Ens trobem aquí al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.
Fa breus incens que s'acaba d'acabar aquesta roda de premsa
dels actes de la Setmana de la Comunicació Comunica 06.
Ens acompanyen, d'una banda, la tinent d'alcalde i presidenta
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona,
Maria Mercè Martorell. Maria Mercè, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia, Jordi i Jolana.
I també ens acompanya el director gerent d'aquesta Casarca Roz.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, hauríem d'explicar a Maria Mercè
que enguany, la Setmana de la Comunicació,
que aquestes jornades Comunica 06 estan dedicades a l'humor, a la ràdio,
a la ràdio que fa riure, és aquell tema principal.
Així és, Jordi, aquest any els hem volgut dedicar,
igual com l'any passat el vam dedicar a el que eren els programes de televisió,
podríem dir, tipus telenoveles,
tipus el que avui coneixem com a colabrons,
el que serien sèries televisives,
aquest any l'hem volgut dedicar a el que és això,
als programes d'humor, a la ràdio que fa riure,
i que, en certa manera, ens permet enllàçar una mica l'any passat,
perquè l'any passat, si recordeu,
precisament el guardonat va ser a l'Andreu Buenafuente,
i, per tant, lligaríem una miqueta un any amb l'altre.
Aquest any l'hem dedicat a tots aquests programes
que n'hi ha tantíssims, jo diria,
de molt boníssima qualitat a les diferents emissores,
televisions, etcètera,
de programes lligats,
programes que fan riure moltes vegades lligats
a el que seria la sàtira política
o la crítica política feta des d'aquest vessant de l'humor.
Per què, Ricard, s'ha escollit aquesta temàtica en guany?
Perquè creiem que és un fenomen dels més importants
que hi ha hagut en els últims anys a la ràdio en aquest país.
La veritat és que l'humor,
sobretot vinculat a la política,
semblava fa uns anys que estava deixat de banda
i hi ha hagut una eclosió de programes,
i a més, de molt bona qualitat,
com deia ara la Mària Mercè,
té de molt bona qualitat en el panorama radiofònic.
Portem gent molt coneguda aquí a casa,
com poden ser la gent del Terrat,
aquell programa de ràdio local que va néixer a Reus
i que, en fi, després, amb el mateix nom
s'ha convertit en una autèntica factoria
de programes de ràdio i de televisió,
i, per tant, tenim representants d'aquí de Tarragona
com el Fermí Fernández o l'Oriol Grau.
Però després tenim els programes estrella
de l'humor a la ràdio,
o programes que incorporen les imitacions,
la ironia, la sàtira.
Tenim representants del programa Minoria Absoluta,
del programa Alguna Pregunta Més,
de programes que incorporen l'humor
a primera hora del matí,
que és un dels fenòmens també més interessants
dels últims temps.
Tenim guionistes tan coneguts com el Manel Lucas,
alguns actors que fan imitacions de personatges,
en fi, de la vida política de plena actualitat,
com poden ser el Bruno Oro,
l'Adrià Quatre Cases o la Sílvia Abril,
que segurament a l'audiència en què s'escolten ara,
potser pel seu nom propi,
no els reconeixeran,
però que si els escolten a la ràdio
o els veuen en programes de televisió,
com Polònia,
que és un dels programes ara més importants
que hi ha a Catalunya en aquests moments,
doncs segur que els reconeixerem.
La part que es guina a Bruno Oro és l'Artur Mas,
de Polònia, entre molts altres,
i l'Acebes.
Exacte,
Àngel Acebes,
l'Artur Mas,
la Sílvia Abril també fa imitacions
a moltes dones vinculades al món de la política,
en fi,
gent d'aquesta molt coneguda,
que passarà per Tarragona en aquestes jornades,
després ve el Manel Fuentes,
que ha fet ràdio i televisió,
ara ha tornat al món de la ràdio
amb un programa d'humor,
vindrà el Toni Clapés
amb tota la seva gent,
amb el programa que fa les tardes a RAC1,
amb un personatge tan popular com el senyor Marcelí,
que és també idea i promoció
d'una persona molt vinculada a les nostres comarques,
com és el Jaume Noia.
En fi,
tenim un ventall molt gran
durant quatre dies,
del 23 al 26 d'octubre.
Consideràvem,
igual que l'any passat,
el tema de les sèries de televisió,
els serials,
és un fenomen comunicatiu molt important,
amb dades d'audiència espectaculars,
doncs considerem també
que el tema de l'humor a la ràdio,
aquesta ràdio que fa riure també,
és un dels temes més importants,
més interessants
a nivell comunicatiu
que hi ha en aquests moments al nostre país.
