3 minuts i serà un quart de 12.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
tal com els avançàvem fa uns instants.
Ara volem parlar del nou curs
del Centre de Normalització Lingüística,
una nova proposta del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
que ve després d'un curs passat, el 2005-2006,
en què es van batre xifres rècord
pel que fa al nombre d'alumnes matriculats.
Volem parlar d'aquestes i d'altres qüestions.
D'una banda, ens acompanya el president del centre,
el senyor Santi Pallàs.
El senyor Pallàs, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la directora del centre,
la senyora Rosa Maria Ibars.
Senyora Ibars, bon dia i bona hora també.
Bon dia.
Primer que tot, si us sembla,
podem repassar les dades del curs anterior.
Vosaltres les presentaven aquesta setmana en roda de premsa
i destacaven que s'havia augmentat prop d'un 25%, no?,
el nombre d'alumnes inscrits.
Sí, això amb els cursos presencials,
és a dir, amb la gent que ve a classe normalment,
perquè els cursos a distància,
que és una modalitat que cada vegada...
Sí, després anem comentant.
Han pujat un 33% el nombre d'inscripcions.
Per tant, estem, sí, jo crec que al voltant del 26-27%,
amb el total de tot el centre,
que no tots els territoris que tenim són iguals,
però més o menys estarem sobre aquesta xifra, sí.
Òbviament és per estar-ne content,
sempre quan hi ha un augment de persones interessades
en conèixer la llengua catalana.
Com ho valora això, vostè, senyor Pallàs?
Bé, estem satisfets en l'aspecte que des del Consorci de Normalització Lingüística
hem donat resposta a una necessitat.
Satisfets perquè hem aconseguit donar sortida amb un increment del 25%
i, a més a més, amb una varietat de cursos també que representa un esforç per part del nostre personal
en el sentit d'adaptar-se a les noves circumstàncies.
Quan parlem de cursos presencials, estem parlant també de cursos a distància,
cursos semipresencials, autoprenentatge, per tant,
i després també no solament fem cursos a les oficines principals de Tarragona,
sinó també fem cursos als barris i també per totes les poblacions més importants
i principals de les comarques del nostre entorn.
Per tant, estem satisfets perquè hem aconseguit donar resposta a una necessitat.
A partir d'aquí, el que veiem és que això és imparable,
que la necessitat d'aprendre la llengua del país,
nosaltres considerem que és obligatòria i és imprescindible,
però, evidentment, nosaltres tenim una població que ens està arribant
i que els hem d'ajudar, els hem d'ajudar.
I en aquest aspecte, la millor eina que tenim a Catalunya per a les persones adultes
és el consorci.
De fet, si mirem la procedència dels alumnes,
unes dades que vostès disposen de manera detallada,
un 25% aproximadament són alumnes nascuts a Catalunya mateix,
la resta, un 25%, són també alumnes de la resta de l'estat espanyol
i, en canvi, gairebé la meitat, més d'un 50%, són estrangers, no?
Sí, sí, perquè és que, a més, també s'ha fet com...
s'ha establert com la prioritat de fer classes també per a la gent que acabava d'arribar.
I ja sabem que últimament, aquests últims anys,
doncs ha estat una llau de gent, no?, la que s'ha instal·lat a les nostres comarques
i nosaltres hem tingut aquesta prioritat també d'atendre aquests cursos.
Però són prioritaris.
No vol dir que no fem la resta de cursos, perquè els fem tots.
I, per exemple, del nivell D, que és el superior,
això ja és el més alt que nosaltres podem fer,
vam haver de doblar-lo aquest últim quadrimestre.
Vol dir que també, per la banda de dalt, també hi ha un interès per perfeccionar.
Però la nostra prioritat, doncs, és donar resposta a aquestes persones
que volen aprendre català, que s'instal·len aquí,
que veuen que es parla una altra llengua, a banda del castellà,
perquè molts saben que aquí es parla castellà,
però que no saben que es parla català
i, clar, per segons quines feines o per segons quines actituds socials
o de relació social necessiten conèixer la llengua.
Vosaltres, si fan aquesta comparació amb la procedència dels alumnes
5, 6, 7 anys enrere, suposo que és un bon termòmetre
per donar-se que la realitat del país ha anat canviant.
Sí, sí, però nosaltres vam començar...
