Tren de la Universitat Rovira i Virgili amb destinació Tarragona Ràdio.
Arribarà el dijous a partir de les 6 de la tarda a l'andana 96.7 de la FM.
El tren, dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Només 45 segons, 3 quarts d'una del migdia.
El tren, una nova cita, la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
protagonitzada pels alumnes de comunicació,
diferents alumnes de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.
El tren va ser una experiència que es va iniciar l'any passat,
la temporada passada, Mercès, una col·laboració entre aquesta casa
i la Universitat Rovira i Virgili.
Una experiència que coordinava Marta Montagut, periodista, professora a la URB.
Marta, molt bon dia.
Molt bon dia.
Però la Marta avui ve amb els autèntics protagonistes.
Una representació del que són els protagonistes d'aquest tren
estan a l'andana tots a punt i preparats.
En tot cas, els presentem i els saludem.
Són el David, bon dia.
Hola, bon dia.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Blai, benvingut.
Bon dia.
Raquel, bon dia.
Bon dia.
Albert, bon dia.
Molt bon dia.
I Maria, bon dia.
Bon dia.
Dues de les noies, l'equip, que és de més nois que noies,
perquè diuen que estan les facultats plenes de dones.
Doncs resulta que té la mateixa composició de nois i noies que l'any passat.
tenim set nois i tres noies.
Ah, la mateixa.
Exactament igual, eh?
Exactament igual.
Però aquests nois i noies, la majoria s'han incorporat a aquesta experiència en guany, no?
Exacte.
No es repeteixen els que ho van fer l'any passat.
No, no, no.
Es dona l'oportunitat cada any perquè, de fet, és una experiència força pionera,
perquè, d'alguna manera, no són unes pràctiques,
no és fer un producte propi, un producte creatiu,
i es dona l'oportunitat de portar a terme les rutines habituals de fer un programa
per gent que, potser, alguns potser sí que han tingut experiències en ràdios locals,
però, en general, treballar en una dinàmica més o menys professional,
no ho han fet i llavors és una experiència pionera.
Sobretot, és interessant aquest comentari,
no és fer de becaris, no són unes pràctiques que es fas durant un temps d'estiu,
sinó que seguim la línia acadèmica d'aprenentatge,
però, en tot cas, canviant d'escenari i tocant el que, realment,
si ells ho volen, formarà part de la seva vida professional.
Jo no sé si tots teniu intenció, dins de l'àmbit de la comunicació,
dedicar-vos a la ràdio, la ràdio és un pas més,
o us agradaria dedicar-vos a un altre àmbit de la comunicació o al periodisme?
No sé, David, per exemple, a tu mateix.
Home, doncs no ho sé, però és una forma de...
En aquest món s'ha de començar a tocar una mica de cada tema,
i és una forma de mirar a veure la ràdio, que tal funciona,
i començar a fer una cosa una mica professional.
I després, doncs, ja es veurà a veure si ens quedem a la ràdio
o canviem al mitjà, però és una forma de començar.
La ràdio jo no sé què té, però si t'enganxa, enganxa,
i per tota la vida, com els matrimonis d'abans, eh?
Joan, a tu què t'atreu de l'àmbit de la comunicació, la ràdio?
Sí, però, de fet, és un privilegi, no?,
poder haver accedit aquí i poder fer això que deia el David, no?,
fer una mica de tastaolletes, no?, poder-ho tocar tot una mica
i quan ja ho has tocat tot, al final, doncs, decidir-te, no?
Ara esteu una mica, el que tu dius, no?, anar mirant
i per decidir quin és el mitjà que realment us toca de prop, no?,
perquè en aquesta feina hi ha d'haver-hi un cert apassionament, no?
Sí, sí, segurament que sí, en aquesta vida, segurament no saps
si t'agrada una cosa fins que no la proves.
I, no sé, la ràdio, com tu deies fa un moment,
potser sí que t'enganxa.
Encara que en aquest camp de la comunicació, doncs, inclou diverses coses
i la ràdio és una d'elles, però tampoc no descarto la premsa
o la televisió, no se sap.
Qüestió d'anar provant.
Jo no sé si la Raquel se sent particularment atreta per la ràdio
o li agrada més un altre àmbit de la comunicació.
