Rafel López Mundé, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Tenim ja calent, acabat de sortir, aquest tercer volum de les excursions a peu per les comarques de Tarragona.
Si et sembla, per situar-nos, per emmarcar l'ollent, podríem explicar d'on prové aquest llibre,
que són aquest recull d'articles, articles cròniques, a mig que m'entra una miqueta de tot,
que apareixien a les pàgines de la Vanguardia.
Exacte, ho has dit perfectament.
És la tercera entrega de les excursions que van sortint a la Vanguardia en format de llibre,
el que vol dir que podem posar més fotografies, les podem posar en color,
podem posar un mapa, topografi, perquè es vegi més l'excursió, etcètera, etcètera,
i finalment convertir-ho en un llibre, que als que ens agraden els llibres sempre fa molt de goig.
Se tracta de Tràcia de l'esperit d'aquelles cròniques,
òmpliament amb el pas del temps pots editar-les millor i tenir-les amb molta més cura.
Exacte, s'han traduït al català.
A mi sempre em feia molta cosa parlar del meu país en castellà,
tot i que el castellà m'encanta com a llengua,
i crec que totes les llengües no ocupen lloc, i que són fantàstiques,
però sí que és veritat que he de confessar que em costava una mica.
Perquè són indrets que segurament en els quals tu sempre t'hi has referit en català,
els has visitat en català per entendre.
Ayer el Vivir en Tarragona, que ho deia, l'explicaves als teus compatriotes, d'alguna manera,
però l'edició del llibre ens ha permès això, traduir-ho al català,
i llavors, com tu deies, editar-ho, incorporar algunes coses que saps que han canviat,
altres no ho saps, és a dir, els caminants, els usuaris s'ho trobaran i ens ho explicaran.
I, en tot cas, en aquest tercer volum hi ha una cosa nova,
i jo en cada un dels volums em permeto la licència d'incorporar un capítol parlant d'algun tema.
En el primer vam parlar de les muntanyes de les comarques de Tarragona,
en el sentit d'anar explicant tot el munt de serres que hi ha a banda del Montsant
i muntanyes de Prades, que són les més evidents.
En el segon volum vam parlar dels camins tradicionals, dels camins històris, dels camins tradicionals,
i en aquest tercer volum aquest capítol està dedicat als horitzons i al paisatge,
a parlar del valor de l'horitzó.
D'on neix la passió de Rafael López Montner?
de calçar-se les botes i caminar per allò on faci falta?
Suposo que és una barreja, com li passa a tothom.
De jovenet vaig començar a sortir a la muntanya amb agrupacions, etcètera.
Vaig tenir la sort de trobar-me amb un grup d'amics que ens vam vindre molt i molt actiu.
vam arribar a pujar, anar-se'n cap a l'Himalaya i a fer algunes bestieses per allà dalt.
I sempre m'he trobat molt bé caminant, caminant i en contacte amb les muntanyes i amb els entorns naturals, rurals.
Les comarques de Tarragona són un terreny apropiat per deixar-s'hi perdre?
Jo diria que gairebé tots els terrenys deuen ser apropiats.
Les comarques de Tarragona són un territori riquíssim, riquíssim.
El que passa és que és veritat que tenim un dèficit en la manera de mirar-ho, en la mirada.
És a dir, els territoris del nord tan valorats, ara que es parla d'autoestima,
a l'Empordà la gent... Per què la gent se sent tan orgullosa de l'Empordà? Perquè és més bonic.
La primera sortia amb una enquesta, que em sembla que va fer un programa de Catalunya Ràdio.
La gent de l'Empordà era la que més orgullosa se sentia de pertanyar a la seva pròpia terra.
En canvi, aquí a Tarragona, cap comarca tarragonina sortia entre els llocs.
Exacte. Què és el que passa? D'on ve això? És un tema interessantíssim i que seria molt profitós entrar-hi.
Jo penso que hi té molt a veure que aquí ens han faltat més escriptors, més pintors, més cultura.
