Les 10 del matí i 13 minuts.
Ara us ho dèiem en el sumari.
L'actualitat política de la setmana que comença
passa obligatoriament per la campanya,
pels últims dies de la campanya del referèndum
de l'Estatut de Catalunya.
Un projecte, una proposta d'Estatut
que votarem els catalans el proper diumenge 18 de juny.
Aquests dies, doncs, aquesta setmana que avui comença,
el matí de Tarragona Ràdio entrevistarem els diputats
per Tarragona al Parlament de Catalunya
per conèixer justament el posicionament,
les postures a favor del sí o del no de cada formació política.
Avui comencem aquesta tanda d'entrevistes
amb la senyora Dolors Comas,
que és diputada d'Iniciativa per Catalunya Verge,
diputada per Tarragona aquí al Parlament de Catalunya.
Senyora Comas, bon dia.
Hola, bon dia.
Estem ja a la recta final de la campanya.
S'han visualitzat aquests dies les postures a favor del sí i del no.
La seva formació política, des del principi,
ha estat molt clara a favor del sí.
Amb quins arguments, els més importants a favor del sí?
Doncs aquest estatut representa un pas endavant respecte a l'actual.
És a dir, votant que sí, no solament no perdrem res,
sinó que guanyem molt.
En quin sentit?
És un estatut que, des del punt de vista nacional,
doncs avança molt.
no només perquè hi ha un reconeixement de Catalunya com a nació,
sinó, posem per cas,
el català s'equipara jurídicament al castellà.
Totes les persones que visquin a Catalunya
no solament tenen el dret de conèixer el català,
sinó també el deure del seu coneixement.
És un estatut molt avançat socialment,
perquè incorpora tota una sèrie de drets de ciutadania
i també l'obligació del govern de fer polítiques
de cara a garantir-los els principis rectors
i consolida, jo diria que consolida,
les dimensions bàsiques de l'estat del benestar.
És un estatut que incorpora més competències
i estan millor definides de cara a evitar interferències
dels governs de Madrid,
que és l'experiència que hem tingut en els darrers anys
i que va ser una de les motivacions importants
a l'hora de reformar l'estatut,
que inicia una descentralització del poder judicial,
i això és importantíssim,
és a dir, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
serà l'última instància judicial
on es presentin els recursos,
no caldrà anar al Tribunal Suprem,
que modifica i enforteix,
és a dir, modifica el caràcter de les relacions
a Catalunya amb Espanya i Catalunya amb la Unió Europea,
donant més pes a Catalunya
i que implicarà millor finançament.
Per tant, més competències, més recursos
i tota una sèrie d'avenços
des del punt de vista del sistema judicial,
des del punt de vista de les relacions a Catalunya amb Espanya,
des del punt de vista nacional,
ens sembla arguments suficients per votar que sí.
També li vull dir una altra cosa.
que haguem volgut més? Sí.
Que haguem volgut més nosaltres com a iniciativa avers?
Sí.
Que ens agradava més l'Estatut del 30 de setembre?
Sí.
També li vull dir que ens agradava més
el que com a iniciativa avers proposàvem d'Estatut
que implicava ja una aposta,
no una aposta decidida,
sinó la implementació pràcticament
d'una lògica federal,
d'un estat federal.
Però, lògicament, un estatut
implica tota una sèrie de negociacions,
implica consensos,
que vol dir que tots hem hagut de posar de la nostra part
per poder, diguéssim, arribar a consensos
i, per tant, insisteixo,
ens haguera agradat arribar més,
però aquest estatut que votarem el 18 de juny
és molt, diguéssim, representa un avenç important,
representarà el major percentatge d'autogovern
que ha tingut Catalunya mai
i, per tant, nosaltres considerem molt positiu
i recomanem el sí molt clarament.
Ara que citava la proposta aprovada pel Parlament
el 30 de setembre,
la proposta aprovada pel gairebé el 90%
dels diputats del Parlament de Catalunya,
entre els quals hi ha vostè mateixa,
què s'ha perdut, doncs, respecte al 30 de setembre?
Perquè reconeix que a iniciativa li agradava més
aquella proposta el 30 de setembre
que la que va referent d'un.
Què considera que s'ha perdut?
Que és especialment de pes
i que no s'ha pogut aconseguir en les negociacions amb l'Estat.
Miri, doncs, jo què sé,
la definició de nació,
que l'havien posat al primer article,
doncs ara està en el preàmbul,
encara que vull dir que
tots pensàvem que aquest era un element
que simbòlicament
doncs era molt difícil de mantenir
i fixem-nos que estan en el preàmbul,
vol dir que ha estat votat pel Congrés de Diputats
i que també ho votarem en el referèndum.
s'han modificat alguns aspectes de finançament,
hi ha algunes competències que no s'han pogut definir bé
com el tema dels aeroports,
però, bàsicament,
l'Estatut que arriba al referèndum
és més semblant del que vam aprovar
al Parlament de Catalunya
que el que ha passat en anteriors ocasions.
