Dos minuts i mig, tres quarts d'una del migdia,
obrim aquest temps que cada divendres
dediquem a parlar de temes relacionats
amb els esports de natura, aventura,
diferents activitats que els proporcionem
i diferents personatges,
persones que tenen molt a veure amb aquest àmbit
que en visiten els divendres en aquest espai
que fem en col·laboració amb Neil Travel.
Avui tenim a l'altre costat del fil telefònic
Toni Arbonés.
És escalador, des de fa un parell d'anys també fa atletisme.
Tenim entès que aquest acte de setmana té una cursa,
ara en parlarem,
i regenta, junt amb la seva parella al refugi,
i diria que en Bonet de Ciurana,
i amb els seus pares també al càmping rural de Ciurana.
Jo no sé quins aires bufen per la muntanya,
però ell segur que ens ho pot dir.
Toni, molt bon dia.
Hola, què tal?
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Primer que tot, quin dia teniu a Ciurana avui?
Home, avui fa una miqueta de ventet,
però encara fa bastanta calor, eh?
Sí, no?
Sí.
El dius que allà que pujarem a Ciurana, que farà fresqueta, no?
Bé, avui una mica millor,
perquè l'última setmana ha sigut terrible, eh?
I quants graus podíeu estar aquí a Ciurana?
Bé, a Ciurana hem arribat als 30-31 graus.
Que és unidor, eh, allà.
Encara.
Encara no és a la Ribera d'Ebre,
perquè un dia se'm va acudir d'anar a la Ribera d'Ebre
a entrenar, i estàvem a 37 graus.
Per ara, a l'estiu, entrenes?
Home, ara és una època que val la pena fer un manteniment, no?
Jo dic, home, la tardor, la primavera...
Clar, però quan aquests nivells que estàs tu s'ha d'aprofitar tot, no?
No s'ha d'aprofitar tot l'any.
De totes maneres, la mirada que tu et dóna,
malgrat la temperatura, la calor,
aquesta és una zona molt atractiva
per a les persones que s'estima la muntanya,
per a les persones que els agrada la pràctica de l'escalada.
I jo tinc entès que aquí a Ciurana ve gent de tot el món.
Sí, sí, sí.
Bueno, és una zona molt reconeguda
dintre de l'àmbit de la muntanya
i, bueno, tot l'any rebem visites d'escaladors d'arreu, no?
Bueno, ara hi ha uns finlandesos i poca cosa més, eh?
Jo tinc entès que van molts japonesos també a fer escalar d'aquí.
Sí, els japonesos venen més aviat a l'època bona, eh?
Al novembre...
És que l'escalada d'alta dificultat
depèn molt també de les condicions ambientals.
Llavors, la adherència que hi ha,
doncs podem pujar per vies d'escalada
molt més difícils que quan fa calor.
Són escalades ja d'un nivell elevat, com bé deies,
en els últims anys ja ha augmentat moltíssim, no?,
el gust per aquesta pràctica.
Sí, sí, sí, ho hem notat, eh?
De fet, jo crec que l'escalada,
sense ser un esport de grans masses,
cada any capta més adeptes.
I nosaltres tenim una mica d'estadística
de la gent que arriba a passar per aquí a Ciurana.
I jo he comptabilitzat quasi bé,
podríem dir,
no sempre són escaladors diferents,
però ens visiten uns 20.000 escaladors.
És un nombre elevadíssim.
Vaja, a mi m'han dit els experts
que és que aquí a Ciurana
fins i tot compteu
amb una de les vies més dificultoses del món
en aquest sentit, que és la Rambla.
Sí, bé, de fet,
n'hi ha dues només de vies d'aquesta dificultat
en tot el món.
Una a França
i una altra aquí a Ciurana.
El que passa és que són comptats,
els escaladors que intenten pujar-s'hi.
Què fa que sigui tan dificultosa,
que la fa tan atractiva?
Bé, el barranc de Fontescaldes,
on està emplaçada aquesta via,
és un barranc que és espectacular,
perquè totes les pedres
perden la verticalitat,
o sigui, són més desplomades,
tiren totes enrere.
Llavors, aquestes vies,
a part de mantindre un desplom
mantingut d'uns 40 metres,
a dalt de tot hi ha molt poques preses.
