Aquest cap de setmana celebra una de les festes tradicionals
més multitudinàries de Catalunya.
Un any més, la capital de la Sagarra acollirà l'Aquilarra de Cervera.
De fet, la ciutat tornarà a omplir els carrers centenaris
al seu casc antic de correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme.
De tot plegat, en parlem amb dos dels responsables
d'aquesta edició de l'Aquilarra, ja ho direm bé.
Saludem en primer lloc en Ferran Orovic,
ell és el director artístic.
Senyor Orovic, bon dia.
Bon dia.
I també tenim a l'altra banda del fil telefònic la Montse Ortiz.
Ella és una de les responsables de la fira del Gran Boc.
Senyor Ortiz, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, senyor Orovic, comentant,
sembla que enguany un dels propòsits que s'han marcat a vostès
des de la direcció és aconseguir més implicació,
un contacte més directe amb el públic
i també la recuperació de les bruixes
com un dels protagonistes principals de la festa.
Com ho volen aconseguir?
Bé, volem aconseguir més que res
la part també de la participació popular,
perquè la Calera és una festa que sempre va començar
amb la gent, amb el poble, amb les associacions.
I a poc a poc, com tota festa que es fa molt gran,
ha d'arribar a un punt de professionalització a nivell de direcció,
a nivell de grups que actuen.
però, en prou d'això, d'aquesta professionalització, d'aquest augment,
tot el que es feia abans de la gent pujar als balcons,
la gent necessita, particularment,
tota aquesta cosa que es respirava,
s'ha anat perdent.
I una mica el que s'ha intentat aquest any
és, a part que hi hagi la part professional,
o semiprofessional, digueu com vulguis,
també hi hagi la possibilitat
que qui vulgui pugui participar d'aquesta festa, no?
Llavors, el que s'ha fet és obrir
el primer acte, la cercavila,
a tothom que estigui interessat,
associacions o particulars.
Per fer això, hem tingut la sort
de tenir un programa de subvenció
per tallers per la festa,
que us gestioneu l'entitat fússic
a partir de la Generalitat de Catalunya,
i aquests tallers per la festa
han sigut tallers de vestuari,
maquillatge, coreografia i pel·lucaria,
en els quals durant tota una setmana
la gent del poble, tothom que vulgués,
es va apuntar i se'ls han ensenyat
a fer-se els propis vestuaris,
a fer-se el propi maquillatge
i seran ells mateixos aquestes persones
que es maquillaran, es vestiran
i sortiran aquest dia al carrer
de bruixes i a gaudir de la festa,
no?, per l'espectacle.
Senyor Ovitsa, quanta gent calcula
amb vostès que poden passar-se
aquests dies aquest cap de setmana
per Cervera?
Molta.
Moltíssima, ni s'ho volen imaginar gairebé.
Sí, no, sí, m'ho imagino
perquè fa molts anys que hi soc,
però números no t'han puc dir cap
perquè n'hi ha molts.
Però suposo que és un esdeveniment
que no sé si dic que desborda la ciutat,
però gairebé.
Bueno, no es desborda perquè...
Vostès heu tancat en compte
i fan que no es desbordi, no?
Exacte, ha anat pujant progressivament,
progressivament ha sigut d'un any per l'altre,
que és el 29e any que ho fem, això.
Vull dir, ha sigut una progressió,
va començar amb 100 persones
i ara, si volen venir 40.000 per diàleg,
està controlat.
Any rere any,
hi ha molta gent,
a part de la gent que surt,
que està a darrere tot l'any,
mirant temes de seguretat,
mirant temes d'organització,
i que tota la festa,
des de la direcció,
el que és l'espectacle,
la fira de la Gran Boc,
els tallers,
la clarret,
tot surt perfecte.
Parlem, si li sembla,
d'un d'aquests elements
que s'ha incorporat en els darrers anys,
a la que la Reproca cada any
ha acabat assumint un protagonisme major,
i això es tracta de la fira de la Gran Boc,
que ens permetrà poder contemplar
un gran assortiment de productes esotèrics,
alternatius,
amb la possibilitat de conèixer
diferents activitats.
Montse Ortiz,
què és exactament el que ens proposa
en guany la fira de la Gran Boc?
Bé, aquest any,
com has dit tu,
la fira va néixer fa nou anys,
com una activitat complementària
al que era la festa de la Calarre,
que abans només la teníem una nit
i ens ho premàvem tot en una nit,
i llavors,
degut a que venen moltes persones
i només podíem participar d'una festa
el lliçat de la nit,
vam crear la figura aquesta de la fira.
