...
Dos minuts, serà un quart d'una del migdia.
Déu n'hi do si haurem d'administrar temps i recursos aquesta setmana
i sobretot vostès hauran d'organitzar molt bé l'agenda
perquè el Festival d'Estiu de Tarragona
té una setmana absolutament nodrida d'activitat
i a més podríem dir per a tots els públics
en el millor sentit de la paraula.
Ahir van començar els contes per posar la pell de gallina
al claustre de Sant Pau del seminari.
Aquesta nit tenim el Mikado, les grans nits del Camp de Mar.
Començaran també les projeccions d'artistes visuals de Tarragona,
cultura al carrer demà dimecres,
comença el cicle, dansa a cel obert,
la sinfonia del Nou Món,
l'estrena del Premi Composició Musical Ciutat de Tarragona,
l'actuació de la banda, en fi.
De tot plegat en parlarem avui
perquè a més a més també tenim un concert del QSE.
Per tant, saludem primer que tot el coordinador dels festivals,
en Jordi Giramé, bon dia.
Bon dia a tots.
Hem de prendre apunts avui.
Els oients han de prendre apunts,
han d'escoltant el programa dient
això sí, això no, perquè a tot no arribo
o sí que arribo fent un esforç considerable.
Que jo m'ho he estat estudiant i es pot arribar tot, eh?
Sí, sí, sí.
Es pot arribar tot.
Et queda poc temps?
Si t'organitzes hi ha temps de tot.
Hi ha alguna petita coincidència,
però que ha estat inevitable.
Això ho hem comentat algun altre dia,
que el festival va creixent
i hi ha alguna coincidència
que ens agradaria més que no succeïs,
però gairebé és inevitable.
El que passa és que són coincidències
de propostes molt diferents,
llavors creiem que també hi ha públics
per una cosa o per l'altra.
Però bé, com bé deia, és una setmana de païda,
però més que prendre apunts,
també suposo que tothom té el programa general
del festival,
que hi ha aquest calendari,
la part central,
que jo crec que ajuda molt, no?
Ho dic perquè moltes vegades
ha sigut un dels elements valorats
de la comunicació,
que ajuda molt a la gent, no?
Suposo que s'ho penja a la nevera,
el que fem tots, no?
I llavors vas seguint cada dia.
Ui, què hi ha?
De totes maneres,
si tenen dubtes,
jo crec que avui li marxaran totes
perquè tenim convidats
que poden parlar amb autoritat
sobre els espectacles
que podem veure aquesta setmana.
Per exemple,
podem saludar a Mercè Boronat.
Bon dia, Mercè.
Bon dia.
Ella és la coordinadora
del cicle Dansa Cel Obert
de Tarragona,
que ha tingut l'amabilitat
de venir fins a Tarragona
justament per poder comentar-nos
els diferents espectacles
fins a tres accions de dansa
de les que podrem gaudir
en aquest escenari natural
que és la pròpia ciutat de Tarragona, no?
Sí, sí.
Si veureu tres espectacles,
preciosos.
Doncs ara en parlarem,
i tant que sí.
També,
estem encantats de la vida
perquè és una cita habitual
de cada estiu,
tot i que també la resta de l'any
tenim ocasió de parlar
amb el Joan Boades,
el president de la Banda Unió Musical
de Tarragona.
Joan, bon dia.
Hola, molt bon dia a tots.
Heu preparat una ben grossa
una producció
amb el fet magnífic
per aquest dissabte, no?
Sí, cada any
allò que diem vulgarment
que se'n fa una de sonada,
doncs aquest any
ha estat també un altre,
un espectacle també molt bonic.
Ho us explicaré.
Molt bé,
també tenim el QS,
els hippies.
Te'n recordes, Jordi?
Que dèiem que arribava
aquesta formació
que es deien hippies,
ens ho explicava
el Jordi Freixa,
el coordinador del QS,
que era una formació
que podria sorprendre
moltíssim al públic.
Sí, sí, sí.
Bueno,
nosaltres estem fent la broma
que no sabem
si són 34 hippies
i 17 punyalades.
Perquè és que es veu
que ara són uns
i d'aquí un temps
doncs són més, no?
Amb aquesta cosa tan estranya, no?
Hippies.
Quants són?
17, 17.
17 hippies.
Sí, sí, sí.
Però el Jordi va dir
que no realment
sempre eren 17,
que a vegades eren més
i a vegades eren més.
Bueno, això passa
sempre a les formacions musicals
i sobretot
quan són molt nombroses
que a vegades hi ha baixes
perquè hi tenen
algun altre bol
a un altre lloc
i tot plegat.
En principi han de ser 17,
no sé si hi haurà
alguna baixa
o alguna incorporació nova
d'última hora.
Però sí,
a més a més
hi ha gent que fa
fins i tot coses cabalístiques,
perquè el doble 17 són 34
i hi ha gent
que està jugant
una mica
amb les dues coses
perquè és curiós, no?
Doncs ja en parlarem.
La cita més immediata
però la tenim aquesta nit
al Teatre Auditori
del Camp de Mar.
Aquesta nit
arriba el Mikado!
i sembla que hi ha muntatges
que han trobat
la fórmula
de l'eterna joventut.
Estem parlant del Mikado,
sí, sí,
el de D'Agoll de Gom
el tindrem aquesta nit
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
de Tarragona.
D'Agoll de Gom
ja saben
que va recuperar
també
un dels seus
grans espectacles
de la seva història.
Maricel,
un espectacle
d'una gran complexitat
en quant a muntatge escènic
que també
doncs es va poder veure
fa uns mesos.
El Mikado
ha estat recuperat
a banda
pels propis valors
que té l'obra
i la posta
en escena
de D'Agoll de Gom
perquè també era
un espectacle
podríem dir
més portable
si se'm permet
l'expressió.
Però qui millor
ens pot parlar
de tot plegat
és Joan Lluís Botzo
que el tenim
a l'altre costat
del fil telefònic.
Sí,
el tenim,
s'ha tallat
la comunicació
jo crec que la podrem
recuperar immediatament
perquè a més
com que tenim
el so musical
del fons del Mikado
Jordi,
després de 20 anys
està intacte,
jove
i magnífic
aquest Mikado,
no?
Sí,
perquè és una opereta
de Gilbert and Sullivan
que funciona molt bé
durant tota la seva trajectòria
i tota la seva vida
artística
aquesta opereta
sempre
ha deparat
molt de
fruïció
a tothom
que l'escolta.
Per tant,
és un text que funciona
perquè hi ha una vessant
molt còmica,
s'entén molt bé
tot el que succeeix,
els personatges estan
molt ben dibuixats
i la música
té aquesta gràcia
que l'estem sentint
de fons
i per tant
passa molt bé
per tot tipus
de públic.
Però bé,
em sembla que el teniu
el telèfon
hem pogut recuperar
la comunicació
amb Joan Lluís
amb Joan Lluís
Botzo.
Joan Lluís,
molt bon dia.
S'ha tornat a tallar
la comunicació?