I el que fa és que arribi a dalt
cansat i poca presa
i, bueno, la dificultat es dispara.
I a quina és la...
Quan la vas fer per última vegada?
No, jo l'he intentat,
però no he aconseguit encadenar-la tota, no?
I, bueno, i de fet,
només hi ha el Ramon Julià,
un noi de Manlleu,
que ha aconseguit fer-la,
però, bueno, jo crec que aquest any
hi haurà dues o tres ascensions segures, eh?
És un repte, doncs,
pel món dels escaladors, aquesta pared.
Bueno, això és per l'élite mundial.
Home, ja m'ho imagino.
No saps, aquelles vies ferradetes,
senzilletes, que ja no, no, eh?
També n'hi ha, eh?
També n'hi ha, eh?
També n'hi ha, eh?
També n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha.
Per la gent que es vulgui introduir,
també és un bon lloc, Siurana?
O tots són parets d'aquestes espectaculars?
Sí, sí, és la novetat de Siurana, no?
Que abans estava reservat només per uns quants.
I ara comptem ja amb moltes vies d'escalada
de tots els nivells
que fan que sigui més fàcil l'iniciació a l'escalada.
Hi ha moltes vies equipades aquí, a Siurana.
Sí, crec que ara ja passem a les 800, eh?
O sigui, que hi ha molta activitat.
Perquè ara el col·lectiu d'escaladors
que s'ha establert a la zona
ha crescut molt.
I ja no és com abans,
que érem quatre arroplegats.
Sinó que, per exemple,
a Cornudella
crec que en viuen
vora els 50 escaladors, ara.
És que, clar, és el que dèiem.
Això està agafant,
no sé si va ser la pel·lícula d'Spiderman
en el seu dia o què,
però, escolta,
això està agafant un atractiu
molt particular per tothom.
Ja t'agradaria a tu, eh?
Ser com a Spiderman.
Sí, no, no.
A vegades ja m'ho diuen.
Que sembla l'home aranya.
Sí, és l'home aranya.
Com te pots agafar aquí?
I no.
Home, el que passa que
l'esport de l'escalada
té poques satisfaccions, de fet.
Per què ho dius, això, Toni?
Ens tenim que esforçar molt
per pujar per aquestes parets.
I també pensa que quan arribes dalt,
home, tu has passat bé,
però és més quan has baixat
i dius, ostres, que xulo, no?
Perquè quan estàs escavant,
realment estàs tan concentrat
que, home, és molt físic, molt mental,
és una activitat molt complexa.
No només es tracta de tindre
molta força als dits o als braços
o tindre tècnica a les cames
o equilibri,
sinó que també a vegades
a nivell psicològic
es torna molt complexa.
A mi em dóna la sensació
que el gaudi, com tu bé deies,
ve després,
que mentre estàs intentant assolir
aquella fita,
penses en la dificultat que té
i no gaudeixes en el sentit
que algú pot pensar.
És després, no?,
quan realment tens la satisfacció.
Bé, hi ha moments,
hi ha moments,
perquè hi ha vies d'escalada
que mentre estàs pujant
no et dones gaire compte
on estàs,
perquè és bastant concentrat
que només veus el metre
que tens davant
i el metre que tens
per sota els peus.
I, en canvi,
hi ha vies
que si tens unes bones preses
que et deixen respirar
i observes per on estàs pujant
i t'ho prens amb més calma,
home,
tot té el seu encant,
no?,
però realment
l'escalada
és una activitat
que enganxa molt,
que és superadictiva,
quasi bé tant com anar a córrer,
perquè quan et comences a trobar bé,
comences a veure
que puges
i que puges amb facilitat
i que et mous
per la vertical,
doncs té el seu encant.
Fixa't que
jo no he practicat mai escalada,
però,
tot i que sembla estrany,
és dels esports
que agrada veure.
I més per la televisió,
que tens aquelles càmeres
que van enfocant
tota l'evolució
de l'escalador,
és magnífic.
Tens enveja,
perquè dius,
tant de bo,
que pogués assolir
aquesta pràctica.
No és una qüestió
que ens agradi parlar-ne,
perquè creiem que es fa un gran massa.