En tot cas,
jo el que vull dir és que
segurament es va produir una situació
que la gent va valorar molt
el 30 de setembre,
que és la unitat de les forces polítiques catalanes
que no entrava al PP,
com que ja tots comptàvem que el PP
no hi entraria en aquesta qüestió,
ja no ens estranyava.
i potser no hem sabut explicar bé
i això ha provocat una certa frustració
o un cert descensís entre la població
que aquest Estatut
que aprovàvem el 30 de setembre
s'havia de negociar a Madrid,
perquè l'Estatut
és un pacte entre els catalans,
però és un pacte amb l'Estat,
modifica el poder de l'Estat,
ens dona més poder
a la Generalitat de Catalunya
i això s'havia de negociar a Madrid.
Nosaltres sempre això ho vam dir,
però hi havia altres forces polítiques
que al mateix temps que negociaven
també dèiem cap retallada
i això amb una negociació és impossible.
És impossible.
Per tant, com a fruit d'aquesta negociació,
ara tenim el text
que és el que arriba el 18 de juny,
però en tot cas,
torno a insistir,
és un text que si el comparem
amb l'Estatut que tenim ara
representa avenços molt i molt importants.
Si vol, després,
podem detallar una mica què és concret.
Parlem de qüestions concretes,
com per exemple el tema del finançament,
perquè aquí els partiders,
els partiders, el no,
diuen coses completament diferents
respecte al model actual,
que sigui es canvia o no es canvia gaire.
Quines millores creu,
vostè creu el seu partit,
la seva formació política iniciativa
per Catalunya Verge,
incorpora en matèria de finançament
el nou estatut, el del 2006?
Sí que és un canvi de model.
No és una mica més del que tenim.
És un canvi de model
que implicarà més recursos,
sens dubte.
El que passa és que és molt difícil
avaluar quants.
És a dir,
jo li mentiria,
si li digués,
podem avaluar quants.
En primer lloc,
implica més recursos
pel fet que Catalunya
participa en més proporció
en tota una sèrie d'impostos.
Per exemple,
amb l'IRPF
es passa del 30% al 50%.
Amb l'IVA
es passa del 35% al 50%.
En impostos especials
es passa del 40% al 58%.
Hi ha tota una sèrie d'impostos
que es tindrà al 100%,
com el de successions,
posem per cas.
Ara no farem tota la llista.
Per tant,
més participació.
En segon lloc,
tindrem agència tributària pròpia
i dintre de dos anys
es farà un consorci
amb l'agència estatal
de manera que els ciutadans
a Catalunya
no és que hi hagi dues agències,
n'hi haurà una sola
o una finestreta única.
Tercer lloc,
i aquest és un element important
del canvi de model,
els mecanismes de solidaritat,
és a dir,
les aportacions
que com a comunitat
podríem dir
de les més riques d'Espanya
fem en aquelles
que tenen menys recursos,
això es modifica.
En quin sentit?
En primer lloc,
es diu que
allò que ve de Catalunya
al sistema d'anivellament
ha d'anar exclusivament
per sanitat,
educació o benestar,
no per carreteres.
per exemple,
i sobretot,
i això és molt important,
que un cop s'hagi aportat
no es pot trencar
l'ordre
de comunitats autònomes,
és a dir,
el que s'ha dit tècnicament
al principi d'ordinalitat,
és a dir,
que aquelles comunitats autònomes
que porten més
es quedin per darrere
de les que reben.
I això sí que és un canvi
de model
perquè implica,
evidentment,
més transparència,
implica saber
què és el que donem
i per què,
implica transparència
de tots els mecanismes fiscals
de les comunitats autònomes
i un element important
també del canvi de model.
És a dir,
les aportacions també es faran
en funció
de l'esforç fiscal.
És a dir,
no pot ser,
i això ho estableix l'Estatut,
de fet,
que si nosaltres,
com a catalans,
paguem més impostos,
doncs haguem de donar
a aquells que facin
menys esforç fiscal.
per tant,
amb esforç fiscal
equivalent.
És fals
que siguem insolidaris,
això ho utilitzen molt
el Partit Popular
contra Catalunya.
Els catalans
volem seguir
sent solidaris,
però volem saber
què paguem,
per què,
i amb total transparència.
Per tant,
li he dit
tota una...