Doncs, jo no he estudiat mai, no he escoltat molt la ràdio,
però és molt diferent posar-ho en pràctica.
O sigui, potser no soc molt aïduda a escoltar programes de ràdio
amb fidelitat o el que sigui, però és molt diferent estar aquí,
fer el nostre programa de ràdio, saps?
Organitzar, o sigui, et sents orgullós de tenir el teu programa
i fa el valor igual que si estiguis fent un programa de tele
perquè li fiques la mateixa il·lusió.
O sigui, a vegades hi ha la tendència a considerar un gènere menor
i Déu-n'hi-do, eh? D'això, res. Al contrari.
No vindria a ser això, precisament.
En absolut, en absolut.
Sí que hi ha una tendència, i això ho comprovem quasi tots els professors
que estem a la Rovira i Virgili, sobretot en primer cicle,
o gent que ve de primer cicle,
que la ràdio forma part molt relativa de la ràdio dels joves.
Molta ràdio fórmula, programes matinals i tal.
Però en el moment en què comences a entrar i a reflexionar
i a exemples i de les possibilitats,
i sobretot amb el taller, en el moment en què comencen a veure un guió muntat,
quan es fa un assaig, quan es veu que allò es va construint poquet a poquet,
doncs el que dèiem, no?
Tot és un producte audiovisual, tot porta la seva feina
i tot té el seu encant.
Albert, la televisió a tu t'atreu particularment més que la ràdio?
Com li pot passar a altres companys?
Bé, jo crec que, d'acord amb els companys,
que el primer, el més important, és conèixer els mitjans.
Jo la ràdio no la coneixia tant,
em passa com a la Raquel, no soc gaire d'escoltar la ràdio,
però tot es coneixer el mitjà.
Sempre la desprestigiem, però Déu-n'hi-do també, quan estàs darrere.
Jo m'estic quedant sorpresa amb això, amb la imatge,
que poden tenir determinats joves de la ràdio.
Home, ja es deia quan va aparèixer a la televisió,
que hi havia aquells que diuen
la ràdio morirà, la ràdio morirà.
I Déu-n'hi-do, eh?
Portem 50 anys i en el mateix.
Sí, i el que ens queda...
Home, quan va començar tot el tema d'internet,
es deia el mateix i ja veus on som millor que mai
amb una salut magnífica, la ràdio en general.
Maria, què en penses, tu, d'aquest mitjà?
Que sembla que no té molta predicació, eh?,
entre els joves.
Potser entre els joves sí que falta un esperit
d'escoltar la ràdio.
Potser sempre ens volquem més cap a les imatges,
sempre cap a la televisió.
Però jo crec que la ràdio té un paper molt important,
sobretot per la calidesa de la veu,
la proximitat que porta el mitjà cap a les persones,
que entra dins, bueno, de les cases,
com una cosa íntima, personal, propera.
La immediatesa.
La immediatesa.
Que no té cap altre mitjà,
amb un micròfon i poca cosa més,
de seguida pots, entre altres coses,
prestar un servei a la comunitat,
fins i tot en un cas extrem,
cosa que els altres...
Bé, però aquí no estem per fer un debat
de quin mitjà és el més interessant.
De la situació de la ràdio actual.
Sinó, per exemple, per explicar el guió del programa
d'aquesta setmana, que és el primer,
està ja més que tancat,
ja està tot pràcticament en dansa.
M'agradaria que em parléssiu d'aquesta experiència,
del primer guió, de la tria dels temes,
de com us heu distribuït,
com us heu sentit davant del micròfon.
La Marta ja l'escolteu prou cada dia,
ara us volem escoltar vosaltres.
Començar a familiaritzar-nos amb les veus,
que de fet ens acompanyaran cada setmana,
aquí a Tarragona Ràdio.
Jo, com el Joan i la Maria són la parella conductora
del tren d'aquest any,
doncs començaria per ells mateixos.
Doncs bé, ahir el vespre vam tancar l'última peça
que ens quedava del programa,
perquè teníem el guió més o menys tancat,
i ahir les tantes de la nit vam acabar de muntar el reportatge,
el primer reportatge,
que com a primer reportatge,
doncs bé, estem contents, no?,
de com ens ha quedat.