Ens agrada parlar sempre
de prevenció
i per això
des d'aquest espai
sempre recomanem
iniciar-se
en aquest tipus d'esports
amb professionals,
amb totes les mesures
de seguretat.
No és un esport insegur,
com sembla.
No, no, no.
Jo diria que és dels més segurs,
no?
Sí, gens ni mica,
perquè, mira,
dintre de les activitats
que es fan a la muntanya,
l'espoleologia,
el muntanyisme,
el barranquisme,
les vies ferrates,
l'escalada,
l'escalada esportiva,
és el que té
l'índex d'accident més baix.
Això és degut
a que quan s'escala,
si es fan bé
les tres o quatre coses
que s'han de fer bé,
és que és gairebé impossible
que hi hagi accidents.
És una activitat
que dius
això és per bojos,
però no és així,
perquè pensa que n'hi ha un
que està baix vigilant
que es calis
i que tot vagi bé.
Tu mateix vigiles,
el material és supersegur.
Vull dir,
ha evolucionat molt tot això
i, bueno,
aquests tòpics
de què això és per bojos,
jo crec que ja els hem d'oblidar.
perquè realment
l'escalada
crec que s'assembla més
a un tipus
de dansa vertical
que a altra cosa.
Hi ha sempre
per tot una primera vegada.
Tu recordes
la teva primera vegada, Toni?
Com a i tant.
On va ser?
No,
jo vaig començar a escalar
quan tenia 16 anys.
16.
16,
o sigui,
ja fa 25 anys
que escalo.
Potser és una
de les millors edats
per començar-hi,
14, 15, 16 anys,
no abans.
Sí,
realment és
quan ets més flexible,
quan tens al cap
que no t'importen gaire,
no tens tantes pors,
d'aquests més llançats
i que tens aquesta agilitat
dels nens
i que ets prim,
que encara no produeixes
l'àcid làctic
i que els braços
no se't cansen.
De fet,
ara,
els grans escaladors
del moment,
els grans escaladors
que fan competicions
internacionals
tenen
menys de 20 anys,
eh?
Clar.
Per totes aquestes
característiques físiques
a banda de les psicològiques,
no?
Bé,
després hi ha
escaladors
ja consolidats
amb molta experiència
per fer grans parets.
Tot això d'aquí
ja requereix
un altre tipus
d'ensenyament,
no?
Que és a base
d'experiència
i de moltes escalades
i d'haver
rodat molt.
però realment
per fer escalada esportiva
que és el que fem
aquí a casa nostra
l'edat idònia
per començar a escalar
és sobre els 13-14 anys,
15.
I quin seria
el moment
en què no ens podrien
plantejar
fer escalada?
Ho dit d'una altra manera,
hi ha un límit
per iniciar-se?
Ai, jo crec que no.
Un límit raonable, eh?
Ja entenem
que a les 95 anys
no ens posarem a fer...
Pensa que
hi ha gent
que descobreix
aquest món vertical
a partir dels 40.
Ajà.
a partir dels 40
o a partir dels 50.
Pensa que
jo he estat
en zones d'escalada
així que
hi ha molta iniciació
i que
potser
veus
escaladors
de 70,
de 80 anys
i dius
com pot ser
que encara escalin
aquests...
I sí, sí,
perquè realment
és segons com
t'ho planteges.
Perquè si tens
una mica de tècnica
és un esport
que es mou molt
amb l'equilibri
i em sapigué
com posar els peus...
Sí que és dur
pels dits
i pels braços,
però
si t'ho prens
calmadament
és més
com un
passeig
vertical...
Bé,
jo puc explicar
moltes coses,
però...
