Fins demà!
Fins demà!
Ahir ens va quedar tots una cara tontos,
quan va acabar el partit. Avui hem recuperat ja,
perquè mires la classificació i dius, bueno, tenim quatre puntets,
quatre jornades... Sí, però ja no és el tema dels punts,
és el punt d'honor, no els punts.
I la cara que et queda, sobretot, perquè veus que allò estava guanyat,
ho donaves per fet, i de cop i volta, patabam,
el gegant aquell va i et fot el gol,
al qual almenys tu esperaves,
i deixes de sumar dos punts.
Era molt alt aquell punt. Molt alt, eh?
El vas veure de prop, no, Iolanda?
Aquella masa veia...
Això ho podem desvetllar, no?
És que Iolanda García es va estrenar al nou estadi,
no sé si tenim efectes d'aplaudiments,
però els hauríem de ficar ara mateix.
Es va estrenar al nou estadi, què tal?
Avui això és una mica diferent, eh?
Jo t'haurí de dir allò de jo no parlo de la meva vida privada.
Futbol és futbol, o com seria?
El futbol és asi hasta l'último minuto.
Realment és veritat.
Fixa't, en un quartet d'hora de partit ja en tindríem prou,
perquè al final es decideix tot d'aquesta manera.
dius, tota aquella estona,
aquelles estones que es fan llargues,
perquè està un tros de camp tot buit,
i la gent allà...
Aquest seria el tot resum, no?
Un tros de camp tot buit i un mogolló de gent.
No, no, perdona,
però jo vaig preparada als puestos, eh?
Vaig fer un intensiu durant el cap de setmana,
perquè una té la seva dignitat.
No, no, però interessantíssim.
A més, sents el que diuen els jugadors
i el que diuen els entrenadors.
Perquè estaves molt ben ubicada, a més.
M'ho veus i ho sents bé,
i dius, calla, que això té la seva gràcia, eh?
I la seva lògica, també, de vegades.
De vegades, de vegades.
Però allò és el que dius, eh?
No l'acaba de...
Quan marcaven, clar, és com si...
Jo crec que els seients tenen una mena de mecanisme
que quan marquen t'aixeques,
sense vulguer i tot, eh?
Jo crec que el que té el mecanisme aquest a la boca
és Jordi Blanc,
que quan marca comença a cridar com un exagerat.
Per cert, va ser ahir en un dia històric,
el nou estadi, eh?
Perquè ahir vas poder veure el gol número 1.000
al nou estadi,
que va fer el David Cuellar
amb el gol 150, primera divisió,
el tercer d'aquesta temporada,
i el primer gol que fem aquesta temporada,
també el gol de Marc.
Tot això ho vas poder veure allà en directe al nou estadi,
i així el cantava Jordi Blanc,
aquest gol número 1.000 del Nàstic
al nou estadi de David Cuellar.
Crec que diu mil vegades gol,
hi deixarem així,
perquè aquest gol número 1.000
crec que ho va fer mil vegades.
Cada crit de gol per un dels gols
que s'ha marcat
Ahir no va poder parlar David Cuellar
perquè va anar tot una mica així enrevesat
al sala mixta i tot això
però ha parlat aquest matí i li hem volgut preguntar
lògicament què se sent quan un jugador
fa el gol número mil del teu club
al teu camp
i això és el que ha respost ara fa mitja horeta
David Cuellar a la sala de premsa del club
Sí, bueno, lo del gol mil yo creo que
es lo de menos, yo creo que lo importante
es ayudar al equipo a marcar
y si puedes luego dar pases de gol
que es lo que a mí se me pide
pues intentar darlo
Doncs aquest d'Avid Cuellar d'ara pases de gol
i és que el segon gol, que te'n recordes perfectament
El segon gol, allò va ser extraordinari
Allò de veritat, eh?