Per tant,
la política i l'humor,
com s'encaixa aquest humor polític a la ràdio,
és un dels temes principals d'aquestes jornades.
Vindran diferents noms,
com ara els que esmentava Enric Arroz,
des de la seva perspectiva,
des de la perspectiva de política
i també d'oient de ràdio,
com ho encaixa una política
quan escolta aquestes paròdies?
Bé,
quan aquest experió,
jo crec que és saníssim,
de fet,
tots sempre hem parlat a vegades
de l'humor anglès,
d'aquells programes com el
Sí president,
aquelles sèries ja clàssiques
que donaven una visió molt,
a vegades d'un humor molt fi,
però al mateix temps molt incisiu
cap a la crítica del món polític,
la societat del moment.
i això és fantàstic,
perquè jo crec que vol dir
una societat molt,
com diria,
una democràcia molt consolidada,
una societat molt capaç
d'enriure-se'n de si mateixa.
Per tant,
això és molt bo.
L'únic moment
en què no es pot caure
és quan ja se toquen
qüestions personals.
O sigui,
els polítics,
tots són polítics
per la nostra basada en política
i la crítica política
s'admet absolutament tota,
perquè per això
som persones,
podríem dir,
públiques,
el que ja no s'ha d'entrar
és en qüestions personals,
perquè llavors és quan sí que realment
s'està entrant en una cosa
que hi podem entrar i tots,
perquè tots tenim la mateixa basada
com a persones particulars.
Però a partir del moment
que un entra en política,
aquesta crítica política,
la seva feina,
a determinats elements,
a mi tothom me coneix
portacones lejanos
i m'assembla meravellosament bé,
per tant,
tota aquesta crítica,
tot aquest humor,
aquest fet
d'associar determinades persones
amb determinades paraules
que acostumen a dir
o determinades gesticulacions
o determinades maneres de fer,
jo crec que és molt bo,
és molt sa
i permet també rebaixar a vegades
el to, podríem dir,
de tensió
que en alguns moments
a la política
hi pugui haver-hi.
Per tant,
és saníssim
i jo crec que s'ha d'anar
per aquest cantó
i a més a més hi ha,
com deia,
magnífics professionals,
magnífics professionals
que fan programes
realment molt, molt bons.
Jo recordo
l'hora del RAC1
que es va fer en directe
deu fer aproximadament
uns 3 o 4 anys
que jo vaig disfrutar moltíssim
i això que era un moment polític
realment difícil,
però crec que el més important
és saber-se'n enriure d'un mateix
i sobretot
si els polítics
és una cosa que jo molt sana
saber-nos enriure
de nosaltres mateixos
i desdramatitzar una miqueta
aquest abesant
pública i seriosa,
perquè en definitiva
és un abesant.
De fet, Ricard,
aquesta perspectiva més jurídica
i fins i tot
aquesta perspectiva històrica
també es tractaran
en les jornades.
Sí, de fet,
obrirem les jornades
parlant amb professors universitaris
que d'alguna manera
ens faran una repassada
el que ha estat
històricament l'humor
als programes de ràdio
a Catalunya,
però també hem volgut
que un professor de dret,
de dret constitucional
de la URB
vingui a participar
en la primera jornada
perquè els assistents
a les jornades,
que en fi,
són jornades obertes
al públic en general,
però especialment també
estudiants de comunicació
i de periodisme.
Ens parli,
aquest professor
que és Jordi Barrat,
professor de dret constitucional
de la Rovira i Virgili,
ens parli del dret
a l'honor
i a la intimitat,
no?
On està la barrera,
el que comentava ara
la Maria Mercè Martorell,
on està la barrera
de la crítica
i de la sàtira
política, no?
Tot això, a més,
estava pensant,
ella que ara parlava
fins i tot del sobrenom
que a nivell local
i tarragoní
molta gent la pot conèixer,
estava pensant
que aquestes jornades
es faran en plena
campanya electoral,
estarem pocs dies abans
de les eleccions
al Parlament de Catalunya
i que molts
dels protagonistes
de les eleccions
són imitats,
alguns dels actors
que vindran a Tarragona
aquests dies
vindran justament,
no sé si ens faran
alguna actuació o no,
però vindran a Tarragona
per participar
en aquestes jornades.