No, no,
jo és que vull que les expliquis
i, per exemple,
m'agradaria que expliquessis
allò que no es pregunta mai
perquè sembla una obvietat
ara que parlaves
de persones
d'una certa edat
que s'inicien
és normal
i parlaves dels joves
que no tenen tanta por
és normal
que les primeres
parets
o les primeres
passes en vertical
que realitzes
puguis tenir
una sensació
de vertigen
puguis tenir
una mica
de por
això és natural
Això és una de les coses
que és maco
també de l'escalada
que té aquest respecte
aquest respecte
perquè dius
ui,
estic aquí
que estic insegur
o estic segur
no ho saps ben bé
a vegades també et planteges
de què és el que faig
jo aquí penjat
si podria estar a baix
assegut tranquil·lament
però després
quan baixes
dius
ostres,
ostres,
no s'està anant malament allà
vull dir
l'escalada
et fa plantejar-te
a vegades
aquestes inquietuds
que tens
de dir
ostres,
per què fem les coses
o per què les deixem de fer
vull dir
també pensa que
per escalar
t'has de sentir
una mica
físicament
bé
has d'estar en forma
has d'estar una mica en forma
o si no també
el que et fa escalar
quan comences a escalar
és
posar-te en forma
o sigui
tens un objectiu
perquè crec que
molts
molts dels problemes
o molt
és que dius
ah, bueno
m'abandono una mica
i en veritat
jo crec que
quan comences a entrenar
ja agafes un altre caire
no?
com que
el cos et neteja
bueno, jo soc un addicte
a l'entrenament
no?
però
però bueno
que veig que
fer activitat
activitat física
enriqueix molt
però sempre
allò
amb una
certa racionalitat
no?
sempre sabent
què fem
amb el nostre cos
perquè a vegades
fem allò
que diu la dita castellana
arrencada de cavall
i parada de burro
i ens quedem a mitges
i un dia
vaig a córrer
i m'esgoto
i l'endemà no torno
i tornaré
els 15 dies
agafo una bicicleta
avui d'una manera sistemàtica
i sempre deixant-se aconsellar
per algú que ja entengui
lògicament
és més aviat
una continuïtat
és el que he aconseguit
jo aquest any
que dius
ostres
si tu pots entrenar
ara amb la calor que fa
doncs mira
comparat amb l'any passat
potser l'any passat
sortia menys
però intentava anar més ràpid
en canvi aquest any
tot i que fa molta calor
intento ser més constant
i anar més sovint
i el que m'està fent
és que el meu cos
comenci a acostumar
als volums d'entrenament
i bueno
ara estic molt motivat
perquè per exemple
aquest cap de setmana
hi ha la carrera de l'Espluga
que vas a aquest
això és el que tenia entès
que aquest cap de setmana
fa dos anys que fas atletisme
i aquest cap de setmana
vas a l'Espluga de Francolín
sí
que aquesta es veu
jo no l'he corregut mai
però diuen que
que és una carrera
així que hi van tots els corredors
de Tarragona
i que hi ha bon ambient
que després hi ha la festa major
i que és bo d'anar-hi
perquè veus
tot aquest mundillo
dels corredors
no tenies prou
amb la dansa vertical
com dius tu
que ara també
t'has apuntat
a l'horitzontal
aquesta és dura
també
home sí
aquesta és duríssima
jo veig la gent
que ve aquí
a fer la mitja marató
ciutat de Tarragona
que és de les bones
i déu-n'hi-do
que veus els corredors
que dius
i són gent entrenada
i preparada
i arriben al final
amb un patiment
realment extraordinari
Toni
jo volia parlar
amb tu també
de tot aquest tema
aquesta experiència magnífica
que vas tenir
al Salto de l'Àngel
a la Selva Amazònica
no tenim temps
per tant
com que
a mi
malgrat que
t'interrompéssim els entrenaments
m'agradaria trucar-te
un altre dia
i parlar d'aquesta experiència
i continuar a parlar d'escalada
ho podem fer
perquè allà a Ciurana
sí que teniu feina
però també teniu estonetes
de tranquil·litat
i tant
és el bo que té
d'estar aquí dalt
perquè Ciurana
sempre és un lloc
que
bueno
és tranquil
encara
és Ciurana
què hem de dir
és Ciurana
és així
doncs Toni
jo trucaré una altra vegada
ens farem pesadets
perquè volem compartir amb tu
més experiència
no sé quants anys m'has dit
però moltíssims
que estaves en el món de l'escalada
ara també de l'atletisme
25
imagina't
voldrem conèixer
aquesta experiència amazònica
i també voldrem saber
com t'ha anat
la carrera de l'Espluga
truquem un altre dia
d'acord?
Molt bé
vinga
moltíssimes gràcies
Toni Arbonés
una abraçada
adeu