A veure, nosaltres sempre hem fet cursos per a persones nouvingudes,
perquè aquí a Tarragona, per exemple,
sempre hi ha hagut una mobilitat de gent
i era sobretot gent que venia de la resta de l'Estat,
que s'instal·laven per la química o pel que sigui
i que volien aprendre.
Però eren molt reduïts els cursos que fèiem.
I potser estàvem, jo no sé,
devíem estar sobre un 5% de persones de fora de Catalunya,
per entendre, 5, un 10%.
I ara, clar, doncs, va augmentant cada any, cada any, cada any
el percentatge de persones de fora de Catalunya,
doncs cada any és més gran.
I ara estem, ja ho veieu, els percentatges que vam presentar.
I si comptem també la gent de la resta de l'Estat,
perquè és gent que ha d'aprendre exactament
en les mateixes condicions o llengua,
doncs passem del 60% del 70% de persones vingudes de fora, sí.
És important, no, senyor Pallàs,
que gent que arriba d'altres països, de l'estranger,
en diferents situacions,
sigui la que sigui, que moltes vegades es coneix
l'existència de la llengua catalana,
doncs que tingui interès per conèixer-la,
ja sigui perquè la necessita per raons de feina
o simplement per interès personal.
Sí, a veure, la sort que tenim
és que la gent que ens arriba
ja hi ha gent que ens arriba motivada
i per això se n'apunten,
perquè són cursos voluntaris
i, per tant, la gent motivada
té un interès en perfeccionar
i aprendre la llengua d'un país.
De totes maneres,
deixem apuntar dos aspectes
que a vegades no es comenten prou,
que és, en primer lloc,
que el Consorci no solament ensenya català,
és que és un lloc d'acollida també.
En certa forma, vulguem o no,
els nostres professors i professores
no solament ensenyen a parlar català,
sinó que ensenyen la realitat del país,
la realitat de Tarragona
i, per tant, molta gent que acaba d'arribar
doncs d'una manera correcta,
on aprenen, on estem
i la idiosincràcia pròpia del nostre país
doncs l'aprenen amb convivència dintre del centre
i, per tant, és una funció molt important
de cara a aquesta gent el Consorci,
no solament ensenyar un instrument,
que al final un idioma és un instrument de comunicació,
sinó que, a més a més,
també és un espai de convivència
de persones de diferents indrets
i que viuen en una realitat nacional
que és catalana,
i, per tant, aquí l'esforç del Consorci
és donar cabuda
i acollir aquesta gent en aquest aspecte.
Disculpa, els professors també tenen aquesta percepció
que s'han realitat en aquesta doble tasca?
Sí, sí, perquè és el que ens hem trobat,
vull dir, nosaltres ens hem trobat
amb molts alumnes a classe que feien poc temps
que havien arribat a Catalunya
i que no sabien ben bé on eren.
Per tant, a banda d'ensenyar les nocions bàsiques de llengua,
que és la nostra feina,
però tot el que fa per l'entorn,
de conèixer l'entorn,
en aquest cas Tarragona,
o els pobles on es facin els cursos,
i ensenyar-los una mica la realitat social,
perquè molta gent el sobta,
venen de llocs molt diferents,
i el sobta una mica...
I, per tant, nosaltres els hem d'introduir
en aquesta realitat social.
Després ja són altres institucions
les que acaben de fer la feina.
El que passa és que aquesta realitat,
jo vull aprofitar sempre que puc
els mitjans de comunicació,
per explicar que no solament ho han de fer els professionals,
no solament ho ha de fer el consorci,
no solament ho han de fer les administracions,
ho han de fer totes les persones
que vivim i treballem a Catalunya,
o sigui, totes les persones que...
ja estem aquí, en aquest país,
que parla en català,
i que ho hem de fer de manera normal.
Perquè, a veure,
quan un alumne va al consorci,
més o menys es viu en català,
i l'ambient és en català,
i els rètols són en català.
Però quan aquest alumne surt
de l'ambient del consorci,
i està en l'ambient del carrer,
o l'ambient del seu barri on viu,
o l'ambient del treball,
on treballa,
perquè la majoria també per sort estan treballant,
doncs a vegades aquesta realitat
no és la que voldríem.
i estan també envoltats de gent
que parla català,
però que no els parlen a ells en català.
