La una del migdia i quatre minuts.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio
en directe des de la plaça de les Cols,
una plaça que tímidament fa cosa d'una hora,
es començava a omplir, ara de timidesa res,
una plaça en la que cada cop hi ha més persones
que s'apleguen als diferents bars,
però també aquí a les escales de la catedral.
Estem rebent els músics que han fet la seva entrada
fa una hora a les dotze del migdia pel portal del Roser
i que han arribat aquí a la plaça.
Acaben d'entrar ara mateix els gredellers als Borgons.
Aquest grup nascut l'any 1989,
moment en què l'oferta gredellera a Tarragona
es començava a diversificar.
Cadascun dels grups de músics s'aturen en aquest escenari
que hi ha davant, fan la interpretació d'una peça
i després es retiren també per compartir
com la resta de públic el concert vermut,
que hi haurà a partir, anava a dir a partir de la una,
però ja és la una, com sempre,
començarà a la una més que tocades,
mentre també es fa el repartiment del vermut.
Com anirà aquest repartiment?
El Josep Sunyer, que està a peu de plaça,
s'ha acostat aquí als Porxos, al carrer Merceria,
per parlar amb la gent que ja té tot disposat
i a punt per iniciar el repartiment quan sigui el moment.
Josep, jo no sé si has pogut arribar fins a aquest punt.
Doncs sí, sí, amb dificultats, però he pogut arribar fins aquí.
Quina rapidesa!
Sí, sí, ràpid, ràpid, eh?
És baixada, fa baixada, llavors s'hi arriba ràpid.
Estic veient ja el vermut, eh?
I mira, el Ricard Sant Joan, Sant Joan, Ricard, bon dia.
Sant Joan, em tinc mal.
Com t'he dit, a veure?
M'has dit Sant Joan.
Sant Joan ha passat.
Com anirà això, Ricard?
Quantes racions s'ha preparat?
Mira, hem preparat més de 500 racions de patates,
en realitat tenim com a 3 caixes
i d'olives també, unes 500-600 racions.
De vermut, em penso que no ens l'acabarem,
o sigui que no cal ni donar el número.
Vermut, veig que negre, blanc, com va això?
Home, el que surt més sempre és el negre, això està clar,
però tenim dels dos perquè a molta gent també li agrada el vermut blanc.
El més bo és el negre, pel meu gust.
El sistema és la cua, no?
S'han de fer cua a les tanges?
Sí, sí, el sistema més o menys com cada any, no?
Fer cua a demanar tanda com funciona.
Sí, fem cua i llavors el que potser enguany hem intentat organitzar
una miqueta diferent en el sentit que abans donàvem el vermut
just allà on hi ha els barrils
i ara ho servirem tot en una taula adjacent
i esperem que vagi una mica millor.
Hi ha gent que ja s'espera?
Sí, sí, hi ha gent que s'espera, no masses,
però sí que estan per aquí davant.
No, mirem, diuen que per sí,
que per l'altra banda que no estic veient jo,
més enllà, més amunt del carrer Marceria,
que sí, que ja hi ha cua considerable, no, Ricard?
Considerable, jo crec que, bueno,
sempre quan comencem, quan obrim la porta,
ens trobem que la cua passa ja del carrer Marceria
pràcticament fins a la, com se diu,
a la estada aquesta del Patriarca.
Doncs tranquils que hi haurà vermut per tothom, eh?
Que me n'hi vaig, me n'hi vaig cap allà a veure la cua, gràcies.
Vinga, fins ara.
Et sembla, Joanda, que va ser...
Ah, molt bé, perfecte.
Podríem parlar amb alguna d'aquestes moltíssimes persones
que s'esperen a la cua.
Com deia el Joan, vermut hi haurà per tothom.
Que no ens l'acabarem, ens comentava, no?
No, mira, hi tinc el primer, el primer de la cua.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Vostè és el primer, no?
Si no em pren el posto, sí.
Jo me l'hi prendré.
Jo me l'hi prendré.
No, no, si no agafen allà al costat de les escales.
Vostè que ha arribat, ha arribat molt d'hora,
ja fa estona que hi és aquí?
Però ja ha perdut tres quarts d'hora, ja.
Tres quarts d'hora?
Home, ha perdut, perdut.