Llavors, en aquesta fira
hi podem trobar
tota una sèrie d'activitats,
primer, sempre vinculats
amb el que és la Calarre,
o sigui, que és un decaire esotèric,
però pensats per la gent,
que potser és gent més jove o gent més gran,
que no participava abans a la Calarre.
Llavors, és una fira esotèrica
i de medicina alternativa,
per tant,
hi ha parades de tot això,
a part,
hi ha una part d'artesania,
també,
però sempre pensant
amb què la part d'artesania,
per exemple,
té productes relacionats amb el tema,
és a dir,
té una bruixeta,
o té unes espelmes,
feries artesanals,
tot vinculat al que és la festa de la Calarre.
En aquest camp
dels productes esotèrics,
alternatius,
d'aquesta medicina alternativa,
hi ha novetats?
Hi ha coses que es poden veure
enguany
que no es podien veure
dos o tres anys enrere?
En aquesta edició,
la novetat més important
és el test de capacitats,
que provarem a veure com funciona.
Es tracta de mesurar
les capacitats
en el món esotèric
o de medicina alternativa,
que pot tenir una persona.
Si tu et vols iniciar
en aquest món de l'esoterisme
i de la medicina alternativa,
en un primer lloc no saps
ben bé en quina branca
t'hauries de...
o t'adaptaries millor
o podries servir més, no?
Llavors es tracta de mesurar-ho, no?
A mi em fa un test manual
o una mesura d'energies,
doncs es tracta d'avaluar
la millor sortida professional, no?
Si ets més observador,
estaries més tirant les cartes,
si potser tens molta energia
que transmet les mans,
estaries al reiki, etcètera, etcètera, no?
Senyora Ortiz,
tenen vostès definit un perfil del visitant?
O la quantitat de gent que els visita
és tan gran
que és impossible
poder determinar
dues o tres característiques comunes?
Bé, la fira...
Nosaltres tenim...
O sigui, el públic que ve
ve per la calarre.
Llavors, a partir d'aquí,
tenim un públic
no especialitzat en l'esoterisme,
però un públic curiós.
que ve prove, no?
Públic jove, majoritàriament,
que espera i aprofita que hi ha una fira
per passejar-se pels patis,
que es forma un ambient molt bonic
als patis de la universitat,
i aprofita per iniciar-se, no?
Però vull dir que no és pública especialitat,
no estem fent una fira esotèrica professional,
sinó que estem fent una iniciació,
podríem dir.
Senyora Ortiz,
si li sembla,
moltes gràcies per atendre'ns la nostra trucada.
Si li sembla,
continuem conversant
durant uns instants
amb el Ferran Orovitch
i que sigui tot un èxit
aquesta nova edició
de la fira del Gran Boc.
D'acord?
Moltes gràcies.
Senyora Ortiz,
hem estat parlant de la fira,
hem estat parlant també
de les novetats d'enguany,
però repassant,
vostè ara ho comentava,
29a edició d'aquesta Aquilarre del Cervera
i si tirem la vista enrere,
doncs sembla mentidò, no?
Vostè abans ho comentava,
que l'Aquilarre va néixer
com una iniciativa de l'Assemblea de Joves
i com el món seren de documentes
s'ha anat fent gran
d'una manera vertiginosa, no?
Sí, sí.
Bé, només fa falta mirar
o vindré aquí i veure-ho, no?
Què creu vostè,
que ha estat la clau d'aquest èxit?
La clau ha sigut que la gent del poble
ha estimat la festa
i ha tingut ganes de tirar-la endavant.
És la clau,
perquè és una clau,
és una festa,
és el que ara s'ha comentat amb la Montse,
el creixer tant,
ara la festa de la Calerre
ja no és només festa,
no és nit i ja està,
sinó que ja és lúdico-cultural,
és tot un cap de setmana
que hi ha moltes activitats
i per tots els públics.
Abans, al començament,
no era així,
abans era festa i ja està,
i nocturna.
I per tant,
una festa nocturna
i venint del caire que venia,
que sempre ha sigut una festa pagana,
diguéssim,
era políticament incorrecte.
És una festa així,
ha pujat el que ha pujat,
ha sigut perquè la gent del poble
l'ha lastimat i l'ha mimat
i ha treballat
i ho ha donat tot per ella
perquè li ha agradat.
Vostè es remarcava en aquest caràcter
de festa pagana
quan es va crear,
en certa manera,
la Calerre,
es va incidir en la idea
de no buscar
una connexió religiosa,
sinó buscar festa per la festa, no?
Sí, exacte,
és una festa per la festa.