I aquest és un aspecte molt fonamental,
perquè, clar,
no és correcte que,
al final,
aquests alumnes s'acostumin a parlar català,
quan van a classes de català,
i amb els professors en català,
però el que nosaltres volem
és que els ciutadans de Catalunya
parlin normalment en català...
Aquestes setmanes et donava a conèixer un estudi,
en què és dir que,
si no vaig errat,
disculpim la possible imprecisió,
un 93% de les persones que viuen a Catalunya
entenen perfectament el català,
però que, en canvi,
aquest percentatge
es redueix de manera espectacular
a l'hora de parlar-ne,
i fins i tot amb gent que el català
és la seva llengua materna,
aquest canvi d'idioma...
Això portem molts anys,
el que intentem és que no baixi més,
el català ha anat avançant
en tots els aspectes
des de la democràcia,
ha anat millorant
la gent que comprenia i entenia el català,
ha anat millorant moltíssim
la gent que aprenia a escriure,
per tant, això ha anat millorant.
Hi ha moments que estem estancats,
perquè, clar, la gent va aprenent,
però també va anar arribant,
i els percentatges estan estabilitzats.
però, clar, la manera de superar això
i que, inclús, no vagi en contra nostre,
és que la gent catalana,
catalana parlant,
parli sempre en català,
perquè és evident que la gent,
la majoria de gent,
encara que no parli en català,
sí que l'entenen,
i l'única manera
que la gent que encara no domina prou el català,
l'única manera que ho entenguin,
és que sentin en català.
I, evidentment, nosaltres hem arribat
a 3.700 persones,
i l'any que ve,
esperem superar els 4.000,
però la quantitat de gent
que hi ha a Catalunya i a Tarragona
és molt superior,
molt superior,
la Tarragona és molt superior,
i, per tant, hi ha gent
que encara no ve del Consorci,
perquè no té possibilitats,
perquè tenen responsabilitats familiars
i professionals,
i, evidentment, no poden vindre,
però si l'ambient fossi més en català,
si la gent catalana parla sempre en català
de manera natural,
això ajudaria molt
a que aquestes persones també acabessin
entenent el català, no?
Per què, si li sembla allà d'aquest nou curs,
aquest nou curs en el qual
vostès esperen que continuï materialitzant-se
aquest augment de persones inscrites,
vostès treballen amb una previsió
d'un nou augment considerable
per damunt dels 4.000 alumnes inscrits?
Com a mínim, com a enguany,
i si tot va com ha d'anar,
doncs sí, arribarem als 4.000 alumnes fàcilment, sí.
Com es estan estructurant,
com es estan planificant aquest nou curs?
Doncs bé, ara estem,
pel que fa a Tarragona,
ja està tot organitzat,
ja hem fet fins i tot la inscripció
d'antics alumnes,
que l'acabem avui,
i ja a partir de la setmana que ve,
del dia 12 al 14,
fem proves de col·locació
per als nous alumnes.
Les proves de nivell.
Sí, exacte,
per saber exactament el nivell que tenen,
i el 18 ja els inscriurem,
perquè els cursos comencen el mes que ve.
Comencen el 16,
si no recordo malament,
sí, després del pont aquest
de la festivitat del Pilar.
I, per tant, ja, més o menys,
ja fa des del mes de juny pràcticament
que ja ho teníem organitzat.
I amb els llocs de la resta del nostre territori,
doncs més o menys també.
Que ara estem parlant amb els ajuntaments,
potser de municipis més petits,
per acabar de concretar el nombre de cursos
que es faran entre aquest quadrimestre
i el següent.
Nosaltres, normalment,
els cursos són de 3-4 mesos,
encara que tendim a fer-los curts,
cada vegada més curts,
més intensius,
el mateix nombre d'hores,
però més curi i més intensiu,
perquè els nostres alumnes
també així ens ho demanen.
I, per tant,
estem acabant de concretar
amb els petits municipis
exactament els cursos que farem.
entre ara el febrer
i si convé,
doncs també l'estiu que ve.
anem fent així.
Òbviament,
hi ha els diferents nivells,
aquests dels quals abans
havíem fet referència.
Hi ha quatre modalitats
per fer el curs.
D'una banda,
la modalitat presencial,
que continua sent la més demandada.