No és fins després de la una que ha sigut el retorniment?
Ha de ser bo que hi ha permut, eh?
Eh?
Dic que ha de ser bo que hi ha permut.
Però és que per tradició veniu cada any, no?
No, és que no t'entenc.
Dic que veniu cada any per tradició.
Sí, és costum, és, és tradició.
Doncs que vagi bé, que el gaudeixi.
Igualment, igualment.
És el primer, eh?
El primer d'aquesta...
Sí, però, Josep, a mi em crida l'atenció que diu
fa tres quarts d'hora que m'espero.
Bé.
Però potser ha fet altres coses.
Perquè voldrà, lògicament, no?
Però potser ha fet altres coses.
Acaben d'acabar l'actuació els grellers dels Bordons.
Els Bordons.
Ara esperem que arribin a Pelacany els grellers de Tarragona.
Esperem, aquesta és la previsió dels Bordons.
També una de les colles antigues de la ciutat, de l'any 89.
Que va ser quan van començar.
Mira, la cua l'estic veient.
Fins on arriba, diries tu?
Gairebé a la plaça del Fòrum?
A la plaça del Fòrum, no, però gairebé, eh?
No, però gairebé.
Clar, jo deia, sembla mentida,
tot i que hi ha moltíssimes persones aquí a les escales
i a la plaça de les cols,
que tot i que hi ha molta gent,
hi ha molt de puesto, clar,
hi ha moltíssimes persones que esperen a agafar el vermut
i venir cap aquí i seure
i tranquil·lament, relaxadament,
escoltar aquest concert vermut, no?
Doncs sí, sí.
Hi ha moltíssima gent que ve fins aquí,
esperen, alguns agafen taula
i d'altres se'n van directament a la cua.
T'has fixat que quan hem arribat, que era d'hora,
ja hi havia qui estava segut a la taula,
esperant, doncs, aquest moment.
A veure, que hi ha un senyor per aquí.
Hola, bon dia.
Bon dia, noi.
Com estem?
Molt bé, xiqueta, aquí fent cua.
Porteu gaire estona o no?
Home, amb una mitjoreta.
Mitjoreta?
Però hem d'esperar que entri a totes les bandes
i jo suposo que llavors ja engegaran el vermutet.
Clar, quan comenci el concert.
Espereu el concert, no?
Espereu que arribi el concert.
Ara de seguida.
Que vagi bé, sort.
Molt bé, noi, merci.
Home, és que prendre el vermut de festa major
i això la cua, com deia aquest senyor,
també forma part de la tradició.
Aquest senyor està més o menys,
Jolanda, la meitat de la cua,
per darrere en teus cuants.
O sigui que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do la cua
que s'està fent aquí per prendre aquest vermut,
per dir-la, en teoria era per dir-la a una,
però com que s'ha allargat una mica
la sortida de sonadors i de músics,
doncs serà més tard, òbviament.
Clar, pensem que entren 19 bandes
i que cadascuna ejecuta una peça,
per breu que sigui.
Mai comença el concert vermut a la una,
això ja ho sabem.
I escolta, està bé que sigui així,
perquè així moltíssimes persones
que avui no tenen vacances,
no fan festa,
ja siguin estudiants o gent que treballa,
els hi dona temps d'arribar fins aquí.
De fet, veiem nois i noies
amb carpetes de la Universitat Rovira i Virgili,
veiem persones que van amb la cartera,
amb aspecte de venir de la feina,
i que bé, així també els donarà temps
de gaudir d'aquesta part de la festa.
Si comença, doncs, després de la una,
alguns comerciants que també potser
tancen portes a la una
i poden venir a gaudir d'aquest concert de festa major.
I també molts turistes,
et veig per aquí, n'estic jo ara, molts turistes.
Molts, sí.
I també he vist molts a la cua,
fent cua per prendre el vermut,
és a dir que també abans n'hi havia per dalt,
al davant de la catedral,
quan fèiem la col·lecció des de dalt,
i ara estan per aquí tots per aquí baix, eh?
Sí, van, van,
i som turistes, com hem pogut abans parlar,
italians, anglesos, alemanys,
hi ha una bona representació de turistes europeus
que trien probablement aquestes dates
per gaudir de la ciutat
i també de la ciutat en festes.