I a més tothom deia, ara surt Portillo
ara segur que marquem, segur que marquem
tothom, allò ha entregat Portillo, Portillo
Va sucar Portillo, va fer el seu segon gol
aquesta temporada, el milú
que no és el gol del Tintín, sinó el gol del Portillo
i així era
el gol de Portillo cantat també per Jordi Blanc
La central d'Avid Cuellar
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol
el cop de cap de Portillo,
el segon de la temporada
del 1.1. 1.1 cops, gol, gol, gol, gol.
Abans hem contactat amb ell
que estava al nou estadi i encara estava dient gol, gol, gol, gol.
S'ha aturat un moment per fer la crònica
i l'hem deixat i continua amb gol, gol, gol, gol.
Va cantant. Llàstima després de l'empat,
però pintava molt bé la cosa
perquè Cuellar va avançar al nàstic
el 37 de la primera i després Portillo
ens va tornar a avançar a la segona part després que Cicic
hagués empatat abans. Una pregunta d'absoluta
enalfabeta del futbol.
Sempre que aguantant?
Sí. Tots, eh? Parlo de tots.
Sempre que aguantant? Sí, sí, sí.
Jo crec que ja quan et fas futbolista a vegades
també ja tens una mica institut al teatre i en uns passos
previs. Home, alguns feien
caiguda d'aquella tipus quan fas
judo o arts marcials que t'ensenyen a caure.
Però hi ha cops que et fan molt mal, eh, per això?
Home, i tal, ja es veia, eh? Perquè algú diu, oh, cuento, cuento,
deia algú que jo tenia al costat. I clar, com que tu no et fa mal,
com que tu no et fa mal, dius que es cuento.
N'hi va haver d'una de Cisic a Manel Ruz,
que a més Cisic, clar, Manel Ruz i Cisic són com l'ahir al punt,
que quan aixeca la cama Cisic gairebé li talla el cap a Manel Ruz
perquè va anar a aquella alçada
i allà es va fer mal el Manel Ruz
que va poder continuar per això el partit.
El partit d'ahir va ser com, bé, com estrany
perquè és l'empar, la manera que va anar, el descompte, aquest gol.
I hem volgut fer un resum en 25 segons,
només 25 segons,
del partit. Escolteu-lo i aviam què en penseu.
Se sabe peor que una derrota, ¿no?
Dos errores que ara falen...
Y entonces, cuando me enfríe mi cerebro,
empezaré a meditar.
Walt Disney idea.
Cara de gilipollas.
Que tots els nostres somnis es poden fer realitat
si tenim el coratge de perseguir-los.
En la misma línia que l'equipo de segona divisió.
Vamos a dar, yo creo que en una liga muy pareja, ¿no?,
los dos equipos.
Todo el mundo conoce a Pau Gasol.
Ara matar el solo, a ver...
Entrenando más y poniendo otros.
Doncs això és el resum de tot el que es va dir ahir
a la zona mixta del club, amb una llicència literària
del discurs de Josep Maria Andreu en el Pregó.
Sí, però la resta tot és autèntica.
La resta és tot d'ahir, de la sala de premsa
i la zona mixta del nou estadi.
Has pogut escoltar, per exemple, Pablito Alfaro,
el jove del Racing de Santander,
tot un mite de la primera divisió,
encara en actiu i que ahir va tenir uns minutets
amb el Racing.
No tot va ser el partit, per això.
Recordeu el joc de la porra,
entre mixtes partits, la Iolanda ja riu, no sé per què.
Aquí no hi va ser, perquè estaves al camp
i lògicament no podries escoltar la porra aquí,
si hi ha al camp amb la ràdio.
Vaig enyorar portar-me la ràdio, eh?
Clar, clar.
La vaig trobar a faltar.
El detallet, has d'anar al camp amb la ràdio.
Ara, també he de dir que la quantitat de gent
que hi havia amb la ràdio
i em t'arreu una ràdio, eh?
I escoltar la porra.
El partit és igual.
Ells ha escoltat la porra,
que és el que realment interessa a la mitja part,
perquè hi ha en joc dues entrades
per veure el primer partit a casa del Nasti,
que serà contra l'Eti a Bilbao,
no pas d'aquí 15 dies,
sinó d'aquí 3 setmanes,
perquè hi ha el descans aquí de les flexions.
