logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintonia de concurs,
Sintonia de la Ruta per les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat.
D'aquí uns instants obrirem les línies telefòniques,
sortejarem aquests tres números que tenim per al sorteig de demà
d'un viatge i d'una estada de cap de setmana a Eivissa,
la ciutat protagonista d'aquest cap de setmana.
Però abans hem de fer un parell d'apunts relacionats
amb les pluges i les seves conseqüències.
Segons informa el Servei Català de Trànsit,
ha estat allà de la carretera TP7225,
a l'alçada de la pobla de Mafometa a causa d'aquestes inundacions.
I també està tallada el trànsit de carretera comarcal C422
a l'alçada de la selva del camp.
Totes dues vies estan tallades en els dos sentits de la marxa
a causa d'aquestes inundacions.
I fa uns instants el nostre company Josep Sonyer
ens comentava que també s'està tallant el trànsit.
En aquests moments, l'autovia de Salou també ha causat
de les fortes pluges que encara continuen cayent a la ciutat
sense anar més lluny al centre de Tarragona,
aquí a l'Avinguda Roma.
Fet aquest apunt, òbviament continuarem informant
al llarg d'aquests minuts i al llarg de tot aquest matí
de Tarragona Ràdio de les conseqüències d'aquesta pluja.
Però ara hem de fer un petit apunt i seguit
i hem d'anar pel que ens toca, com dèiem, pel sorteig.
Estem parlant d'Eivissa aquesta setmana, estem coneixent coses,
en volem descobrir moltes i avui ja els avisem
que parlarem de cultura i d'història, fonamentalment.
Ahir vam parlar de gastronomia, avui canviem d'àmbit temàtic.
Fet aquest apreambul, recordem el telèfon del directe
d'aquesta casa, el 977-24-4767,
i anem ja per la primera pregunta.
Avui parlem de cultura i d'història.
I comencem parlant d'història, perquè Tarragona i Eivissa,
encara que molts no ho creguin,
tenen algun enllaç, algun passat comú.
De fet, el conqueridor d'Eivissa no va ser el rei Jaume I,
com molts es pensen, sinó que va ser l'arcabisbe de Tarragona,
que va fer-se amb les illes d'Eivissa i Formentera l'any 1235.
Ara bé, com es deia aquell arcabisbe?
Ara els oients deuen estar pensant,
aquest home ens vol perjudicar.
Tres opcions senzilles, per a eliminació es pot deduir.
Opció A, era aquesta arcabisbe del segle XIII,
Guillem de Montgrí?
Era Vidal i Barraquer?
O era Josep Ponigol?
Qui era aquest arcabisbe que l'any 1235
va ser el precursor de la conquesta d'Eivissa i Formentera?
Tenim ja una primera trucada, rapidíssima.
Hola, molt bon dia.
Hola.
El seu nom, sisplau.
Natàlia Segura.
Natàlia, què tal, com saps?
Mira, estem aquí incomunicats.
Incomunicats? Des d'on truques?
Des del Pilar, a l'edifici Saldúbal.
No funciona el telèfon, no funciona internet,
i no podem sortir al carrer perquè està tot inundat.
Déu-n'hi-do.
Ahir també vau patir el mateix?
Sí, sí, sí.
No sabíem si avui vindríem a treballar.
Déu-n'hi-do.
Sí, bueno, al final.
Les conseqüències d'aquests aigüats.
I diuen que, a més a més,
segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya,
el més fort ha d'arribar aquest vespre.
O sigui que estarem atents.
Natàlia, més enllà d'aquests problemes,
anem pel que ens toca.
Busquem quin és aquest arcabisbe.
T'hem donat tres opcions.
Sí, per què m'has posat a patir.
Sí, i tant, mira.
Com es diu aquest arcabisbe que l'any 1235,
1235 va conquerir les illes d'Eivissa i Formenter.
Hem donat tres opcions.
És Guillem de Montgrí,
és Vidal i Barraquer,
o és Pont i Gol.
Com es deia?
Jo tinc com és.
Josep, Pont i Gol.
Hem donat tres opcions.
Quina d'aquestes opcions és, Natàlia?
Doncs jo diria que és l'A.
Tu diries que és l'A.
Que tens per aquí algú que t'està ajudant als voltants?
No, no.
Doncs...