Queden cinc actuacions,
si no fallen les previsions,
cinc formacions que han de passar encara per aquí,
que han de pujar pel carrer Major,
que han de travessar el carrer,
el portal del Roser, perdó,
passar per carrer Caballaria,
de ben deixat de la plaça del Pallol,
i pujar per aquí fins a aquest punt,
de la plaça de les Cols, per actuar.
Ara els que escoltem són els pelacanyes,
Grellec i Tarragona.
Després arribaran els sonadors,
amb volar l'odre del camp de Tarragona també,
fins a completar aquestes 19 bandes incansables,
que al llarg d'aquesta tarda,
amb la primera tanda de lluïment del Seguici,
aquesta nit, demà al dematí a la tanda de lluïment,
també a primera hora del matí,
i naturalment a la tarda a la processó,
continuaran tocant i posant la banda sonora
a la festa major de la ciutat de Tarragona,
que com era d'esperar i com comentàvem ja,
a primera hora del matí,
del matí de Tarragona,
a Ràdio amb Jordi i Bertran,
una vegada de menys,
s'està agredent moltíssima participació.
Digues, Josep.
Atenció, escolta aquest so,
que ens en sembla molt esperat.
L'amperito roca.
I Déu-n'hi-do la quantitat de gent que comença a ballar,
deixen la cadira i ballen.
E yete-do la quantitat de gent que p Creo que Matista.
L'amperito rocaga.
L'amperito roca.
Fins demà!
Fins demà!
Juntament amb la banda, l'alegria d'en Posta.
Ens espera un concert extraordinari i magnífic, sens dubte.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segur!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Close.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Finali!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa monsieur duàers!
Fins demà!
Lo que no parl haassat!
com m'ho havies dit al vermut, d'aquí no són ajuntament,
amb la banda que encara han de veure, la banda d'Alegria d'en Posta,
que recordem va ser una de les bandes convidades l'any passat,
juntament amb la banda d'Arjona, si no recordo malament, de Navarra.
Sí, efectivament.
I també ho comentàvem abans, que s'ha canviat la disposició per aquest concert,
aquest escenari, el que s'instal·lava en un lateral de la plaça,
ha estat substituït per tot un grup de cadires que es posen en una banda de la plaça,
i un altre grup de cadires, un altre,
una l'ocuparà la banda sense nom de Sant Carles de la Ràpita,
l'altra l'Alegria d'en Posta, i al mig un petit escenari
perquè cadascuna de les formacions s'executin una peça.
Vaja, amb aquestes dues bandes de les Terres de l'Ebre,
esperem un concert magnífic, un concert de Santa Tecla,
que en la mesura del possible intentarem oferir als oients
en els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio,
que els acompanyarà, això sí, com cada dia, a dos quarts de dues,
en moment en què tornarem la connexió als estudis de l'Avinguda Roma,
perquè ens espera una nova edició de l'informatiu Tarragona Actualitat.
Méns allà de la festa, també es produeixen notícies
que no hem de perdre de vista aquí a Tarragona Ràdio.
On ets, Josep? T'he perdut, ara?
Doncs mire, he anat una mica més avall del carrer Major.
Ah, ara et veig, ara et veig com puixes pel carrer Major.
És que tinc interès en saber quantes bandes queden per darrere,
perquè en teoria són tres, però...
El que era l'ordre previst que nosaltres teníem s'ha variat una miqueta.
S'ha variat, eh?
Perquè aquests són...
Se n'han afegit, diria jo, eh?
Se n'han afegit alguna.
Que no estava prevista, sí, sí.
Jo no m'atreveixo a dir que probablement siguin els ministres
de la ciutat de Barcelona.
És una probabilitat força alta, eh?
Bé, ho confirmarem d'aquí uns moments.
S'espera també aquí el carrer Major, una altra de les bandes,
que veig des d'aquí, però no distingue...
Ara, ara ho sabrem, perquè el Josep pregunta immediatament
de quina banda es tracta, i ens ho podrà dir immediatament.
Doncs mira, els bordegaires d'Esplana, se'n diuen.
Com?
Els bordegaires d'Esplana.
No els que actuen ara, sinó els que estan a punt d'actuar aquí darrere,
abans d'aquests que actuen, o sigui, després d'aquests que actuen
en aquest moment, que tampoc estaven previstos.
