Tres quarts d'onze del matí, estem en directe
a la tercera hora del matí de Tarragona Ràdio
en aquest dimarts, no dilluns, dimarts 3 de gener,
iniciant el nou any i saludant
amb un dels artistes tarragonins
més coneguts, més populars que tenim
justament per això, perquè és molt proper
i molta gent el coneix i va veure, per exemple,
el seu estudi, el seu taller i va veure
i sempre té coses a fer i, a més, moltes coses,
moltes obres artístiques relacionades amb la ciutat.
Saludem el Josep Maria Rosselló. Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia i bon any.
Bon dia i bon any, encara que no siguem dilluns.
Com prova. Molt bé. Com prova el nou any.
Molt bé, molt bé. Moltes coses al cap.
Ens hi estem acostumant, encara.
Encara no hi estem del tot fets, el nou any.
Sí, hi ha coses al cap, això sempre.
Això ja venen de l'any passat i d'abans.
El Josep Maria Rosselló, que a més,
durant el 2005, ha canviat,
per dir-ho d'alguna manera, ho ha transformat
o ha volgut una mica transformar
el seu taller habitual de treball
en una mena d'espai més públic,
entre cometes, no? És a dir,
d'un accés millor, més favorable,
pels ciutadans, pels veïns en general.
Sí, bueno, diguem, és el mateix taller
on l'he tingut sempre.
El que passa és que s'ha dedicat
un petit espai a exposar projectes
d'altres artistes,
que era una idea que em ballava pel cap,
feia temps,
i llavors, bé, en un moment determinat,
per exposar un projecte
tampoc es necessita un gran espai
ni una gran parafernàlia.
i això em va obligar a condicionar
tot el taller per crear aquest petit espai.
I es presenten projectes,
habitualment, cada mes i mig,
cada més o menys així.
Quina era la voluntat,
o quina continua sent la voluntat
d'això, de destinar un espai
del teu taller a altres artistes?
Mira, la idea dels projectes
a mi em semblava molt lògica
i molt coherent,
perquè habitualment els projectes
que se solen presentar
no es veuen, no s'exposen.
Per una altra banda,
això obliga també a l'artista,
el fet d'exposar un projecte,
obliga a concentrar-lo molt millor
per poder, diguem,
per poder-lo explicar,
encara que només sigui visualment, no?
I llavors em semblava interessant,
beneficiós per tots plegats.
I bé, l'única manera de veure
si ho és o no ho és
és tirar-ho endavant,
perquè, esclar, tot això,
si no, si es queda penjat en un núvol,
no serveix de gran cosa.
I aquesta ha sigut una mica
la voluntat d'aquest any, no?,
de veure com funcionava
i a veure com responia la gent.
Esclar, jo no puc tindre
la taller oberta a tothom
perquè no faria res més
que atendre el personal que vingués.
Són uns baixos
i llavors, a més a més,
donen directament al carrer.
I el que vaig fer
és que, bueno, ja ho sap molta gent,
que si la porta està a mitja encabalcada
és que sóc a dintre
i, per tant, només cal dir
ei, que sóc aquí, no?
i si no, doncs es truca per telèfon
i jo porto el mòbil
tot el dia a sobre
i bé, es queda amb una hora
o seràs aquesta tarda.
Sí, doncs ja està.
Una mica és en aquest plan.
Tampoc és tanta la gent
interessada en veure projectes,
no?
i em va semblar
que no em trauria massa temps
del meu temps, no?
L'experiència ha estat positiva?
Sí, sí.
Més fins i tot
del que podia imaginar
el Josep Maria Rossi al principi?
Mira, doncs sí.
Sí, perquè d'entrada
el fet de tenir
que organitzar el taller
per continuar treballant,
però que, a més a més,
dins dels meus conceptes,
això és cadascú
del seu paràmetre,
però que fos visitable.
És a dir, que jo entengui
que allò és visitable
com a taller, no?
Això d'entrada em va obligar
a ordenar tot aquell taller
i a col·locar una sèrie
de coses, diguem,
que han anat a pregar
els calaixos,
que tal, que no estan
per sobre les taules.
Per tant, aquest ordre,
aquest ordre que envolta
ara en aquest moment
beneficia també el meu treball
per una altra banda.
I llavors, els artistes
que han passat per allí,
tots han quedat molt contents.
Llavors, suposo que d'una manera
o d'una altra,
en trobaran el benefici,
no sé quin benefici
se'n pot treure d'aquestes coses.
En fi, formen
part una mica
de totes aquestes coses
que fem
i que no sabem
si a curt o a llarg plaç
tindran
un reiximent,
un per què, no?
L'experiència és de totes maneres
prou positiva
com perquè la continuïs endavant
durant aquest 2006
i el temps que calgui.