Doncs sota soleta ho has endevinat, Natàlia, efectivament.
A mi ja.
És l'opció A, és Guillem de Montgrí.
Vidal i Barraquer és un cardenal tarragoní,
molt famós començament del segle XX.
I Josep, Pont i Gol, va ser arcabisbe
de la diòcesi de Tarragona
entre l'any 1970 i l'any 1983.
Doncs, Natàlia, l'entuïció t'ha funcionat
i tens el número 7 pel sorteig de demà.
Vale, gràcies.
Gràcies per trucar, molta sort
i a veure si se solucionen aquests problemes.
A reveure, Natàlia.
Adeu.
Doncs, Déu-n'hi-do, eh?
Al barri del Pilar també s'enpatint
i davalent les conseqüències de la pluja.
Els nostres uñas que truquin al 977 24 47 67
per contestar aquestes preguntes.
També ens poden comentar si estan patint de valent
les conseqüències d'aquests fortíssims xàfecs.
Ja hem donat el número 7, anem pel número 8?
Vinga, va, anem cap al número 8.
Si estem parlant de cultura,
de cultura ibisenca,
en aquests moments una de les figures internacionals
en aquest àmbit,
doncs segurament no és d'altra que Pocholo Martínez Bordiu.
Aquest baculiard personatge,
popularitzat per les seves constants d'aparicions televisives,
continua treballant de disc jockey,
que no deixa de ser cultura,
en diferents discoteques d'aquesta illa.
Ara que parlàvem de televisió,
Pocholo és actualment el protagonista del programa
Pocholo Ibiza 2006,
una mena de reality
que segueix les evolucions d'aquest personatge
de dia i sobretot de nit.
Ara bé, en quina cadena de televisió
s'emet aquest programa?
S'emet Pocholo Ibiza 2006.
Tres opcions, també.
S'emet aquest programa a 4,
s'emet aquest programa a la sexta
o s'emet aquest programa a TD8?
En quin programa s'emet Pocholo Ibiza 2006?
En joc el número 8
pels sortets de demà divendres, eh?
Imaginin-se que se'n van a Ibiza
endevinent una pregunta sobre el Pocholo.
Nova trucada, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, sisplau?
Dolors Facheco.
Dolors, què tal, com estem?
Bueno, Tarragona ja saps com està, no?
Bueno, avui, sí, sí, ho veiem, ho veiem,
ho veiem sempre tindrem.
Des d'on truques, Dolors?
Des de Tarragona mateix.
Des de Tarragona mateix.
Aïllada, pots treballar, pots fer les teves feines o...?
De moment, de moment bé.
De moment bé, per carrer.
He fet el carrer amb paraigües, m'he mullat,
però bueno, va suportant-nos com ahir.
Escolta'm, Dolors, estem parlant de Pocholo Martínez Bordiu.
Sí.
Com ens hem de veure contestant preguntes del Pocholo?
Escolta'm, hi ha aquest programa,
es diu Pocholo Ibiza 2006.
L'has vist?
El fan pel dematí.
El fan pel dematí.
Jo diria que el repeteixen pel dematí.
Ah, doncs el repeteixen.
Jo el veig a les 9 o una cosa així.
Tu el veus, o sigui que el veus,
així segur que em sabràs dir per quina televisió el veus.
És 4, és la sexta o és TD8?
És la sexta.
És la sexta, sí, sí, sí, molt bé, felicitats, eh?
S'emet en directe els dimarts, a dos quarts de 12 ara,
es veu que hi han canviat l'horari.
I què tal és el programa, per cert?
Bueno, de Pocholades.
Bueno, em sembla que amb aquest bueno ja m'has resumit tot.
Dolors, número 8, pels sortets, que demà hi hagi molta sort.
Gràcies, que vagi bé.
A reveure, a reveure.
Imagini's, eh?
El Pocholo, protagonista de la ruta per les ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat.
Efectivament, aquest programa s'emet en directe.
La primera emissió regular és els dimarts,
a dos quarts de 12, per la sexta,
que és la cadena de recent creació,
la cadena del Todo va a canviar,
perquè se situïn, si és que la sintonitzen,
perquè hi ha localitats on encara no poden rebre la senyal.
Ja tenim el número 7, ja tenim el número 8.
Ens queda el número 9, l'últim número pels sortets d'avui.