Sí.
Amb l'experiència l'any passat,
prop d'un 75%
dels alumnes,
doncs,
anaven a classe
de la manera tradicional,
per dir-ho d'alguna manera,
però cada vegada
també van guanyant més terreny
les altres possibilitats
que ofereix el centre,
no?
D'una banda,
els cursos a distància,
els cursos semipresencials,
que ara ens pot explicar
en què és,
i l'autoaprenentatge,
no?
Molt bé.
Els cursos semipresencials,
es tracta de fer dos cursos
amb un.
Llavors es fan 45 hores de classe
i 45 hores a distància
amb un CD.
Que es poden fer a casa,
si tenen ordinador,
doncs poden treballar
amb aquest programa,
és un programa
que ja està dissenyat especialment,
que es diu Diàleg,
i si no,
poden venir a treballar al centre,
perquè al centre tenim també
el centre d'autoaprenentatge
amb ordinadors
i per tant poden treballar allà.
I hi ha una sèrie de tutories
també obligatòries,
perquè clar,
els cursos que són
per gent no català
no parlant habitual,
o que no saben parlar,
doncs necessiten una tutoria
per fer reforç de la part oral,
que és el més important
del nostre mètode d'ensenyament.
I aquests cursos
vam començar amb un de prova,
ara ja en guany n'hem fet cinc,
i em sembla que serà una modalitat
que a la gent li interessa,
perquè li interessa perquè avança,
perquè va més de pressa,
i per tant això li agrada,
perquè de seguida
pot entendre
i es pot comunicar bé,
i anirem augmentant també
el nombre de cursos
d'aquest tipus,
perquè veiem que sí
que la gent respon.
Potser no són cursos
per a tothom,
per a tots els alumnes
que tenim,
perquè clar,
s'ha de tenir també
o una certa infraestructura,
o també un nivell de coneixements,
de saber fer funcionar un ordinador,
gravar coses a l'ordinador,
coses d'aquest tipus.
Però pensem que tal com va la cosa
el se n'haurem d'augmentar.
I també el que volia dir
que dels cursos presencials
no tots són igual,
perquè els cursos que hem fet,
que vam començar l'any passat
de fer cursos intensius,
jo estic parlant dels nivells baixos,
de la gent que vol aprendre
a parlar català,
doncs d'aquests,
dels nivells baixos,
vam fer la modalitat
els divendres a la tarda
d'un curs d'un dia,
o sigui que les hores setmanals
es feien només en un dia,
i vam tenir un èxit
que no ens esperàvem.
perquè no només la gent
s'hi va apuntar
i li va agradar
el fet de poder-ho fer
només un dia a la setmana,
sinó que pràcticament
va acabar tothom,
cosa que amb aquests cursos
també a vegades
és una mica difícil.
I pràcticament,
doncs si hi havien 25 apuntats
a classe,
en van acabar 23,
la qual cosa
és un percentatge espectacular.
Per tant,
veiem que la gent
ens demana cursos curts,
intensius,
de moltes hores,
perquè així van,
van més de pressa.
La veritat és que
la realitat del nostre dia a dia,
les nostres rutines,
les nostres obligacions
professionals i personals,
cada vegada són més,
ens tenim menys temps
per al lliure
i això ens obliga
a modificar l'oferta.
Hem de pensar
que els alumnes
la majoria
són tots persones adultes
i per tant,
molts també
amb aspectes professionals,
per tant,
han de compaginar família,
han de compaginar treball
i per tant,
nosaltres agraïm
aquest esforç,
però bé,
també,
al canvi,
a la fi també és una inversió
en ells mateixos,
les persones que venen
estan invertint
en si mateixos
i aprendre català
i la llengua d'un país,
doncs,
només els pot beneficiar aquí.
A causa,
doncs,
d'aquest canvi
en les rutines,
en els nostres costums,
aquest augment
del nombre
de persones inscrites,
vostès es veuen obligats
a augmentar també
de manera significativa
el nombre de cursos,
no?
Sí,
sí,
ens veiem obligats
perquè el que no volem
és tenir tampoc
una llista d'espera.
Llavors,
clar,
doncs,
parlem amb les administracions,
el que sigui,
per poder tenir més recursos
i donar servei a tothom,
a tots els usuaris
que volen fer cursos de català.
