Les 10 del matí i 36 minuts.
Seguim des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
després d'haver conversat durant uns minuts
amb un dels protagonistes de l'actualitat del dia,
com és el nou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona,
Albert Avelló.
Un dels protagonistes de l'actualitat del dia, entre d'altres qüestions,
perquè avui apareix la seva imatge, la seva fotografia als diaris locals.
És, per exemple, el protagonista de la principal fotografia de portada
del diari de Tarragona.
Ara, justament, volem parlar del diari de Tarragona,
que fa un parell de setmanes engegava, això ja ho han vist els lectors,
una nova etapa amb alguns canvis considerables en el disseny
i també en els seus continguts.
Per aquesta raó, avui hem convidat el director del diari de Tarragona,
el company periodista Antoni Maria Piqué,
per explicar-nos justament el perquè d'aquests canvis.
Antoni Maria Piqué, que recordem, és el director del diari de Tarragona
just des de fa un any.
Antoni Maria Piqué, bon dia.
Bon dia.
El director del diari ha volgut celebrar el primer aniversari
com a director, canviant el diari,
o era una mica l'objectiu que es va marcar ara fa un any?
No, no, no.
La veritat és que l'altre dia pensava i és una coincidència, no?
També hi ha gent que m'ha comentat, en broma,
que vam canviar el disseny perquè venia el Zapatero, no?
que va ser el dia que vam sortir amb aquest nou aspecte,
la foto de la portada i l'esdeveniment del dia era el míting del president del govern, no?
No, la veritat és que la idea original era aquesta,
i he de dir que s'ha endarrerit una mica, una mica massa, no?
Però, bueno, aquests canvis no són...
El que es veu per fora no és ni la meitat del que passa per dins, no?
I no només en termes de que hem canviat el sistema editorial,
és a dir, les màquines amb les que fem el diari,
les màquines de la redacció, no les màquines amb què l'imprimim,
sinó els programes que fem servir per composar el diari, etc.
Heu canviat coses de disseny i de continguts.
Parlem primer de disseny, en tot cas,
que segurament és el que veu més la gent, el lector,
amb la capçalera, per exemple, la portada, l'heu canviat.
Quines altres coses?
Quines són les línies que us han mogut a canviar
determinades coses del disseny del diari?
Primera, que l'anterior disseny estava una mica...
Estava vell, diguem.
Aviam, això per la gent del carrer probablement és difícil d'explicar,
però si un pensa en algun anunci publicitari de fa...
No sé, aquells anuncis de la Coca-Cola,
de la gent cantar, no?, el mundo entero, tal...
Al voltant de l'Ebre de Nadal, i li posen ara, potser li sembla una mica...
Està bé l'anunci, va ser un hit al seu moment, no?, i encara s'estudia,
però ara no el posaríem, no?
Llavors, és una mica el mateix, no hem de fer...
Nosaltres havíem de fer un diari que no era aquell, no?, perquè també volíem dir coses noves.
Una de les coses importants d'aquest canvi és aquesta secció que es diu revista,
que els divendres es diu guia i els dissabtes es diu casa i família i els diumenges es diu de set,
on hi ha continguts que abans el diari difícilment portava,
o els portava de manera una mica erràtica.
I a vegades, com que no teníem el calaix per posar-los, no els fèiem, no?
És molt més determinant del que sembla tenir unes seccions o unes altres, no?
Si les seccions estan marcades d'una determinada manera,
doncs ens concentrem a fer exactament allò que hi capa allí i no altres coses.
Poso un exemple.
Un reportatge molt simpàtic, molt interessant i molt descobridor d'alguna tendència, no?,
que el vam fer fa tres o quatre mesos.
Aumenta el consum de fruita tropical a Tarragona, no?
Llavors, això, on ho publicàvem al diari antic?
Doncs ho donàvem a la secció del redactor que l'havia fet.
En aquest cas, era un redactor de la secció a Tarragona i el vam donar a Tarragona,
però es parlava de tot, de Reus, de Valls, de Tortosa, en fi,
de tota aquesta mena de falsa província que és Tarragona, no?
Però, clar, això no és un tema local, no?
Això és un tema... Sí que és local, però té a veure amb el comportament,
amb la vida de les persones, que és del que volem parlar
amb aquesta secció nova que es diu Revista, no?
