Ara, sent tres quarts de dotze del migdia,
segueix endavant en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Estem pendents d'establir d'aquí uns minuts una nova connexió.
En aquest cas serà la primera connexió, volíem dir,
des del barri tarragoní de Torreforta.
Recordem que fa aproximadament una hora s'ha desallotjat
l'escola Gual Villalbí, el número 79,
d'aquest barri tarragoní a causa d'una fuita de gas
en una canonada del carrer Tortosa número 79.
Estaven realitzant unes obres.
Desallotjament preventiu.
A hores d'ara, 400 alumnes, 30 professors i 3 veïns
de la zona es troben fora dels edificis.
I en aquests moments en resten dues dotacions dels bombers,
en dues més i han marxat fa estona
perquè està aquesta fuita absolutament controlada.
Ja anirem fins al barri de Torreforta,
però ara ens quedem a la ciutat de Tarragona
perquè és el moment de la Via T.
És el moment de visitar un d'aquests establiments
de confiança, de proximitat.
El comerç que coneixem de prop és el concurs de la Via T,
al qual vostès poden participar a través del 977-24-4767.
en uns moments saludarem Josep Sunyer.
Ens adonçarà tota una sèrie de pistes
i amb aquestes pistes ja saben que si encerten
de quin establiment es tracta,
el nom exacte de l'establiment,
doncs guanyen un regal, un obsequi.
Saludem primer que tot en Josep Sunyer.
Bon dia, en Josep.
Hola, Yolanda, bon dia.
Avui has hagut de calçar la mòbil, no?
Déu-n'hi-do, sí, sí.
Perquè amb el fre de mà em penso que no n'hi ha prou.
De fet, sí, però gairebé no, perquè no n'hi ha prou.
Perquè era una pista, era una pista.
Saps què passa?
Ja què està passant aquí al costat tan característica,
saps què no et vull dir o no?
Aquí al costat uns metres més avall.
Sí, hi ha uns personatges.
Hi ha uns personatges, semblen reals però no ho són.
Molt emotius.
Doncs per aquí va la cosa avui, eh?
És aquesta placeta en la qual a l'estiu,
a les nits es poden fer coses,
actes allò més íntims.
On sóc ara jo podria mesurar l'amplada del circ romà.
El que passa és que tu no hi ets exactament a la plaça aquesta.
No, no, a la plaça no, però a uns 50 metres, eh?
A uns 50 metres.
I mira, estic en un lloc on el producte,
és a dir, que aquí s'hi ven,
quan és de qualitat es nota moltíssim.
Ja, ja.
És a dir, si tu compres el que aquí venen,
entre altres coses, de qualitat ho notes de seguida, eh?
Perquè al cap d'un temps, en fi,
ja veus que allò no va del tot bé, eh?
Trontolla una miqueta.
Escolta una cosa, Josep, tenim una primera trucada.
A veure, a veure.
Jo, aviam, el fet que ens truquin ja
sense haver dit gaires pistes,
jo recordo aquesta persona que ens truca
o qualsevol altra que ens han de dir
el nom exacte de l'establiment.
D'on hem passat aquesta trucada?
Bon dia.
Què tal, Antonia?
On és la mòbil avui?
Sí, però diguem a la botiga, a l'establiment.
Què dius, Josep?
A veure, què ha dit l'Antonia?
Bon dia, eh?
Disseny i decoració JP.
JP, m'ha dit?
JP?
Sí.
Segur que és JP?
A veure, és que són unes lletres tan enrecargolades...
Sí, però la P aquesta de què seria?
La P aquesta...
T.
No, té, té...
A veure, imagines un nom compost.
Ja en té, eh?
Ja anem bé, eh?
Josep sí, seria el primer.
Però el segon no és Pere, eh?
La primera lletra de l'Essadari.
Però és que potser no és la P.
És que és una...
A veure, jo...
Són unes lletres molt encargolades, daurades, que les estic veient i és que no sé exactament si és una P, una T...
A veure, Antonia, surt-hi al carrer, surt-hi al carrer, a veure.
Ah, és que les està veient.
On està, on està, Antòria?
Aleshores, sí.
On està, que no la veig, on està?
Salutim, salutim.
Aquí està, la finestra, alguna finestra de la Baixa de Misericòrdia?
No ho he dit, Josep.
Sí, sí.
Bueno, és que valta no ho sé.