És un reportatge que parla del moviment grafiter
i de la cultura hip-hop, no?,
arrel del conveni que s'ha signat a Reus
amb el col·lectiu de grafiters
i la bona sintonia que hi ha entre els joves
i el consistori de Reus,
hem volgut contrastar una miqueta
amb com està la situació aquí a Tarragona.
I, bueno, a banda d'això,
doncs tenim seccions de música,
cinema,
i, bueno,
la Maria també n'està bastant al cas.
Sí, també hem innovat, per exemple,
en una secció de televisió
i noves tecnologies,
internet, més que res,
i bé, també una altra innovació del programa
respecte a l'any passat
és una nova secció que es diu
El teu racó,
que presenta la Raquel.
Ara és que ens en parli la Raquel, no?,
del seu racó, en aquest cas.
Raquel.
No, res,
consisteix a anar a entrevistar joves
que trobem a l'estació de trens de Tarragona,
perquè el programa es diu El Tren,
i els preguntem pel seu racó preferit,
algun lloc mitjanament amagat
que sigui especial per ells,
com pot ser un bar,
una botiga especial,
un mirador,
una plaça de la ciutat,
racons que molts estudiants
podem conèixer,
per exemple nosaltres
que estem estudiant allà a dalt,
el casc antic,
doncs coneixem algunes coses
que potser estan més amagades
per la resta de la ciutat,
que no es troben en llocs cèntrics,
però que anem preguntant
a gent jove com nosaltres
en podem arribar a conèixer més
que poden resultar interessants
per l'oïent.
Jo no sé en el que és
l'elaboració del programa,
si funcioneu,
doncs com a qualsevol programa
de ràdio
o un consell de redacció,
es decideixen els temes,
es fa la producció, etcètera, etcètera.
Si té alguna particularitat...
Funcionem...
Bé, la particularitat és que som 10 persones,
aquí n'hi ha 6 representades,
però tenim ara...
El programa dura una hora.
I dura una hora.
Tenim a la Marta,
al Ricardo,
a l'Albert,
que un altre Albert,
tenim dos alerts,
que no ha pogut venir,
i em deixo algú,
i a Marc Blanco,
són aquestes 4 persones
que avui no han pogut venir,
són 10 persones en total,
per tant resulta complicat,
sobretot perquè
no ens tenim la mida presa encara.
o sigui,
tothom més o menys sap
el que li agradaria fer,
s'ha col·locat a la gent,
depenent del que més gràcia li fes,
però, clar,
evidentment,
quan comencem a rodar,
les coses es posen al seu lloc
d'una manera...
per rutina professional,
diguem.
És el primer programa,
havíem estat enregistrat prèviament,
etcètera, etcètera,
no és allò de col·locar-te
en un programa en directe.
La primera presa de contacte
amb el micròfon,
amb els mitjans tècnics,
d'una banda,
però també amb aquell material
que no és tangible,
que és allò que vols expressar,
a pensar qui t'haurà escoltat.
Heu fet alguna reflexió
al voltant del fet
de fer un programa de ràdio?
Us heu imaginat
qui us pot escoltar?
És a dir,
ara em pot escoltar
des d'una senyora
que està conduint
fins a un jove
perquè realment
fem un producte
adreçat als joves.
Home,
jo crec que encara
no ens hem fet massa la idea,
no?
Ahir vam acabar
de muntar el guió
del primer programa
i encara no sabem massa
quina dimensió pot tenir això.
Mai hem fet un programa de ràdio,
almenys en el meu cas.
mai n'hem fet cap
i no sabem fins a quin punt
això pot suposar
que ens escoltin en la societat.
T'has mirat amb carinyo
el micro,
però,
la primera vegada...
Sí, home, sí.
Te l'has de mirar amb amor.
Te l'has de mirar
perquè si no,
malament.
Si comences malament...
Jo diré,
que no m'ho sé,
que les dents
no les hem trobat mai, no?
Però el que està clar
és que no hem fet ni un programa
i et dones compte
que hi ha una feina darrere
cada un dels programes
impressionant
i quan tu escoltes la ràdio
no ho veus això.
Dius, mira,
ja estan aquí xerrant.
Sents un programa
i dius,
bueno,
està bé,
però no et fas la idea
del curro que hi ha darrere, no?
És el que dèiem, no?
Un minut i mig
d'improvisació
perquè s'ha d'equadrar una hora.
