Hola, molt bon dia, doncs, si hem vingut a venir avui fins aquí a la Conferrida de Pescadors.
De fet, som a sobre d'una barca, la barca del Joan Anton Amores, que ara saludarem.
La barca es diu Ibaratxa, i el Joan Anton Amores, segurament aquest nom us sona, és conegut.
Ell és armador, però a més a més és membre del comitè de govern d'aquí de la Conferrida de Pescadors.
Joan Anton, molt bon dia.
Molt bon dia, tinguem.
D'entrada, escolta'm, noto una mica de balanceig, és normal això, no? Aquest balanceig és normal, no?
Sí, home, la barca està a la mar, si estigués dalt del veradero segur que no es moria,
i, per tant, està el seu medi, que és on han d'estar normalment, les barques a la mar,
i per això trobeu una miqueta de balanceig.
Hem vingut aquí, Joan Anton, per preguntar-te què feu durant aquests mesos que dura la veda biològica,
aquesta veda perquè se regeneri al fons marí.
Vosaltres aquí l'activitat no para, no? Continueu?
Sí, la veritat és que continuem per raons òbvies de manteniment de les embarcacions,
com és, doncs, igual a les màquines, que a les cobertes, que als ponts,
sempre durant els deu mesos de treball, que durant la nostra campanya,
com és un... les embarcacions estan sotmeses, igual que les tripulacions,
a unes condicions força dures, doncs, sempre hi ha una coseta o altra
que durant aquests deu mesos de treball es fa malbé,
i llavors, amb aquests dos mesos del paro biològic,
aprofitem per reparar-les i posar-les a punt pel dia 1 de juliol del 2006, clar.
Qui fa aquesta veda biològica? És tota l'arc d'aquí Mediterrani?
Només Sant Carles, Tarragona i algun port més? Com va això?
Bé, doncs, el paro biològic el tenim oficialment, és Tarragona,
Tarragona i la seva província marítima, i Castelló i la seva província marítima.
Però, doncs, per interès d'una determinada flota, com pot ser la flota de Tarragona,
com pot ser Sant Carles de la Ràpita i les castes del Canà,
ells no fan... el paro biològic no el fan els mesos d'en maig i juny,
ells el fan juliol i agost, per raons estratègiques, d'alguna manera, no?
Perquè quan nosaltres començarem a pescar, ells paren i, d'alguna manera,
doncs, aquella miqueta de pujada de preus, que és ínfima,
però la notarem nosaltres quan anem a la mar i ells parin, i viceversa.
Aquests dies, mentre esteu fent vosaltres aquest paro biològic,
hem sentit a dir, ho hem vist en mitjans de comunicació publicat,
que no paren de baixar els preus del peix,
i, en canvi, puja el preu del gasoi.
M'imagino que això és una qüestió de la que en parleu aquests dies
i que teniu prevista de cara a l'arrencada, no?,
aquest temor a que continuïn baixant els preus del peix
i continuïn pujant el preu del gasoi.
Sí, de fet, és així, de fet, és així, i continuarà.
No obstant, nosaltres tenim un projecte en marxa,
el qual encara, doncs, no el tenim lligat del tot.
Segurament començarem a partir del 15 de juliol
amb aquest projecte nou de comercialització,
però a hores d'ara, doncs, continua igual que ha estat, no?
I el nostre neguit és aquest,
que anem a començar la campanya de pesca
amb preus desorbitats de combustible
i sabem per altres zones que estan pescant
que estan venent els peixos a preus irrisoris, eh?
No de la nostra província, sinó de companys de Barcelona
o d'altres ports d'aquí del litoral català.
En aquest sentit, aquest cap de setmana
que es va fer el Congrés de Pesca, es va parlar
i, de fet, es va presentar una nova campanya
del Govern de la Generalitat
per potenciar les vendes de peix fred
i controlar una mica el tema del peix que ve de fora,
el peix que ve de nivell internacional, fins i tot, eh?
N'hi ha prou amb això?
N'hi ha prou amb potenciar el peix fresc
de les confreries com la vostra?
Creu que n'hi ha prou amb això?
S'ha anat una mica més enllà?
Home, això és interessant,
que es potenciï el peix de la costa, el peix nostre.
Això és interessant, però ho és molt més
que es controlin de debò les importacions massives
que ho han dit un munt de vegades
i no es cansarem de dius,
de països que no tenen res a veure
amb la comunitat europea
i estan entrant producte
amb unes qualitats
fins i tot dubtables
que arriben al mercat
a dia a dia, no?
Per tant, aquí sí,
on les autoritats,
si de debò volen fer una cosa o altra
per la pesca,
és on haurien de fer molt d'efort.
Hi ha unes normatives
i hi ha unes lleis
que obliguen a etiquetar el peix
i que un, quan va a comprar-lo a la peixeteria,
pugui saber aquell peix d'on ve.
I això sovint no es troba, no?
La veritat és que
s'entra en aquesta picaresca
que una etiqueta que ha estat
des del seu origen,
des d'aquí o des de qualsevol altre llotge,
és molt fàcil
que al arribar al consumidor final
aquella etiqueta estigui canviada
per una altra o que desaparegui.
Aquesta és la situació que us trobareu,
per tant, a la tornada de feina.
Quin és el grau de preocupació del sector
de cara a la tornada a la feina
el proper mes de juliol?
Com ho veieu?
Home, doncs, ho veiem en negatiu.
Estem desmoralitzats
perquè, com sabeu,
que a l'octubre van començar
unes reivindicacions
per tot això que estem parlant ara,
combustible i peix d'importació,
i a hores d'ara no tenim res
del que vam poder aconseguir
d'aquelles mobilitzacions.
No tenim més
que repercussions negatives.
No hem cobrat allò
que ens van dir
el Ministeri d'Agricultura i Pesca,
totes aquelles reivindicacions,
no hem tret profit de res
i sabem que no para el preu del cru,
no para de pujar.
A veure, hem de fer un incís.
No és el preu base,
sinó la càrrega impositiva
que té el litre de carburant,
no solament pel sector pesquer
i agrícola,
sinó envers a tota la societat
que necessitem automoció
o qualsevol maquinària
per al nostre desenvolupament laboral.
També hem vist a vegades
de transportistes
aquests darrers mesos,
en fi, és el que deies tu,
no només els pescadors,
sinó també altres sectors productius
que tenen el gasoi
com una eina fonamental de treball
i és el que deies tu,
són impostos
que això, en definitiva,
depèn del govern,
del govern de l'Estat, no?
Sí,
no volen deixar estrossats al braç
aquesta gent
i nosaltres estem molt decebuts
perquè, clar,
ells, el seu eslògan
és que són socialistes,
són gent de gestionar pel poble
i a hores d'ara, doncs,
no és pas així,
no volen negociar,
no volen entesa
i això és preocupant,
és preocupant perquè, bueno,
ara començarem a treballar
i jo no vull adelantar,
però això no s'ha acabat, eh?
Això no vull donar dates,
però això és una cosa que...
i no podem,
nosaltres no podem donar,
ja per la pell,
que en diríem,
amb el nostre argot
perquè no...
no, no,
nosaltres som de la mar
i volem continuar
en siguem pescadors.
Ara, precisament,
amb aquest congrés de la pesca
que jo he assistit,
a nivell de l'Estat
i del nostre país,
també,
ja s'està treballant
perquè les embarcacions de pesca
també puguin fer
la pesca turisme.
Doncs,
jo estic totalment desacord
amb la pesca turisme.
Jo vull pescar,
no,
jo no soc per a portar turisme,
a portar turistes
a la meva embarcació,
però amb moltes raons,
que jo no soc
un professional del turisme,
soc un professional de la mar.
Pel turisme
estan les golondrines
i gent que està qualificada
per fer aquesta tasca
i no nosaltres.
Aquí,
sense anar més lluny,
hi ha un,
el Mar Blau,
que és la tasca que fan
el portar turistes a la mar,
els fan,
en fi,
l'arrossexat o el que faci falta
i això és un altre sector,
diguéssim,
és una altra dedicació.
I, de fet,
és així.
Aquest dia
hi pensava jo concretament,
perquè, a més,
és fill del barri,
l'armador d'aquesta embarcació,
i digui,
a veure com pot mirar
els pescadors
que amb el de curs del temps
les seves embarcacions
les adequadin,
les acomodin
per a portar turistes.
I ell,
que s'està guanyant,
esperem la vida amb això,
que està esperant,
està esperant
que arribi la campanya
i imaginem-se per un moment
que a Tarragona
hi hagi 10 o 15 embarcacions
que agafin els turistes
que ell hauria de portar
com a professional
del que és.
