La cotxada en aquests moments col·loca un peu, col·loca l'altre, a terços,
ai, vaig llegar l'important a quarts, l'han salvat, però el castell està ferit, eh?
El castell està ferit, es carrega però l'estructura del 4,
a veure què són capaços de fer els matalassers.
El cotxada col·locat ja del Pilar, aquí a la descarregada han de pretendre,
han de donar el millor de sí, han de donar el millor de sí.
La cotxada del 4 es col·loca l'enxaneta del Pilar,
a veure què són capaços de fer els matalassers.
Aquest moviment complicat l'han salvat, a veure si el carreguen,
a veure si el carreguen, surten els osos, confiança i mentalització,
han salvat un dels moments crítics, ara han de sortir els quins,
surten els quins, surten els quins aquest 4-8 amb l'agulla,
els xiquets que poden com a mínim carregar-lo,
surten els quins de 4 amb l'agulla, li queda poc ja aquest castell,
li queda poc, veiem com s'esperen els segons, surten els quarts,
a veure si el poden carregar, a veure si el poden carregar,
demà tranquil·litat, surten els terços, surten els segons,
4-8 amb l'agulla, carregat, carregat, carregat,
i cau el casell però l'han carregat, cau el casell però l'han carregat,
4-8 carregat, 4-8 amb l'agulla carregat per els xiquets de Tarragona.
Jordi Sorinyac, bon dia de nou.
Bon dia, bona hora.
Bé, en aquest seguiment especial de les festes no podia faltar la referència
a la diada castellera de festa major d'ahir,
i òbviament en primer terme aquest 4-8 amb l'agulla.
4-8 amb l'agulla carregat per els xiquets de Tarragona,
segurament el castell més especial,
no va ser el millor dels castells que es van veure ahir en la jornada,
però sí que va ser la principal novetat,
el castell que avui acaparà la majoria de titulars en les cròniques de la premsa.
El motiu, doncs perquè els xiquets de Tarragona feia...
Només havien carregat aquest castell una vegada,
havia estat l'any 97,
feia 9 anys que els xiquets no solien aquest castell,
però segurament més important que això,
des de l'any 2000,
que els xiquets no superaven el llistó del 2-8 amb folra.
Per tant, va ser una injecció d'adrenalina força important
pels castells matalassers.
Saps això de 6 anys picant pedra, Iolanda?
Sí.
I proves del 5-8 i no et surt,
i proves del 4-8 amb l'agulla no et surt,
i proves del 3-9 amb folra i no et surt.
La recompensa ahir va ser important,
va ser petita,
només es va carregar el castell,
les esperances eren en poder descarregar-lo,
però ahir es matalassés, els velles,
velles uns homes amb un somriure d'orella a orella per Tarragona.
Què més podem explicar d'aquesta diada?
Doncs home, va ser una diada que en línia general
es va respondre a les expectatives.
Insistim, és tot just el segon any d'aquesta diada,
va començar l'any passat com una mena d'experiment,
i els resultats se sent boníssims,
ningú se'n recorda que estem encara
en una fase d'adaptació, en fase de proves.
El xiquet de Tarragona,
doncs ja ho hem comentat,
a més, el 4-8 amb l'agulla van fer el 2-8 amb folre
i el 3-8, la millor actuació en molts anys.
Pel que fa a l'altra colla local,
la jove de Tarragona,
la jove s'ho jugava tot amb una carta,
que aquesta carta era el 3-9 amb folre,
no van sortir bé les coses,
l'acotxadora es va fer enrere,
no ho veia clar,
i quan es desmuntava el castell,
doncs va acabar,
doncs segurament fruit del desànim,
va acabar ensorrant-se l'estructura.
La jove, doncs, va acabar la seva actuació
amb el 2-8 amb folre,
el 4-8 i el 3-8,
uns casets que assoliten moltíssimes ocasions
en aquesta temporada,
que han demostrat que el senen perfectament,
però és aquest,
superar aquesta barrera del 2-8 amb folre
és molt complicat,
i la jove en guanya està tenint certes dificultats,
esperem que dissabte pugui sobreposar-s'hi.
I pel que fa a les colles grans,
doncs home,
la Vella Baig va respondre en part a les expectatives,
que es va portar un castell de gama extra,
això és molt complicat,
són molt poques les places que avui en dia
veuen castells de gama extra,
i se li ha de donar la importància que es mereix.
No va poder ser,
el 4-9 amb l'agulla va caure
quan s'estava a punt de carregar,
i tot i això,
però la Vella va fer el 3-9,
el 5-8,
el 4-9 amb folre i el Pilar 6.
Uns registres alçada,
i que confirmen que la Vella està en un bon nivell,
però que encara segurament li falta donar una mica més
per poder lluitar per la victòria al concurs,
un concurs que recordem serà d'aquí dues setmanetes,
el tenim molt a prop,
els esdeveniments que succeeixen,
perquè diumenge,
ahir dia de Festa Major,
dissabte Santa Tecla,
i al cap de setmana següent ja el concurs de Vertigen,
això és un non-stop,
empatge castell gairebé aquestes dues setmanes.
