logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

L'últim cap de setmana de juliol, el poble de Capçanes, el Priorat, celebra la seva festa major en honor als copatrons, els sants Abdón i Sanén.
La colla dels Barbis, així s'anomena un grup de gent del poble nascut a la dècada dels anys 40,
són els impulsors d'una festa que conté uns actes que destaquen per la seva singularitat.
La de Capçanes és una festa com acostuma de fer-te a passar nuclis petits a la que s'hi evoca gent i jovent de la resta de pobles de la comarca.
L'alcalde Jaume Pena ens explica que la festa és un autèntic pol d'atracció, en ser un dels primers cites festives de les contrades.
Si no el primer poble, si un dels primers pobles de la comarca del Priorat, que fem les festes més d'hora més aviat.
Llavors encara la gent està molt... està esperant les festes, i Capçanes realment té molt èxit amb això,
perquè molta gent de la zona, dels pobles del voltant, venen aquí a passar, si no tots els dies,
doncs sí que amb uns actuacions concretes o amb uns balls indeterminats, etcètera.
Clar, potser si les féssim a finals d'agost la cosa canviaria ja, però és a finals de juliol i aquestes ganes de la gent.
Una festa que transcorre per diversos indrets del poble Prioratí,
conegut arreu pel seu bon vi, però també per la venga de la Fou,
un borllador d'aigua amb un ràpid pendent i un estany.
Aquí, de fet, no s'hi farà res, però sí a l'embassament del Siurana,
on la comissió de festes ha preparat tot un reguitsell d'activitats,
canoes, morçars i tot això només en el primer dia de festes.
Hi ha actes per la canalla, hi ha tallers que es preparen per la canalla d'entre 4 i 12 anys,
aquesta canalla que estan a tindre d'aquesta edat,
i després també hi ha, però una miqueta més grans,
perquè hi ha un, aprofitant que ara portem una colla d'anys,
aquest any potser no tant, però fins ara portem una colla d'anys
que el pantà de l'embassament dels Quiamets està bastant ple,
aprofitem per fer un esmorzar allà baix i anar amb canoa i tot això.
Llavors, no cal dir els clàssics i típics balls de totes les festes.
Bé, sí, crec que en definitiva tots tenen el seu moment
per anar a gaudir d'una activitat en concret.
Doncs sí, tal com acabeu de sentir en aquestes festes,
hi haurà lloc per a tothom.
Aquest esperit es reflecteix tot just el segon dia de festa.
La cercavila dels Cangurs de Marsà obre un dissabte molt carregat d'actes.
S'han programat un conjunt d'activitats orientades a totes les edats,
curses de tiramarc, campionat de motifarra, cinema, correfocs...
A les vuit i mitja del matí, que per un dia de festa major això és molt d'hora,
hi ha un cercavila amb els tambors de Marsà.
Després de les nou i mitja fins a la una,
això que et deia d'activitats d'aquestes,
per tot tipus de gent hi ha un curset de tiramarc per petits i grans,
vull dir que hi entra tothom.
Llavors a les deu i mitja ja, bueno, si juga la botifarra,
els que són aficionats al joc de cartes de la botifarra,
doncs també tenen la seva oportunitat.
A les dotze, bueno, hi ha la missa,
i encara ja passem a la tarda, no?
A la tarda a partir de les cinc continua aquesta botifarra,
a més després també hi ha un torneig de petanca per aquesta gent més gran,
que aquí també hi venen gent de la comarca, no?,
de diferents pobles.
Continua a les sis i mitja amb una sessió de cinema,
i llavors ja passaríem a les nou i mitja del vespre
que hi ha la colla de diables de Falset,
amb un correfoc,
i finalment a les vint-i-quatre hores, a les dotze,
comença el que ens diem ball de taules,
que és un ball amb una reserva de taules.