No, aquests no els tenia jo previstos, però de seguida els preveiem
i els situem en la llista dels premulls.
Els ministres de la ciutat de Barcelona són els que estan actuant ara,
i, efectivament, ara serà el moment que entrin els esprebulls ministrés.
Després esperem que arribin els grallers de l'acord de Vilanova i la Geltrú
i, finalment, la banda, l'alegria d'en Costa.
Aquest és l'ordre previst, ja definitiu, si no, anem arrats.
Anem a fer un tom per les taules, perquè, com saps, gou bé,
hi ha persones que fa molta estona que estan aquí sentades.
Home, jo diria que t'acostessis, si és possible,
a una taula, després d'aquesta, que ocupen,
a banda d'aquesta que tens aquí, una que ocupen representants
de les bars Santa Tecla.
No, no, aquí, i si mira, tires una miqueta més cap a dins,
tenim aquí de les bars Santa Tecla.
Tu vés xerrant i vés fent ambient de festa.
Què tal, com està? Bon dia.
Molt bé, molt bon dia.
Escolti, quantes colles són, els que passen?
Vostè quantes diria que són?
Mana?
Quantes diria que són, vostè?
Perquè he portat el control, ja.
Com nosaltres.
Quantes n'he comptat, ja?
No n'he comptat, eh?
Sí, que n'he comptat fins a 10.
Unes 19 o 20.
19, 19.
19?
No, més, més, més perquè eren 19 previstes,
però se n'han afegit algunes, 20, 21.
Ah, molt bé, eh, molt bé.
Però encara en queda una que, sense menys de ningú,
que és de les bones, eh?
Sí?
La banda, l'alegria d'en Posta,
que es cantarà novament,
entrepada novament l'emperitó Roca.
Ah, molt bé, molt bé, que moltes gràcies.
Que la ballarà vostè.
Gràcies.
Que la ballarà, l'emperitó Roca.
La ballarà, l'emperitó Roca.
Ballarà vostè.
Sí, ballaré.
Ja m'agradaria.
Però ara vaig coix, fa un any que vaig coix.
Ens agradava molt ballar.
I ballàvem com a gent joves.
Molt, eh?
Ballàvem molt, eh?
Ja m'agradaria de ballar, ja.
Que heu deixit de la festa, eh?
Adéu.
Ens ha agradat la festa perquè som de Girona
i aquesta és la segona pàtria nostra.
de Tarragona, clar, que l'estimem molt i molt.
Ho celebro.
Uns gironins de festa grossa aquí a la ciutat de Tarragona.
Ara sí que la plaça fa una cara molt atapeïda.
La cua per prendre el vermut, déu-n'hi-do,
cada cop és més llarga.
Ja pràcticament està a la plaça del fòrum.
I aquí tenim una bona representació de les bars Santa Tecla
descansant després del retaule
i agafant forces pel seguir-sia aquesta tarda.
Jaume Guàs, ara es fa l'interessant i diu que no.
No, no, diu que no.
És com si fos un turista, però no, no.
Ja fa mal el vermut, eh, Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Que aprofiti, eh?
Sí, sí.
Que us avanceu el vermut o què?
Sí, no, és que no tenim esperos.
Els dotge han començat,
han anat a buscar la nostra botella d'Izaguirre
i han tirat de veta ja.
Esteu bé aquí, eh?
Sí, em fa una mica de sol, que ja convé.
Espero que no plogui.
Jo suposo que no plourà, eh?
De novos no se'n veuen gaire per dalt, eh?
Fic-se-t'hi.
No, no, però no plourà, no plourà.
Tranquils que no plourà.
Com ho ha fet per aconseguir taula?
Aquí dalt he vist que a les 12 ja eren aquí,
els primers a arribar a la plaça, eh?
Mira, em diu la Yolanda, que està allà dalt,
mira, veus aquest barret d'aquí dalt?
Em diu que us ha vist arribar a les 12, eh?
Us ha apuntat a la llista, eh?
Molt bé, Yolanda, som puntuals sempre, som puntuals.
Que acabo, diu, que vagi bé.
Molt bé, gràcies.
Bon profit, eh?
Vinga, i qualsevol.