És aquest telèfon,
no sé,
ens està fent avui
la guitza.
En fi,
nosaltres
seguim inasseguibles
al desalé,
continuarem insistint
i tard o d'hora
jo crec que podrem
parlar amb ell.
Jo no sé si és que
s'entusiasma
quan agafa el telèfon
i sent la melodia
d'aquest tema
del Mikado
que ja veus
a veure si podem
recuperar.
S'havia vist
a Tarragona?
Jordi,
el Mikado
anteriorment,
jo no ho recordo.
No ho recordo
fa 20 anys.
Eram molt joves,
nosaltres.
Sí,
eren molt jovenets,
molt jovenets,
però no ho recordo,
ell suposo que sí
que ho recordarà
i ara doncs bé.
És una obra
molt coneguda.
Sí,
molt coneguda
i els ha semblat
oportú de tornar-la
a visitar.
Això està bé.
El Joan la coneix,
no,
l'obra?
Sí,
no,
Joan,
tu l'has tocat?
No,
explica'ns-ho,
home,
en quines circumstàncies.
Bé,
l'he tocat
com a músic.
Clar,
és agraïda de tocar.
Molt,
disfrutes molt,
vull dir,
no tan sols els artistes
sinó la part musical,
hi ha uns arranjaments
molt macos,
molt ben fets
i són dignes de tocar,
eh?
Sí,
sí.
Jo no sé si es pot ballar
el Mikado,
també?
Es podria fer una coreografia,
així més coreografia,
coreografia?
Sí.
Sí,
també tu l'has vista,
Mercè?
Sí,
fa anys.
Fa anys,
no?
La primera tanda,
com si diguéssim,
eh?
Molt petita,
molt petita.
A mi,
si ara ens estan dient
que el Joan Lluís
està,
i tinc problemes
de cobertura,
ara mateix et passaré
un fixe
i aviam si podem
establir aquesta comunicació.
En fi,
si no parlem ara
del Mikado,
podem parlar més endavant.
Us sembla que quan
el Lluís pugui
ens posi un altre cop
el tema central
i en tot cas,
com és habitual,
convidem els oients
del matí de Tarragona Ràdio
a anar aquesta nit
al teatre auditori,
regalem aquestes entrades
mentre mirem
de recuperar
la comunicació
amb Joan Lluís Botzo.
Per tant,
recordem que el telèfon
de la ràdio
és el 977-24-4767
i probablement
estem en disposició
d'obrir la línia telefònica
i regalar les entrades
als oients del matí.
Avui ens estan fent
una mica de mala passada
els telèfons,
però superarem
aquesta situació
sense cap problema.
De fet,
em penso que hi ha algú
que està començant
a marcar el 977-24-4767
i podrem regalar
aquestes entrades.
Com és habitual,
des del Festival d'Estiu
de Tarragona
i en aquesta casa
Tarragona Ràdio
els oferim
a diferents localitats
per gaudir dels espectacles.
També ho farem
del magnífic concert
de dissabte
de la banda
i també naturalment
amb la OBC
que actua
el proper dijous.
Jo sé que tinc
algú al telèfon.
No sé si és en Botzo
o són els oients.
Són els oients, Lluís?
Doncs vinga,
donem pas al primer.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Anna Gullet.
Anna,
tu vas veure el Mica?
Dona el seu dia.
Ah, la televisió.
La cosa canvia
i jo crec que t'encantarà
l'espectacle.
Doncs aquí tens les entrades,
les pots passar a recollir
quan vulguis, d'acord?
Bé, jo les passaria a buscar avui,
perquè és aquesta nit,
sobretot.
Gràcies, Anna.
Bon dia.
Adeu-siau.
Que és a les 10, per cert.
A les 10 de la nit.
Sí, perquè hi ha una mica
de canvi d'horari
en els espectacles
del Camp de Mart,
perquè sabeu que estem
a l'aire lliure
i a més a més
estem molt condicionats,
evidentment,
per la llum diurna,
però ara hi ha mitjans de juliol
a les 10 ja és fosc
i per tant podem fer
els espectacles,
sobretot els d'entre setmana,
per facilitar una mica
l'accés al públic
a les 10.
Per tant,
a partir d'avui
són a les 10,
excepte els dos concerts
del Quesse,
la Cesària Ébora
i Michel Camilo
i Tomatito
que són a dos quarts d'11.
Em diu el Lluís
que tenim les línies col·lapsades,
intueix que per les entrades
és possible
que arribi una altra
d'aquestes trucades.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Angelina Brunat.
Què tal, Angelina?
Molt bé, molta calor.
Molta calor,
què hi farem?
Però aquesta nit
estarà fresqueta a l'auditori,
eh?
Això esperem.
Ja veure't que sí,
i si no se li oblidarà
la temperatura
quan s'aixequi el taló,
figuradament,
podríem dir,
començar a contemplar
aquest espectacle
a la d'agoll de gom.
D'acord, Angelina?
Molt bé, moltes gràcies.
A vostè per trucar-nos.
Bon dia.
Bon dia.
9-7-7-24-47-67
m'ho diu.
El Lluís diu
és que estan les línies
que no donen a l'abast.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Dolors, què més?
Què tal, Dolors?
Ai, que bé, no?
Per què?
Sí?
Ah, de Mozart.
Sí, sí, sí.
I què li va semblar?
No s'ho acabava, no?
Doncs, escolti,
doncs molt bé
que faci aquesta felicitació.
Segur que van notar
els aplaudiments del públic.
Es va fer evident l'èxit,
però està molt bé
que directament
vostè faci referència
a l'espectacle.
Doncs, a veure si li agrada
el micado, Dolors.
i records a Cambrils, eh?
Aquí l'esperem.
Bon dia, Dolors.
Gràcies.
Adéu-siau.
Tenim el senyor Botzo?
Tenim algun altre oient?
Doncs donem pas al senyor Botzo
i després recuperem
la comunicació
amb els oients.
Sant Joan Lluís Botzo.
Molt bon dia.
Bon dia.
Això dels telèfons,
a vegades,
Mir,
que és antipàtic, eh?
Però és igual.
No, no, no, no,
mai quan es talla, oi?
És igual.
Hem pogut recuperar
la comunicació
i això és el millor.
Hi ha molta diferència
entre el micado
de fa 20 anys
i aquest micado
que veurem
aquesta nit a Tarragona?
Sí i no.
O sigui,
en principi
és el mateix espectacle.
Però,
com que l'hem fet ara
al cap de 20 anys
i la companyia
és una companyia diferent
i l'orquestra
és una orquestra diferent,
resulta que
ara te'l mires
i el compares
amb el DVD
de fa 20 anys
i és molt diferent.
Tot i ser el mateix
és molt diferent
perquè l'actuació
dels actors
i dels cantants
i de l'orquestra
fa que brilli
d'una forma molt diferent.
Això és com deia el tango,
que 20 anys
no és nada, no?