I atenció a la porra, eh?
El nom de moda és Portillo,
és el jugador de moda, el galàctic,
el que a tothom li agrada,
i la nostra companya Tere Ortega
ja li canvia el cognom a la pobra Esther.
Escolte'm a la Tere, va.
Hola, bona tarda.
Com et dius?
Esther.
Esther, què més?
Portillo.
Portillo.
Mortillo.
Mortillo.
Mortillo.
Estirà igual que el jugador del Nasti?
No.
Esther, quin serà el resultat final?
Jo crec que un 0, tal com estem.
Clar, podria ser que estigués igual que el jugador del Nasti,
però pobres de Esther Morcillo,
no Portillo,
però bé, res,
coses que passen en directe, té això, eh?
La porra té moments de Teresa Ortega
memorables.
Estalars, estalars.
Estalars, que caldria fer un recull un dia.
Estan gaire bé fets.
Si ella ens dona permís,
l'hauríem de fer,
perquè estan molt bé.
Està donat, està donat.
El permís està donat.
Jo recordo un gloriós que deia
una porra i a la pausa,
o alguna cosa així.
O així,
o un resultat que deien u a u
i diu que semblaves un fantasma,
és una cosa així que passa en el joc de la porra.
Ara,
la Tere potser quan fa la porra
vol ser avançar-se als esdeveniments amb el nom,
perquè ara l'Esther,
hem vist que el joc d'Esther Morcillo
deia Esther Portillo.
Però té rival la Tere.
Però té un rival...
En això de la futurologia té rival.
Uf, sí, té rival.
Àngel García,
comentarista d'aquesta casa.
És, a veure,
extraordinari jugador de futbol,
extraordinari comentarista de futbol,
en sap un munt.
Però com a piton i sóc.
Poc es guanyaria la vida.
Fiquem-nos en antecedents.
Estat Olímpic Lluís Companys,
Montjuïc,
el Nàstic,
primera jornada de Lliga,
el Nàstic acaba guanyant 0-1 en aquell partit
amb gol d'Alejandro Campano,
minut 50.
De la segona part,
minut 50,
i al minut 48,
Àngel García deia això.
Ese Campano no ha entrat en joc en cap moment, eh?
No.
A la primera part ha semblat en un parell de jugades.
Sí, però poc, poc, poc.
I ara hi ha aquest còrner que ha tret,
que ha hagut de treure la zavaleta des de la mateixa línia.
I és un jugador que ha de dir molt amb el Nàstic, eh?
Minut 48, minut 50,
Montjuïc marcava Alejandro Campano.
Atenció ahir,
discussió sobre si la gent havia de marxar abans
o després del nou estadi,
una discussió que seria eterna,
no acabaríem mai,
avui a la tertúlia de matí també en parlàvem.
I Àngel García torna a mirar la bola,
mira el futur,
i el veu d'una manera que,
per defrairació nostra,
no va acabar així.
Ens estem tornant a quedar en família,
això,
l'efecte aquest de marxar ràpid del nou estadi,
ja sé que hi ha molts embussos, no?
Sí.
Però potser la gent molt no veurà els focs,
però és que ens quedem,
ens acostumem a quedar 4.000 com a molt
per veure a finalitzar els partits.
Jo crec que no és pel tema dels focs,
sinó cada diumenge,
i a més a més està el resultat,
com aquell que diu,
bastant solventat.
Home, 2 a 1?
Mira, 4 minuts, Àngel, dona.
4?
2 a 1 amb 4 minuts de prolongació?
Home, jo no sé si això diria solventat.
Bueno, home,
no, no.
Jo crec que si el gimnàstic fa el que
l'1 mal mel té que fer,
vull dir, sense...
Jo ja vaig avisar que consti, eh?
Que consti que vaig avisar.
Té poques prestacions,
l'ha de canviar.
Ja.
És que, clar,
mira la bola i de coi el diu,
no, això està fet,
si que se'n vagi a tothom...
Hi ha aquesta bola que canviï de canal,
que posi a l'UHF o alguna cosa d'aquelles de...