Me'n dones una mica, me'n dones una mica?
I tant, què vols?
Per això, mira, això, que t'ha frita seca.
Com se n'aprofita, com se n'aprofita.
Gràcies, eh?
Adéu, adéu.
Vinga, adéu.
Tens raó, Josep, eh?
Vé, bé, entre la gana, eh?
Mirant aquí...
Que l'hem esmorzat avui, escolta'm.
La cosa va de valent, eh?
Ara jo diria que sí, eh?
Són els espremulls ministers.
Efectivament.
I després hi ha els gaudellers de la Corda,
Vilanova i la Geltrú,
i finalment la banda, l'alegria d'en Posta.
Que en vaig a veure si els intercepto
i podem escoltar l'emparita roca des de...
Doncs sí, des del començament, no?
Sí, sí, baixarem pel carrer major.
Vèiem com sonen aquesta formació
que arriba de Barcelona,
tots vestits de blanc.
Escoltem aquest son.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Coupes.
Aplaudiments per aquesta formació.
Joset, ara entraran aquí a la plaça...
Crec que els grellers de l'acord de Vilanova i de Geltrú...
Efectivament, la penúltima banda.
Que percebiran efectivament la banda de la grida en posta.
De tota manera, deixem-ho confirmar-t'ho.
De moment no podem fer aquesta confirmació.
Ara sí.
Les de Vilanova i la Geltrú arriben a aquesta banda,
la plaça, la penúltima.
Per tant, entenem que gairebé, com cada any,
tot just en el final del matí de Tarragona Ràdio,
podrem escoltar els primers compassos del concert Bermud,
que si vostès, doncs, després no tenen res a fer,
jo diria i els recomanaria que s'acostessin a la plaça.
Hi ha molta gent, però sempre es troba un forat i un raconet
per gaudir de la festa i per gaudir d'aquest migdia
en què el sol, al final, s'ha imposat als núvols.
No sabem què passarà a la tarda,
no sabem què passarà a la nit ni què passarà demà,
però ara, de moment, tenim un sol magnífic
a la ciutat de Tarragona.
A poc dir que la peça és la marxa dels gegants de Lleida
i molt parlament siguin l'estrangers de l'acord
de Vilanova i Geltrú,
perquè tan sols ens queda pel darrere,
a la banda, l'alegria d'en Posta.
A la banda, l'alegria d'en Posta.
A la banda, l'alegria d'en Posta.
A la banda, l'alegria d'en Posta.
S'incorporen ara, a banda dels músics molt joves que surten d'escola,
avui probablement no s'han quedat a dinar a l'escola
i també volen gaudir d'aquesta estona de festa.
Ja hem sentit algunes veus,
de home, hauria de ser festa, la vigília...
En fi, és un altre dels clàssics
que surten per aquesta època de l'any.
Josep, abans que comenci la banda, l'alegria d'en Posta,
la corda Vilanova i la Geltrú
interpretaran una altra peça.
Justets, justets, escoltarem l'alegria d'en Posta.
Espera, que hi ha una senyora que em va fer una pregunta,
no sé què d'alguna, ara.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Digui'm, és que estic en directe, però què vol?
Perdó.
Digui'm, digui'm.
A veure, quantes n'hi ha i quantes no queden?
Doncs miri, n'hi ha una vintena llarga, 21 a 22,
i queda aquesta i la que ve per aquí,
que és la banda, l'alegria d'en Posta.
És que l'hi he fotografiat en totes
i he fet unica de vídeo per a veure si em queda bateria.
Quanta bateria li queda?
Li queda molta?
No ho sé, no ho sé, ara també m'ho ha dit.
Ja veurà com segur que arriba, eh?
Sí, gràcies.
De res, i ara?
Ja diem que la ràdio al servei del ciutadà, mai millor.
I tant, i tant.
És que m'interceptava.
No, no, clar, escolta,
és que et veuen amb el micròfon i els papers
i tenen claríssim que tens tota la informació.
A veure, Joanda, que crec que encara ens queda una formació
abans de la banda l'alegria d'en Posta
i que intentarem també averiguar qui són els que encara queden per actuar.
Doncs ens sabria molt de greu no poder oferir
aquesta emperitó roca en directe.
la primera emperitó roca que tocaria l'alegria d'en Posta
aquí al concert vermut.