Home,
no és nada,
però em sembla
que ahir el mateix tango
ho dèiem
un toque irònic,
això perquè 20 anys,
home,
no ho sé,
si en tenim molts
de 20 anys
per anar gastant.
Clar,
però de fet
l'ha tornat a dirigir?
Sí.
Sí, sí, sí.
L'orquestra diferent,
interprets diferents,
però el mateix director?
El mateix director
i la posada en escena
molt semblant.
S'han canviat
alguns detallets,
les coreografies
s'han retocat,
l'Anna Brionçó
ha fet una bona feina
d'adaptació
de les coreografies.
Ara,
en 20 anys
els actors
han millorat
les seves condicions
tècniques
moltíssim.
Nosaltres,
quan vàrem començar,
vàrem crear
una companyia
que es feia
sumant actors
que cantaven
i cantants
que volien actuar
i ningú no sabia
ballar gaire bé,
no?
Això en 20 anys
ha canviat moltíssim.
Han tingut temps
de practicar,
doncs,
en 20 anys?
Han sorgit escoles,
han preparat molts musicals,
de forma que ara
tot el nivell,
inclús dels tècnics,
de so,
els tècnics de llum,
tot ha evolucionat molt,
els pròpies mecanismes
d'amplificació,
etcètera,
etcètera.
Està aquí Jordi Giramé,
el coordinador del festival.
Amb ella,
abans comentava
si el Mikado
havia vingut a Tarragona
en la seva etapa anterior.
no ho recordàvem nosaltres.
Bon dia,
Sant Lluís.
Hola,
hola,
bon dia.
Jo estic gairebé segur que sí.
I és que a mi em sona que també.
Sí,
sí,
jo diria que aquí
al Camp de Mar
s'ha estat,
eh?
L'agoll de Gom
ha estat moltes vegades
al Camp de Mar,
eh?
Sí,
sí,
sí,
jo,
vaja,
no tinc una memòria clara
de tots els volos,
de tots els espectacles,
però m'atrevaria a assegurar que sí.
Comentàvem que el Mikado
és un muntatge
i és una obra magnífica
que arriba a tots els públics
i que és més fàcil,
entre cometes,
de portar
que un altre espectacle
que també va ser acollit
doncs amb moltíssimes ganes
aquesta recuperació
que era el Maricel,
no?
Sí,
sí,
sí,
Maricel realment de gira
no pot anar,
o sigui,
una funció sola
no la pot fer
perquè és un muntatge
com ja sabeu molts de vosaltres
doncs enorme
i molt costós de muntar
i molt costós
de posar en marxa
aleshores un espectacle
que ara doncs
estem preparant l'anada a Madrid
que s'estrenarà el mes d'octubre
al Teatre Gran Via
de la Gran Via madrilenya
i allí doncs
hi pensem estar
una bona temporada,
no?
I aleshores això sí que és possible
però clar,
per una funció sola,
no?
A totes maneres
en aquest Mikado
s'ajuntaran
dues generacions
o alguna més,
aquells que ja la van veure
en el seu dia
encuriosits
o perquè la van disfrutar tant
que volen tornar-hi
i altres generacions
més joves
que es trobaran
amb el teatre
de teatre de goll de gom,
no?
Sí,
és una obra que
és una obra
molt intergeneracional,
o sigui,
és una obra
que els nostres pares
la poden disfrutar
moltíssim
i els nostres fills
també la poden disfrutar
moltíssim
perquè té
molts nivells
de lectura,
té la part,
la partitura musical
que és brillantíssima
i molt agradable,
té un humor
que jo el trobo
molt modern,
molt surrealista,
amb un pèl absurd,
no?
Molt graciós,
no?
L'edat que és
una de les operetes
per exemple
que els Charmands Marx
havien representat
moltes vegades,
no?
Amb el Groucho
fent el protagonista,
eh?
Sí.
Per tant,
és una obra
que el meu fill
a vuit anys
no es cansa de veure-la,
eh?
I en canvi,
doncs,
la meva mare
que en té
també uns quarts més,
tampoc, no?
És allò dels espectacles
per a tots els públics
en el bon sentit
de la paraula,
no?
Que és magnífic
de poder anar
tota la família
al teatre,
a vegades,
sobretot a l'estiu,
clar,
dius,
aquest espectacle
i preguntes,
podrem portar la canalla
o no?
I clar,
aquest és un espectacle
que pot anar
tota la família realment.
Absolutament,
i a més els nanos
és una manera molt bona
d'aficionar-los
al musical
i aficionar-los
al teatre musical,
eh?
Clar,
aquí a la ràdio,
perdona,
Jordi,
no volies afegir alguna cosa.
No, no,
només us deia
que això precisament
ho comenta avui
una de les protagonistes
que és de Vilaseca,
que fa el personatge
de la Coco,
em sembla,
si no recordo...
Nyam-nyam.
Nyam-nyam,
perdó,
de la persona
no m'atopeies.
Sí.
Doncs el Nyam-nyam
i comentava això
en una entrevista
que li feien aquí
en el Mest Tarragona
que el teatre musical
és una bona manera
d'introduir-se
en el món del teatre
i en el món
de l'espectacle
i a tom
del que estaves dient tu ara.
Sí, sí, sí, sí.
Ella és la Dulcinea Juárez.
Exactament.
Sí, sí.
Que per certa
podem dir que està esplèndida,
com tot el repartiment,
com tot el repartiment
perquè, bé,
jo crec que la gent
es portarà
una gran sorpresa, no?
La gent recorda
les interpretacions
ja mítiques
del Ferran Ranyer
i el Pep Molina, no?
Actors d'allà recorregut
i que...
segurament,
bueno, això ho pots dir més tu
com a director, no?
Que tenien aquest punt
una mica més...
No sé com dir-ho,
una mica més gamberro, potser?
No, jo crec que ho feien...
Eren interpretacions diferents,
però, vaja,
a mi em fa l'efecte
que actualment
en Josep Maria Jiménez
o en Toni Vinyals,
l'adult cinè,
la Mariona Blanc,
tenen un nivellàs
i sobretot
tenen un nivellàs musical
que nosaltres,
lamentablement,
abans no teníem.
No, no, això és indubtable,
vull dir que jo crec
que la gent es portarà
una gran sorpresa
pel que deies tu, no?
Que fruit de les escoles
i fruit que han passat 20 anys
a un nivell tècnic
és excel·lent
i, escolta'm,
hi ha una frescor
en aquest muntatge
que li va com a ell el dit, no?
En fi,
que sembla que
des d'un espai dedicat
al Festival d'Estiu
i des de la ràdio
hem de parlar bé de tothom
i ens agrada parlar bé de tothom
però no és un dir per dir
Jo he vist el Mikado,
és una obra magnífica,
és una obra que no es pot perdre
cap persona
perquè realment
té tots els elements
per gaudir d'un gran
i bon espectacle teatral.
Joan Lluís Boig,
ha estat un plaer
a conversar amb tu ni que sigui breument
i fins la propera vegada
que torneu aquí a Tarragona.