Perquè no, eh?
És que sorprèn.
Diu, no, no, si això...
Ja està, ja està fet, ja està fet.
Ell estava lligant,
ell estava amb el...
De fet, ell estava recollint els Bartos,
estava marxant,
ja anava als focs,
ja estava allí tot content,
i diu, ostres,
que ens han empatat,
que mira...
Hi ha gent, segur, eh?,
que va anar a veure als focs
i que avui al matí ha comprat els diaris,
ha escoltat les ràdios
i diu, hòstia,
que m'ha empatat ahir.
Quim, jo et diré una cosa
i ara t'enfadaràs amb mi,
però m'és igual.
Molta gent
no va arribar als focs.
Molta gent, segur.
Perquè molta gent
eren quarts de 12
que encara no havia sortit.
Sí, està claríssim.
Sí, és que els embussos
que es formen
per sortir del nou estadi
són antològics
i d'aquells per...
Sí, quant vas trigar, Iolanda?
Bastant.
Del nou estadi a casa?
Buf, vaig trigar bastant.
Vaig tenir temps d'escoltar-vos,
cosa que em va anar molt bé.
Ah, per informar-te
una mica més de res,
però bé.
Escolta, hi ha hagut gent
que ens va dir
que ha trigat
des del nou estadi
i fins al centre de la ciutat
50 minuts de rellotge.
Doncs efectivament
puc corroborar aquesta versió.
50 minuts.
Ara, de vegades,
s'entén perquè la gent
se'n va abans.
Ara, bé, no ho sé,
jo crec que quan algú va al futbol
ja ha de pensar
en tot el que això comporta.
Però van a divertir-se,
no a patir tant després, no?
Bé, però te'n pateixes?
Bé, no ho sé,
és que això és un debat etern
que jo no estaria gens d'acord
amb aquest tema,
però és una opinió molt personal.
Home, però també dóna tema
per parlar-ne.
Sí, però clar,
és que, aviam,
si tu vas al futbol,
vas al futbol i ja saps
que després triaràs
tres quarts d'hora,
50 minuts
en sortir del camp, no?
És el que comporta
i a l'arribar aparcaràs
a la quinta forca
i hauràs de caminar
o un per arribar-hi.
És optimista, és un xico optimista.
No, però ja ho saps,
el que passa és que
en aquest país tenim
aquesta mala costum.
El camp del Barça passa el mateix,
la gent se'n va
mitja hora abans
encara que el Barça
estigui perdent 0-2.
És igual, ja diuen
no remuntem, ja se'n van.
O encara que el Barça
estigui guanyant 2-1
i a Montjuïc passa el mateix.
Allà té més lògica
perquè hem de baixar
10.000 escales,
però bé,
però la gent se'n va abans
i és una cosa
que jo personalment
és un criteri molt personal,
no l'entendré mai.
Per tant, Quim,
tu proposes que no deixin sortir a ningú?
A ningú, tot tancat.
Tot tancat
i fins que no sigui l'hora
no se surt.
No, home, no, no fotis.
Això que la gent faci el que vulgui,
és una opinió personal.
Realment sap greu
perquè, clar,
aquell últim moment que...
No vas notar tu?
A mi l'agrada?
Jo vaig preguntar
en la meva ignorància infinita
vaig preguntar
per què marxa la gent
i em van dir
perquè després ja veuràs
i vaig veure.
Vaig veure i vaig creure.
I el pitjor,
que a més vas poder veure en directe,
això que escoltarem ara, mira.
El corna l'esquerra,
atenció a la sortida!
I el gol del Racing de Santander.
L'ha marcat Xigé.
Indigna això a la Jotge, eh?
Mare de Déu, senyor!
El 49,
quan l'àrbitre anava a xilar al final...
Doncs el 48 amb 53 segons...
Com van canviar les cares,
va ser extraordinari, eh?
Sí, va ser...
És de fer un experiment,
allò...
Veies el Tom Alegre,
Tom Saltani...
Sí, sí.
A més va ser una cosa
com a molt inesperada,
va ser un plis-plàs.