El volen?
977-24-47-67.
I han de contestar correctament aquesta pregunta.
Ara sí, ja parlem de cultura amb el sentit més estricte,
amb el sentit més seriós.
Aquest any 2006, l'Ajuntament d'Eivissa
ha organitzat l'any Antoni Marí Ribes, Portmany,
en comemoració del centenari del naixement d'aquest prestigiós dibuixant i pintor.
Portmany està considerat com una de les figures més importants
de les illes pitiuses de tot el segle XX.
Portmany, però, no va col·laborar gaire en la premsa escrita local.
Parlant de premsa, parlant de diaris,
quin d'aquests tres rotatius no es pot trobar en els quioscos d'Eivissa?
Nosaltres ara els direm el nom de tres capçaleres de tres diaris
i ens han de dir quin d'aquests tres diaris
no es pot trobar en els quioscos d'Eivissa.
Es pot trobar al diari d'Eivissa,
es pot trobar al diari Última Hora
o es pot trobar al diari Los Sitios.
Quin d'aquests tres diaris no es pot trobar en els quioscos d'Eivissa?
9, 7, 24, 47, 67.
Tenim ja un ollent o una ollent previsor o previsora.
Hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ah, bon dia.
Ara sí. Què tal, com estem?
Bé.
El seu nom, sisplau.
Maria Plana.
Maria, la pluja l'afecta o no l'afecta?
La pluja, doncs mira, no m'ho de casa.
No m'ho de casa, que segurament, si es pot,
és l'opció més sensata en un dia que avui.
I amb els vitres veiem com plou.
Maria, tenim aquest número 9 pel sorteig.
Me penso que no sé si serà com una enganyifa, això, ara.
Com una enganyifa.
Vostè ens veu a nosaltres o ens escolta a nosaltres que som males persones?
Males persones, no, però una miqueta de dir mentidetes i així.
Mentidetes.
Per enganyar, per enganyar.
Ai, senyors, com ens hem de veure.
Escolti'm, tres opcions, Maria, damunt de la taula.
Ja, ja.
Diari d'Eivissa, Diari Última Hora o Diari Los Sitios.
El que no es pot comprar, diria.
El que no es pot comprar, eh?
Bueno, mire, jo a dir el de Los Indios, no sé si és una metàfora o què.
Com dir, Los Indios o Los Sitios, hem dit?
No sé què es dir.
És igual, Los Sitios.
Ah, Los Sitios.
Ja havia entès Los Indios.
No, no, Los Sitios, Los Sitios.
Fixem, Los Sitios.
Sí.
No es pot trobar, per tant, al Diari d'Eivissa i al Diari Última Hora.
Sí, no són Los Indios, són Los Sitios.
Són Los Sitios.
Los Sitios, no sé.
Doncs mira, diem L'Última Hora, és igual.
Si m'he equivocat, és igual.
Perquè tu m'has enganyat.
Com que l'he enganyat? Jo no l'he enganyat, Maria.
Sí, que tu me fas estar en dubte.
Escolti'm, Maria, tornem a començar.
Les coses són més senzilles del que són.
Si això fos ma filla aquí, us sabria, perquè aquest és qui havia anat.
Mira, si us sabria.
Escolti'm, Maria, tornem a començar.
Ai, guapo.
D'acord?
D'acord.
No em digui guapa.
No, perdona, home.
Tranquil·la.
Digues.
Opció A, Diari d'Eivissa.
Sí.
Opció B, Última Hora.
Sí.
Opció C, Los Sitios.
Bueno, jo dic el primer, Los Sitios.
Si està bé bé, així no també.
Gràcies a Déu que diu Los Sitios, efectivament és Los Sitios.
Adeu.
Perquè si m'arriba a dir l'última hora, encara m'ho hagués retret a mi.
És que m'estaves fent dubtar, home.
I no hagués pogut comportar la culpa.
M'hagués acompanyat durant tot el dia.
Maria, número nou.
Molt bé.
Pel sorteig.
Ha costat, això, eh?
Sí, una miqueta.
Ha costat.
Però hi ha vegades que tot el bo costa.
Això sí, això sí.
Tot el que és bo es fa pregar.
Escolti'm, el diari d'Eivissa és el diari local, el diari de l'illa,
i el diari Última Hora és un diari que es pot trobar a totes les illes Balears.
i és un diari, a més a més, força prestigiós, d'acord?