Molt bé,
ens farem aquesta nit a Tarragona.
Adeu-siau.
Bona abraçada.
Adeu-siau.
El Mikado,
anem cobrint etapes
del fet aquesta setmana.
Encara podem recollir
un parell de trucades
perquè encara tenim
quatre entrades.
Sempre pensem
que al teatre
val la pena anar acompanyat
per això,
regalem dues entrades
per persona.
Si tenim aquesta altra trucada,
doncs donem pas
molt ràpidament.
Bon dia.
Bon dia, Yolanda.
En qui parlem?
En la Maria del Carme,
en Belando.
Què tal, Maria del Carme?
Molt bé, i tu què tal?
Molt bé,
doncs mira,
ja veus molt ben acompanyada.
parlant d'espectacles.
Què més vull?
Fresquets amb l'aire condicionat,
un boquetet d'aigua,
també tot.
No tens l'aire condicionat?
No.
Doncs vine cap aquí, dona,
que et farem una miqueta
de raconet aquí en una cadira.
Ja us estic escutant, ja.
Molt bé, Maria del Carme,
doncs aquí tens les entrades.
Molt bé, moltes gràcies.
A tu per trucar-nos.
Bon dia.
Adéu-siau.
I hauríem de donar pas
ja a l'última trucada d'avui
per regalar aquestes entrades
i giraríem full
i passaríem a parlar
d'altres espectacles
que tenim a la ciutat de Tarragona
dins dels festivals d'estiu.
Bon dia.
Hola.
Hola, bon dia.
Em constava que hi havia algú.
Amb qui parlem?
Hola, perdona,
és que et venim al rebot
que t'estic escoltant per internet.
Res, perdona,
i des d'on ens escoltes
des de l'oficina, potser,
o des de casa?
Des d'Andorra.
Des d'Andorra.
Des d'Andorra.
I què tal per a Andorra?
Molt bé, un bon fresquet.
I com et dius des d'Andorra?
Ja havia sabat.
Ja bé, que estaràs aquesta nit a Tarragona.
No, però ho agafaré per la meva mare.
Molt bé, perfecte.
Doncs, escolta,
li donaràs una alegria, eh?
Mare,
des d'Andorra
t'he aconseguit dues entrades
per al micado.
Sí, sí.
I escolta, Javier,
perdona que abundei una mica,
però el tema d'escoltar-nos
per internet
ho vam constatar
amb tot el tema
de l'ascens del Nasti,
que ens escoltaven de tot el món.
Sí.
Ens vam quedar realment al·lucinats.
El fet que ens truquis tu
també des d'Andorra,
la veritat és que ens dona
molta alegria.
És una manera
de mantenir el contacte
amb la ciutat, no?
Home, sí,
l'única manera
de vaig escoltant això,
bueno, jo del diari
també vaig llegint
perquè, com que aquí
d'on no el reparteixen,
el tinc a anar
mirant-ho per internet.
Molt bé, Javier,
doncs, escolta,
ha estat un plaer
rebre la teva trucada.
Bueno, la teva que ho escolto
també des d'Andorra
cada dia aquí a l'oficina.
Doncs et tindrem
en el nostre pensament.
L'andorrà,
Javier Sabat,
que ens escolta cada dia al matí.
Gràcies, Javier,
una abraçada.
Vinga, vosaltres.
Adeu-siau.
Doncs en tot cas
seran les entrades
per la mare del Javier.
Quan triquem ara,
vés a la ràdio
que he trucat des d'Andorra
i t'he guardat dues entrades.
Déu-n'hi-do, eh?
Capítol...
M'ha fet il·lusió, veus?
Home, ja vam veure
quan fèiem tot el tema
de l'ascens del nàstic
que ens escoltaven
de tot el món,
de Canadà, d'Austràlia,
d'Alemanya,
de tot arreu.
Però mira,
ara aquí d'Andorra
fa com a gràcia.
Lluís, tenim algú
al telèfon ara?
Sí, doncs potser
que saludem
el següent convidat
que tenim a l'altre costant
del fil telefònic
que és la persona
que va guanyar
el Premi de Composició Musical
Ciutat de Tarragona,
un dels premis
més prestigiosos d'Europa
a aquest nivell.
Es tracta del compositor
Eduardo Soutullo.
Eduardo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Reiteramos nuestra felicitación
que ya lo hicimos
cuando se hizo público
el veredicto
pero hoy también
le tenemos que felicitar
porque tengo entendido
que ha ganado recientemente
otro premio en Navarra.
Pues sí, parece que estamos de racha.
Estamos de racha este año, ¿no?
Ha sido el premio convocado
por la Coral de Cámara de Pamplona
en su primera edición
y sí, se estrenó la obra
el pasado sábado
en el Teatro Gallarra de Pamplona, sí.
O sea que este es el año
de ganar premios
y de los estrenos.
Pues sí, a presto casi.
Yo no le quiero entretener mucho
en el concierto de la OBC
habrá, pues, como es habitual
una obra conocida
por el gran público
que en este caso
es la Sinfonía del Nuevo Mundo
entre otras piezas
y se estrenará este premio
de composición musical
Ciudad de Tarragona.
Es música de creación contemporánea,
música de muchísima calidad,
no siempre música, digamos,
sencilla,
que no quiere decir difícil,
que es diferente.
¿Nos podía explicar un poco,
darnos algunos motivos
o algunas claves
para entender,
para conocer
y sobre todo,
por encima de todo,
para disfrutar
de la obra que estrenará
esta semana en Tarragona?
Sí, bueno,
como usted acaba de decir,
el programa suele ser
que la creación contemporánea
deseja un cierto esfuerzo
por parte del oyente.
Yo como compositor
he intentado
que ese esfuerzo
sea el menor posible,
es decir,
que yo creo que es una obra
asequible
para todo tipo de público
y puestos a dar algunas pistas
a decir que la obra
se llama
All the Echos Listen,
es decir,
todos los ecos no se escuchan
y está extraído
de un poema
del poeta norteamericano
Oliver Wendell Holmes
que me ha servido
como disculpa
para intentar hacer algo
que yo creo que
muchos compositores
a lo largo de la historia
han intentado,
como es el intentar recrear
por medio de la música sinfónica
pues el efecto del eco.
Oímos un ruido,
no sé yo si es el efecto del eco.
Le cuento,
es que acabo de salir
del ensayo
con la Orquesta Sinfónica
de Barcelona
y como no había cobertura
en la parte del auditorio
aquí estamos en la calle.
¿Qué tal esto
de que unos músicos
estrenen una obra
de esta,
yo me imagino
que es de compleja ejecución?
Sí, bueno,
efectivamente
al lado de obras
de repertorio consolidado
como lo que vamos a escuchar
el próximo jueves
como la Sinfonía del Nuevo Mundo
o la Sinfonía Mozartina
de Tchaikovsky
pues claro,
para ello supone
un trabajo nuevo
a partir de cero
una obra que les es ajena.