I a més que no va haver temps a res,
perquè clar...
Ni ho van veure,
com aquell que hi diu,
ni van veure el gol.
Ara, que el jugador va rematar
més sol que l'una.
O sigui,
jo crec que ni que haguéssiu
Tiron Box,
que fèieu 60, crec,
que jo fotia a dins,
perquè va rematar
absolutament sol.
Més coses,
tema missatges.
Recordeu que tenim obert
aquell sorteig
que donem articles
del Gimnàstic de Tarragona,
serà el proper divendres,
i com podeu guanyar
un article de la marca Nàstic?
Doncs molt fàcil,
aquell jugador
que més us hagi agradat.
Tu, Iolanda,
amb qui quedaries d'ahir?
Home,
a mi em va agradar molt Boades,
perquè és molt canyero, no?
Allò,
es bobia molt
i cridava,
i anava molt...
I reparteix,
i rasca una mica més del camp.
No sé.
Era la primera vegada que...
Home,
també t'he de dir
que Portillo
em va impressionar
i amb aquell golàs
que va marcar, no?
Va ser arribar i moldre.
Com molt la mà
quan el celebra.
Vosaltres també podeu votar,
recordeu,
55-88,
fiqueu la paraula jugador
a un espai
i aquell jugador
del Nàstic
que més us hagi agradat.
Tarragona Ràdio
convoca el trofeu
al millor jugador
del Nàstic de la temporada.
Cada setmana
et convidem a participar-hi.
Envia un missatge
de telèfon mòbil
al 55-88
posant la paraula
jugador,
un espai
i el nom del futbolista
que consideres
que ha estat
el millor del partit.
Entre tots els missatges,
cada divendres,
al final del Sempre Nàstic,
sortejarem un regal
de la marca del club.
Tarragona Ràdio,
sempre amb el Nàstic.
Dos missatges,
55-88,
jugador a un espai
i aquell jugador
que més hagi agradat.
Divendres,
sortegem un article
de la marca Nàstic,
però abans,
recordeu que aquest dilluns,
com cada dia,
a partir de les 8,
sempre Nàstic.
Avui, en principi,
amb Javier Portillo
de convidat,
mantenim l'interrogant,
veurem què passa,
si ve o no ve Portillo,
però en principi...
Com si ve o no ve?
Perquè es veu que tenia
alguna cosa a fer al Portillo,
veurem si pot venir
o no pot venir al final,
però algun jugador hi haurà,
però veurem què passa
amb el Javier Portillo.
Per cert...
Digues,
no,
no dic res.
No, no, digues, digues.
Jo no sé si això
es pot dir o no.
No, no ho sé, digues.
No, que em va cridar l'atenció.
És el teu programa,
vull dir que tu sabràs.
No, no,
però és la teva secció.
No, no.
Jo faig de comparsa.
No, home,
jo no tinc tan clar.
Digues, digues, digues.
No, no, ja no dic res.
Home, si m'espantes
d'aquesta mare...
No, home, no,
que ara hem creat
falses expectatives.
No, que jo tenia davant
uns jugadors
que es veu
que no estaven citats.
Només feien que menjar.
Convocats.
Convocats, això.
És la paraula tècnica.
Citats és si vas al metge.
Si jugues,
convocats.
No paraven de menjar.
I què halaven?
Xutges.
Bueno,
pipes.
Es pot dir, es pot dir.
Coses d'aquesta.
Es pot dir, es pot dir.
Però no paraven, eh?
Ja, ja,
és l'habitual.
Això són els nervis, diuen.
No tenien aturador, eh?
No, i vinga, vinga, vinga.
Però això és un problema
fer ràdio
perquè no pots,
però jo te m'ho faria, eh?
Algú menjava una poma.
Vull dir que bé,
bé, molt bé,
molt saludable.
Però les pipes,
los quicos,
tot això anava,
escolta,
anava a l'ample, eh?
Però això amb els nervis
del moment
ho cremes tot.
Ah, no sé,
jo és que no sabia
si es podia dir o no.