Bueno, és un ball que té un cert prestigi
perquè la gent s'acostuma a mudar més de la normal.
i és un ball que ha agafat una...
sobretot dintre de la gent del municipi,
ha agafat un cert prestigi
i la gent s'arregla molt per anar en aquest ball.
I això, en què s'acaba el ball,
encara la disco mòbil fins a l'estantes ja.
Ja sabeu que per jugar a la petanca s'anarà a saber
i per jugar a la motifarra no cal dir-ho.
Ara bé, per anar a ballar sempre ve a gust
i potser no cal tant de mestratge.
Si es treviu a les dotze de la nit a Capçanes,
s'atura un moment l'activitat frenètica de la festa,
però arriba un altre moment molt esperat.
Arriba la nit del ball de taules,
una tradició que ja ha marcat un abans i un després
en el curs de la història de Capçanes,
com explica l'alcalde Jaume Pena.
Aquest és un ball que tu complies la taula
i la taula t'hi entra...
Bueno, és una taula amb una estovalla de paper,
on t'hi entran uns canapés i un cava,
i les entrades, no?
I la gent, doncs, s'hi arregla una mica més del conte
per anar en aquest ball.
I per fi l'autobús llegó...
Capçanes rendeix homenatge als Sants,
Abdón i Senen, com es deia al començament.
La diada comença amb la missa i la processó
en comemoració als seus copatrons.
Més tard segueix amb la final del concurs
de petanca i de teatre.
Mira, diumenge també comença amb la missa,
missa i la processó amb el bano nord als Sants, patrons, no?
Això és a les 12, i després ja passem a la tarda, no?
A la tarda hi ha els finals del concurs
o del torneig aquest de petanca,
a les 6 i a les 7, a les 19 hores,
hi ha teatre amb l'elenca artístic de l'Arbo Senc.
Llavors, a les 10 de la nit,
hi ha la truitada popular,
que, bueno, això està inclòs dintre de l'aixó.
A més, en realitat és un sopar
que es fa a la pista de ball
i és previ al ball,
o sigui, a les 10 se fa aquesta truitada, aquest sopar.
Aviam, i la gent voluntàriament que hi vol participar,
doncs, bueno, ha de portar truites originals, no?
I cada any se dona un premi
en aquella truita, evidentment comestible,
que sigui més original.
Llavors, doncs bé,
però si no hi participes,
la gent que no hi participa,
exactament, doncs,
se porta des de casa el seu cistell
i per colla s'ajunten
i, bueno, i que un porta els dolços,
l'altre porta el salat,
l'altre porta el vi,
vull dir, per grupets,
la gent se va seient a les taules
i, en realitat, és al sopar.
Però si alguna cosa destaca de la festa major de Capçanes
són els noms propis.
Un ja l'han dit abans,
la colla dels Barbies.
Ja m'ha explicat que el grup va néixer cap als anys 40,
però encara no ho sabem tot d'ells.
No sabem, per exemple,
que tenen la seva pròpia diada a la festa.
Dilluns és el que aquí nomenem la diada dels Barbies.
I els Barbies, bueno, això de Barbies,
quan ho expliques a algú que no ho ha sentit mai,
doncs ho associa amb la nina Barbie, no?
No ho sé, crec que van ser primers els Barbies de Capçanes
que la nina Barbie,
tot i que la nina Barbie té molts anys, no?
Perquè els Barbies són una colla que van néixer a la postguerra,
o sigui, recent acabada la guerra,
que suposa que la gent tenia molta pena
i hi havia molta tristesa,
i llavors hi va haver un grup d'aquí al poble
que es dedicaven a la Gresca.
I això ha anat passant els anys,
la gent s'ha anat renovant, evidentment,
i aquests són els que organitzen l'últim dia de la festa.
I és un dia, doncs, dedicat a la...
Bueno, és un dia bestial, no?