Pero yo creo
que están a todos
respondiendo muy bien
hemos hecho ya dos ensayos
y gracias al excelente trabajo
de la directora
Virginia Martínez
así como de todos
los profesores de la orquesta
yo creo que está
todo sobre ruedas.
Nos acompaña
el coordinador del festival
Jordi Girame
que creo que le quiere
hacer algún comentario.
Eduardo.
Adelante.
Sí, bueno
primero ante todo
felicitarlo
felicitarlo por el premio
que no tuvimos oportunidad
en ese momento
y nada
que estamos encantados
que bueno
esto ya es una tradición
de que el premio
Internacional de Composición Música
a la velocidad de Tarragona
se estrene
en el marco
del festival de verano
de nuestra ciudad
y por tanto
este año
pues no es una excepción
y bien
no sé
en todo caso
suelo comentar
que eso
toda una experiencia
supongo que también
trabajar
o que la estrene
la OVC
la Orquesta
de Barcelona
Nacional de Cataluña
no sé cómo
se puede comentar
alguna cosa
del trabajo
de estos días
con Virginia Martínez
que es la directora
del concierto.
Sí, bueno
reiterar mi absoluta
satisfacción
y por supuesto
bueno
de decir algo
que es obvio
la excelente
musicalidad
y profesionalidad
de toda la orquesta
y por supuesto
de su directora
es decir
es un placer
para un compositor
llegar y ver
que la obra sale
a la primera
es desde luego
un placer
indestitible
claro
muy emocionante
supongo
todo aquello
que sea concebido
mentalmente
que es algo
como un parto
como un nacimiento
pues ahora llega
el bautizo
el parto
ya lo tuvo
en su día
y ahora llega
el bautizo
y la celebración
que es lo mejor
que es disfrutar
de la música
muchísimas gracias
por atender
nuestra llamada
Eduardo Soutullo
me imagino
que tiene muchos
proyectos en cartera
¿no?
Pues sí, sí
ya he puesto
a comentar
decir que
esta temporada
que empezará
bueno
a partir de octubre
la real
la orquesta
real
la moneda
de Alicia
me ha hecho
un encargo
también
para una obra
sinfónica
que se estrenará
aproximadamente
hace el mes
de diciembre
y bueno
estaremos al tanto
de todo
pues estaremos
pero sobre todo
no nos perderemos
la cita
este jueves
aquí en Tarragona
muchas gracias
por atender
nuestra llamada
buenos días
muchas gracias
hasta pronto
adiós
hasta pronto
Joan
la música
que ens oferireu
dissabte
és un to
diguem-ne
més accessible
per tothom
no?
sí
sí
com fa la banda
música d'aquella
que podem gaudir
tots aquells
que no som
experts en música
que senzillament
ens deixem emportar
pel so
sí
a veure
una de les coses
o una de les prioritats
que té la banda
és arribar a tothom
vull dir
una de les
de les consignes
que sempre ha tingut
la música de banda
és arribar
on normalment
les orquestres
no arriben
vull dir
anys enrere
si no anaves
en un lloc
aquí a una orquestra
no podies sentir música
llavors per això
es van crear les bandes
perquè es pogués
aportar més a prop
del poble
nosaltres sempre
hem intentat
portar la música
de banda
més a prop
i fer-la
d'una manera
que l'entengui
pràcticament tothom
vull dir
no s'ha de ser
ni massa entès
per entendre
un Beethoven
com es sentirem
amb la Sinfo
o per exemple
de la Borsac
o d'un altre
o del Sautullo
que és música
més específica
i canvi
la música
que portarem
nosaltres
és més plana
aquest any
està dedicada
a la Sarsuela
i llavors
una altra
de les coses
també que hem de dir
que la gent gran
han conviscut
amb la Sarsuela
des de la seva joventut
han sentit
o l'han cantada
llavors és música
molt més
que arriba a tothom
potser una cosa
la gent jove
són els que menys
coneixen la Sarsuela
però per què no la coneixen
perquè quan s'acosten
es queden entusiasmats
sí
no direm al públic jove
que va a determinats concerts
de música alternativa
però gent que li agrada
la música
que li agrada
la música clàssica
quan s'acosten
a alguna peça
de Sarsuela
té el seu punt
sí
a veure
nosaltres tampoc
no
no se'ls programen
gaire Sarsueles
per això
no és un gènere
conegut
nosaltres només
farem unes petites
pinzellades
d'unes quantes obres
vull dir
cinc o sis obres
uns fragments
de cada Sarsuela
per donar
una pinzellada musical
perquè és clar
sabeu que cada any
la Unió Musical
la dediquem
amb un tema diferent
aquest any
doncs
vam
comentar amb el Jordi
també
que la dedicaríem
a la Sarsuela
per això que també
la vam posar
clàssics
en Sarsuela
perquè està dedicada
la segona part
a la Sarsuela
doncs en parlarem
perquè la cita és dissabte
prèviament
el cicle
d'Anse a ser obert
torna a la ciutat de Tarragona
Mercè
el teu torn
això sembla
jo ara visualitzava
allò de les botigues
que agafes el número
i dius
el següent
el següent
perquè Déu-n'hi-do
també us convido
a que intervingueu
quan ho desitgeu
perquè em penso
que en definitiva
estem parlant d'espectacles
dels quals
tots podem gaudir
un dels objectius
ja des de la primera
des de la primera edició
del Danse a ser obert
era aquest
que tothom engaudís
de la dansa
que no calgués
anar a un teatre
específicament
i seure
tot i que m'ha agafat
el bon costum
a Tarragona
de fer-ho
amb les diferents programacions
però ara l'estiu
com ve de gust
de trobar-te
amb aquests espectacles
elaboradíssims
malgrat que estan al carrer
sí, sí
és que és un regal
que cada any
penso que es fa
a la ciutat de Tarragona
portar aquests ballarins
i coreògrafs
que
els agrada
actuar al carrer
a l'hora
que comunicar
i a l'hora
que els
que els vianants
puguin disfrutar
de dansa
tan preciosa
dins de la dansa
sobretot
quan es fan
execucions
d'aquest tipus
abunden
sobretot
majoritàriament
els solistes
o no necessàriament?
no, han portat
també duos
i trios
sí
però en general
la tendència
no dic d'aquest cicle
en particular
però en general
la tendència
no hi ha molta preferència
pels solistes
en els cicles
de dansa?
no
no
no
no sé així
quins són
els diferents espectacles
perquè són tres
tots ells
no es fan tots
al mateix lloc
no?