Probablement l'agricultura i les nostres mitjans de vida no han estat tan esplendorosos com en altres llocs.
Però de totes marques, tenim un dèficit en com mirem el nostre paisatge.
Tampoc no reneguem, em sembla. La gent d'aquí no reneguem.
Jo crec que l'estem descobrint.
Excepte que hi ha un cas una mica estrany de les Terres de l'Ebre.
Però fixa't, mira, un detall només.
En polèmiques i en problemes que tenim ara respecte, per exemple, a la implantació massiva de centrals eòliques.
La seva afectació sobre el paisatge.
La posició que hi ha al nord del país, a Catalunya, a la línia d'alta tensió,
ve encapçalada per les poblacions dels pobles amb l'alcalde al capdavant.
Per torres que tenen 60 metres d'alçada.
Els molins de vent en tenen 120.
I en els nostres territoris són, no tots, però bona part dels alcaldes els que van a buscar els parcs eòlics.
Les diferències entre el nord i el sud, en aquest sentit, són completament diferents.
I no estic fent cap judici de valor.
Senzillament, no.
Cadascú les seves raons tenen.
Exacte, mostrant que la manera en què percebem les coses és completament diferent.
I després, això, aquesta autoestima, creus que es reflexa?
Es reflexa en que encara ens falta madurar en la manera en què mirem els nostres paisatges.
És a dir, el paisatge no és tan l'objecte com la manera en què el mirem.
La naturalesa és indeterminada, no és ni bonica ni lletja per si mateixa.
Són els nostres ulls els que la fan més o menys bonica, més o menys interessant, més o menys valuosa.
I crec que ens falten bons llibres dels nostres territoris.
Quants llibres hi ha del Pirineu, de Montserrat, de l'Empordà?
Segur que tots tenim les prestatgeries plenes.
O com a mínim els has vist, tens imatges.
Quants llibres hi ha de la Terra Alta, de gran format?
O del Priorat, en comença a haver algun, de la Conca, o de tots aquests territoris.
Això és una mostra que encara no hem construït les imatges, no hem enriquit les imatges d'aquests territoris.
No les hem enriquit prou, evidentment que estem en procés.
Estem en camí, estem en procés.
Ah, evidentment, hi ha molta gent treballant-hi, no? I s'estan fent, jo crec, coses interessantíssimes.
Avui m'arribava, per part del Ferran Aguilar, un fotògraf, l'exposició que inaugurarà Caixa de Tarragona,
amb ell i amb el Mariano Cebolla sobre el Delta, i era excel·lent, no?
Aquí estem construint imatge de territori, no? A partir de coses com aquestes, no?
O de programes de ràdios, no? O d'articles, no? De llibres, no?
És a dir, és la cultura, no? La que fa, la que enriqueix les mirades, la que crea la manera de mirar, no?
Què et va impulsar? Fer primer aquests articles, ara després anar-los recopilant en aquests tres volums de llibres?
Doncs suposo que és el fet que m'ho passo bé, que m'agrada, i quan trobes gent que també li agrada, no?
El que fas i que està en sintonia amb tu, no? I trobes gent que compra el llibre i t'ho agraeix i que s'ho ha passat bé,
doncs clar, això és fantàstic. I realment hi crec, crec que és una manera interessant de donar a conèixer la teva visió de casa teva.
Parraves que en aquest tercer volum d'aquestes excursions a peu per les comarques de Tarragona
t'havies permès la llicència, entre cometes, de parlar, d'estendre-te sobre els horitzons de les nostres comarques.
Què tenen de singular?
Doncs que estem en un territori amb una gran quantitat de serres,
i el que vol dir que tenim uns skylines, unes línies d'horitzó molt variades, molt entretallades,
i que no som un territori de grans extensions.
És a dir, això no és la manxa, en el sentit de grans horitzons més que en el mar.
Però a l'interior tenim un munt de petits horitzons,
serres molt petites i molt desconegudes.
Desconegudes, molt interconnectades.
El camp de Tarragona està tot rodejat de muntanyes.
Al cap vespre se't dibuixen aquests skylines.