Això pel que fa una mica,
podríem dir la crònica formal,
entre cometes,
de la diada d'ahir,
però sempre hi ha una part més anecdòtica,
que a vegades en dona molta informació,
i dona algunes pistes del posat,
del tarannà i de l'àmbient que es viu en aquestes jornades.
Òbviament, ahir en la diada,
en la retransmissió,
vam viure amb molta intensitat aquests castells,
la Cinta Olivan des del micròfon autònom
va fer una feina impagable,
i va fer la feina de parlar amb els caps de colla,
després de les fites importants.
Si et sembla, per exemple,
escoltem què ens deia el president
de la colla vella de xiquets de valls,
l'Ivan Rodon,
després que la vella caigués amb el 4 de 9 amb l'agulla.
Ens deia això.
Jo avui crec que m'han ensenyat una miqueta
les dents amb aquest castell,
les vam ensenyar amb el 3 de 8,
tots ens cauen per llàstima,
però, com deia el Guillem Bartolí,
ex cap de colla,
les places estan plenes de llàstimes,
no ens han de reconfortar això
que un castell hagi anat bé.
Les places estan plenes de llàstimes.
Això d'ella,
Iván Rodon,
està bé aquesta afirmació.
És més,
Joan Ramon Ocanya,
després que la jove
fes llenya amb el 3 de 9 amb forra,
li explicava això
a Cinta Olivant.
El castell estava molt bé.
Això, vull dir,
és, bueno,
el que es diu una autèntica llàstima,
les places estan plenes de llàstimes.
Bé, no res,
doncs ha de seguir lluitant.
Dos homes,
dos dirigents,
que citen la mateixa persona.
Saps una mica,
em sona això en un altre àmbit,
el futbol és així.
Sí, sí,
hi ha tòpics castellers, eh?
Jo crec que aquest tòpic
ja comença a igualar
al del món del futbol,
el futbol és així.
Però tu saps qui va dir
la frase del futbol és així?
Qui la va dir?
Jo no ho sé,
però jo sé...
No, però sí que sabem
qui ha començat a dir
les places estan plenes de llàstimes.
I la Cinta Livana
ens ho va poder apropar.
Digues, Cinta, digues.
Tinc un desig.
Un desig?
Sí, vull que el senyor Bartolí
ens digui en antena
la seva frase
que l'està fent cèl·lebre últimament.
Senyor Bartolí.
Bé, jo que sempre dic
quan molts diuen
que aquest castell és una llàstima,
jo sempre dic
que les places castelleres
de llàstimes estan plenes.
Boníssim.
Aquí ja m'he rimat,
com si diguéssim, no?
Però bé és el mateix.
És deliciós.
O sigui, Guillem Bartolí,
l'autor de la frase,
ens va poder explicar
el significat de la frase.
És la frase més citada ahir
en la retransmissió
de la dia de Castellera.
Que no hi ha dubte
que els cronistes
incorporareu els vostres relats
a partir d'ara
amb una certa intensitat.
Sí, sí.
A veure, és una frase
ja coneguda
però que ahir
de forma més o menys sobtada
i inesperada
doncs tothom
va acabar recorrent-hi.
I és una frase
en què té tota la raó del món, eh?
I és un tòpic
que diem cronistes,
diem aficionats,
diuen que a Castellers
el Castellers estava molt bé,
li ha faltat poc,
és una llàstima.
Ai, quina llàstima.
És una llàstima,
estava molt bé,
s'ha quedat a prop de carregar
però és això,
no s'ha fet
i el resultat és el mateix.
Malauradament, no?
És numèricament
és igual
que un Castell caigui
quan tot just comencen
a sonar gralles
que quan estan a punt
de carregar-se.
I vaja,
això és el que resumeix
amb la seva saviesa
en Guillem Bartolí
i ahir una frase
que va ser citada
tres vegades
en la retransmissió, eh?
Els tòpics,
els Castells són així,
el futbol és així
i les places estan plenes
de llàstima.
Hi ha una plaça
que centrarà
la nostra atenció
d'aquí una estona,
és la plaça Corsini
on els protagonistes
en guany de la plaça Friqui
faran la presentació
dels espectacles
que podrem veure
a partir d'avui
a l'antic Escurxador.
Tinc entès
que te'n vas cap allà?
Sí, abans passarem
un momentet
a veure l'Àngels Cantos,
l'escultora
al carrer Mediona.
Molt bé.
D'acord?
Que volem veure
com estan aquestes rèpliques
als negritos
i avui amb la unitat mòbil
tenim feina
perquè després
doncs buscarem
un foradet
per veure
aquesta arribada
triomfal
del Django Eduards.
Molt bé Jordi,
ens retrobem d'aquí una estona
mentre tant nosaltres
ens interessarem
per un treball
de caràcter tradicional
històric
important,
sens dubte.
Es tracta del número 6
de la col·lecció Titans
que en guany està dedicat
a l'ofici de voter.
En parlem
amb els seus protagonistes
després de fer
una petita pausa.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.