És una aposta, doncs, per temes no estrictament polítics,
per temes... És una aposta per més temes socials de la vida quotidiana?
Sobretot, a veure, jo els he dit moltes vegades, allí, al diari i abans,
per la feina que tenia abans, que els diaris no parlem del que en realitat hauríem de parlar.
L'exemple és aquest.
Per a tothom que m'estigui escoltant, els esdeveniments decisius a la seva vida són,
per exemple, quan va haver de començar a buscar feina per primer cop,
quan es va casar, o quan va tenir el primer fill,
o quan resulta que va haver de rebre els pares o els sogres a casa
perquè no es podien valdre, llavors...
Tots aquests moments, o quan se'n va haver d'anar a la universitat,
o va haver canviat de ciutat, etcètera...
O sigui, esdeveniments després dels quals la vida no és el que era,
i ja no serà el que era, no?
Llavors, de tot això, els diaris, no en parlem.
No en parlem.
I en realitat és la vida de la gent, no?
Jo estic segur que les ràdios, per exemple,
estan molt més al cas dels fets de la vida,
els que realment preocupen a la gent,
que no pas els diaris, no?
Jo voldria notar, per exemple,
que un dels diaris de referència espanyols, que és El País,
no hi ha dia, des de fa tres setmanes, quatre setmanes,
que la seva portada no destaquï un d'aquests temes
que entre els periodistes renomenem d'interès humà.
Cada setmana, això El País,
que era el paradigma del diari, diguem,
que em perdoni, no?
Per entendre's, del diari Totxo,
del diari, diguem, que s'ha de llegir, etcètera, no?
I és una ordre del director.
El cap d'esports del país ara és el cap de cultura, no?
Dic, nosaltres no és que estem seguint el país, eh?
Més aviat el país fa una mica tard,
i nosaltres probablement també.
Però als diaris hem de parlar de les coses que li passen a la gent,
i les coses que li passen a la gent no surten a les rodes de premsa,
ni les diuen els polítics.
Ahir em van trucar d'un partit dient
t'hem enviat un article d'un senyor X, no?
D'un polític bastant representatiu d'aquest partit, no?
Jo li vaig dir, mira, me'l he de llegir,
però en principi no m'interessa,
perquè els polítics no estan molt prestigiats.
És una llàstima, eh?
Però és així.
Llavors, perdona'm, però...
jo li vaig dir, no, amb aquesta cap de premsa,
perdona'm, però jo no em voldria veure,
jo em voldria veure més aviat prestigiat
per les coses que publico,
i em costa publicar polítics, per exemple.
O sigui, que això que em preguntes,
menys política, sí.
Més vida quotidiana, més gent, més persones, també.
És més difícil, s'ha de treballar més.
La gent no dona rodes de premsa
quan busca feina per primer cop, no?
Però, bueno,
és l'aposta que fem i ara acabem de començar.
Vull dir que el millor diari no surt ara,
el millor diari sortirà d'aquí uns mesos.
És una aposta també per més informació local
o per més reportatge i més crònica
i menys notícia estricta?
En fi, quines són les altres línies
que voleu prioritzar?
Volem prioritzar...
Jo...
Bueno, us sento per parlar de mi,
però com que soc l'entrevistat,
doncs, endavant.
dic una cosa que em sembla
que no és difícil d'entendre
encara que sigui difícil de fer, no?
I és fàcil de dir, també.
Que és...
No volem totxos,
volem persones,
no volem dades,
volem rostres,
no volem la història,
en majúscules,
sinó que volem històries.
i...
És això, vull dir,
nosaltres no...
Jo estic segur que amb el tema aquest d'avui,
d'això de Sant Magí se queda
sin imagen ni sonido,
que han robat la campana de l'ermita
de Sant Magí de la Brufeganya,
hem donat tema de conversa
amb un munt de gent,
avui.
I d'altra banda,
nosaltres no podem deixar de destacar,
doncs,
que...
que hi ha un relleu a la cambra,
que la gent nova que entra a la cambra de comerç
s'ho vol agafar molt seriosament
i vol agafar el relleu del Javi Artal
i fer moltes de les coses
que segurament
ell no ha pogut fer
i no perquè no les hagi volgut fer,
però...