Sí, naturalment.
Sí, sí, sí.
La idea
és presentar projectes
durant l'any
i llavors, al cap de l'any
o al cap d'un any i mig,
fer un catàleg
amb tots aquests projectes.
Perquè, de fet,
el que faig
és anunciar-los amb invitació.
No hi ha mai inauguracions,
es va fer inauguració
de l'espai
i es va presentar
al Museu d'Art Modern
però no faig inauguracions.
És a dir,
es canvia de projecte,
se li dona un dia d'entrada
i un dia de final, diguem,
i llavors veig
de no conèixer els mitjans
i és aquesta la qüestió, no?
Veure si això
després donarà uns fruits
o uns altres,
doncs, bueno,
alguns van tirant endavant,
uns altres, en realitzant,
mentre s'estaven exposant,
com va ser el grafiti
a les persianes,
però que això era un projecte
que ja era anterior
i no s'havia dut a terme
i llavors, doncs, bueno,
esclar, quan es va presentar
com a projecte
era per portar-lo a terme
en el temps
en què s'estava exposant, no?
Quantes obres
i quants artistes
han passat ja, doncs,
per l'espai
de Josep Maria Rosselló
en aquests mesos?
Doncs quatre artistes
i han passat
Guillermo Marín,
després el Pau de Valdà,
el, bueno,
el grafiti
i les persianes
van ser tres
perquè van ser el Dan Queralt,
Jordi Arola
i el Lluc Queralt,
i després l'Àlex Aixendri
que va ser l'últim
abans del projecte
que s'exposa en aquest moment.
En aquest moment
hi ha un projecte
que és el Peix en Potes
que és del Dan Queralt i meu.
És a dir,
jo vaig,
no tinc intenció
d'intervindre en els projectes,
diguem,
que s'exposen,
però en aquest cas sí
perquè ve del projecte
del grafiti
a les persianes.
Quan el Dan
va fer la seva,
va presentar el dibuix
que ell faria
a la seva persiana
hi havia un ocellot
que a mi,
aquell ocell
em recordava els corps
que van estar al pretori
als anys 50
quan va deixar de ser a presó.
A mi aquell ocell
m'esgarrifava una mica.
Dic,
vols dir,
vols dir?
Diu,
és que porto una altra cosa
que potser t'agradarà més.
Diu,
i és el Peix en Potes.
I jo vaig dir,
ep,
ep,
això.
I em va treure
un petit dibuix
que ara en aquests moments
està exposat,
no?
D'on va,
ell va passar,
aquell dibuix
no el va passar
a la persiana.
Quan jo vaig veure
aquest petit dibuix
vaig veure
una altra possibilitat
immediatament,
no?
que era
un animaló
de la festa,
un animaló
del seguís.
Aquesta va ser
una mica
la imatge immediata.
No vaig dir res
i llavors
vaig parlar
amb en Jordi Bertran.
Dic,
mira tu,
perquè,
bueno,
una cosa és el que jo vegi
i jo,
la imaginació
quan se'm dispara
s'ha d'aturar
com sigui,
no?
Dic,
però em penso
que podria ser interessant.
I a la Bé
li va agradar molt
i tal.
Dic,
bueno,
el que proposa
més sent un peix
dic que és aigua.
És a dir,
en vez de tirar foc
tiraria aigua.
Diu,
oh,
ja hi fa temps
que hi estem treballant
amb aquesta idea,
diu,
però té molts problemes
de resoldre.
Diu,
bueno,
doncs es tracta
de resoldre
els problemes,
no?
I bé,
aquí en principi,
almenys
d'una manera
molt simple,
se'n resolt
aquests problemes
d'interior,
de situació
d'un dipòsit
i totes aquestes coses.
Llavors,
bueno,
quan ja
aquesta trobada
va estar feta
jo ja vaig parlar
amb l'artista
perquè mentrestant
no ho havia fet
per no entorpir
la seva feina
i per no crear-li
un estat de neguit
i expectatives
extraordinàries.
Dic,
no sé si es farà,
si no es farà.
Dic,
però convé
que facis una maqueta.
Diu,
és que no he fet
mai escultura.
Dic,
doncs llavors
ho tenim fotut.
I aquí és un interval
just de Maria Rosselló,
no?
Aquí va ser
la meva intervenció,
no?
Perquè vaig dir,
bueno,
doncs,
molt bé,
doncs,
molt bé,
ja la faré jo la maqueta,
no?
I aquesta va ser,
diguem,
basant-me en el seu petit dibuix
sense moure
pas gaires coses,
no?