Ara mateix s'aconsegueix
donar gairebé tothom
o a tothom
qui desitja?
Aquest últim quadrimestre
ho vam aconseguir
perquè hi va haver
un augment significatiu
de recursos.
Significatiu no vol dir
suficient,
però almenys
es va notar una mica
i vam poder deixar
de tenir una cua
de gent a la porta
que volien començar
cursos de català.
Enguany,
ara, clar,
encara no hem començat
la matrícula
dels nous alumnes.
L'altre dia
em comentaven
des de la secretaria
del centre
que si ve tothom
a matricular-se
a tothom
que ha trucat
demanant informació
tornarem a tenir una cua
i això
que hem augmentat
el nombre
de cursos inicials
d'una manera
també important
per nosaltres,
pel que nosaltres
podem disposar.
Per tant,
ja veurem.
Esperem poder
donar resposta
a tothom.
Espero que no
es torni a produir
el que es va produir
fa dos anys
de tenir una cua
de 100 persones
i no poder-les atendre
perquè no físicament
no tenim espai
per acollir més gent.
L'antiga audiència
se'ls ha quedat petita,
senyor Pallàs?
Bé, sí.
L'antiga audiència
és suficient.
El que succeeix
és que nosaltres
utilitzem
moltes altres aules
dintre de les diferents
administracions,
ajuntaments,
centres cívics
i per tant,
no he dit per sort,
també és bo
que nosaltres
distribuïm les aules
pel territori
i aproximar-nos
a les persones
que volen aprendre català.
Per tant,
aquesta facilitat
d'aproximació
al lloc
i aquesta facilitat
de gratuïtat
pels nivells bàsics,
recordem una vegada més
que és gratis.
Sí, sí,
els nivells inicials
i bàsics, sí.
que els nivells bàsics
no es cobra,
per tant,
per això demanem
més diners
a les administracions
perquè és la manera
de poder finançar
aquests cursos.
Qui es financia
aquests cursos?
La Generalitat
i les administracions locals.
En certa forma,
bàsicament,
el Consorci,
una part,
la meitat,
el 60%,
és el Govern
de Catalunya
i l'altre,
el 50%,
és el conjunt
d'administracions locals
que va des de la Diputació,
Consells Comarcals
i Ajuntaments.
Per tant,
és un instrument
que, en certa forma,
implica les administracions
catalanes,
municipals
i, diguem,
autonòmiques,
no?
La signatura pendent,
com sempre,
és l'administració estatal,
etcètera,
però això ja en parlarem
un altre dia.
Segurament no tindríem
prou temps
per abordar aquesta qüestió.
Ja per anar posant
en el punt final
tota la gent
que ens estigui escoltant ara
i, vaja,
que vulgui afegir-se
en aquesta demanda
on s'ha de dirigir
i si pot recordar
el calendari de dates.
Aquí a Tarragona,
doncs,
estem a la plaça del Pallol,
a l'edifici de l'antiga audiència.
Ara es coneix
com a centre cultural
del Pallol,
però dins d'aquest edifici
doncs,
estem allà,
a la primera planta.
Centre cultural del Pallol,
és igual?
Sí, sí.
Va, ben saber-ho.
Sí,
que passa que...
Això d'antiga audiència
és una cosa que ho diu...
Custarà,
costarà perquè l'edifici
de l'antiga audiència
és una cosa molt tradicional.
Sí, sí,
és com allò del carrer del Simago,
que al Simago ja fa anys
que no hi ha,
però continua,
doncs,
és exactament igual,
però jo suposo
que a poc a poc
s'anirà imposant.
Doncs ja he comentat abans
que entre el 12 i el 14
farem proves de col·locació
i a partir del 18
farem la inscripció.
I, per tant,
a partir del 18
l'horari d'inscripció
és al matí,
fem 4 hores al matí,
de 9.30 a 13.30
i a la tarda
de 4 a 6.
Doncs,
Rosa Maria Ibar,
Santi Pallà,
és el director i president
del Centre de Normalització Lingüística.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos avui,
per parlar
durant aquests minuts
són de fer un balanç
del curs anterior
i del que pot ser aquest curs.
Continuem parlant
perquè hi ha temes
que han quedat pendents.
Fins la propera.
Molt bé, gràcies.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.