Passant tres minuts a dos quarts d'onze,
continuem al matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat d'educació, hem parlat d'ensenyament,
hem parlat d'aquestes jornades a portes obertes
de la Universitat de Rovira i Virgili.
Recordin dues sessions, aquest dimecres, dia 15 de març,
el proper dimecres, aquí 15 dies, 29 de març.
Ara volem canviar completament de qüestió,
volem parlar, entrem dins de l'àmbit sanitari,
perquè com ja hem comentat en el sumari del programa,
el centre de paràlisi cerebral La Muntanyeta
s'ha incorporat enguany a la campanya de teràpia amb animals
impulsada des de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona.
En volem parlar àmpliament d'aquesta qüestió
perquè creiem que és molt interessant
amb dues de les seves responsables.
Saludem en primer lloc l'Alexia Falcó.
Alexia, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'Alexia és veterinària, presidenta d'Animàlia
i la directora tècnica d'aquest projecte.
Sí. Bon dia.
Bon dia.
I saludem també la Núria Buira.
Núria, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
La Núria és coordinadora tècnica
de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral
i directora de La Muntanyeta.
Què tal? Benvinguda.
Molt bé. Moltes gràcies.
Primer que tot, Alexia, si et sembla, tirem enrere
perquè enguany s'ha incorporat, ara fa relativament poc temps,
La Muntanyeta en un projecte
que a Animàlia ja fa temps que du a terme amb d'altres centres.
Sí, efectivament.
Aquest any comencem amb La Muntanyeta
però ja fa dos anys que treballem
amb aquest tipus d'activitats,
amb gossos i persones.
O sigui, perquè sempre la nostra idea
com a associació ha sigut
una mica de posar en evidència
el gran paper que poden fer els gossos,
les mascotes,
a la vida quotidiana de molta gent.
Una mica de posar en valor aquest efecte
que no només són un bé de consum,
sinó que poden fer altres coses.
I bé, com aquest any és un repte molt important
començar a treballar amb La Muntanyeta,
doncs perquè estem veient força resultats
i molt ràpid.
Sí, així és.
Hem començat a treballar amb els nostres nois,
els nostres nois i nens de l'escola
que estan afectats de paràlisi cerebral,
doncs poden disfrutar d'aquesta teràpia.
D'on sorgeix la idea?
Qui truca aquí per referir-se el projecte?
La veritat és que no ho sé.
No recordo com va ser el primer contacte.
Bé, va ser una cosa bastant natural.
Nosaltres ja estàvem fent acompanyaments,
tant als centres de disminuïts del PON 1 i PON 2
i també a la residència de la Mercè,
i ja fèiem de forma continuada acompanyaments.
Estàvem fent també tallers a les escoles
de sensibilització.
Uns tallers dels quals ja n'havíem parlat.
Vam fer un reportatge a l'Institut Martins Franquers.
I bé, contínuament anem treballant amb gossos
que ens entren a les gosseres,
perquè nosaltres sempre treballem amb gossos de gossera.
Però va ser el cas que ens va arribar una gossa
per una donació d'un particular,
que era una gossa que vam veure de seguida
que tenia moltes característiques
que la feien apta per començar un programa
una mica més ambiciós.
I de seguida vam pensar que havia de ser
una cosa més continuada i més intensa.
I va ser la gossa que vam destinar
i vam començar a ensinistrar per ells,
per la muntanyeta.
De seguida ens vam posar d'acord.
Sí, sí.
Així va ser i vam començar a treballar
perquè darrere d'aquest treball amb la gossa
hi ha un treball que els tècnics
van bé d'establir els objectius,
veure quins nois i quins nens
els podia anar més bé a aquesta teràpia.
I a partir de llavors,
amb moltes ganes de començar el primer dia,
però vam fer aquest treball previ
i des que hem començat l'activitat
estem molt satisfets.
Com es fa la preparació d'aquests gossos,
d'aquesta gossa en aquesta ocasió a la Habana?
Sí.
Bé, la veritat és que sembla molt fàcil
quan ja està la feina feta
perquè el gos arriba allà i treballa,
però costa molt temps
i moltes hores d'observació
aconseguir que un gos sigui,
veure si és apte o no és apte
i després ensinistrar-lo perquè això sigui així.
hem de pensar que és un treball continuat
i el gos en tot moment ha d'estar content i feliç,
que això per nosaltres és molt important,
que el gos vulgui treballar
i que no sigui una cosa forçada.
