24 hores després, encara no.
Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Hi ha tranquil·litat o no?
Doncs sí, sí, tranquil·litat, però certa tranquil·litat,
perquè avui molts clients, moltes clientes de Caixa Tarragona
han vingut aquí, es van assabentar ahir de la notícia,
són clients de tota la vida,
que ens comentaven que tenen confiança amb els empleats,
amb el director, hi ha aquella fidelitat,
hi ha aquell contacte directe,
i han fet que molts d'ells hagin volgut venir avui aquí
per recolzar amb aquestes persones que van patir ahir aquest ensurt.
Aquesta situació que tothom s'imagina que no li passarà mai
fins que arriba un moment que la fatalitat es gira en contra
i passa, li passa a un mateix.
Hem parlat amb alguns testimonis, amb algun d'aquests clients habituals,
que escoltarem tot seguit.
Si hi ha alguna interrupció ja demano perdó d'entrada
perquè acabo d'enregistrar aquestes veus. Escoltem-ho.
Esther, bon dia.
Hola.
Com va viure vostè els fets des de cara seva, suposo que estan?
Bueno, mira, una mica espantada,
perquè sempre sap greu que la teva entitat estigui així,
però bueno, és una cosa que és d'avui dia, no?
Vostè és clienta tota la vida d'aquesta oficina, per tant...
Tota la vida, tota la vida, i els hi tinc carinyo, la veritat.
Me va saber greu pels empleats i tot,
però bueno, és una cosa que entra d'avui dia, o sigui, ja...
Sí, us hem comentat abans que té una persona coneguda,
aparenta, que treballa en una entitat bancària, i clar...
Sí, estan preparats per això, o sigui,
no deixa de ser sempre una mica l'espada de molt clara, no?
Però, en fi...
Què crec que convindria fer per acabar?
Què crec que convindria fer per evitar aquestes coses?
Més vigilància.
Esther, gràcies.
Adéu.
Molt tranquils.
Molt tranquils.
Molt bé.
Molt bé.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Vostè és client habitual de la Caixa Tarragona?
No, no, que no soc d'aquí a Tarragona,
però ara, doncs, he vingut de venir aquí a Santa Tegla
i he fet una gestió aquí,
m'he estudiat d'anar a l'oficina que vaig sempre.
Com s'ha vist els empleats d'aquesta oficina?
Normal, normal, normal.
Sí, sí, sí.
He vist una senyora que les preguntava si estaven espantats,
diu que no, no, no, res.
Diu que no van prendre res,
li deia, la persona al costat, però no és més.
I vostè quan es va savantar la notícia ahir,
què va pensar?
Home, a veure, es va pensar un més dels que ja normalment passa,
ara, si ja s'ha coestrat dins,
ja prens una mica més d'atenció,
però vaja, en el moment actual és tot això i res més.
I com ho podem solucionar, això?
Això?
Difícilment es pot solucionar, això.
Em penso que no hi ha solució aquí.
De la millor que veig no hi ha solució.
No, perquè ara...
Jo no n'hi veig cap, més ben dit.
Continuarà tot igual i anar fent, ni res més.
Gràcies.
Algú, cap polític que digui nassos d'arreglar-ho, això.
Gràcies.
Bé, adéu-ho.
Sí, les he preguntat, i diu sí,
perquè se conó que no ha fet molta força.
Però, vaja, un susto se lleva o no.
Usted les ha preguntat com està?
Sí, diuen que bé.
Jo vivo abajo en la calle...
Són testimonis d'aquest testimonis, no directes, de l'atarcament frustrat d'ahir,
però sí persones que habitualment són clients de Caixa de Tarragona
i que avui han volgut venir aquí, alguns perquè tenien que vindre,
perquè ja formava part dels seus plans habituals,
i d'altres que bé que per aquesta fidelitat amb els treballadors d'aquesta entitat
han volgut venir a veure com estaven,
interessar-se per el seu estat i recolzar-los davant d'aquest fet que,
com sentien en aquestes veus, ningú s'imagina que li passarà,
ningú vol que li passi, però algun dia, en fi,
passen aquestes coses i quan passen,
doncs ve a l'entomar de la millor manera possible.
Continua l'expectació també aquí davant, Ricard,
si bé molta menys que ahir,
avui no hi ha tants mitjans de comunicació com ahir,
tampoc, òbviament, no hi ha la segona coordenada,
però sí que hi ha moltes persones,
bé que al passar per aquí davant,
no poden evitar fer una ullada cap a dins aquí,
en aquest carrer, en aquesta rambla vella cantonada,
amb carrer Portalet.
Els empleats, en Josep, no han volgut parlar, no?
No, no, no han volgut parlar-ho,
hem intentat poder parlar amb ells,
especialment amb el director,
que recordem va ser l'última persona
que es va quedar a soles amb aquest atracador,
no han volgut fer declaracions,
han declinat a fer declaracions,
en fi, creuen, considerant-nos que no hi ha res més a dir,
que no volem fer més del que ja ha sigut aquest atracament.
Molt bé, doncs ho deixem aquí
perquè arribem al punt horari de les 11,
després amb la unitat mòbil jugarem amb la via T
i, en tot cas, si hi hagués alguna altra novetat
des de Caixa Tarragona ja establiríem una connexió posterior.
Gràcies, Josep, i fins després.
Fins ara.
Era la informació des de l'oficina de Caixa Tarragona
on va haver-hi ahir aquest atracament a Mostatges.
Així tanquem la quarta hora del programa
i arribem al punt horari de les 11.