Bueno,
ells ho tenen clar
i és una gent interessant
en el sentit que deia, no?
Ells es van proposar entrar a la cambra
per...
fer fora, diguem, els polítics
i fer fora, diguem, els funcionaris, no?
i que fos una cambra de comerç
d'empresaris.
Doncs, aplaudiments, no?
I això és una història interessant
de la vida pública,
però no és la politiqueta
de si
al darrere del Joan Avelló
ja no sé qui
o al darrere d'aquell altre candidat
hi havia no sé quantos
i...
que també és interessant,
però l'aposta és aquesta,
l'aposta és històries de la vida,
les coses que li passen a la gent
han d'estar al diari,
no les coses que li passen
a alguna gent.
Dic, que a vegades
es folleix al diari
i si els lectors
es fessin la pregunta
surto jo aquí?
molts cops haurien de dir
no,
perquè comencen a passar planes
i apareix el Bush.
Soc jo el Bush?
No.
No jo personalment.
El Bush és com jo?
No.
El Zapatero?
Tampoc.
El president Maragall?
Tampoc.
L'Artur Mas?
Tampoc.
El senyor Montilla?
Tampoc.
i al final arribem
a que els diaris
estem una mica
com alienats, no?
Pel que fa al tema
del disseny un altre cop,
recuperant una mica
el que dèiem,
heu canviat
una mica
el tipus de lletres,
els titulars,
fins i tot
una mica
la distribució
també
de les notícies, no?
Això és el que comenten
també els lectors.
Una mica,
sí,
jo tinc que
potser hauria de demanar
una mica
de disculpes
perquè acostumar
la gent
ara a llegir
el diari
d'una altra manera,
doncs,
a sobre que la fem pagar
i la fem llegir,
que,
en fi,
hi ha,
diguem,
activitats més pleins,
però sí,
hem canviat
una miqueta,
però hem seguit,
hem organitzat
les notícies
d'una manera,
jo crec,
una mica més lògica.
El diari,
seguint
en un ritme natural,
fa uns anys
tenia les seccions
Tarragona,
Reus,
Ebre
i una altra gran secció
que es deia
Comarques
on hi anava
la resta.
De la secció
Comarques
va néixer
Costa
i va néixer
Costa
amb un criteri
que és
tot el litoral
de les Comarques
de Tarragona
fins a l'Hospitalet
és Costa.
Avui
aquesta,
es va fer
una edició
que té
una portada
pròpia,
etcètera.
Avui
aquesta
àrea
Costa
no és
homogènia,
probablement
tampoc
ho era
llavors.
I el fet
que una localitat
sigui
litoral
no fa
que tingui
moltes coses
en comú
amb una altra
localitat
litoral.
És a dir,
per la gent
de Calafell
el que passa
a Cambrils
és relativament
semblant.
No
necessàriament
tenen que veure
o Torredembarra,
etcètera.
I això
ens ho han dit
molts observadors
de la vida local
d'aquestes ciutats
de la costa.
A Torredembarra
recordo una persona
que es coneix
bé Torredembarra
i dient
nosaltres
estem molt més pendents
del que passa
a Tarragona
ciutat
que no pas
del que pugui passar
a Calafell
o el Triangle
aquí a la costa
d'Aurada Central
Salou, Vilaseca
a Cambrils.
Què més?
Hem fet
desaparèixer
la secció
comarques
perquè s'havia convertit
en un calaix
de sastre
una mica
complicat
on hi havia
l'interior
del Baix Penedès
l'Alcamp
la Conca
i el Priorat.
Tenen coses
que no...
en fi
és difícil
perquè
ja he dit
que Tarragona
és una espècie
de província
de mentida
jo no sé
exactament
com es va decidir
fer això
al segle XIX
però
és molt fals
no és veritat
aquí hi ha una unitat
molt artificial
però em sembla
que sí
primer va a Tarragona
a Ciutat
després va al Tarragones
també a la costa
del Tarragones
Alcamp
Conca
Reus
Baix Camp
Priorat
la costa
s'ha quedat reduïda
a Salou
Cambrils
Vilaseca
fins a
Miami Platja
i després
l'Ebre
i el Penedès.