O sigui, que ha d'arribar allà
i ha d'estar content i feliç d'anar-hi
perquè això és el que nosaltres volem,
el benestar dels nens i el benestar del gos.
Home, que jo la fes com moltes persones,
que necessiten una motivació per treballar
i els gossos en aquest cas són una excepció.
No, exactament.
Vull dir, els gossos poden treballar per molts motius,
però tot el nostre ensinistrament
es basa en un reforç positiu,
en què al gos li és satisfactori treballar
perquè tothom està content.
I la Dana, doncs, des del primer moment
vam veure que era una gossa molt equilibrada,
que no tenia pors,
que era una gossa molt afectiva,
que no tenia cap problema de sensibilitat
respecte a res, ni cadires de rodes,
ni persones diferents, ni sorolls forts.
Vull dir que això requereix molt temps de preparació
abans d'estar segur que un gos
podrà portar una feina d'aquest tipus endavant.
I després ja es considera...
Bé, vam començar a parlar amb els tècnics de la Montanyeta
per veure quina tipologia de nens tenien
i com podíem, diguem, classificar-los d'alguna manera.
Sí, així va ser, no?
Perquè amb alguns nens, doncs,
la intenció que estigui la Dana
és el motivar-los, el tenir una il·lusió,
perquè hem de pensar que són nens
que en la majoria d'ells
fer qualsevol cosa els suposa
molt d'esforç físic
i a vegades, o quasi sempre,
no ho aconsegueixen.
Llavors són nens que moltes vegades
estan desmotivats, no?
I en alguns d'ells, doncs, és buscar això,
buscar una alegria,
ganes de fer coses, de potser si aixecar els braços
a un nen li costa molt per si sol,
perquè li costa molt d'esforç,
potser li fa mal, inclús,
doncs, a través de la Dana,
doncs, participant d'un joc,
el nen, doncs, es mourà per terra,
tirarà la pilota,
intentarà acariciar-la,
estirarà els braços,
intentarà tocar-la amb el peu,
vull dir que és que
treballant amb els fisioterapeutes
o amb altres especialistes
ens costaria molt,
doncs, pot ser que amb la Dana
ho aconseguim, no?
També una altra part important
a treballar és tot el tema
de la comunicació, no?
Doncs un nen que aconseguim
que cridi el nom de la Dana
o que faci un crit,
que faci qualsevol expressió, no?
Que d'altra manera,
si nosaltres li fem fer,
doncs, potser no ho voldrà fer
perquè li costarà molt d'esforç,
però aquí té la recompensa
de la Dana que acudeix
o que respon
o que es gira cap a ell.
Quants nens i nenes
participen en aquest programa, Núria?
Bé, em sembla que n'hem seleccionat massa,
no?, perquè hem fet
tres grups,
un amb taller,
un amb residència
i un amb el que és l'escola.
El grup més nombrós
és el de l'escola
perquè també a l'escola
és on tenim més alumnes.
i també, doncs,
perquè ens ha sigut molt difícil
saber quin grup d'alumnes,
perquè pensàvem, doncs,
que la majoria,
per no dir tots,
els aniria bé
aquesta teràpia amb la Dana, no?
Llavors, de moment,
tenim un grup
d'uns vuit nens,
però és possible, doncs,
que haguem de fer
algun ajustament, no?
Perquè trobem
que és un grup molt nombrós, no?
I la Dana també
es dispersa una mica.
Clar, treballem,
com que és un programa molt nou,
una mica estem tots
aprenent
sobre la marxa
i estem veient
que hi ha coses
que en un primer moment
no ens plantejàvem
o que ens plantejàvem
a molt llarg plaç
i que les hem trobat
que les assoleixen de seguida
i anem provant, no?
Perquè, clar,
depenent del que veiem,
el que explicava la Núria,
de quina resposta
tenen els nens,
nosaltres anem demanant
a la Dana
que faci una feina
o faci una altra.
Però el que sí que hem vist
és que els temps de treball
són limitats per ella
perquè, clar,
s'acansa també
i això és el que nosaltres
tampoc volem.
