja està bé,
ni anar a Brussel·les
ni seguir un camí polític
que també ho he fet
i no me n'arrepenteixo
també està bé,
ni crear grups de dones
que també ho he fet
sinó que el que és important
és tenir per mi
un objectiu clar a la vida.
Aquest objectiu
meu,
professional
i social
és ajudar
si puc
a les dones
a què?
Doncs
que els nostres
millor dic
que jo també soc
estiguin reconeguts arreu
que siguem dones
de la professió que sigui
o fins i tot
que han triat
quedar-se a casa
però que els seus drets
elles com a persones
i els seus sentiments
estiguin valorats
com a tal
com a molt potents
no una cosa
menys tinguda
perquè
ens fem grans
o ja hem passat
a la primera joventut
això no té res a veure
la primera etapa
de la vida
ens formem
la segona
potenciem
allò que ens hem format
i allò que hem volgut
i quan jo ho tenim assolit
llavors és quan ho hem de disfrutar
no en penedins
sinó a disfrutar-ho
En definitiva
poses aquesta dona
a la disposició
de qualsevol dona
que vulgui emmirallar-se
o que pugui trobar
algun punt de connexió
o no
senzillament
doncs sentir-se a prop
per cert
recomanes
això de la psicoanàlisi?
És car
és dur
és molt car
de sentiment
és molt car
de temps
de diners també
però bàsicament
els diners
te'ls pots dedicar
a una cosa
o a una altra
però el temps
els sentiments
i el patiment
és duríssim
el resultat
molt bo
Surs diferent
Surs renovat
no?
Sí, sí
però per arribar
a la renovació
has de patir molt
No és un manual
de psicoanàlisi
és una novel·la
és una novel·la
de molts sentiments
amb els seus personatges
amb les seves contradiccions
molta passió
hi ha sexe
Núria
també
és que
és que la vida
hi ha sexe
hi ha passió
hi ha sentiments
no hi ha escatimat
cap element
que no fos
la vida quotidiana
Recordem
que és un llibre
com els anteriors
publicat per Arola
el presentareu
aquí a Tarragona
el proper divendres
a un quart de nou del vespre
a la sala Lions
de l'hotel imperial
a Tarracó
i estaràs molt ben acompanyada
Moltíssim
moltíssim
moltíssim
per tres presentadors
de luxe
com són
la Maria Mercè Martorell
que és amiga meva
i com a tinent d'alcalde
ens dona la benvinguda
a la seva ciutat
Després
Juan Muñoz
metge
que és un dels metges
que ha fet la revisió mèdica
no és el psicòleg
però en què també parlo de Dolors
el que ha mirat aquesta part
mèdica de la novel·la
i Mariló Azón
que és catedràtica
que fa la presentació global
de la novel·la
però a més
hi ha una cosa
que a mi em fa moltíssima il·lusió
que és que m'acompanya
una concertista de piano
Diana Baker
que farà també un concert
el mateix dia
a la mateixa hora
o si una cosa
darrere l'altra
i que aquesta dona
és australiana
educada a Nova York
formada entre Nova York
Moscú i París
i està aquí a Torre d'en Barra
i em regala
la seva actuació
que és
per mi
és un colofó d'or
és el màxim
que podia aspirar
en una presentació
on hi ha tant de sentiment
serà
de fet
pel que explica la Núria
alguna cosa més
que una presentació
i oberta
a tothom
que vulgui participar
i després
l'ocupeta d'acaba
evidentment
per tots els que vinguin
tindran això
però bàsicament
jo sé que no
no s'ofereix
això
això és una mica
de gratitud
perquè hagin vingut
el que sí que s'ofereix
en aquesta presentació
és
el glamour
del sentiment
o sigui
la màxima expressió
del sentiment
la paraula
i la música
tot junt
petons de pluja
Núria Gómez
encara no està
materialment
el llibre
no
això és un patiment
físicament
no el tenim
el divendres
es presentarà
i després
iniciaràs
aquest apari
normal i habitual
d'anar fent
presentacions
ja tenim
data
per Barcelona
la casa del llibre
després anem a Madrid
el 14 de març
també amb la mateixa
concertista
després a l'Ogroño
ja anirem
aquest recorregut
normal
una primavera
un final d'hivern
i una primavera
magnífica
la que li espera
la Núria Gómez
li agraïm molt
que hagi vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio
dies abans
d'aquesta presentació
i Núria
et desitgem
el millor
molt d'èxit
amb aquesta novel·la
i m'imagino
que ja estàs pensant
en la propera
però ja en parlarem
sí que estic pensant
sí però
és que el camp
no para de donar voltes
però de moment
gaudim d'aquest
de petons de pluja
moltíssimes gràcies
adeus
adeus