Per això també moltes vegades
la gent que diu
sí que hi ha el tema de les bruixes,
sí, però és festa,
no és una bruixa fosca,
aquí no fem nisses negres
ni fem històries rares,
simplement sortim
i ens ho passem bé,
el que és això,
estem parlant de la nit.
Llavors, evidentment,
hi ha una connexió,
hi ha una història,
hi ha unes bruixes,
però són bruixes que alegres
que van de festa,
això van a passar bé,
estan de Carnaval,
estan de Firany,
i és la festa grossa,
és la festa de la Calarre.
Escolta, parlant de bruixes,
expliquin la història,
si us plau,
de la bruixa Magdalena,
que em sembla que és
la protagonista de la vici d'enguany.
La protagonista d'enguany,
sí,
es vol donar,
bueno,
donem molta importància
a un fet històric
que tenim aquí Cervera,
que l'any 1617
va haver un judici
a una bruixa,
la Magdalena,
i aquesta bruixa va ser penjada,
i tot això està documentat històricament.
i és l'única bruixa documentada
de tota la història de Cervera
que ha estat penjada per això,
per haver sigut llotjada per bruixeria.
i doncs a través d'aquesta història,
d'aquesta bruixa,
aquest any he fet una història jo
que es veurà a la sortida,
al primer acte,
a començar,
on explica una mica
tota la història
de la Calarre des del 1667.
Per Cervera, però,
ha estat una ciutat
tradicionalment marcada
per la presència de bruixes
o per gent especialment interessada
en el component esotèric.
És aquesta la clau
que va fer
que fa vora 30 anys
la gent creix
aquesta aquí a l'Arre?
Bé, més que res també
és que hi ha un carrer tític
que no s'ha nombrat
que és el carrer de les bruixes.
Sí, que va ser el començament
és on la festa s'origina d'aquí,
però s'ha quedat petit.
El barri que va ser aleshores
era el barri
que era el carrer de les bruixes.
I com a carreró
és un lloc molt maco
per poder-hi ser.
on és molt maco.
I on es va començar allà
amb el tema del carreró
de les bruixes
i mira,
ha anat cap a aquí.
Una última ocasió, senyor Orovitch,
per tota aquella gent
que encara és molta
que no ha tingut l'oportunitat
de tensar-se mai a l'Arre,
què li recomanaria?
Si hi ha algú
que aquest cap de setmana
ara ens està escoltant
i diu
doncs vinga,
me'n vaig a Cervera
aquesta nit o demà,
quin acte especialment
li recomanaria?
Quin consell ens ho ha dit?
Jo recomanaria
que agafessin un programa
i se'l miressin
perquè
aquella nit
si arribes
i et fiques en un lloc
et perds,
no?
Digues,
amb què pot ser
que tota la nit
cadascú fa el que vol
i pots anar a una plaça
i ballar
i ja està.
com diem amb la Montse
hi ha gustos per tothom
però hi ha una història
que hi ha molta gent
que potser fa 3 anys que ve
o 4
i que la desconeix.
Hi ha una història
que comença a les 11
i hi ha tot un programa
i hi ha actes,
hi ha diables,
hi ha ceses,
hi ha la part artística,
escènica
i també hi ha música.
Hi ha diferents programes,
diferents places
que només hi ha la música
i hi ha un programa
que va seguir
en tot un espectacle
amb un començament a les 11
i un final a les 4 i mitja
amb pirotècnia,
diables d'entremig
i música.
Llavors,
bueno,
aquesta és la part que em toca a mi
i jo recomano aquesta part.
La música,
hi ha sis espais,
cadascú a l'espai de música
és lliure d'agafar
el que li agradi
i s'ho passi bé.
Però per això també
hi ha diversitat
quant a músiques,
no?
També es mira
que hi hagi diferents espais
també per desmascificar-ho tot
i que la gent
es pugui anar repartint
per tot el casc antic
de la millor manera possible
i que tothom estigui content
amb on està, no?
Doncs ens afegim
a aquesta recomanació
que cadascú asseurem
per internet
és la millor manera
de localitzar el programa,
que li doni un cop d'ull
vagi a la plana
de la que la rei
i que triï el que més li agradi
però que, vaja,
assumir-hi tot
i a partir d'aquí
poder tenir tota
una panoràmica completa
que les propostes
són múltiples.
Senyor Ferran Uruvits,
moltes gràcies
per atendre avui
la Tocat a la Ràdio
i esperem que aquesta
29a edició
de la Que la Re sigui un èxit.
Molt bé.
A veure, bon dia.
Vinga, a veure.
Adéu.