Los Sitios és el nom antic del diari de Girona, d'acord?
Sap que abans del diari de Tarragona es deia el diari espanyol?
Sí.
Doncs abans el diari de Girona es deia Los Sitios, coses aquestes del franquisme.
Molt bé, doncs a veure si se n'en recordarem.
A veure, Maria, número nou, a veure si demà hi ha sort, eh?
Molt bé, gràcies.
Vinga.
Ha costat, això, eh?
Ha costat, però finalment hem pogut donar aquests tres números pels sorteig d'avui.
M'encana ara, exactament 10 minuts per a les 11.
Escoltem res, un parell d'anuncis i parlem de cultura.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Ja estem en disposició de saludar en senyor Carles Fabregat, ell és director del Centre Cultural de Can Ventosa.
Senyor Fabregat, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Primer que tot, què és aquest Centre Cultural? Què és Can Ventosa?
Bé, Can Ventosa és el centre cultural de l'Ajuntament d'Eivissa. Llavors, agrupa en si un saló, diguéssim, de teatre, on es fa, doncs, totes les arts escèniques, teatre, dansa, música, etcètera.
Després té una sèrie d'una sèrie d'una sèrie d'una sèrie d'aules, on es donen cursos de teatre, de català, de música també, en fi, de diverses disciplines.
Després té la biblioteca pública municipal, després té la biblioteca pública municipal, després té el patronat municipal de música i un esplai de la tercera edat.
Tot, diguéssim, englobat dintre d'aquest edifici.
És, per tant, el Pal de Paller, el Centre de Creació de Cultura de l'Illa.
Home, sí, la veritat és que, de moment sí, són les instal·lacions que estan més ben dotades.
Hi ha també un centre cultural del que és el Consell Insular, que és l'orga, diguéssim, més o menys de descentralització del govern Alear, per l'illa d'Eivissa.
Però, diguéssim, el que té més dotació, etcètera, i està en el centre de la ciutat, per tant, és una mica allà on circulen, al voltant d'aquest centre, doncs, tota una mica la part més activa de la política cultural, com a mínim la institucional.
Hem donat un cop d'ull al programa d'activitats prevista per aquesta tardor a Can Ventosa fins al mes de desembre.
i, vaja, es presenta especialment interessant, eh? Algú podria pensar, home, no, pel fet de ser una illa deu costada que aquí arribin les propostes més interessants, però res més lluny de la realitat.
Ah, la veritat és que estem molt contents, sí, inclús hi ha una mica d'orgull, diguéssim, amb aquella espècie de rivalitat que sempre hi ha entre illes, sobretot amb la illa Grossa de Mallorca,
hi ha una mena d'orgull en el sentit que els darrers anys hem estrenat algunes obres de teatre, per exemple, abans que la illa Grossa,
llavors tenim una programació que en aquests moments està sent molt ben acceptada i, doncs, tenim ara mateix, aviat,
rebrem la Concha Velasco amb Filomena Marturano, però tindrem també, doncs, coses com Plataforma, que està, doncs, en bona part creada pel,
amb el grup del Teatre Romea, amb la companyia del Teatre Romea.
Sí, sí, amb Calixto Vieto, sí, sí.
Dirigida amb Calixto Vieto, una obra d'aquestes polèmiques com les que sol dirigir en Calixto Vieto.
Tindrem, per exemple, una cosa que em fa especialment molta il·lusió, que és de l'Albert Espinosa Aida Hoyuta,
Nana Esperanenes Malitos, que em sembla que l'Albert Espinosa és una d'aquestes persones del món,
de l'escena catalana, que donarà molt que parlar amb els pròxims anys, ja ho està fent, actor, guionista, etcètera.
Sí, sí, és el guionista de tota la pel·lícula, tu, evident, 65 minuts, entre moltíssimes altres coses.
Entre altres coses, perquè també Los Pelones va donar peu allò de planta quarta,
i a més a més feia d'actor aquell metge rural que sortia amb aquella obra de la Rosa Regas de Bola de Verano.
Per tant, doncs un home que està de plena actualitat, i tenim moltes ganes que vingui al nostre centre.
Per tant, sí, sí, una tardor i hivern que esperem que sigui moguda i activa.