no
aquest any
hem pensat
en fer-ho
en diferents llocs
a veure si
aprofitem també
la bellesa
dels espais
de Tarragona
perquè
puguin
es pugui
gaudir també
de la dansa
des d'un altre lloc
i després també
l'altra intenció
és que
que no sigui
tan fàcil
això d'anar a la Rambla
i trobar-s'ho
sinó que també
que vagin
en un espai
que ho busquin
que vagin a favor
de buscar-ho
perquè són espectacles
molt, molt interessants
bé, però els orientarem
una mica
el primer és el dijous
a la plaça de la Font
són unes cartes d'amor
cartes d'amor
per la Carme Nàgera
que ha sigut una ballarina
de la companyia Satsuma
sí, fa tres anys
que realment
no està en actiu
però
jo he fet un encàrrec
a la Carme
perquè faci
aquest espectacle
aquí a Tarragona
i
és una persona
molt creativa
que
està preparant
alguna cosa
molt, molt bonica
amb la Vicky Amador
que és una soprano
fabulosa
i
en text del Joan Monè
és un gran actor
i crec que
els tres
faran alguna cosa
interessant
perquè
ja veus
aquest any
li diem
interaccions
cada una
dels tres
espectacles
és dansa
contemporània
amb una altra
amb una altra disciplina
aquesta
la Cartes d'amor
és dansa
i Òpera
dansa i Òpera
estem barrejant aquí
de gèneres
diferents
a mi m'agrada molt
el títol
de la següent acció
que diu
Patràs ni Pato
més impulso
m'agrada moltíssim
clar
aquest és completament
diferent
la primera
és més romàntica
i serà
alguna cosa
molt poètica
aquesta
és el que és
molt fresc
aquí tenim
uns excel·lents
ballarins
és la Verònica
Zendoia
i el Lluc
fruitós
el Lluc té
així ens de clar
20 anys
i ha sigut
premi nacional
de hip hop
i la coreografia
ha sigut també
premi coreogràfic
de Madrid
llavors ell
fa hip hop
però no és bo
és extraordinari
i canta alhora
i la Verònica
fa dansa contemporània
i es van unir tots dos
per fer aquesta interacció
entre hip hop
i dansa contemporània
és realment
un regal
és veure
dos ballarins
extraordinaris
ell també ara està
amb la companyia Color
els acabo de veure
la companyia de Flamenc
ell fa hip hop
dintre la companyia
i per mi
és el que millor brillava
per tant
tenim una gran oportunitat
de veure'ls
a més és un espectacle
que el que deies
que es presenta
molt atractiu
molt fresc
i han estat imaginatius
amb el títol
perquè ja et convida
a no perdre tu
per dràs
ni per tomar impulso
clar que és una cosa
que també tinc ganes
de comentar
que en dansa
hi ha alguna cosa
que generalment
costa de veure
però jo invito
que vinguin
a veure
allò
que no entenen
que d'alguna manera
sempre estem
donant-lo facilitats
de tot
que sigui fàcil
jo crec que també
hi ha moments
que és veure-ho
disfrutar-ho
evidentment
però si hi ha
alguna cosa que no entens
doncs potser et fa pensar
et fa obrir-ho
hi ha coses noves
clar
podem veure les coses
de sempre
que les reps
en molt de gust
i també les coses noves
es pot fer aquest equilibri
i que hi ha un moment
que s'ha de trencar
hi ha alguna cosa
que sempre està
que l'evolució
és també
trencar disciplines
que es pot
trencar
motllos
evidentment
sempre
amb un grau
de professionalitat
important
això no va acompanyat
de fet jo diria
que dansa salvert
seria l'exemple
del que
setmanes enrere
comentàvem
que en el festival
hi ha d'haver propostes
de tot tipus
però que també
hi ha una pinzellada
de risc
i comentàvem això
a Tom per exemple
de fer Sol Picó
en aquest espectacle
a Camp de Mart
dansa salvert
jo crec que també
entraria
en aquest àmbit
i jo crec que el públic
també ho agraeix
és a dir
hi ha espectacles
més digeribles
per entendre'ns
més divulgatius
més populars
més fàcils
per a l'espectador
però hi ha alguns d'altres
que requereix
que l'espectador
faci un esforç suplementari
com pot ser
ara fa un moment
parlàvem del Premi Internacional
de Composició Musical
Ciutat de Tarragona
quan té un grau
de professionalitat
i de nivell
o que hi ha realment
darrere
sí que es pot programar
alguna cosa
amb aquest risc
perquè realment
hi ha un valor
perquè n'estem molt segurs
i en aquest cas
tu que ets la programadora
estàs molt segura
de les propostes
i a més a més
que bé
em sembla que és
la setena o vuitena edició
la novena edició
la que portem
de dansa salvert
això ja és gran èxit
no i que realment
hi ha un públic
que es va avançant
i això va començar
d'alguna manera
potser haurem de començar
a canviar el discurs
va començar d'una manera
de dir apropar
la dansa
la gent
bé
potser arribarà un moment
que entrarem
no a una normalitat
però en el camp de la dansa
tots sabem
que portem un endarreriment
de molts anys
però cuidar duem això
perquè cuidar amb els teatres
que tremolin
que a la dansa
ens estem posant
molt molt les piles
a nivell europeu
tenim un nivell
i ara mateix
la dansa
tant a França
a Itàlia
a Alemanya
està realment
pujant
i tenint un pes
llavors
que els d'aquí
ens posem
i s'interrelacionen
totes les disciplines
dansa i teatre
i música
vull dir que
però que realment
ha canviat
i el gust del públic
també ha canviat
vull dir
el públic
està molt més obert
i se sent
molt més atret
a la dansa
que no passa
fa uns anys
i això no és
una cosa subjectiva
però jo crec
que el sector de la dansa
també ha fet
una certa reflexió
jo crec
en els darrers anys
crec que ha fet
una certa reflexió
també ha augmentat
el nombre de joves
que s'hi dediquen
professionalment
perquè realment
jo crec que la gent jove
ara mateix
jo tinc molts alumnes
actors
que tots volen ballar
i la dansa
el teatre
cantar
tot va junt
ja
i l'altre
és que venen
espectacles
internacionals
molt forts
en quant a dansa
llavors crec
que ja no és
veure una cosa nova
sinó que ja
ens hem d'acostumar
és que són dues vessants
d'una banda
això que dèiem
que ha fet
una certa reflexió
en el sentit
de fer un esforç
d'algunes propostes
que costar més
la dansa al públic
i d'altra banda
que també no oblidem
que també és una prioritat
del govern actual
de promocionar
el tema de la dansa
és a dir
fruit d'una anàlisi
d'això
i amb una voluntat
expressa
clar
però sobretot també
demanaria
al públic
que vingués a veure-ho
que ho valorés
totalment d'acord
el moment que s'està donant
tant
ho estem donant
tan ben donat
i tant
i a més
som unes hores
molt raonables
gratuït
al carrer
dos passis
a quarts de vuit
i a les vuit
aquesta segona cita
és a la plaça
del fòrum
la tercera
és dissabte
la plaça dels sedassos
més tard
perquè com que és dissabte
dius
tira que ja són altres hores
clar
i a més
està fresquets
està bé
després de sopar
pots venir a veure-ho
no us ho perdeu
guerrero és el tercer
i no us ho perdeu
aquí hi ha videoprojeccions