I no pot multiplicar-se la Dana.
Clar.
I hem d'intentar
que el temps que estigui
sigui el millor per tots
i hem de fer algun ajustament
però això ja el teníem previst
en aquest primer trimestre.
perquè el taller i la residència
que el grup és menys nombrós,
no?
De quatre, no?
Quatre, cinc.
Cinc.
I a més també,
també,
potser també hi ha relació
que els nens de l'escola
són més moguts
i, bueno, clar,
la Dana té a molts nens
a què acudir, no?
I, bueno,
és el que diu l'Alexia
que hem d'anar aprenent.
A més, també hem tingut sorpreses
amb alguns nens, no?
Alguns que pensàvem, doncs,
que potser
no els cridaria l'atenció,
doncs sí que ho ha fet, no?
I, bueno,
doncs una mica
és anar establint objectius
i veure,
doncs,
intentar també
que en un futur
aquesta teràpia
la puguem fer
més dies en setmana, no?
Perquè, clar,
és una mica trist
veure que hi ha nens
que queden fora del projecte
perquè no tenim
més temps, no?
Aquest seria l'objectiu,
poder ampliar,
poder trobar
algun altre gos
capaç d'ajudar
la Dana
en aquestes tasques.
Exacte,
això seria el millor
o més dies per setmana
perquè, clar,
nosaltres sí que intentem
que la presència
de la Dana
sigui molt...
que es noti, no?
quan arriba
perquè la salutació,
per exemple,
és a grups amplis
de nens
però sempre
quan te tanques,
diguem,
per fer la sessió
que és,
diguem,
la salutació és general
però després te tanques
per fer la sessió
amb els 4, 5
que són els que directament
són els destinataris
doncs et quedes
una mica decebut
perquè saps
que n'entrarien
molts més
darrere de la Dana
perquè tots van
al darrere seu.
Sí, sí, així és, no?
El dia que ve la Dana
doncs ja quan la veiem
arribar
ja inclús a vegades
em sap
em sap greu
per l'ensinistrador
que és l'Òscar, no?
Perquè ningú diu
bon dia Òscar, no?
Tothom bon dia Dana, no?
Llavors és quan algú cau
i també li diu
el bon dia a l'Òscar, no?
Però sí que realment
el dia que ve la Dana
és un...
és un aconteixement
per tots els nens
i com diu l'Alèxia
doncs tots van a saludar
a saludar-la
i bueno
inclús els professors, no?
vull dir
a més que és una gossa
molt maca, no?
i molt, com diu l'Alèxia
doncs molt afable
molt carinyosa
i bueno
doncs ja forma part
de la vida
de tots nosaltres.
És que hem tingut
l'oportunitat
de veure-la
i compartir
les seves qualitats
amb la dona
el podem corroborar
això que comentava
abans comentàvem
amb ell
amb un retall
de la notícia
que em va fer
el diari El Punt
un petit reportatge
signat per la nostra companya
Montse Cartanyà
que havia acompanyat
d'una fotografia preciosa
abans ho comentàvem
i era la Núria
que feia la comparació
i ho clavava
i diu
és que sembla que tots dos
el nen i el gos
estiguin rient
és fantàstic
sí, sí
és així
és així
la veritat
és que hi ha molta alegria
quan
quan està la Dana
hi ha molta alegria
per nosaltres
per als que portem
ho passem molt bé
i els nens
ho passen
fantàstic
perquè juguen
amb la pilota
s'amaguen
els juguets
n'hi ha d'altres
que simplement
és un tema
d'estimulació
com el cas
de la fotografia
que noti
que és allà
i que tingui
aquesta presència
però la veritat
és que els que
poden fer més
fan tot el que poden
per jugar
per tirar-li
per cridar-la
fan tot
tot el que poden
perquè la Dana
estigui a prop
coneixíeu
d'experiències
similars
de programes similars
en d'altres punts
d'edat de Catalunya
o de l'estat espanyol
jo la veritat
és que tant directament
així
amb paràlisi cerebral
no coneixia
sé què es fa
vull dir que sabem
que hi ha experiències
però el problema
que hi ha
és que tothom diu
això va molt bé
però documentació
i una cosa clara
que puguem seguir
per començar
a fer un programa
no l'hem trobat
no no
a veure nosaltres
sí que teníem
ja l'experiència
amb cavalls
no?