I amb aquests canvis
de disseny
i de continguts
una mica
d'estructuració
de les seccions
és a dir
amb aquesta nova etapa
que comenceu
un diari
que a més a més
és de pagament
que abans ho ha dit
el director del diari
de forma tangencial
però és important
tenir-ho en compte
sobretot
per l'aparició
de la premsa
gratuïda
el diari Tarragona
mantindrà també
les promocions
el fet
d'aportar coses
sigui en diumenge
en cap de setmana
o sigui
cada dia
aquesta és una
aposta
que es mantindrà
o que fins i tot
augmentarà?
Sí
hem de fer-ho
perquè
és veritat
que els
els diaris
perquè els diaris
sempre han estat
de pagament
ara
han aparegut
uns altres
que són gratuïts
nosaltres
hem de fer això
perquè
ens hem de mantenir
en el mercat
de totes maneres
ara
per exemple
aquest últim any
i mig
és una temporada
de moltes promocions
això
fa 10 anys
també va ser
va haver-hi un parell d'anys
una mica més de 10
10 o 12 anys
va haver-hi una temporada
de moltíssimes promocions
i això d'ara té una raó
té un motiu
i és que
el mercat de la premsa
està
està estancat
i és un mercat
difícil
perquè
cada vegada que entra
és com a qualsevol
mercat
cada cop que entra
un competidor
amb un avantatge
competitiu
més
substancial
tot el mercat
s'ha de reorganitzar
i l'entrada
a la premsa gratuïta
no és
un diari més
sinó que és
un altre model
de negoci
un altre concepte
modifica els hàbits
de
consum
dels lectors
etc.
i nosaltres
ho patim
això
la gent que té marques
molt consolidades
com per exemple
la Vanguardia
no pateix tant
però gent que no tenia
marques tan consolidades
o que tenia un públic
més fràgil
no tan fidel
el periòdic
és un exemple
doncs
ho pateixen més
i els diaris
que estàvem sols
a les nostres ciutats
com
com és el cas
del diari de Tarragona
doncs
ho patim
perquè la gent abans
no podia triar
per entendre'ns
i ara pot triar
la qual és boníssim
perquè a nosaltres
ens fa posar les piles
però hem d'anar
amb les promocions
perquè li hem de dir
a la gent
escolti
i continuem sent
molt interessants
i a més a més
li estem oferint això
vull també
assenyalar
que abans
es regalava molt
i ara es regala
molt poc
vull dir
que amb el diari
et fan pagar alguna cosa
perquè nosaltres
estem llançant ara
això dels fars
també
el divendres
aquest divendres
comença
una col·lecció
de cine
en DVD
de clàssics
i altres
però això
es fa pagar a part
que és molt diferent
de la gran onada
de promocions
de fa 10 o 12 anys
però en fi
la promoció
és hormona
és
diguem
és com
el
és com
el doping
ara que està
de moda
amb aquest
embolic
de la sang
tractada
dels ciclistes
i tal
això no pot durar
molt
va per cicles
en quant s'estabilitzi
el mercat
un altre cop
i la bremsa
gratuïta
se situï
nosaltres
ens resituem
la gent
prengui mesura
de les noves
proporcions
on estem
que no serà el mateix
que fa
5 anys
abans dels gratuïts
les promocions
s'acabaran
i ens haurem de barallar
pel que realment
interessa
que és
per les notícies
per les exclusives
pels temes
de conversa
que generem
com sempre
anirem
al de sempre
aquesta és
la filosofia
aquesta és
una mica
la prioritat
dels objectius
que es marca
en aquesta nova etapa
el diari Tarragona
que avui volíem
comentar
amb el seu
director
amb aquests
canvis
que en fi
els lectors
ja hauran observat
en aquests últims
15 dies
canvis
en la maqueta
en el tipus
de lletra
en les seccions
en canvi de notícies
d'una secció a l'altra
en fi
canvis
justament
que pretenen
consolidar
el lideratge
del diari de Tarragona
aquí a les comarques
de la demarcació
Antoni Maria Piqué
que vagi molt bé
que aquests canvis
encara s'han de fer
a poc a poc
que donin
l'èxit
que voleu
i en fi
molta sort
amb aquesta nova etapa
del diari de Tarragona
molt bé
moltes gràcies
gràcies i fins la propera
bon dia
a rebeure
gràcies