aquí ve un conjunt
de gent innovadora
que donarà que dir
perquè
Juan Carlos Lérida
és un ballerí de flamenc
que molts anys
que ens coneixem
ha sigut curògraf
de Joaquín Cortés
acaba d'acabar
a l'escola
a l'Institut del Teatre
com a curògraf
i està fent
flamenco contemporani
de lo més exquisit
en el país
ve a fer una preestrena
que estrenarà
el pròxim mes
al Festival
de Dansa Contemporània
Berlín
i després
el mes d'abril
sembla que estarà programat
al Teatre Lliure
llavors ve tot el seu equip
que està
amb l'Albert Coma
que és el
el que fa les projeccions
ve amb
amb el Julià
un pianista
fantàstic
i després ve
amb
amb un DJ
vull dir que hi ha
projeccions
hi ha guitarra flamenca
i hi ha
un DJ
i hi ha
un ballerí extraordinari
vull dir que serà
si insisteixo
un altre regal
a la plaça
dels Sedassus
clar
que aquells
que s'estimin més
la Sarsuela
tenen la cita
és l'única coincidència
que hi ha
exactament
abans quan fèiem
això
va ser absolutamente
inevitable
hi ha públic
hi ha públic per a tots
i per a tothom
i tant
jo crec que sí
però que la gent jove
que vingui
per favor
que vingui a veure
que és que
no s'ho pot perdre ningú
i a més és gratuït
i a més és el que comentam
aquest any hem fet una mica
l'esforç de trobar espais nous
i la plaça de la Fórm
és un espai nou
i la plaça de la Sarsus
també
una mica el mateix
que hem fet amb
Conta Contes
que ahir va començar
el pati del seminari
llavors la setmana que ve
estem a les muralles
i el darrer dia
estem a la plaça Sant Miquel
jo crec que el festival
és una tendència
que ha d'anar
solidificant
o que s'ha d'anar
aposentant
que és utilitzar
el màxim d'espais possibles
i diferents
perquè a la gent
li ve molt de gust
a l'estiu
anar a llocs diferents
veure espectacles diferents
a llocs diferents
i tenim una ciutat magnífica
que ofereix
uns espais extraordinaris
que jo crec que és un plus
afegit a l'espectacle
l'espectacle
en molts d'aquests casos
creix
hem parlat de la banda
Unió Musical de Tarragona
que com és habitual
no va sola
perquè bé
tots som molt entusiastes
parlem de la nostra banda
és que ja vols dir
no és la banda
és la nostra banda
Unió Musical
Ciutat de Tarragona
que sempre tenen
aquestes col·laboracions
en aquest cas
amb la Sopran
Baríton
Corals
explica'ns una miqueta
amb qui estareu
al teatre auditori
nosaltres diem
la nostra banda
perquè tenim la sort
que més n'hi ha una
a bé
no no
això
fins que no surti la segona
ja veurem què passa
però de moment
podem dir la nostra banda
llavors som la banda
la Unió Musical
de fa molts anys
llavors també vull dir
una cosa
que aquest any
és el cinquè any
que estem
dins dels festivals
d'estiu de Tarragona
vam començar el 2002
i aquest any
farem ja el cinquè any
i cada any
o quasi cada any
hem intentat
fer obrir
fer col·laboracions
no tan sols
de música de banda
perquè la gent
la música de banda
la coneixen
però barrejar
hi ha alguna cosa més
un any hi vam fer
amb dansa
un any hem fet música
de cinema
hem fet els
amb el grup de ball
d'en Serra Llonga
i aquest any
vam dir
farem alguna cosa diferent
què podem fer
podem fer
ho que dèiem abans
música de Sarsuela
llavors els programes
els fem com fem sempre
la primera part
el fa
la Unió Musical
estrictament
música sola
també vull aprofitar
que aquest any
estrenem un poema
sinfònic
que es diu
Tàrraco
del director de la Bata
molt bé
molt bé
el passat 30
si es pot dir també això
el 30 de juny
la vam presentar
amb el senyor alcalde
amb la senyora
Mercè Martorell
tinent d'alcalde
patrimoni
se'ls va presentar
el director
li va donar
una mà
una còpia
és a dir
de la partitura
escrita
i l'estrenarem
al camp de Mart
llavors
és una obra molt maca
dedicada a la Tarragona Antiga
com porta el seu nom
amb sis moviments
música sola
i després
la segona part
és la part
que entrarem
amb tots ja
formant part
de com dèiem abans
de la música
de Sarsuela
ens acompanyarà
la coral Augusta
que ens ha acompanyat
diverses vegades
amb nosaltres
és una coral
molt disposada
també
a fer col·laboracions
per la gent de Tarragona
aquest any tenim
comptem
amb la nova col·laboració
de la coral
el Gúspira
que és una coral
del Morell
que també
ha volgut
col·laborar amb nosaltres
per reforçar
la massa
la massa coral
perquè amb una coral
n'hi ha
poc
per estar al camp de Mart
llavors
hem reforçat
amb dues corals
tindrem un total
de 75 cantaires
això ens donarà
doncs una massa
més forta
i després
amb aquestes pinzellades
que es deia abans
de música
i hem posat
també dos solistes
que una és
el que comentàvem abans
la Marta Mateu
que crec
que crec que ja no cal
que la presentem
perquè els oients
la coneixen
i nosaltres tots
vull dir la gent
a ella li encanta
li agrada molt
cantar a Sarzuela
sí
bé
després
també
com
la Marta
fa molts anys
molts anys
des de jove
que ha col·laborat
sempre
amb la Unió Musical
hi ha hagut
una molt bona relació
entre la Marta
i l'entitat
i la Marta
com a persona
i el nostre director
ell ha fet moltes coses
comptant amb ella
vull dir
només cal que dic una cosa
que el dia
que la Unió Musical
va anar
al Palau de la Música
la superà era ella
vull dir
crec que això també
ella va cantant
fragments
la Carmina Burana
vull dir
i sempre hem cantat
moltes coses
i llavors també
hi ha un Veríten
que és el Toni Marçol
que també ens acompanyarà
perquè hi ha parts
de Sopra
i parts de Veríten
i llavors
farem tot una mica
de pinzellades
per exemple
fem una selecció
de la cançó
d'Amor i de Guerra
que és una de les
sarsueles catalanes
feta del mestre
Rafael Martínez Valls
és un home
que va escriure
a la vida
diverses obres
però les més destacades
va ser la cançó
d'Amor i de Guerra
i la Llegió
d'Honor
llavors nosaltres
li cantarem
uns passatges
de la cançó
després cantarem
un bocinet
de los Gavilanes
també
perquè
els Gavilanes
és coneguda
que quan van fer
les olimpiades
la van cantar
també
perquè és allò
l'himne
molt bonic
allò
amig
sempre hi ha amig
és allò
molt bonic
això també
un bocinet
del Passacalla
a les Leandres
allò per la Calla
de Alcalà
tot allò que canta
aquest repertori
encanta
és el que dèiem abans
que la gent
que som ja
una miqueta més grans
que ens han fet grans
acompanyats
de la música
de Sarsuela
aniran recordant
després
doña Francisquita
vull dir
uns fragments
no massa carregat
però és dir
la segona part
estarà omplerta
tot de música
de Sarsuela
que coneixen
el gust del públic
som molts anys
ja sabent
ja el que agrada
al públic
que no faltarà
i estarà present
minuts abans
de les 10
que és l'hora programada
per aquest concert
no Jordi?