Perquè és un dia amb una participació del poble,
amb una festa de carrer al·lucinant,
i que, bueno, comença, mira,
comença al matí amb un cercavil a les 9,
que, bueno, passen amb una xaranga,
aquesta colla de Barbies,
aquesta colla d'aquest grup,
passen pels carrers,
i allà, doncs, bueno, la gent els va preparant
per famílies o per grups, també, de veïns,
van preparant taules,
doncs uns preparen, bueno, uns dolços,
uns altres un salat, uns altres uns pantomà,
que bonos llibres aquí.
Se la saben més llarga, aquesta colla dels Barbies,
però què més podem saber d'ells?
Doncs, per exemple,
que fan un recorregut determinat pel poble,
que ja està vingut també tota una tradició,
és la rua dels tastets i tastavins,
i també el gran cos.
Per cert, els Barbies també trien la pobilla,
que porta, com és obvi, el seu nom,
la pobilla Barbies.
O sigui, en aquesta rua se li diu tastets i tastavins.
Llavors, quan s'acaba aquest tastets i tastavins,
ve el gran cos.
El gran cos, també és una cursa popular,
que la van fer popular-te aquests senyors als anys 40,
que, bueno, consisteix en fer deu toms,
el que diem el tomb de la processó d'aquí al poble.
Vull dir, el tomb de la processó és el recorregut que segueixen
o que seguien les processons quan se feien o quan se fan,
perquè encara se'n fan, no?
Però, bueno, el recorregut pels carrers que passa,
doncs, bueno, s'ha de fer deu toms en aquest recorregut,
i, bueno, i llavors hi ha un premi que és molt típic i característic,
que són el qui guanya, se li dóna en gall,
el segon se li dóna en conill,
i el tercer se li dóna en a ceba.
Clar, això avui dia no té massa...
Però, clar, m'imagino que això als anys 40,
que era quan se va institucionalitzar,
no es tenia el seu valor, guanyar un gall, no?,
o guanyar un conill.
Bé, i després, per la tarda,
els bar... bueno, dintre d'aquesta...
bueno, d'aquesta...
de tot aquest enrenou que es munten el dilluns al matí,
fan l'elecció de la pugilla barbis, que diuen ells, eh?
Ells el lleixen, bueno,
durant els dies de festa passen unes paperetes,
bueno, i es fa l'elecció de la pugilla barbis.
Molt bona manera d'acabar la festa, Capçanes.
Ja heu decidit a hores d'ara que, si voleu apuntar,
podeu anar fins a aquest poble del sud del Priorat
per la cartera 420,
que va darrere o se morra,
o des de Valcet, on surt la carretera comarcal
que passa per marçar i arriba a Capçanes.
Si aneu, podeu també marxar
amb bon vi, òbviament, d'aquest poble,
i bona aigua.
I és que a uns 3 metres del poble
hi ha uns fons de Santa Rosalia o les Canals.
L'aigua d'aquestes fons diuen que és medicinal.
Afortunadament, encara que ara en aquesta època de l'any
no és la millor època,
perquè encara que reja aigua,
no reja l'aigua,
que reja en una tardor o en un hivern.
Clar, la cosa fa molts mesos que no plou
i les fons aquestes ho noten.
Bé, llavors, el fet que ho notin les fons
fan que el paisatge en si també es deteriori una mica.
Però, bueno, sí, és un lloc per poder-hi dinar,
hi ha taules d'aquestes fetes amb materials,
i llavors, doncs, bueno, tens l'aigua allà,
que corre el riuet i tal.
Bé, s'està bé, sobretot s'està molt fresc, tu.
El vi és l'orgull de cap aigua.
El vi és, a més, tenim un gran vi
i amb un gran, bueno, de fama mundial,
perquè, o sigui, s'ha de dir si mateix, no?
I penso que potser el 75-80% se'n va a l'exportació, no?
A els millors països.
A més, per fora i corren els aires
i per dintre els meus amors.
Doncs ja ho sabeu, marxareu de capsanes amb bon vi,
amb bona aigua i amb una bona festa major.
Que tingueu molt bona festa!