A veure, on està?
A veure, està amb les inicials, no està el nom complet.
Clar.
M'esteu demanant un nom complet que jo me l'he d'inventar.
Digue'm, digue'm.
Ets molt dur, eh?
Ets molt dur.
Ho he dit tot molt bé, eh, l'Antònia?
Digue'm.
Li preguntem al Josep, al Josep, hi ha alguna cosa més, a veure què ens diu?
A veure.
Doncs, Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Josep, tu què dius? A l'Antònia li donem per bo, això o no?
Jo crec que sí, que l'hi podem donar per bo.
És que, a veure, són unes lletres molt boniques, però és que no es cala de veure massa bé.
Sí, sí, el que passa és que és una A, l'altra lletra és una A.
De Josep Anton Serra.
D'acord.
Molt bé, però Déu-n'hi-do, Antònia.
Jo quan hem sentit que trobàm dic que és estrany si no hem donat cap pista suficient perquè puguin encertar-ho.
És que he vist el cotxe calçat, que diem.
Clar, i el cotxe calçat, ja has vist el cotxe.
És molt imaginat.
Molt bé, doncs posa't d'acord amb el Josep Anton, a veure com has de fer per aquest petit obsequi.
Sí.
Que vingui aquí, eh?
Bàsicament, Antònia, vine cap aquí, que no estàs gaire lluny.
Dic a propet.
Això mateix.
I el Josep Anton té una sorpresa per tu.
Sí, molt bé.
Hi ha objectes molt macos, sobretot vistos des de l'aparador del carrer, són molt macos.
Doncs ara en parlarem d'aquests objectes.
Antònia, gràcies per participar.
Bon dia.
I, de fet, el Josep Sunyer ens pot fer perfectament de guia per aquesta botiga, que realment d'aquelles catatures,
cada cop que hi passa, jota, disseny i decoració de la Baixada de Misericòrdia, número 16.
En Josep, quan vulguis, explica'ns amb un guia experimentat com és el Josep Anton, què és el que podem trobar en aquest establiment de la Via T.
És un establiment que, com ho deia l'Antònia, que l'aparador crida l'atenció.
No només aquest d'aquí davant, perquè n'hi ha un que toca aquí mateix a Baixada de Misericòrdia,
però n'hi ha l'altre al darrere també, que és el replà del restaurant, que també crida molt l'atenció.
Jo deia que es pot mesurar el circ perquè just al darrere on som nosaltres, jo i el Josep Anton,
hi ha part de la capçadera del circ.
Hi ha una de les voltes a la capçadera del circ, que és justament aquí,
és a dir, que la podem veure i la podríem tocar ara mateix.
Però parlem de l'establiment.
Abans jo deia, Josep Anton, que la qualitat aquí és molt important.
quan compres mobles, quan vols decoració, si optes per qualitat, això té un preu.
I el preu aquest et garanteix que aquests mobles, si més no, et duren més.
A veure, nosaltres tenim mobles de tots els preus.
El que passa és que sempre mantenim una qualitat.
Llavors, és veritat, a l'hora de comprar un moble de qualitat,
el que t'assegures és que aquest moble et mantindrà la seva bellesa durant molt de temps.
sinó com altres que de seguida es nota que hi ha alguna cosa que falla.
De fet, n'hi ha alguns que es nota ja quan l'has comprat.
Potser sí.
En el nostre cas, us puc garantir que no és així.
De veritat, jo crec que el nostre client queda molt content del resultat que donen aquests mobles
i del servei que nosaltres, a més, donem, aconsellant-lo en l'hora de decorar la seva casa.
No va dir perquè el forn, bé, hi ha els mobles, a banda, amb aquesta botiga i també la botiga de Reus,
però a banda també tot aquest procediment de decoració, d'assessorament,
és a dir, que aneu a una casa i feu pràcticament un tratxemida, no, els clients?
A veure, nosaltres donem aquesta opció al que és el client,
vull dir, que nosaltres podem assessorar-lo amb tots els detalls que necessiti per decorar la seva llar,
doncs, proporcionant-li industrials, el pintor, paletes si fes falta,
posem llums, posem quadres, posem catifes, els mobles que ja hem parlat.
Vull dir que intentem que, segons les indicacions que ens fa el client,
donar-li la resposta que ell espera, no?
Hi ha modes també en el món de la decoració d'habitatges?