Vaig realitzar la maqueta
fins i tot
per crear la zona
de la boca
que no
no estava dibuixada,
diguem,
el que vaig fer
va ser girar
la forma
que ell havia donat
als ulls,
girada del revés
donava la boca del peix
i llavors
s'ha creat
un animal
bastant simplificat,
no?
Molt simple.
Per fer el cos
vaig utilitzar un meló,
per exemple,
perquè, bueno,
millor era partir
per un volum,
diguem,
d'aquest tipus
que és com un oval,
es podria dir,
en volum,
el millor era partir
d'una cosa preexistent
i la forma
que m'ho donàvem
és com que era l'estiu,
era el meló.
I aleshores,
ara el que tenim,
el que podem veure
al teu espai
és justament
aquesta maqueta
del peix amb potes.
Aquesta maqueta,
el petit dibuix del Dan,
unes proves,
diguem,
del que és
tota l'escata del peix
i tot això
i un dibuix més gran
de l'interior
d'aquesta bèstia
i com funciona
per expulsar aigua
a través d'una espersó.
I aquesta bèstia,
aquest nou element
és el que proposa
Josep Maria Rosselló
que podria ser,
formar part
del seguici popular.
No ben bé
del seguici,
jo proposo
que aquesta bèstia
està relacionada
amb el món de l'aigua
i per tant
la proposta
és Sant Magí.
Aigua,
Sant Magí,
lògic,
lògic i de calais.
Vol dir,
en principi,
el foc surt
per Santa Tecla,
no,
i per Sant Magí
toca l'aigua.
Ja tenim,
Tarragona,
ja tenim els dos grans
elements de la vida,
i en quin moment
es troben les converses
amb l'àrea
de cultura
i festes
de l'Ajuntament
sobre aquesta possibilitat?
No,
les converses
han estat
amb en Jordi Bertran
que li agrada molt
la idea
i llavors
jo vaig dir
ja en parlarem
després que jo
l'hagi presentat
i llavors
també
a mi
i suposo
que a ell també
ens interessa
molt veure
com a la gent
els hi entra.
aquestes coses
són de tots
encara que la idea
parteixi d'un
o de dos
o de tres
després
són coses
que seran de tots
si són algun dia
llavors
abans
és convenient
que la gent
ho vegi
i ho conegui
s'hi trobi
i nosaltres
també veiem
que
no sé
que hi ha
una percepció
per part de la gent
un pàlpit
i que a la bèstia
els hi agrada
i els hi fa gràcia
i aquestes coses.
La gent que ho ha vist
fins ara
què li he dit
al Josep Maria Rosselló?
Els hi agrada molt
i els hi cau
sobretot
els diverteix molt
i els cau molt simpàtic
el peix en potes.
Es tracta
que sigui això
una figura simpàtica
divertida, no?
Sí, sí, sí
és una figura
és a dir
no és una figura
agressiva
diguem
com algunes
de les figures de foc
no?
I llavors
bé
té els seus precedents
perquè
encara que l'artista
quan el va dibuixant
els contemplés
sembla que estaven
ficats per allà dintre
perquè hi ha
el signe del peix cristià
que el trobem
en els signes de pedrer
a la catedral
no?
recorda molt
molt molt molt
el traçat
d'aquell dibuix
i així
doncs bueno
podem trobar
tenim peixos
a la ciutat
també Metropol
té un peix
com a emblema
no?
i llavors
i peixos
ens en falten
perquè tenim mar
per tot arreu
en qualsevol cas
aquest peix
en potes
fins quan el podem veure
a l'espai
fins al dia 30
de gener
fins al dia 30
per tant
si hi ha gent
interessada
que els faci gràcia
veure això
perquè després
també donar l'opinió
val la pena
que ho sàpiguen
que està a l'espai
al taller
de l'artista
Josep Maria Rosselló
que està a la baixada
de peixateria
i que sobretot
si cal una trucada
millor no?
exacte
vols donar el telèfon?
a veure com és
653-942-887
i si no
sempre passant
per la baixada de peixateria
potser si no
el troben en aquell moment
en un o altre moment
troben el Josep Maria Rosselló
treballant-hi
i potser podrem veure
si les persianes
estan baixades
no hi soc
i si estan
les persianes amunt
llavors vol dir
que o soc molt a prop
o soc a dintre
molt bé
doncs aquí podran veure
aquest peix amb potes
que podria convertir-se
això en un element
relacionat amb les festes
de Sant Magí
en el futur
una bona idea
de la que volíem parlar avui
amb el Josep Maria Rosselló
que com sempre
té moltes coses al cap
d'altres
que en té al cap
segurament
en podrem parlar
un altre dia
més endavant
aquí a la Sintonia
de Tarragona Ràdio
Josep Maria Rosselló
moltes gràcies
a vosaltres
i bon any
que vagi molt bé
igualment
adeu-siau