Amb el futbol, amb els nervis,
ho vas cremant
i vas menjant
i ho vas cremant tot.
Els que van passar
molts nervis segur també
van ser tots els aficionats
que hi havia a la grada.
El nostre company
David Oliete
va encarregar-se
de preguntar
el que opineu vosaltres,
els socis,
els aficionats
que veuen ahir
i veu omplir
el nou estadi de Tarragona
i aquesta és,
més o menys,
el resum,
li hem ficat una mica de música
que ha donat
les vostres opinions ahir
quan acabava el partit
del nou estadi.
El criteri del David
és qüestionable
a l'hora d'agafar la gent
perquè veureu
hi ha una senyora
que va una mica accelerada.
Escoltem això
que ens ha portat
el David Oliete.
És un partit
que està molt igualat
i igual que guanyat
o empatat
podria haver sigut
l'altre equip.
El primer gol del Màstic
ha sigut un fallo
del porter contrari.
Jo crec que era
potser dos a un
a favor del Màstic.
Quan he vist
que ha empatat
el Racing
dic malament.
Això ho tenim molt negre.
Home,
sempre passa el mateix
que el Timora
no sabem acabar
les ocasions bones
que tenim.
Fallo tonto
i ja està,
que l'empat.
No,
perquè no he vist
el segon gol
i si ja
podíem haver guanyat
i mira,
al final l'hem perdut.
Home,
no l'hem empatat
però bueno,
se sap
com una derrota
això ja.
Muy bien
pero el árbitro
es quifoso,
fa esquifo.
No ha estado justo,
no es justo
porque el árbitro
ha hecho la aposta
con la fruta
que se coma
tenía que dar
la diarrea
al árbitro.
Si fuese una bruja
le estaba la maldición
a los árbitros.
Un auténtic robo.
No,
no,
totalment injust.
Jo esperava
que guanyés el Màstic
i la veritat
és que la segona part
m'ha agradat bastant.
Pues mira,
el de sempre,
patir,
pensàvem que guanyaríem
i mira,
un puntet però,
podem dir
que ens hem portat
un punt.
És una mala sort
molt gran
però bueno,
què farem?
A poc a poc,
a veure què tal.
Aquest Ràstic
no tenia res
però un empat inxús
però bueno,
tenim que mirar
que hem aconseguit
un punt
i que a poc a poc
hem d'anar puntuant
per veure
si podem aconseguir
la permanència.
Fotut.
Home,
són els partits
que de la manera
que han anat
que són els partits
que se pot deixar segona.
Home,
el regust és aquest.
Anant guanyant
tot el partit,
empaten
el descompte
del descompte
pràcticament,
doncs sí,
el regust és derrota.
Bé,
un patiment.
S'està vist
aquesta temporada
es patirà,
lògicament.
a veure.
Home,
bé,
però al final
s'han empatat
a l'últim minut
a cada cara
de tots.
Què vol dir esquifoso,
Quim?
No ho sé,
jo crec que és italiano
o no,
perquè no diu esquifo de merda
però no sé
què vol dir exactament esquifo.
Ah,
mira,
aquí ho tenim,
esquifoso de l'italiano,
esquifoso,
asqueroso.
Asqueroso,
asqueroso,
sí,
exacte.
Ai,
que gran que és internet,
asqueroso.
Per això dic que el criteri
potser era una mica qüestionable.
Ara,
això sí,
potser ens va quedar cara a tontos
després del partit,
però ja et dic que avui mirant la clasificació
i veient quin és l'objectiu del nas
aquesta temporada,
que no és altra que la permanència,
doncs home,
mira,
a veure si puntuem a València
la setmana que ve
i tot s'arregla.
Doncs esperarem a la setmana que ve,
el dilluns que ve aquest futbolí
al matí de Tarragona Ràdio Encantats
de la teva tornada.
Gràcies,
Quim.
A vosaltres.
I moltes gràcies als oients,
és clar,
i ara ja ens han de començar a acomiadar.
Ens separar un minut i mig
de dos quarts de dues
i és el moment de dir adeu.
Adéu fins demà,
perquè a la...