Sí, exactament
això ho hem dit abans
jo crec que sí
em enten o fora d'entena
no ho sé
però sí
recordàvem
que els espectacles
excepte Césaria
a veure
Michel Camilo Tomatito
seran a les 10
del vespre
i bé
com deia el Joan
jo crec que serà
un concert
també molt espectacular
abans quan ha entrat
una senyora
no oient
i ha parlat
de l'espectacularitat
del Réquiem
de Mozart
a banda
de la qualitat musical
que va demostrar
tant la Camerata 21
com el Cor Ciutat
i la coral de l'ORB
espectacle magnífic
jo crec que ha sigut interessant
que comentessis
que és una massa coral
de 75 músics
més la banda
que veu ser
serem uns 65
imaginat
doncs esclar
estem parlant
i també una altra cosa
vull dir que la banda
estarà situada
al fosso
igual que
com hem fet
cada any últimament
la fem situar
al fosso
per dos motius
primerament
donar
acostar la música
més a la gent
al públic
i la segona
donar protagonisme
als cantaires
sí
i la sonoritat
millora molt
vull dir que
esclar
són alguns elements
que a banda
de l'espectacle
des del punt de vista
espectacle
és un espectacle
molt interessant
de veure
jo crec que aquest any
a més
això val la pena
que ho comentem
hem fet
un pas endavant
és a dir
els altres anys
era gratuïta
l'entrada de la banda
i aquest any
està incorporat
amb un cartell
important
i es semblava
que era
allò que dèiem
els festivals
evolucionen
les propostes
evolucionen
i que
després de quatre anys
era bo
de fer aquest pas
i per tant
el preu és molt modic
absolutament
assequible
són sis euros
però ens sembla
que això
va en favor
de valorar
encara més
la proposta
perquè es fa
un gran esforç
artístic
jo en aquest sentit
reconeixer la banda
el Joan Baptista
Massagué
fan un treball
extraordinari
i en aquesta línia
també obsequiarem
els oients
en propers dies
amb entrades
com hem fet
amb el micrògic
de la banda
i de l'OBC
com sempre
esclar
Joan
em penso
que volies afegir
alguna cosa
en aquest sentit
sí
també això
que deia en Jordi
del Joan Massagué
ell intenta
sempre fer alguna obra
dedicada a Tarragona
ja sabeu vosaltres
que en Joan Massagué
no és fill
de Tarragona
és del país
valencià
ell va vindre
a treballar
a Barcelona
com a director
de música
que és
després
el vam fitxar
nosaltres
fa set anys
que està
de director
de la Unió Musical
i ell escriu
molta música
dedicada a Tarragona
ell n'ha escrit
molta
molta
i una de les obres
que és
que es deia
escrit Tàrraco
i que la presentarem
després també
vull comentar
que després
aquesta obra
la fem
o estrenem
el dissabte
i després
la farem
també
a l'amfiteatre romà
la farem
també
amb ajuda
de coreografia
vull dir
hi haurà persones
vestits de soldats
i sortiran
i entraran
tendrà aquest caràcter
descriptiu
que té l'obra
sí
vull dir
aquí la fem
musicalment
i allà
doncs
la farem
ja una mica
perquè també
potser l'espai
ja ens ho demana
perquè és l'amfiteatre
nosaltres també
ja fa quatre anys
que fem
el concert de l'amfiteatre
dins
l'amfiteatre romà
que va començar
tenir una mica
d'experiència
i va anar a la unió musical
a veure com anava
i va anar molt bé
i llavors
des de la regidoria
de patrimoni
han pogut seguir
i ara ja fan
quatre o cinc coses
i nosaltres el tanquem
com l'obra estarà estrenada
en parlarem
quan arribi el moment
de fer aquesta representació
molt bé
gràcies
Mercè
ara que el Jordi
i el Joan
ja per acabar
apuntava una miqueta
la geografia
de l'espectacle
al teatre auditori
com hem de contemplar
els espectacles
de dansa al carrer
com a públic
ens dónes una mica
de llibre d'instruccions
o no?
cap ni una
no
m'agrada moltíssim
que vingui
la gent
amb un moment
molt diàfan
i que pugui
disfrutar-ho
que sigui
o estigui de peu
allà on pugui
que tingui una bona visió
que respecti
l'espai vital
del ballerí
sobretot
home de fet
són propostes
val la pena dir-ho
propostes curtes
d'uns 20 minuts
25 minuts
vull dir que no
són propostes
allò
una pinzellada
molt intensa
i emportar-te
la pildura a casa
i que són dues sessions
i que els dos primers dies
són
amb horari de tarda
dos quarts de vuit
i a les vuit
i que el darrer dia
el dissabte
a la plaça Sadasos
és en canvi a la nit
perquè requeria
un tema de projeccions
i requeria que fos a la nit
és a dos quarts d'onze
i a les onze
molt bé
jo és que
dono més
l'esprit
que hem d'envenir
l'esprit ha de ser
molt llogent
sí
de veure alguna cosa
de deixar-se anar
i disfrutar
i de veure en els espectacles
a veure què els hi passen
és una altra actitud diferent
i està bé
que cada espectacle
tingui la seva manera
de veure-ho
de seure
simplement gaudir-ho
simplement entretenir-ho
i una altra és
a veure què m'expliquen
a veure què mouen
a veure què fan aquests ballarins
magnífic
Mercè Boronat
la coordinadora
del cicle dansa
cel obert
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
gràcies a vosaltres
Joan Boada
president de la banda
unió musical de Tarragona
gràcies Joan
enhorabona
moltes gràcies
és per invitar-nos
que vagi molt bé
l'estona
en parlarem
després de l'amfiteatre
i Jordi
gràcies
a veure
mira
queda el dimecres
demà les projeccions
d'artistes visuals
de Tarragona
vindran a la ràdio
i en parlarem
al marge del fet
i també tenim intenció
de parlar
el dijous
del conjunt orquestral
sinfònic
del cicle
joves orquestres
de la plaça
de la Font
també serà espectacle gratuït
i em sembla que també
intervé la Marta Mateu
el diumenge
a la plaça de la Font
calla que ho tractarem
en un altre moment
si no no donarem a l'abast
i comentar només una cosa
i els hippies
del que sé
i l'orquestra en directe
avui el de Gull de Gom
que no ho hem dit
també és veritat
és un element molt important
i que dona molt de caliu
a la representació
efectivament
Jordi ens retrobem
i el teatre
la setmana que ve
a Usica
també en parlarem
gran espectacle
que la gent no se n'oblidi
teatre de text
teatre de gran nivell
el proper dimarts
sí
aquí a la ràdio
gràcies
adeus
és la una
adeus
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies