Fins demà!
9 minuts és una nova edició del Futbol i com cada dilluns a aquesta hora acabem el matí de Tarragona Ràdio amb aquest espai que tradicionalment al llarg de la temporada els explica una mirada, una visió, el que dona de sí la jornada al partit del Nàstic.
Aviam, aquestes alçades que els hem de dir que vostès no sàpiguen. Primer que tot, informació de darrera hora, s'han exaurit les entrades pel partit del proper diumenge.
No queda ni una entrada i tampoc no queda ni una samarreta commemorativa d'aquestes 2.000 que s'havien fet per a l'ocasió.
En fi, ho la mantem per a aquelles persones que encara confiaven que a aquesta hora del migdia, tenint en compte que només és dilluns, que és l'inici de la setmana,
podrien aconseguir o bé una samarreta o alguna entrada pel partit del pròxim diumenge al nou estadi.
No queden entrades. Tampoc queda Quim Pons, sí, queda una part del Quim Pons, encara bon dia, Quim.
Una part, només, Jolanda, bon dia.
Tenim un futbolí, bé, vostès ho comparen una mica desmanegat, però no tenim ni guió.
Imaginin-se el que pot sortir d'aquí.
És el primer dia que entrem sense guió.
Però, en fi, vostès seran comprensius. I què és el que escoltaran?
Jo no sé si escoltaran moments, testimonis, que ja hagin sonat per aquesta sintonia al llarg de...
Tenim un inèdit. És el que t'anava a dir, al llarg de gairebé ja 72 hores dedicades al nàstic.
Alguna coseta portarem-ho, en tot cas, serà una mirada una miqueta diferent i, sobretot, eh?
Absolutament descontextualitzat tot.
Sí, tenim per això un inèdit, o sigui, prepareu-vos, apunteu-vos, perquè tenim alguna cosa que segur que no escoltem ningú
i que crec que, a més, som els únics que tenim.
Oxigen pel Quim, pastigues de potes.
Me n'estic prenent una, ja us ho dic ara.
Bé, tu, quan no puguis més, aixeques la mà i jo ja parlaré, ni que digui tonteries, és igual.
El tema d'entrades és molt fort, eh?
És molt fort, el tema d'entrades, perquè aquest matí hi ha un oient, eh?
Perquè, a més, els jugadors, l'entrenador, la directiva, tot el cap de setmana falagaven a l'afició del nàstic
i nosaltres, modestament, per la nostra part, també hem de falagar i felicitar els seguidors i els oients de Tarragona Ràdio,
que, bé, ja sabíem que era un grup nombrós, però ja la veritat és que ens hem quedat absolutament, bueno, espantats, eh?
Fins i tot de la quantitat d'oients que no només ens escolten, sinó que prenen per activa.
I aquest matí hi ha oients que ens trocaven que deien, escolta, que a la botiga del nàstic de l'Avinguda Catalunya hi ha cues,
escolta, que aquí hi ha cues que s'acceureixen, i ara, sí, sí, podem confirmar que s'han acceurit les entrades.
I gent que ens va estar escoltant fins la una i escaig de la matinada, dissabte, quan vam allargar el programa,
que això també té moral, eh? Però té moral, eh, Iolanda?
Sí, té moral, perquè dius...
Farts de futbol una mica, ja.
Va, som-hi a fer el top ten, això segurament ja molts ho haureu escoltat,
és el top ten de les celebracions d'ahir al balcó de l'Ajuntament de Tarragona.
És el top ten del Quimpons, eh?
Bé, el top ten...
La ràdio no signa aquesta...
Bé, no, el top ten del balcó. L'ordre tampoc importa molt.
Vinga.
Sí, l'1 és l'1, però la resta podrien ser el 2 com podria ser el 10.
És totalment aleatòria.
Diguem-ne que no posem nota, eh?
No.
Que la numeració és perquè s'ha de fer una numeració però no té...
Si tinguéssim més veu ens atreviríem a fer allò de...
Uau, que forta i tot això, però no podem fer imitacions avui.
Per tant, anem a escoltar el top ten.
Comencem pel número 10, interpreta Miguel Ángel Llera.
Levante, cabrón, saludos, campeón!
Levante, cabrón!
Miguel Ángel Llera.
Molt finet.
Molt finet, molt finet.
Se'n recorda amb menys veu que jo, gairebé.
Sort que tenia menys veu.
Se'n recorda del Llevant, de la terra rival.
Número 9.
Àlex Pérez.
Molt original no seria, però és un càntic que va sonar i molt.
Y ahora, ahora todos juntos, campeones, campeones.
Oh, eh, oh, eh, campeones.
Un clàssic.
Un clàssic, un clàssic.
Però no per això no, ha deixat de sonar, perquè si ets campió ets campió.
Sí, sí, sí, els clàssics ja saps tu que sempre van bé.
Número 8.
Manalet Ruth, aquest sí que és original, una estona perquè no sabia ni ell la lletra.
Som-hi, el 8.
Hola, don Pepito.
¿Pasó usted ya por casa?
¿Pasó usted ya por casa?
¿Ya que lo llevas?
Qui era aquest?
No sé, no sé.
Era menino.
Yo, usted a mi abuela.
Ah, no, és Manel Ruth.
És Manel Ruth, eh.
Mayor, don Pepito.
Manel Ruth, què et sembla?
Bé, los payasos de la tele, vull dir, clàssics, cançó infantil, del record, no està malament.
Número 7.
Interpreta en Jel Morales, que ja avisa que molt no ens sorprendrà.
I bueno, sento ser molt repetitiu, però...
Illa, illa, illa, pirilla, maravilla!
Illa, illa, illa, pirilla, maravilla!
Cançó de creació pròpia.
Qui afina-me'ls, Jordi Blanc o en Jel Morales?
Home, jo ho sento, no és passió d'acompanya, però Jordi Blanc, Jordi Blanc.
Bé, bé, bé.
Número 6.
Diego Reyes entona el gran hit de fa dos mesos que cantem aquest hit, l'entona Diego Reyes.
Así que...
A primera, oh, eh, a primera, oh, eh, a primera, oh, eh, a primera, oh, eh, a primera, eh, oh, eh.
Y ahora os paso con Kiko.
I entrem en els cinc darrers, comencem pel número 5.
Òscar Álvarez vol fer votar la plaça de la Font.
Vote, vote, vote, de segunda que no vote.
Vote, vote, vote, de segunda que no vote.
Vote, vote, vote, de segunda que no vote.
Vote, vote, vote, vote.
Y ahora os pase, vamos, Diego Reyes, la bala de la banda esquerra.
Era Óscar Álvarez en plan speaker també una mica.
Un altre clàssic.
Un altre clàssic.
Em consta que en els desplaçaments, en algun autocar, en algun avió també es va cantar el carrascal, eh.
També?
També, també.
Carai, carai.
La Meritens per tot.
Número 4.
Ens en comencem a pensar aixem l'any que ve, els rivals que tindrem.
I per això cantava això Miguel Pérez.
Al año que viene, no es Tindral Madrid.
Al año que viene, no es Tindral Madrid.
No, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Bé, la Joan Baez ho hauria afinat una miqueta millor, però bé, no està malament.
No, no, no, no, no, no, no.
La afinació no és molt bona.
Pòdium.
Rubén Pérez.
Li tremolava fins i tot la mà quan va agafar el micro de l'emocionat que estava el Rubén,
però tot i així li va sortir aquest record per dos desgrans de la Lliga de les Estrelles, que tremolin.
Barça, Padrí, el nostre ja està aquí.
Barça, Padrí, el nostre ja està aquí.
Barça, Padrí, el nostre ja està aquí.
Barça, Padrí, el nostre ja està aquí.
És la banda sonora.
És la banda sonora.
El cap de setmana.
És la banda sonora de tot el cap de setmana.
I ara entrem en el número dos.
Aquest no canta, però l'hem escoltat.
Recita, no?
Recita.
Més aviat, sí.
Recita, no, no recita.
És que, no, no, perquè ens ho havia promès la nit abans i va dir
si estem al balcó de l'Ajuntament i podem dir alguna cosa, ho diré tot en català.
Costa molt escoltar el capital del Nàstic parlant català i ho va fer l'Ajuntament de Tarragona.
Jesús Mani Serrano.
Gràcies a tots vosaltres i gràcies per ser la millor afició del món.
Gràcies. Visca el Nàstic, visca a Tarragona.
Poqueta cosa, però en català.
Costa molt sentir Serrano parlant català.
Ens ho havia promès i ho va fer.
Va parlar en català al balcó de l'Ajuntament.
I anem pel number one, indiscutiblement de la festa.
El millor al balcó.
No va tenir rival.
Diuen que és el més tímid de l'equip,
però ens hem de posar d'en peus davant el gran Egoids Jaio.
Tenia razon lo de tímido.
Y para demostrarles, quiero que me ayudéis.
Ahora sal la primera.
Y el que nos agatxe...
Y el que nos agatxe...
Eres espectacular, Jaio.
A la B, a la B, a la B.
De segundal que no, baile, baile, baile.
De segundal que no, baile, baile, baile.
Un moment, un moment. Ho podem tornar a escoltar, Lluís, per favor?
No, no podem? Va, recupera'm el, recupera'm el.
Vinga, va, l'esperem.
Ara l'esperem i l'escoltarem després. Això entraria...
Com que no tenim guió avui, el tema anava allà així.
Dins de la categoria folclórico-ètnico.
Folclórico-ètnico.
Si abans hem tingut clàssics, mira, aquí el tenim.
Vinga, tornem-hi, tornem-hi.
Vinga, tornem-hi.
Quiero que me ayudéis.
Ahora sal la primera.
Sí, sí, vinga, va.
Veus la cosa folclòrica? Això sona com a jota.
Sí, tota la poça de font ha xupida aquí, ja.
Tothom, tothom avall, avall, avall, avall.
Eres espectacular.
A la ving, a la ving, a la ving, a la ving, a la ving.
De segona, que no va.
És que agafa la jota, la cosa folclòrica, amb la cançó esportiva típica, fa una composició curiosa, eh?
Egoïts High ens va sorprendre absolutament a tots.
Diuen que és la més tímida de la plantilla, realment ho és, és un d'aquells jugadors tímids, però es va desmadrar.
Clar, a mi no, jo no vull ni pensar-hi que farien els jugadors del Nàstic amb un karaoke.
No vull ni pensar-hi perquè ahir, mentre anava a la rua, saps allò que tothom canta una cançó, no se sap la lletra?
Fins que arribes a la tornada i aviam si el del costat diu la lletra i tu t'apuntes, doncs la cosa anava així, amb un karaoke poden ser terribles, eh?
Sí, perquè molt, molt tampoc no van afinar.
Dissabte a la nit, això va ser ahir, celebracions, això era el top 10 d'ahir.
Festa de Xerés.
D'això volia parlar jo.
Anem a escoltar...
Que aquí no hi érem.
Anem a escoltar una mica com treballava la redacció d'esports de Tarragona Ràdio a la Festa de Xerés.
Escoltem-ho.
Escolta, la resta de l'equip de Tarragona Ràdio n'és.
Abans preguntaves per l'equip de Tarragona Ràdio, la veritat és que portem treballant des de bona part del dia
i estan sopant, eh?
És que ara estan aquí tancats.
És que abans el sentia crida i bé.
Sí, bé, era l'Angela Garcia.
Després t'espasso, un momentet, però intento buscar l'Irurzun a veure si el trobo per aquí, l'Ismael Lirurzun.
Què diuen els de Tarragona Ràdio?
Doncs home, on els havíem de trobar, la reacció d'esports de Tarragona Ràdio?
A la barra.
Estan aquí a bevent, ja han fet ensopat i estan a la festa.
Ara tindrem una sorpresa.
Que bonic, fora una sorpresa per ells, no?
Sí, tenim una sorpresa per ells.
No, no, no, no la tenim.
Ah, ui, em pensava tenir una sorpresa per ells, anava a dir, a veure una sorpresa per ells.
No, és que ara estava pensant, no et faria il·lusió que et posessin algú al telèfon?
Home, depèn, depèn de qui fos, però que el Jordi Blanc...
Jo crec que Quim Pons té un repte que és parlar amb Rasaquec Poquillac.
Que hi hem parlat, que hi hem parlat, Jordi.
Jordi, és que el Jordi, veus, Jordi Blanc, quan està a prop d'una barra, té que es posar la programació.
Veus, és que està a prop d'una barra i té aquest perill.
Estic aquí a prop i ell va fent, va fent, va fent.
Per cert, teníem un repte que l'hem deixat a mitges, perquè m'heu fet aquella falsa alarma.
Ui, que l'he perdut, a més.
Teníem pendent la redacció d'Esports de Terragona a l'Avi.
Jordi Blanc, és veritat, que ens havia començat a dir què ens deia el Jordi.
No ho sé, però ens ha deixat a mitges.
Ah, sí, que parléssim amb no sé qui, amb el Lekpoqui.
Sí, han abandonat, per cert, han abandonat la barra, eh, la redacció d'Esports de Terragona a l'Avi.
Jo n'estava ballant.
Perquè, sí, tranquil·litzem-nos tots.
Mira, mita'l, mita'l, mita'l, l'àvia cap aquí.
Us dic que anem tots amb la samarretta del nàstic.
Digue, Jordi, digue.
No, el flamenquito, que m'ha atabalat una mica i he anat a sortir fora a prendre una mica l'aire, eh.
I el Ricard veig que també està com una mica atabalat ja amb el flamenquito.
Si ens ha escoltat, que no s'amagui, però vaig a buscar l'Àngel García.
Quina sorpresa l'hauríem pogut fer a l'Àngel García.
Aquesta l'hauríem d'haver preparat, eh.
L'hauríem d'haver preparat.
Aquí hem estat fluixets per això, eh.
Perquè aquesta l'hauríem... Mira quina tranquil·litat.
Escolta, escolta, escolta quina pau.
Sentiu quina pau?
Com ha canviat el tema?
Com ja no hi ha soroll?
Com s'ha esvaït i aquesta música del flamenco que sonava tot drap
i de la Will Survive que també sonava tot drap?
I jo en ets ara.
Home, el racó de l'Àngel García.
Home, i tal, la meva dona per la nit me tanca a la nevera i em conserva.
I per això estic tan bé jo.
Un, dos, tres.
A primera, oe!
A primera, oe!
A primera, oe!
A primera, oe, oe!
Eh, eh!
Com a solista, Tere Ortega, des d'aquí, poca broma, eh?
Si parlàvem abans de... Molt bé, molt bé.
I hi ha un moment de...
Un moment.
Jorga flamenca, flamenca, eh?
Tipo pel·lícula, eh?
Hi havia un grup de flamenc que va amenitzar aquesta festa.
Sí, sí, però no només amenitzava el grup, eh?
Aquí se sentia amb iantillo que hi havia altra gent
que no era en flamencos, eh?
Hi havia un munt de gent en aquesta festa.
Això t'ho dic jo.
Que ja ens explicaràs en un altre moment o un altre dia.
Ja ho explicaré.
Quan tingueu una mica més de veu fareu un rascub de tot això.
Ara sí, eh?
Tema inèdit.
Ara hauríem de posar aquí el cartellet d'exclusif.
Inèdit, el viatge, la tornada de l'equip amb el vol regular.
Amb el vol regular només viatjava a la plantilla del Nàstic,
cos tècnic, personal de l'equip,
els companys del Diària de Tarragona
i la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio Desplaçada fins a Xerès.
I això és el que vam enregistrar tant a dalt de l'avió
com a l'arribada a l'aeroport del Prat.
Tota la gent que estava esperant els primers moments emotius
de l'arribada a Terres Catalanes.
Escoltem-ho.
Observen que hi ha tres portes de salida,
una a cada lado del avión en la zona delantera
y otra en la parte posterior de la cabina.
Además, hi ha quatre ventanillas de emergencia sobre la sala.
Cada una de ellas está señalizada con la palabra salida.
Mi nombre és Carlos Díaz García
i en nombre de tota la deputació
que componem este vol que s'hidrat en la primera llave.
de la Bordona.
Buenos días, donos apagados.
Perdona la interrupció.
Quisiera comunicarles que debido a un slot
que tenemos de entrada en Barcelona
vamos a tener un pequeñísimo retraso,
unos diez minutos de retraso a partir de ahora,
que intentaremos compensar volando más rápido
para poder llegar a Barcelona a la hora programada.
y no hacer esperar mucho a la afición
del Nástic de Tarragona,
al cual equipo, directiva y toda afición
felicitamos por haber conseguido la ciencia primera.
¡Vamos!
Bueno, con el tiempo de vuelo,
el tiempo de una hora...
...y el tiempo de los aportes escrepios aquí
está completamente despejado en toda Cataluña
y está viento prácticamente calma
y la temperatura actual es de 18 grados centígrados.
Muchas gracias por su atención.
Le reiteramos en nombre de la tripulación
con nuestra legislación al Nástic
y que tenga usted de su papel.
Gracias.
Hola, molt bon dia, Yolanda.
Doncs efectivament ha arribat ja l'expedició del Nástic
aquí a l'aeroport del Prat.
Ja heu arribat ara mateix?
Sí, sí, hem arribat ara mateix.
Ara fa aproximadament 5 minuts acabem de baixar de l'avión
i ara mateix acaba d'arribar aquest vol IB-1.175
que portava l'expedició del Nástic
que ha sortit a les 10 i quart amb una miqueta de retard
de l'aeroport de Jerez
i que ara mateix acaba d'arribar aquí a l'aeroport del Prat.
Això sí, aquí amb màxima puntualitat.
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
Iblan, bon dia de nou.
Hola, molt bon dia de nou.
Yolanda, estem ara mateix a la terminal BDQ
de l'aeroport del Prat.
Aquí hi ha, déu-n'hi-do,
la de aficionada de la gimnàstia de Tarragona.
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡Jeré!
¡La, la, la, la, la! ¡La, la, la, la, la! ¡Nasi de Caragora!
¡Ya estamos todos aquí! ¡Ya estamos todos aquí! ¡Animando a Nasti! ¡Animando a Nasti!
¡Diego Torres marcará! ¡Diego Torres marcará! ¡Este estadio estallará! ¡Este estadio estallará!
¡Sueña el Nasti campeón! ¡Sueña el Nasti campeón! ¡Con Primera División! ¡Con Primera División! ¡Con Primera División! ¡Con Primera División! ¡Con Primera División!
L'aeroport del Prat ahí a la arribada. Aguanta la mera, la no sé qué. Escolta, Déu n'hi do el comandante González.
No, no, no, González, no, espera, espera. Carlos Díaz García.
Doncs mira, jo et diré una cosa. No sé si va ser el Jordi, no es va dir que el comandante González había felicitat a l'equip.
I va a dir González.
A qui li importava el nom? Si tampoc no...
Si total, de González a Díaz, és igual. Si tampoc ningú sabia que el comandante...
Dígue-li González.
Dígue-li, però un detall, un detall per parlar de la companyia aèria, sense dubte.
Teníem una promesa pendent, ho vam prometre la setmana passada.
Era el tema de les pizzas, si us recordeu, que vam dir que totes eren pel Lluís Fàbregas.
I tenim el document sonor del dia de Lleida, de Lluís Fàbregas amb la boca plena.
Escolteu, escolteu, atenció. Lluís Fàbregas.
Amb una safata de galetes, les que està degustant ja el Lluís Fàbregas.
Lluís, estan bones, eh, les galetes?
Molt bones, molt bones.
I s'emporta galetes.
Sí, sí.
Xavi Monclos, eh, general.
Heu escoltat la veu de Lluís Fàbregas, eh?
Molt bona, molt bona.
Sí, és que són moltes hores, dona per molt, eh?
S'ha de menjar, s'ha de menjar.
Déu-n'hi-do.
El teníem pendent, a Lluís Fàbregas, que va estar donant vots amb les samarretes
exaulides, aquestes de l'ascens, però tranquils, que això soluciona, en farà més.
La marca nàstic, suposem, d'aquestes samarretes, el tema d'entrades és més fotut.
Sí, no es poden fer més entrades, tenim la capacitat que tenim.
Volíem acabar amb la felicitació pel nàstic, que va fer el Lluís Comas,
ha sonat moltíssim durant el cap de setmana, però crec que podríem acabar això.
No, no hi ha.
Diu que no, que ja ha sonat prou.
Això de no tenir guió, això de no entrar sense guió, ara no estic adonant dels problemes que té Lluís.
Doncs escolta, per què no acabem amb una cançoneta tranquil·la, relaxada,
perquè també convé després de tantes emocions i potser és una bona manera
de posar el punt i final al matí de Tarragona Ràdio, també al futbolí, esclar.
Perfecte, doncs va, tranquil·litzem-nos una mica, no ocuparem la veu.
Cuida't, recupera't i moltes gràcies, Quim.
A vosaltres.
Adéu-siau.