Això ja
ho tenim per la mà
doncs als que portem
ens dedicant-nos-hi.
Amb ells
un minut i mig
si un minut i mig
és un pim-pam,
és un pim-pam,
doncs posa't-hi.
Fes un minut i mig.
Pot ser etern
o pot ser no res.
Un pim-pam,
com deies.
De fet,
jo imagino
que aquesta sensació
del que es veu
des de fora,
del que es veu
des de dins,
és allò que a vegades
penses de...
El que deies tu, no?
En David,
estan improvisant.
A vegades les coses
que semblen més improvisades
són les que estan
més premeditades
i més preparades, no?
Són diferents aspectes.
Sí, sí.
Hi ha molta feina darrere
i, bueno,
a veure què tal va.
Portem un programa
i ja ho hem puc notar.
I, bueno,
però fem amb carinyo,
com has dit,
i endavant, no?
Heu trucat tota la família
demà?
Que estiguin atents
a la ràdio,
amics, coneguts,
això és molt interessant.
Perquè, clar,
després venen a dir
sí, però,
s'ha d'admetre també
l'altra part,
el que passa després
del programa de ràdio
que són les crítiques
i els comentaris,
que en això
també has d'estar
molt obert,
no, Marta?
Això també els expliqueu.
Aquest any tenen
doble pressió,
perquè m'he anat
trobant gent
de la primera edició
del tren
que tothom està dient
a veure si ho fan
millor que nosaltres.
Hi ha un pique...
I aquests tan sobrats,
ja que tenen l'experiència
d'un any.
ni cas, eh?
El que hauríem de fer
és tenir com que aquí
les paraules
no se les emporta el vent,
tot queda bé
enregistrat,
tenim guardats,
tenim guardats
els programes del tren
de la temporada passada.
Per tant,
tot això s'ha de dir
amb la boca petita,
que no sabem encara
el que pot donar
de si aquest nou equip
del tren
10 joves estudiants
de comunicació
de diferents cursos,
de diferents nivells
amb l'inquietud
d'entrar
en aquest camp
de la comunicació.
en guany
a través de la ràdio,
esperem que us hi quedeu
amb la ràdio
i que us agradi,
perquè no, Marta,
val la pena
que cada cop hi hagi
més gent
que s'hi vulgui dedicar.
I parlàveu
d'aquest reportatge
al voltant del món
dels grafitis,
parlàvem d'aquests
racons
de la Raquel,
ens podeu avançar
alguna cosa més
del programa de demà?
Home,
entrem en polèmica
amb l'entrevista setmanal.
Sí.
Parlem del tema
d'arquímia
de la planta
que hi ha
a Flix
i del tema aquest
de les substàncies
que sembla
que s'ha demostrat
i que han passat
a la cadena alimentària,
providents
d'uns additius
que es posen
en pinso
per animals,
etcètera,
etcètera.
Ens ha sortit
un tren molt combatiu.
Trobo que sí,
molt reivindicatiu,
molt compromès,
molt crític.
En fi,
desitjar-vos
que arribi
en punt,
que arribi
a l'hora,
que arribi
a la seva estació
quan està previst,
que sigui una experiència
molt enriquidora
i no només
per vosaltres,
sinó pels obriens.
Nosaltres,
encantats de la vida,
que ens acompanyeu
cada setmana
i poder compartir
també sintonia
amb vosaltres.
Molta sort,
David,
Joan,
Blai,
Raquel,
Albert,
Maria,
Marta,
la resta de l'equip
els hauries desmentar
que jo no tinc els noms.
La Marta Castellà,
el Mar Blanco,
el Ricardo La Torre
i me'n torno a deixar un.
L'Albert Vallada.
I l'Albert Vallada.
Perdó,
sempre faig tres del tirón
i l'últim
sempre em queda menjat.
Marta Montagut,
ha estat un plaer
tornar-te a saludar
i ens anirem veient.
Igualment.
Aquí com a vigilanta
d'aquest rellas,
la guardagulles,
guardabarreres,
com era això?
Fes una mica
de cap d'estació.
De cap d'estació.
Més aviat de cap d'estació.
Moltíssimes gràcies
i molta sort.
La una del migdia,
d'aquí un minut i mig
repassarem l'actualitat
nacional i internacional
i ens retrobarem,
serà ja,
des de la recta final
del matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.