Jo crec que això
demostra una societat sana,
uns mitjans
de comunicació forts,
una classe política
també forta
que entén
la crítica
i la sàtira,
però tot això
amb aquest límit
que comentàvem,
que tractarem
en aquesta primera jornada
i amb aquesta conferència
que hem titulat
els límits
de la llibertat d'expressió.
El dia a dia
de la ciutat,
el dia a dia
de l'Ajuntament
de Tarragona
també donaria
per un programa
d'humor a la ràdio?
Jo crec que el dia a dia
de qualsevol ciutat
i el dia a dia
de qualsevol ajuntament
i més d'una ciutat
jo diria tan viva
i tan variada
com la nostra
i tant de carrer
i tant que tots ens coneixem
segur donaria
l'any passat
ho dèiem
per una telesèrie
de televisió
segur
donaria jo crec
que per una superproducció
de cine
i per suposat
donaria
per un programa
radiofònic
absolutament
i amb magnífics
professionals
per fer-ho.
Aquestes jornades
es desenvoluparan
des del dia 23
fins al 26 d'octubre
per tant d'aquí dues setmanes
val la pena comentar
un canvi d'escenari
però que es manté
la filosofia
entrada oberta per tothom
no?
Sí exacte
oberta a tothom
lliure a més a més
amb tota aquesta participació
amb aquests crèdits
de lliure disposició
de la URV
a més a més
amb la col·laboració
ja clàssica
de Rapsola
de Vic Sant
com a esponsors nostres
de la Universitat
Roviri Virgili
que ja fa dos anys
que ho ve fent
el primer any
quasi com a experiència pilot
l'any que ha passat
ja ha consolidat
aquest molt més
i aquest any
amb la incorporació
de la Fundació
Caixa Tarragona
que a més a més
com deies molt bé
encedeix el seu espai
per tant anem
a un lloc
no tan formal
com és l'Ajuntament
de Tarragona
sempre havíem fet
el saló d'actes
d'aquí de l'Ajuntament
i anem
amb un altre espai
a més a més
molt ben habilitat
i molt ben restaurat
com és l'Auditori
de Caixa Tarragona
que agraïm molt més
molt que ens l'hagin deixat
per poder fer
el dia a dia
d'aquestes jornades
de comunicació
Aquestes jornades
de comunicació
titulades
la ràdio que fa riure
són l'eixa central
d'aquesta setmana
de la comunicació
però una setmana
de la comunicació
que també inclou
altres actes
com per exemple
la presentació
d'un llibre
un nou fruit
d'aquest treball
aquesta col·laboració
entre l'empresa municipal
la mitjans i a l'editor
Sí, ja sabeu
que també
com bé sigui habitual
les jornades de comunicació
tenen diferents vessants
una serien
les jornades
en si mateixa
aquestes diferents
conferències
que hi ha a les jornades
i una altra
és la presentació
d'un llibre
aquest any
precisament
és un llibre
que es diu
En sintonia
i que és un conjunt
de vuit relats
d'alguns dels millors
autors tarragonins
i del camp de Tarragona
com seria
l'Angela Octavi Brunet
el Jordi Cervera
l'Adam Manyel
la Montserrat Palau
el Magí Sunyer
el Jordi Tinyena
el Francesc Valls Calçada
i l'Olga Xirinax
hem intentat una miqueta
recollir
amb tota aquesta sèrie
d'autors tarragonins
i a més a més
amb un nom
molt radiofònic
amb un títol del llibre
molt radiofònic
com és
precisament
En sintonia
i el fi de festa
tindrà lloc
el divendres
dia 3 de novembre
si no vaig errat
el dia en què
s'atorgaran
els premis
els premis
a la ciutat de Tarragona
i també es lliuraran
dues distincions especials
a qui van guanyar
aquestes distincions
Ricard?