Ah,
i una altra qüestió
molt important,
també l'Estatut estableix
que,
ja que parlem
de finançament,
que en els propers
set anys,
les despeses d'inversió
que farà l'Estat
a Catalunya
seran equivalent
al pes de Catalunya
en el Producte Interior Brut.
Això,
tècnicament,
bueno,
és una mica complicat,
però més o menys
ve a ser
d'un 18,5%.
Fixem-nos
que en els darrers anys
l'Estat havia invertit
a Catalunya
un promig del 12%,
que seria d'un 10
si traiem
les obres de l'AVE,
i que el pes
de la població
en el conjunt
de l'Estat
és d'un 16%.
Per tant,
aquest dèficit
d'inversió
que hi ha hagut
fins ara
s'equilibrarà
amb els propers
set anys
i això representarà,
això sí que ho puc quantificar,
una aportació
pràcticament
de 7.300 milions
d'euros
amb els propers
set anys
adicionals.
D'altra banda,
el nou Estatut,
senyora Comas,
incorpora un capítol
de drets
en què vostès
han fet
una especial
incidència.
L'han volgut remarcar molt.
Per què?
Per quines raons?
Bé,
incorpora un títol
de drets
efectivament
en què si no
haguera sigut
per la insistència
d'iniciativa
vers
possiblement
no hi seria
encara que
finalment
tots els grups
polítics
li han donat
suport
excepte que
Convergència i Unió
no el va aprovar
a favor
en el Parlament
i el Partit Popular
s'hi ha mostrat
clarament en contra
però Convergència i Unió
no n'ha fet qüestió
després per aprovar
l'Estatut.
Què incorpora aquest capítol?
La definició
de tota una sèrie
de drets
nous drets
a ciutadania
21 en total
que implica
per altra banda
la definició
d'aquests drets
drets
per exemple
de la igualtat
entre homes i dones
o el dret
a un medi ambient
en condicions
o el dret
a l'accés
a les noves tecnologies
de la informació
i la comunicació
per tant
doncs drets
fixem-nos
que incorporen
demandes emergents
de la societat
catalana
que tenen
a més a més
en el mateix títol
tot un altre partit
que són
els principis rectors
que són
quines són
les actuacions
polítiques
que han de fer
els futurs governs
del color que siguin
és igual
de cara
a fer efectius
aquests drets
per tant
aquest és un estatut
que
ai
un títol
que fa de l'Estatut
que sigui socialment avançat
que ens situï
a més a més
en el que és
la dinàmica
de la societat catalana
d'aquest moment
que fa
a més a més
que la societat catalana
està
d'alguna manera
situant-se
amb els principals reptes
del segle XXI
que fa que l'Estatut
parli de les persones
també en aquests drets
es parla
de quins són
aquells col·lectius
més vulnerables
que requereixen
accions positives
com pot ser
la gent gran
com poden ser
els discapacitats
com pot ser
la gent jove
etcètera
i per tant
nosaltres considerem
que
és un títol
molt important
és aquest
com a sentit
alguns dirigents
d'iniciativa
per Catalunya
és aquest un estatut
una proposta
d'estatut d'esquerres
o el consideren
vostès d'esquerres?
No
és un estatut
que evidentment
ha sigut
consensuat
per diferents
grups
i potser
s'ha entès malament
nosaltres el que estem dient
si ets d'esquerres
si ets ecologista
si ets catalanista
vota aquest estatut
que la gent d'esquerres
ha de votar
que sí
clar
lògicament
no és un estatut d'esquerres
és un estatut
que pot aplicar
qualsevol govern
a Catalunya
lògicament
doncs els matisos
aleshores seran diferents
però les persones
d'esquerres
se'n s'hi sentin còmodes
per què?