Escolta'm, senyor Fabregat, i pel que fa als creadors locals,
com tenim el panorama d'artistes a Ibiza en aquests moments?
Bé, amb quan, sobretot al que és el teatre, amb els últims 8 o 10 anys,
el fet que la creació del Centre Cultural Camp Ventosa ha activat enormement,
perquè clar, el fet que hi hagi oferta també fa que hi hagi demanda.
Llavors, com més joves poden veure més obres de teatre que venen des de fora,
veuen coses que de cop diuen, jo vull fer això, jo també vull fer teatre, jo també...
Per tant, en els últims anys hi ha hagut una creació de grups de teatre locals,
una multiplicació molt gran, a vegades llavors el problema és que aquesta gent,
com és lògic que tinguin llocs on assajar, llocs on actuar,
però en fi, que en Ventosa sempre té les portes obertes en els grups locals,
dir, evidentment, que també el patronat de música cada vegada amplia més cors,
cors, el cor juvenil, el cor infantil, o, en fi,
que cada vegada hi ha més alumnes a l'escola de música.
Per tant, jo penso que els últims 4 o 5 anys han sigut molt floreixents
per allò que és la cultura Eivissa, que, com deies abans,
és una illa petita, però que em sembla que amb la ciutat,
amb els seus 45.000 habitants, té una quantitat de propostes de tot tipus,
plàstic, d'art plàstic, evidentment, també, etcètera,
que no ens les podem empassar, diguéssim.
Propostes com, per exemple, la del Museu d'Art Contemporani,
una visita que, possiblement, molta gent desconeix,
però que és altament recomanable.
Ah, sí, sí, el Museu d'Art Contemporani,
recordar que, a més a més, em sembla, i cito de memòria,
que va ser el tercer fer, això de les xifres,
a vegades serveix i a vegades no vol dir res,
però, bueno, va ser el tercer Museu d'Art Contemporani
que hi va haver a Espanya,
em sembla que després del de Madrid i el de Cuenca,
de les Casses Colgantes,
i, per tant, és de llarga tradició.
A més a més, aquí tenim una mica a Gala,
que en els anys 60,
que va ser quan, a l'època de creació del Museu d'Art Contemporani,
una mica l'art plàstic d'avantguarda
entrava una mica després a la península,
passant primer per a Eivissa,
van ser uns anys molt actius,
i és, a més a més, un edifici esplèndid
que es va recuperar perquè, doncs, per això,
com a Museu d'Art Contemporani,
i només com a edifici, doncs,
em sembla que ja val la pena
poder-se passejar entre les seves sales,
i, per tant, doncs, bueno,
també, sí, sí, plenament actiu,
i té una subseu,
que és l'església de l'Hospitalet,
una antiga capella a la part alta de la ciutat,
el que nosaltres en diem d'Alvila,
que també, doncs, amb les seves parets blanques,
és un espai magnífic per fer-hi exposicions.
Suposo que estem parlant molt aquesta setmana
d'aquest estereotip que es relaciona Eivissa
només amb el turisme a sol i platja,
amb unes activitats de lleure molt determinades.
També és important reivindicar
que pels turistes i pels habitants del dia a dia,
pels ciutadans d'Eivissa,
també es programen altres coses,
més enllà d'aquesta sortida nocturna
amb la qual molta gent relaciona Eivissa.
Clar, jo penso que el problema
no és tant de producció de cultura
com de poder transmetre,
de poder comunicar que hi és.
i jo penso que tenim una assignatura pendent
que seria fer que els visitants,
els turistes, se n'acedentin.
O sigui, el problema és
que hi ha una producció cultural,
tant pública com privada,
el problema és que el que arriba,
els canals estan...
Que no està l'agència de viatges.
Exacte, exacte.
Els canals d'informació en els turistes
estan més aviat preparats
perquè el que rebin és el turisme de sol,
platja i discoteques.
Jo penso que la qüestió és anar trobant també
aquesta manera de fer arribar que hi ha altres coses.
Carles Fabregat, director del Centre Cultural de Can Ventosa,
ho hem de deixar aquí,
que s'aproximen les notícies de les 11.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, molt bon dia.
Com dèiem, les notícies.
Repassem l'actualitat
i ara mateix tornem al matí de Tarragona.
Gràcies.