Doncs en la línia
del que hem fet
en els últims anys
hem volgut distingir
dues persones
una
les dues persones
són sempre de Tarragona
o de l'àmbit
de Tarragona
una
que s'ha distingit
per fer
tota la seva trajectòria
professional
a la nostra ciutat
o a les nostres comarques
i una altra
que és una distinció
a un professional
nascut
i crescut
segurament
professionalment
aquí a Tarragona
i al nostre entorn
però que després
ha fet el salt
a mitjans de comunicació
d'àmbit nacional
d'àmbit estatal
aquest any
la distinció
primera
és per Joan Juncosa
Penedès
és un personatge
jo crec que
bastant desconegut
tot i que
segurament
les persones més grans
que ens estiguin escoltant
potser sí que
el recordaran
però sempre ha estat
en un segon pla
ell va treballar
des de l'any 39
un cop acabada
la Guerra Civil
fins a l'any 1983
a l'antiga Ràdio Tarragona
va fer els guions
de Maginet
durant molts anys
va seguir tota la informació
esportiva del Nàstic
durant també dècades
va fer programes
de varietats
per exemple
els estudis
de l'antiga Ràdio Tarragona
al carrer Unió
a l'actual carrer Unió
feien programes
cara al públic
a més a més
va estar vinculat
al Nàstic
durant molts anys
curiosament
i per això
també li donem
enguany
aquesta distinció
és l'únic directiu
de l'etapa
en què el Nàstic
estava a primera divisió
als anys 40
l'únic directiu
que està en vida
per tant
és un reconeixement especial
aquesta any
en què el Nàstic
ha tornat a primera divisió
és una persona
que té 90 anys
però que en fi
que està molt bé
de salut
que ens acompanyarà
el dia 3 de novembre
i que rebrà
aquesta distinció
per tota la seva
trajectòria professional
de més de 40 anys
a l'antiga
Ràdio Tarragona
i l'altra distinció
és per Carles Franzino
una altra persona
molt vinculada
nascuda professionalment
en aquestes comarques
també a Ràdio Tarragona
a Ràdio Reus
a la cadena SER
a l'emissora
de la Cope de la SER
ell va néixer aquí
a les nostres comarques
però després
va fer el salt
a Barcelona i a Madrid
ha estat durant molts anys
no cal presentar-ho gaire
ha estat durant molts anys
presentador
dels informatius
de televisió
primer a Canal Plus
i després a TV3
durant més d'una dècada
va estar a TV3
i li donem en guany
la distinció
perquè
ara fa un any
justament
va fer un altre salt
professional
que creiem important
a l'hora de substituir
a Iñaki Gabilondo
en el programa
Oi por Oi
de la cadena SER
no podem oblidar
que aquest programa
és el programa
líder d'audiència a Espanya
per tant
va ser un repte
i és un repte professional
molt important
per Carles Francino
i hem considerat
que aquest any
era el moment
per donar-li aquesta distinció
ells ens acompanyaran
el dia 3 de novembre
i a més a més
farem
el lliurament dels premis
de les categories
de Premi de Comunicació
Patrimoni
i Premi de Comunicació
Societat i Riscús
Ja per acabar
fa uns instants
Maria Mercè Martorell
s'acaba en aquesta roda de premsa
que en Carles Francini
ayer on ha estat
sigui a les comarques
tarragonines
sigui a Barcelona
i ara a Madrid
ha continuat fent gala
del seu tarragonisme
no ha perdut
aquests orígens
No, i la veritat
és que fa molt poc
el vam poder sentir
precisament en una entrevista
que feia
a l'alcalde de Càceres
a la ciutat de Càceres
i que vam poder
escoltar
i amb la qual
ell precisament deia
que la ciutat de Càceres
també competia
per la capitalitat cultural
etc.
i ell deia
ja sap que hi ha
una altra ciutat
que s'hi presenta
que és la meva
i que és Tarragona
i que això va donar peu
també a que l'alcalde de Càceres
parles de la nostra ciutat
recient incorporada
durant la presidència
de Càceres
al grup de ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat
i que parles
de la importància
de la nostra ciutat
com a ciutat
de les restes arqueològiques
i també dels ciutadans
de Tarragona
per tant jo crec
que això
el Carles
mai a la vida
ha oblidat
els seus orígens
tarragonins
i els seus lligams
a la ciutat
i sempre n'ha fet
n'ha fet
n'ha fet com deia
un bon ús
i n'ha fet gala
amb la qual cosa
representa que cada vegada
allà on està ell
tenim un ambaixador
de la ciutat
i per tant això
és també
el que al marge
de la seva trajectòria
professional
és un premi tarragoní
i també el que
hem volgut premiar
i reconèixer-li
ja que difícilment
ja sabeu que jo
que ningú és
profet a la seva terra
però almenys nosaltres
volem que el Carles
sigui que ho sigui
Carles Francini
i Joan Juncos
a Penedès
i molts altres seran
alguns dels protagonistes
d'aquests actes
de la setmana
de la comunicació
uns actes que començaran
el proper dilluns 23 d'octubre
i s'allargaran
fins al dia 3 de novembre
i s'allargaran
i s'allargaran
i s'allargaran
i s'allargaran
dilluns 23 d'octubre