perquè aquest estatut
com deia abans
a través d'aquest capítol
de drets i deures
però també a través
de les competències
el que fa és consolidar
un estat del benestar
que en definitiva
la societat catalana
demanda
en quin sentit
consolidar l'estat del benestar
per aquests drets
que he dit
però també perquè
tindrem més competències
per aplicar millor
les polítiques
relacionades
amb sanitat
per exemple
o amb serveis socials
o amb educació
i per tant
doncs
en aquest sentit
lògicament
des de l'esquerra
ens hi sentim còmodes
en competències
per destacar-ne algunes
podríem destacar
com especialment
un salt qualitatiu
temes de poder judicial
o temes d'immigració
per posar-ne
un parell d'exemples
per dir competències noves
doncs sí
tot el que implica
immigració
el que implica
per exemple
la gestió
de
les competències noves
amb Renfe
amb allò
que afecta Catalunya
per tant
rodalies i regionals
per tant
totes aquestes persones
que
en la nostra demarcació
mateix
viatgen
que si van cap a Tortosa
o van cap a Barcelona
etcètera
la capacitat
de posar els horaris
la freqüència de trens
la tindrem nosaltres
ara no
o per exemple
competències noves
amb inspecció
de treball
importantíssim
bé
tot el tema
del poder judicial
no és que siguin competències noves
perquè és
descentralització
del poder judicial
això no afecta
la Generalitat de Catalunya
però sí que la Generalitat
de Catalunya
tindrà més competències
amb el que fa referència
a tota la dimensió material
del poder judicial
per tant
doncs
amb tota la dinàmica
tot el que és personal
tot el que és
instal·lacions
etcètera
seran competències
amplien les competències
de la Generalitat
de Catalunya
i un aspecte
molt important
amb el tema
de competències
no solament
en tindrem més
que en tindrem més
sinó que
aquelles que tenim
ara
en el nou estatut
en l'estatut
vigent
el que fa el nou
és especificar-les
molt
diferencial
que són
exclusives
compartides
i executives
és a dir
quines són
les exclusives
de la Generalitat
de Catalunya
que vol dir
l'estat
aquí no hi pot entrar
en absolut
per tant
delimitar-les
això
és bàsic
en segon lloc
les compartides
que són aquelles
que l'estat
fa una llei de bases
i després
a Catalunya
doncs
bueno
això
s'ha d'ampliar
i les executives
que és quan
la titularitat
és de l'estat
i la Generalitat
té
la competència
doncs
això
de la gestió
diguéssim
que és el cas
per exemple
de ports
aeroports
etcètera
aleshores
per què dic
que és important
doncs
perquè
a més a més
de fer aquesta tipologia
el que es fa
és detallar
d'una manera
pormenoritzada
les competències
l'actual estatut
què ens diu
per exemple
doncs la Generalitat
de Catalunya
té competències
en comerç
o té competències
en turisme
té competències
en assistència social
o en sanitat
però no especifica
i el no especificar
això ha implicat
que
en el cas
dels diferents
governs de Madrid
a l'hora de fer lleis
o a l'hora de fer polítiques
han anat
invadint
les nostres competències
les han anat
laminant
les han anat
aprimant
com diem
de vegades
i per això
en aquest sentit
fer l'estatut
ja si més no
només per fixar
les nostres competències
ja
ho justificaria
quin seria un bon resultat
per iniciativa
per Catalunya-Barsal
el proper diumenge?
doncs que hi hagués
una participació
elevada
això serà difícil?
bé
en tot cas
depèn dels ciutadans
si en aquests dies
que queden encara
de campanya
doncs intentarem
fer el màxim
per convèncer la gent
que vagi a votar
perquè
un estatut
no ho resol tot
és a dir
un estatut
com deia abans
és una negociació
ha sigut una negociació
a Catalunya
ha sigut una negociació
a Madrid
que després
per fer-ne el desplegament
implicarà
continuar negociant
a Catalunya
implicarà
continuar negociant
a Madrid
i per tant
com més
forts
siguem
com més suport
de la ciutadania
tingui
més força
tindran els polítics
després
per fer aquesta negociació
per tant
que la gent
que es convenci
que el seu vot
és important
i per tant
una participació
el més elevada possible
és important
que ningú pensi
que aquest estatut
no va amb ells
jo diria
que l'estatut
del 79
l'estatut
del segle passat
va ser el que
va fer possible
la recuperació
de les institucions
de Catalunya
la recuperació
de les institucions
democràtiques
aquest estatut
l'estatut
del 2006
és l'estatut
de la gent
és l'estatut
que el tenir
més competències
més recursos
i aquella definició
de drets
per exemple
té a veure
amb tenir
més capacitat
per part
de la Generalitat
de resoldre
les qüestions
que afecten
a la vida
de la gent
les llistes
d'espera
en sanitat
els problemes
de les pensions
baixes
les qüestions
de la mobilitat
i del trànsit
i dels desplaçaments
l'estatut parla
d'aquestes coses
per tant
que no es pensi
la gent
que l'estatut
no va
amb ells
va i molt
i per tant
insistirem
molt en la participació
i evidentment
esperem que els sis
guanyin
per golejada
i això
em sembla
que les enquestes
ja estan indicant
que ens estem
acostant
amb una golejada
molt important
doncs
amb aquestes
previsions
ens quedem
senyora Dolors Comas
diputada d'Iniciativa
per Catalunya
vers el Parlament
de Catalunya
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la cinturió
de Tarragona Ràdio
i explicar-nos
justament
els arguments
de la seva formació
política
a favor del sí
en aquest cas
de cara al referèndum
de l'estatut
del proper diumenge
moltes gràcies
i bon final de campanya
gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
adeu-sia