La mola de Colldejú, per exemple, és molt fàcil de veure perquè té aquesta forma.
I si te'n vas a les Terres de l'Ebre, el mateix.
Passa amb els ports, amb les muntanyes de Tibissa, de Bandallós, etcètera.
Territoris molt petits on penso jo que hem d'anar molt en cura amb el que fem,
perquè tot es veu molt, tot es nota moltíssim.
És a dir, els territoris amb grans dimensions poden arribar a absorbir grans infraestructures,
perquè les harmonies, si es fa ben fet, es poden recomposar.
En territoris tan petits i tan rics i tan variats com el nostre,
són molt més delicats amb el que fem.
Què ens suggereixes, Rafael, en aquest tercer volum de les excursions,
a peu per les nostres comarques, hi ha algun guió, algun tret diferencial?
Respecte a les altres, no, segueixen la mateixa tònica i estan publicades en funció de com van sortir a l'avantguàrdia
i, per tant, l'ordre és el mateix.
Però, com a suggerències, jo, per exemple, per aquests dies de festa,
i o qualsevol de les excursions.
La primera, per exemple, parla de... o es proposa una excursió de Cabrafeixet.
La serra de Cabrafeixet és la serra que està al costat del Parelló.
Aquí, per exemple, tenim un parc eòlic, però que no està situat al capdamunt de la serra,
sinó que estan els turons adjacents, i això conforma que l'impacte sigui molt diferent, per exemple.
I en aquesta serra hi sobresurt un punt fonamental, que és Cabrafeixet.
És un faralló rocós molt contundent.
I el que per mi era molt interessant era pensar que...
Sota hi ha unes pintures rupestres que són patrimoni de la humanitat.
I era pensar que la gent que va pintar aquelles pintures hi ha vella aquí a la muntanya.
I que segur que en algun moment o altre,
segur que no era per contemplar el paisatge en la mateixa manera que nosaltres l'entenem,
però per divisar, per controlar, etcètera, algú va pujar en aquella muntanya
i va estar mirant amb els seus ulls un territori que avui l'estem mirant nosaltres.
I a mi aquest fet em feia molta gràcia de mostrar-lo.
Abans de començar aquesta entrevista li donàvem un cop d'ull a la guia,
veiem que hi ha una cosa que està molt bé.
Una guia, aquest llibre suposo que neix amb la voluntat de ser una guia,
de poder-se-la ficar a la butxaca darrere dels pantalons,
arrogar-la, doblegar-la, en molt bon sentit de la paraula.
I hi ha un quadre que resumeix les excursions, se les anomena,
i a més a més a nivell de colors també et resumeix les dificultats, les distàncies,
tot de manera molt visual perquè, escolta'm, tinc un dia, dos dies,
vaig amb la família, no vaig amb la família, on puc anar.
Sí, sí, sí, perquè et sigui molt fàcil escollir.
I ara estic a la zona, estic a les Terres de l'Ebre,
què hi ha a la guia d'aquí?
Doncs aleshores ho pots escollir molt fàcilment.
A més hi ha un petit resum de l'excursió, dels trets així,
que són més interessants, de què va l'excursió.
I penso que és molt útil aquest tipus de quadre,
que els lectors l'agraeixen força.
Ara ho heu dit molt a la valenta,
però suposo que no sé si et molesta veure la gent
amb la guia mig dolegada a la butxaca darrere del seu pantaló.
No, no, en absolut, vull dir que cadascú utilitza la guia
com creu convenient, no?
Abans parlàvem de les llibres...
Hi ha gent que li agrada més llegir-la a casa, no?
I llavors mirar, no?, apuntar-se per on ha d'anar i no endur-se-la.
Hi ha gent que se l'endú i la cuida molt.
Hi ha gent que s'estima més, doncs, no preocupar-se'n tant
i si convé comprar-se'n una altra per tindre la casa.
Això és a gust del consumidor.
Parlàvem abans dels llibres de gran format a la prestatgeria.
No necessàriament té aquesta finalitat.