Les mires estan asseixant ara mateix la banda de l'alegria d'en Posta
i els que esperen per sortir,
els que esperen són els graniers de la Corte de Vilanova i la Geltrú.
Aquesta sí que és la colla que està esperant per sortir
i que d'aquí a poc estem a poder-ho sentir aquí a plaça.
Els que han actuat, els que s'han precedits
són els espremulls ministrés.
La banda de l'alegria d'en Posta,
que és una de les més veteranes
i que estan aquí asseixant ja per poder entrar a plaça.
A veure què ens expliquen, si es volen explicar alguna cosa.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, molt bé.
Sou la banda de l'alegria d'en Posta.
La banda de l'alegria d'en Posta.
Una de les més veteranes, diguem-ne.
Disculpe'l, si podies preguntar si tenen un càlcul aproximat
de quantes vegades arriben a tocar l'emperitó roca
en la seva estada a Tarragona?
Vostè sap que quants cops han actuat aquí a Tarragona?
No, no, quantes vegades toquen a la festa l'emperitó roca?
Bueno, que quasi, ahir vam estar tot el dia toquen l'emperitó roca.
Només volen això.
L'any passat vau fer la formació, la banda convidada, no?, de la festa.
Sí, sí, l'any passat vam...
Llontament amb la banda d'Arjona de Navarra.
Sí, l'any passat.
No, l'altre any allà.
El 2005, no?
La de Navarra, 2005 o 2004, m'apareix.
Què interpretareu ara? Una pregunta tonta.
Ara, pues, no ho sé.
Quatre passadobles aquí.
L'emperitó, on fareu l'emperitó?
No, segur que no.
I allà sí, a la plaça d'Escol, sí?
Bueno, si mos ho demanen, potser sí.
Os ho demanaran.
Segur que sí demanaran, eh?
Segurament.
Que vagi bé.
Eh, gràcies.
Deu ser difícil, eh, saber quantes vegades diàriament,
durant els dies de festa, es toquen l'emperitó roca.
Això és gairebé un càlcul impossible.
Moltíssimes, moltíssimes, i ja la tenim més que a pressa, em sembla, a mi, eh?
Quina llàstima, Josep, eh?
No podrem donar en directe l'inici del concert com altres anys.
Vull dir que podrem fer...
Lògicament, d'aquí quatre minuts escassos,
els nostres companys de serveis informatius hauran d'informar els oients
de l'actualitat del matí, que també passa per les festes, esclar.
Mira, ara sortiran els gallers de la corda Vilanova i l'Ajaltrui,
tot seguit, la banda.
Doncs anem a escoltar-los.
Si tenim sort, podrem escoltar l'inici de la banda,
la grida en posta, amb sort, una mica de sort.
Ara us deixo amb els gallers de la corda Vilanova.
A l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui.
A l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui.
A l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui.
A l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui, a l'Ajaltrui
plaça de les Cols.
No s'acaba aquí perquè ja saben que al llarg de tot el cap de setmana
la festa també se sentirà a través de la ràdio de la ciutat.
Aquesta tarda amb la tanda d'alluïment del seguici.
Demà al dematí, naturalment, hi ha també Tarragona Ràdio
des de primera hora, serà amb l'anada ofici al seguici popular,
amb l'ofici que retransmetrem en directe amb els goig de la Santa.
La tanda d'alluïment a la plaça de la Font,
la Diada Castellera de Santa Tecla,
i ja a la tarda, a partir de les 7 de la tarda,
la retransmissió en directe de la processó
i de l'entrada del braç a la catedral.
Amb aquest sou els deixem desitjant-los una molt bona festa major,
un bon cap de setmana,
i deixant-los en companyia dels serveis informatius de Tarragona Ràdio.
Al llarg del matí els hem acompanyat en Lluís Coma,
Joan Maria Bertran, a la part tècnica,
en Josep Sunyer, en Rosó,
Arimany, que ens ha donat un cop de mà en la producció,
i que els parla, Iolanda García.
Que vagi de gust al vermut,
ens retrobem el proper dilluns al matí de Tarragona Ràdio,
i al llarg de tot el cap de setmana,
amb la resta de companys gaudint de la festa major.
Adéu-siau.