Continua,
per cert,
el balançatge aquí a la barca,
eh?
Joan Anton,
això suposo que us hi acostumeu,
no?
Sí, home,
és el nostre,
això.
A més,
aquí,
aquí és on estem més,
estem amb el nostre medi,
quan estem aquí
a la coberta d'una embarcació.
Ja per anar acabant,
que no volem prendre més temps
que tens feina.
Una embarcació com aquesta,
com la teva,
quants litres de gasol porta?
És a dir,
els dipòsits de gasol
de quants són?
Dic perquè la gent
pugui fer-se una idea
del que significa sortir a la mar,
és a dir,
que puguin fer quatre números.
Bé,
em preguntes
per la cabuda de dipòsits,
que segurament també
em voldràs preguntar
pel consum diari.
La cabuda és de 4.000 litres
o 4.500
a tope,
no?
I amb això,
doncs,
tenim gasol
per pescar 10 dies.
És a dir,
que tenim aquí,
doncs,
de 400 a 400 litres,
de 400 a 450 litres
com a mitjana,
en funció de les navegacions.
És el mateix anar,
per exemple,
perquè s'entengui bé,
anar d'aquí a Vilanova
amb un vehicle
que anar d'aquí a Barcelona,
per tant,
ja tenim el doble de consum.
i amb la pesca,
doncs,
passa igual.
Segons el calador,
si estigui més a lluny
o més a prop,
doncs,
això repercuteix
en el consum de carburant.
I no cada dia
que surt a la mar
s'agafa un banc de dorades,
no?
És a dir,
clar.
No,
això és una loteria,
no?
Perquè som coses molt puntuals,
la natura és sàvia
i vol que en un determinat lloc,
en una determinada hora,
s'hi trobi
un banc de peix d'aquest,
de peix de mola,
de preu,
i que hi hagi
una embarcació
i en aquell moment
l'agafa,
i això són coses molt puntuals.
Una darrera qüestió
que segurament
s'estaran preguntant
alguns suïens,
perquè a vegades també
anem a parlar,
no?
Que quan feu la veda biològica
els primers dies
es presenten embarcacions
d'altres ports,
concretament de Vilanova.
Això està controlat?
En fi,
com està el tema?
Precisament aquest dia
vam tenir una queixa
d'uns companys d'aquí
a la província de Barcelona
que diu que entraven,
no?
I nosaltres vam fer
el que havíem de fer,
denunciar a l'autoritat
competent
i que ells posin
les mesures
que les tenen,
si volen,
no?
I de fet,
ens consta que
a partir d'avui
o de demà
hi haurà
una miqueta
de control
perquè no
entrin per aquesta
frontera
fictícia,
no?
A la mar
no n'hi ha de fronteres,
però bueno,
aquesta delimitació
que hi ha
de terme marítim,
doncs que no el traspassin
mentre nosaltres
estem parats.
I una altra qüestió
que també s'estaran preguntant
als suïens,
el tema de les sancions,
de com va bloquejar
els ports,
concretament Tarragona,
també es va bloquejar
Barcelona,
però en fi, Tarragona,
concretament aquí,
com està el tema de les sancions?
Continua rodant el tema o...?
Sí, de fet,
estem fent els recursos,
dient,
del com fem els recursos,
ells contesten
i bueno,
està en aquest procés
que es pot allargar
amb el temps
i bastant, no?
Sembla ser que podria allargar
fins i tot
els cinc anys
pels coneixements
que tenim
de l'assessoria jurídica
de la Cofredia.
Joan Anton,
recorda'm el nom
de la teva barca.
Aquesta embarcació
es diu Ibaratxa,
que és el nom
dels tres fills nostres,
Ivan, Raül i Xavier.
Doncs des d'aquesta embarcació
comidem aquesta connexió
que vaixi molt bé.
Ara t'ajudarem a pintar,
una miqueta, eh?
Bueno,
doncs jo us preparo
un rodillo cadut.
Joan Anton,
gràcies.
A vosaltres.
Això és tot des d'aquí,
des d'aquesta embarcació
de Joan Anton Amorés.
Hem volgut venir
a veure com estava
aquest procés
de la vida biològica.
Els hem donat cinc cèntims.
En fi,
en parlarem
segurament quan torni
a sortir la marca
serà aquí
a ben pocs dies.
Aquí a menys de 15 dies.
Fins ara mateix.
Adéu.
Gràcies.