No, el que passa és que està molt cuidat, però,
perquè penso que en funció de com cuides les coses,
allò que parlàvem, no?,
dones una imatge a una altra del que vas a veure.
Llavors, amb Arola això ho tenim molt clar, no?,
amb els editors, que la fotografia, l'edició, els textos, les correccions,
tot estigui al màxim de bé que som capaços.
Hi ha una qüestió a la qual no hi havíem fet referència fins ara,
les fotografies, i si parlem amb Ràfer López Montnès,
és una qüestió obligadíssima, a més a més dels textos,
de les descripcions, la fotografia, òbviament,
hi té un pes preponderant.
Sí, perquè és un llenguatge,
i és un dels grans llenguatges creadors de mirada en els nostres temps.
En el segle XVIII, quan comença a funcionar més la paraula,
és la pintura.
En aquests moments, els grans creadors d'imatges,
jo crec que considero que és el cine i la fotografia,
a banda també de la literatura, etcètera, etcètera.
I, per tant, com a fotògraf,
li atorgo una importància fonamental
a que les guies estiguin molt ben il·lustrades.
I en el cas de les nostres comarques,
que són, que com deia, no tenen una sèrie de dèficits,
penso que és fonamental,
perquè tenim gairebé el deure de desmentir tòpics
i de fer-les brillar,
d'ensenyar-lo maques que arriben a ser.
Per un llibre d'aquestes característiques,
com d'aquesta guia de peu per les comarques de Tarragona,
quin plantejament fas a l'hora de fer les fotografies
que il·lustren les diferents excursions,
aquestes diferents cròniques dels 25 indrets que proposes?
Aquí es barregen les fotografies
que jo faig en el moment que faig l'excursió,
en alguns casos, a més,
i he tornat dues vegades,
en alguna fins i tot alguna més,
amb les fotografies que jo tinc de la zona
que hem anat fent al llarg dels anys.
Aleshores, en la guia
ens permetem el posat
el millor que puguem tenir.
És a dir, barrejar el que has fet
en el moment de l'excursió
amb fotografies de paisatge que ja tens.
I penso que el resultat és prou interessant,
prou ric.
Ja per anar acabant, Rafael,
són 25 rutes,
totes altament recomanables,
ho hem dit abans,
de característiques diferents,
de dificultats diferents,
de durades diferents,
cadascú pot escollir-se
el que més vulgui,
segons les seves possibilitats,
però així per anar acabant.
Abans ens comentaves un primer itinerari.
Quina escapadeta podríem fer aquests dies, Rafael?
Doncs mira,
ara una molt senzilla,
molt senzilla,
perquè hi ha excursions
per excursionistes més consegrats,
però sobretot són excursions
per gent que no necessàriament
sigui aventurera ni gran esportista.
Una per fer amb nens.
Anar a fer un tomb per Sant Magí de la Profeganya,
ara que el blat comença a créixer
i que tot comença a estar verd,
verdíssim,
amb flors,
amb aigua,
aquesta de Sant Magí,
penso que és una passejada
que hi ha un amic meu
que diu que són de perruqueria,
perquè són per anar a xerrar,
tranquil·lament.
Des d'on sortim?
Podem enfilar-nos directament?
Des del mateix santuari,
des de les fonts,
és un tomb per cap a vida de perdius,
cap a dins,
un parell de camins...
Sí, sí, per unes pistes de camins de carro...
Que a vegades estan molt bé,
són molt còmodes.
Sí,
i són cap problema.
A peu per les comarques de Tarragona,
25 rutes,
25 propostes,
de la mà i dels peus,
si em permets,
de Rafel López de Montné,
una bona guia,
un bon llibre
per tenir a mà aquesta Setmana Santa,
una bona proposta també
per aquest dia de Sant Jordi,
que sempre cal recordar-ho.
En Rafel ens ha vingut aquest matí
a presentar-nos
al matí de Tarragona Ràdio.
Rafel,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos aquesta estona.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
I que passis una bona Setmana Santa.
Gràcies.