Sí, sempre hi ha alguna tendència o altra,
tenim una mica la sort que no és cada temporada,
cada estació que hem d'anar canviant,
però sí, sempre hi ha alguna tendència,
algun tipus de color amb les fustes,
algun tipus d'estil que sí, que s'imposa en un any o un altre,
però normalment, quan els mobles són de qualitat,
superen bé el pas del temps i no estan tan lligats a la moda.
Encara hi ha aquella falera pel mou de colonial o ja està més o menys establert?
Jo crec que la gent ja s'ha tranquil·litzat una mica en aquest sentit,
comença a barrejar coses,
no és tant omplir el pis tot de colonial,
que al final també cansa,
però encara es manté una miqueta.
Suposo que també és el fet que la fusta és massissa
i que és un estil que agrada al jovent,
però jo crec que s'ha anat tranquil·litzant.
Ara, Josep, et truca algú que et vol dir que surts per la ràdio,
segurament, et truca algú que diu
escolta, que t'has d'escoltar per la ràdio.
Ara, de seguida l'atendrem, eh?
Què ens faries?
Imagina't que ens has de decorar una casa, què ens faries?
És a dir, què ens recomanaries?
Quines barreixes? Quines combinacions?
Per exemple, què combinaria amb aquesta vitrina d'aquí
que crec que és de, ho diré a l'Atsar, eh?
Cireré o no?
Fusta de Cireré?
Exacte, és de Cireré Massís,
és d'una casa francesa, jo diria,
de les més importants que hi ha al mercat.
I, bé, és un moble clàssic,
depèn una mica de com li donem nosaltres l'entorn,
el podem fer com a més fresc o el podem fer més seriós.
Això depèn una mica del client,
del que ell ens demani, no?
Què us demanen de tipus de fusta?
El moble de Cireré però també de la de Freix?
Vull dir, què és el que més sol·liciten
per la seva singularitat,
per la seva qualitat, de fet, també, no?
Bé, està agradant molt,
suposo que també una mica com a resposta
al fet que portem molts anys els últims
amb el tema del venguer.
La gent està una mica cansada dels mobles foscos
i ens està començant a demanar mobles més clars.
Independentment de la fusta,
que pugui ser de Freix, o de Cireré,
o de Pí,
els està agradant una mica més el color aquest
que nosaltres, que tots enterem com a cireré,
un cireré claret,
i és el que està funcionant en aquest moment.
Les tendències venen de França, encara?
És a dir, o només és aquesta marca determinada,
que en fi té qualitat,
i les de França és una coincidència, per dir-ho així, no?
Sí, no, ha sigut una coincidència, en principi,
a veure les tendències.
Les marca el mercat global, ara.
És a dir, que nosaltres tenim fabricants
molt bons aquí a Catalunya,
però també, clar,
també hem de tenir una mica de relació
amb el que és el fabricant estranger,
i llavors, en aquest sentit,
Itàlia o França són dos països
que realment marquen, marquen.
Què els hi podrien dir amb aquelles persones
que ara s'estiguin plantejant
si comprar-se els mobles
o decorar la casa amb un d'aquests grans magatzems,
que tots coneixem i no cal dir el nom,
a un preu més o menys, en fi, tirant a barato
o venir aquí a casa vostra?
Què els hi podrien dir?
És a dir, quin seria el vostre forc?
Com els convenceries?
Home, jo crec que el servei que donem nosaltres
no el trobaran en una gran superfície.
Més que res és que nosaltres
ens podem seure amb ells una estona,
la que ho convingui,
podem escoltar-los,
podem saber el que a ells els pot interessar,
no els pot interessar,
i sobretot, oferir-los uns mobles
que tindran una qualitat garantida
que jo crec que en un altre lloc no els hi donaran.
Doncs, Josep Anton,
gràcies per obrir les portes de casa vostra,
que vagi molt bé qui vulgui,
aquesta qualitat, aquest servei, aquest tu a tu,
pot venir aquí, a la Baixada Misericòrdia, número 16.
Josep Anton, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Em quedo amb aquesta imatge, Jolanda,
de la volta del circ, que ara vine a tocar-la.
Imatge magnificat.
Gràcies, Josep.
Gràcies al Josep Anton.
I molt ràpidament abandonem la Baixada Misericòrdia, número 16,
i anem cap al nou estadi.