perquè també
al nostre centre
fem hipoteràpia
però bueno
el treball
és molt diferent
no?
perquè a més
vull dir
és una teràpia
completament
molt
molt
distanciada
no?
de la que fem ara
però bueno
com diu l'Alexa
no hem trobat
documentació
d'això
i també
una de la idea
que en tenim
és també
doncs
recollir informació
per poder fer
també un treball
de recerca
no?
i que li pugui
servir
a d'altres
institucions
o centres
com nosaltres
per fer aquest tipus
de teràpies
quan se'ns fa
que la Vana
comença a visitar
la muntanyeta?
va començar
els primers treballs
van començar
a novembre
i a desembre
de l'any passat
i des del mes
de gener
que està
de forma
continuada
ja
sí
aproximadament
o sigui que
fa molt poc
però la veritat
és que tenim
experiències
com si fos un any
sí
perquè aquest nen
que surt a la fotografia
per exemple
doncs
no l'havíem vist
mai riure
com va riure
aquest dia
i potser
un pot pensar
que riure
quina importància té
riem i plorem
no?
tots els dies
però per a les persones
amb paràlisis
inclús aquestes coses
que són tan
tan
de cada dia
doncs moltes vegades
és difícil
treure una expressió
d'un somriure
perquè fins i tot
això els hi costa
moltes vegades
no?
no sé
els professors
els professionals
de l'escola
com us sentiu
el fet que
comentaves tu abans
que la feina
que necessiteu vosaltres
durant molts dies
moltes setmanes
no moltes vegades
obteniu el fruit
que vosaltres voleu
i que en canvi
la Dana
amb els seus encants
doncs és capaç
d'aconseguir-ho
amb molta facilitat
no?
doncs ens sentim
molt contents
no?
perquè a més
com ja hem explicat
no és una feina
que fa la Dana
sol
és una feina
d'equip
i bueno
doncs igual
que en l'equip
que treballem
amb un net
doncs hi ha
un fisioterapeuta
l'ogupeda
el mestre
l'educador
doncs ara tenim
a més a més
doncs
a la Dana
a la Dana
i al seu entrenador
i a l'Alexia
no?
som un equip
més ampli
no?
i on podem treballar
doncs
coses concretes
no?
i no és
no és
al contrari
és una ajuda
en la nostra feina
i bueno
si aconseguim
objectius
doncs si la Dana
ho fa
doncs
tant de bo
que sigui així
no?
Alexia
i des d'Animalia
no pareu
perquè
contínuament
esteu engegant
nous projectes
i ara voleu treballar
en periquitos
sí
la idea que tenim
és
en contacte
amb el Servei Català
de la Salut
amb el Camp Muralles
volíem engegar
un projecte
que està ja
començant
amb la idea
de portar
mascotes
menys complicades
que un gos
o un gat
però que poden
donar
fàcilment
alegria
a una persona
que viu sola
o que se sent sola
i bueno
ara estem
en la fase
de triar
quins són
aquests avis
que poden rebre
aquest animal
i després
els voluntaris
d'Animalia
seran els que
els visitin
cada 15 dies
i bueno
tinguin contacte
amb ells
i la idea
és sempre
posar contacte
animal persona
o sigui
que els animals
sempre són més
que una excusa
a quants avis
creieu que pot arribar
aquest nou programa
nosaltres ens hem posat
com a nombre
màxim
uns 35 avis
els estan
i et dic
que ara
el procés
de selecció
és important
i això
s'ha de fer
per gent
experta
en seleccionar
això
ho estan fent
des del
Camp Muralles
quan tinguem la llista
ens posem nosaltres
a treballar
Alexia Falcó
Núria
Boira
moltíssimes gràcies
de veritat
per venir a explicar-nos
aquesta experiència
el desenvolupament
d'aquest programa
l'èxit
en definitiva
d'aquest programa
i esperem que
quan en tornem a parlar
doncs
puguem parlar
que la Dana
continua venint
que poden acompanyar
més gossos
i que aquest somriure
d'aquest jove
d'aquesta fotografia
del punt de divendres
doncs
s'hagi reproduït
amb molts altres nens
moltíssimes gràcies
i moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres