Ara, fa cinc anys, va començar amb la boca petita,
podríem dir, sense fer gaire soroll,
un projecte que amb el pas dels anys s'ha consolidat i de valent.
Es tracta de l'Escola de Lletres.
En aquests moments s'ha obert el període d'inscripcions,
el període de matriculacions per a tots aquests alumnes
que estiguin interessats.
Ens acompanya avui a l'estudi de Tarragona Ràdio
una de les seves professores ha fet una de les seves promotores,
la Lourdes Malgrat. Lourdes, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies una vegada més per acceptar la nostra invitació.
Gràcies a vosaltres.
I també podem saludar telefònicament l'Uri Mas,
que enguany serà el responsable d'un dels tallers,
un dels tallers que més és una de les novetats.
Uri, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara aprofundirem sobre aquest taller Lletres de Cançons
amb el suggerent títol de Mentre la guitarra parla suaument.
Ara ho comentarem, però abans la Lourdes
ens agradaria que ens expliqués una miqueta
quina és la filosofia que manté enguany aquesta Escola de Lletres
i quines són les novetats que heu introduït.
Molt bé, gràcies.
A veure, la filosofia de l'escola, com ja hem anat dient cada any,
és, bé, a banda que sempre oferim unes novetats,
és una filosofia d'arribar més o menys a totes les edats.
Nosaltres tenim curses que agafem gent des dels 12 anys,
des del primer curs d'ESO, fins que es vulgui.
Tenim tallers de joves, tallers d'adults,
i són tallers oberts a tothom.
En cap moment posem un requisit de coneixements previs,
sinó que el que nosaltres pretenem és arribar a la ciutadania
i que qualsevol persona que estigui interessada per la literatura,
i en aquest cas també per les lletres de cançons,
per les cançons, pugui tenir accés a aquests cursos.
Qualsevol persona que vulgui aprendre a llegir,
a llegir literatura, vull dir, a interpretar textos,
a aprendre a escriure poesia, narrativa, teatre,
a composar cançons,
a defensar el seu text en públic,
que també en parlarem d'aquest tema.
Cada vegada aneu tocant més àrees, més àmbits.
Sí, tot allò relacionat amb el camp de les lletres,
amb el camp de les lletres en relació amb la literatura,
anar i semblant aquest ventall
que va creixent
i va creixent amb diversitat d'oferta també,
que això és el més interessant,
d'oferta fins i tot de durada de curses,
perquè hi ha cursos que ens duren tot l'any
i hi ha cursos que són més monogràfics,
més d'un parell o tres de mesos,
que crec que això també és interessant
perquè no tothom pot fer un curs llarg.
Aleshores és això,
sobretot aquesta cosa,
arribar a la ciutadania,
arribar a la gent
i després fer que la ciutat sigui partícip
d'aquesta Escola de Lletres de Tarragona,
que sigui una ciutat educadora.
Per això sempre anem aixamplant els espais
que ocupa l'Escola de Lletres.
En aquests moments,
espais que ja s'ocupaven fins ara,
que eren la llibreria La Rambla,
que és el clàssic,
que és el primer espai...
La base d'operacions, podríem dir.
Sí, la base d'operacions.
Tenim una aula de formació
a l'Ajuntament de Tarragona,
tenim el Cafè Museum,
que sempre s'ha prestat
a qualsevol requeriment
que hàgim tingut,
i a més a més,
enguany hi afegim l'espai
de l'Escola de Música de Tarragona,
que és l'espai on es farà
aquest taller de lletres de cançons,
i un espai nou,
i aquesta és una altra de les novetats,
que és l'espai de l'Escola de Lletres pròpiament,
que fins ara no en tenia.
enguany obrim local...
A la part alta.
A la part alta,
al carrer Sant Llorenç,
justament al costedet del Cafè Museu,
perquè sigui un centre de trobada
i també un lloc on fer alguns dels tallers.
Alguns, eh?
Perquè ja dèiem que el que també ens interessa molt
és que tota la ciutat participi d'alguna manera
d'aquesta dialèctica entre la literatura,
la ciutat i les persones que en formen part.
Ara, l'Urdès has apuntat moltes qüestions
que després, al llarg d'aquesta conversa,
ens agradaria desenvolupar,
però abans m'agradaria a l'Uri,
que ens expliqui en què consistirà aquest curs.
Ara, fa uns dins, ens ho indicàvem.
Amb aquest títol,
t'en suggerim de Mentre la Guitarra Parla,
el seu augment,
lletres de cançons.
La gent que s'hi apunti, Uri,
aprendrà a escriure bones lletres?
Podrà ser un bon lletrist de cançons?
O quin és l'objectiu que t'has plantejat?
Home, jo crec que més que escriure bones cançons,
o sigui, ensenyar a escriure bones cançons,
el que pretenc és,
no tinc aquesta vanitat
de jo ser escriure lletres
i els ensenyaré com es fa,
sinó que el que intentaré,
el que procuraré que entenguin
és les claus
o donar una miqueta
què s'ha de fer
per poder fer una bona cançó.
Però això no anava amb una nit d'inspiració
i la lletra sortia sola?
Com a mínim, tota la vida ens han venut
que la moto anava així, Uri.
Bueno, sí, sí, normalment
és el fet de vendre la moto.
Després la moto en sí,
ja veiem com...
Però, bueno,
Miquel Martí Pol deia
que la inspiració no existeix,
que un poeta
és una persona
que té més sensibilitat que les altres,
sinó que és una persona
que ha treballat aquesta sensibilitat.
Per tant,
jo el que vull és
potser aplicar una miqueta
el mètode platònic,
del mètode a base d'anar preguntant,
buscar aquesta potser innatesa
que tenen les persones
per captar el que els envolta
i poder, si més no,
exemplificar-ho,
ja que sabem que la paraula és imprecisa,
però poder-ho plasmar en una lletra.
La tècnica, per tant,
és imprescindible, Uri.
Més que la tècnica,
potser també és important l'experiència,
o sigui, el fet d'anar fent,
d'anar tinguent un rodatge.
Per dur a terme aquesta tasca,
si no anem a raig,
no estaràs sol.
T'has buscat bons companys de viatge,
bons companys en aquesta travessia,
gent entesa també en música
i en lletres de cançons
que et podran donar un cop de mà.
Qui són?
Sí, bueno,
m'he buscat gent
que em faci una miqueta la feina, també.
Qui són, Uri?
He buscat gent amiga
i gent que he contactat
a través d'aquesta gent,
per exemple, en Pep Blai,
que és un crític musical
que ha escrit, per exemple,
ha estat crític musical molts anys,
ha escrit la biografia dels pets
i de Sopa de Cabra
i bé, ara té alguns projectes
relacionats amb la música,
també, Cubença,
i bé, doncs, crec que és una persona
que en sí no és pertanyent al món
estrictament de la composició musical,
però sí que és una persona
molt capacitada
per explicar una miqueta
d'on ve
aquestes...
les lletres de les cançons.
Una de les xerrades
segurament serà
la història
de la cançó,
passant per la cançó francesa,
passant pels trobadors,
després, per exemple,
també hi ha,
com a representant
de la música més reivindicativa,
hi ha Antitot,
que ara et diria
el cantant de Brahms, però...
Però com que els Brahms ja no hi són,
però com que els Brahms
ja estan oficialment dissolts,
ara Antitot va per solitària
amb altres projectes.
Sí, sí, amb altres projectes,
podria dir,
Joan Maria Cantimplora,
podria dir,
bueno,
infinitat de projectes que té.
Després, també,
amb Miquel Àngel Pasqual,
el barbut de la trinca,
com se'l coneix popularment,
i també...
El que no s'opressi un triunfo,
per entendre'n, sembla.
El que no s'opressi un triunfo,
efectivament.
I després, també,
intentaré que vingui
el president de l'Associació
de Mosis de Tarragona,
perquè, bueno,
és una persona que també
ens pot parlar
de les lletres de cançons
a nivell espanyol,
perquè quan li vaig comentar
de fer el tema,
ell em va dir,
ostres,
doncs està molt bé
perquè en Espanya
som un país de letristes,
i tal,
i llavors,
també aniré una niqueta per aquí.
O sigui,
moure'ns pels diferents llocs,
des de la canta d'autors,
fins a la música reivindicativa,
fins al misticisme,
fins a la crítica irònica.
És Espanya actualment
encara un país de letristes?
Creus que les cançons
que escoltem actualment
per la ràdio
tenen bones lletres?
Bé,
és que depèn
d'on busquis.
És que,
per exemple,
jo sempre dic
que un dels avantatges,
potser,
d'estar a Catalunya
i de tindre un mercat
petit
i en certa manera
tancat,
és que si busques,
pots trobar
el que realment vols.
Per exemple,
tota la música
que ens ve d'Amèrica,
no entraré a criticar-la
o a no criticar-la,
és una música
que volies que no ha
pensat per uns filtres,
per uns criteris
de selecció
de les discogràfiques.
Per tant,
ha creat un oceà
i llavors,
potser no ens arriba
realment
tot el que seria
la immensitat
de les lletres.
Per tant,
a nivell espanyol,
el que s'escolta
per la ràdio
no seria
tant
el que realment
valdria la pena
en quant a lletra.
Lourdes,
com a escriptora,
què creus
que és el que pot atendre,
el que pot atreure
els joves
d'aquest curs
sobre les cançons?
Bé,
jo crec que
aquí a Tarragona
hi ha molts grups
de joves
que toquen,
que fan una música
excel·lent,
que també escriuen lletres
i que precisament
és amb aquests grups
de músics
als quals
els pot interessar
molt aquest taller,
perquè de vegades
fan molt bones músiques,
i les lletres
coixegen una miquetona.
Poder assistir
a un curs
que els acaba de completar
el que és la cançó,
perquè això és el que
comentàvem amb l'Uri també,
dir la cançó
és la música
però també és la lletra.
Podem tenir
una molt bona música
però si ens flueixeix
la lletra
doncs malament.
Aleshores,
jo crec que aquest curs
el que fa és completar
la seva feina
com a músic
i a més a més
completar la seva formació
i la seva visió
del que són les lletres.
Perquè l'Uri
ens estava parlant ara
dels trobadors
fantàstics,
o sigui,
és genial
que un jove
músic
conegui
les diferents etapes
de les diferents lletres,
no?
I aleshores,
jo crec que això
els pot aportar
moltíssima cosa,
no?
A veure si el nivell
del DEO
Tarragona
l'any vinent,
l'any 2007,
encara serà
molt superior
gràcies a la teva
col·laboració,
Uri.
Bé,
ja ho veurem,
ja ho veurem.
És modest
però és molt,
molt bo.
Escolta'm,
Lourdes,
aquesta és una de les novetats,
l'Uri
és un dels professors
convidats
a aquesta nova escola
de lletres,
també hi ha altres,
hi ha un altre professor
convidat,
professor també
que ja porta
més experiència,
es tracta de l'Oriol Grau,
que fa un curs,
doncs,
el que a ell també li agrada,
ell va plantejar
una assignatura similar
a la Universitat
Rovira i Virgili
de difusió pública
dels textos
i a més,
sembla que en guany
li ha donat una reorientació
en canvi de raó.
Sí,
perquè amb l'Oriol
els anys anteriors
havien fet això,
tallers de parlar en públic,
es titulaven
tallers de parlar en públic
i aleshores,
encara que la base
de la qual partíem
i de la qual partia l'Oriol,
que era la que li interessava
més amb ell,
era que assistís gent
amb aquest curs
amb obra pròpia,
ni que fossin
amb alguns poemes
o amb textos
en prosa,
resultava que al final
hi havia una mica
uns grups heterogenis
en què hi havia gent
que sí que escrivia
i gent que no
i que el que volien
era més tècniques
per parlar en públic
tan sols.
Aleshores,
en guany
li hem donat
aquesta nova orientació
s'hi titula
taller de lectura pública
perquè s'entengui
que va orientat
sobretot a això,
a gent,
a persones
que tenen
una obra escrita,
poesia,
narrativa
o que es dediquen
professionalment
a defensar
textos literaris
en públic
i que puguin
adquirir
les tècniques
necessàries
per aprendre
i defensar-los millor.
Sabem que
tota lectura pública
la clau
també està
en dir-los textos.
Un text molt bo
dit malament
perd molt
i un text
no tan bo
dit molt bé
guanya molt,
perquè ja hi jugué
l'oïda
i la capacitat
de recitació.
Aquests dies
de campanya electoral
en podem tenir
molts exemples
d'això mateix.
Sí, sí, sí.
I llavors bé,
l'Oriol li ha donat
aquesta nova orientació
i bé,
i convido
a la gent
que escriu
a Tarragona
a apuntar-s'hi
perquè sempre
és una experiència.
A més a més,
també tot el bagatge
que té l'Oriol
com a actor
també,
i aporta
uns coneixements
immenses.
Els cursos
estan adreçats
per diferents...
Estan restringits
a diferents grups d'edats.
Alguns estan adreçats
especialment als joves,
a d'altres,
per exemple,
aquest de l'Oriol Grau
a partir dels 20 anys,
i el curs de l'Oriol,
aquest curs de lletres
de cançons,
està restringit
en principi
a aquells joves
entre 14 i 22 anys.
Per què, Ori,
heu escollit
aquesta franja d'edat?
Doncs bàsicament
perquè no m'he entrevit
amb més anys.
Vull dir,
no tinc encara
el bagatge suficient
com per poder
enganyar
a tantes...
O sigui,
a gent que ha viscut
més que jo.
Per el mateix
que et deia,
que si les lletres
de cançons
parteixen d'una experiència,
o sigui,
no puc ser jo
qui imparteixi classes
a una persona,
per exemple,
de 30,
de 40 anys,
que haurà viscut
més que jo,
haurà viscut
més experiències
i potser
podria relatar
fins i tot
millor que jo.
El curs,
per a tots aquells
que estiguin interessats,
sàpiguen que encara
està obert
el període
de matriculació
fins a finals
d'aquest mes d'octubre.
És gairebé
té una durada
quatrimestral,
podríem dir,
des de començaments
de novembre
fins a finals de gener,
no, Uri?
Sí,
efectivament.
Des d'anar,
per exemple,
el meu curs
comença el dissabte
4 de novembre
i són set classes
que s'allarguen
crec que fins al 16 de desembre
i després,
l'últim mes,
s'ocuparà
la preparació
d'un concert final
que serà
amb composicions
dels alumnes,
diguéssim.
Parla'ns d'aquest concert,
home,
que ho tenies amagat.
a la tarda,
oi?
S'ha de fer un concert
que no s'està
enganxant.
No sé si
que no s'està
encubant.
Encara s'està incubant.
Perquè, bueno,
amb diferents amics
que pugui tenir jo,
d'aquí,
de Barcelona,
de Tarragona,
mirarem de crear
una banda
que durant el període
de Nadal
i fins al 31,
crec que serà,
cap a aquelles dates,
assagerem els temes
que més els agradin
als alumnes.
instrument o canten
incorporar-los
en aquesta banda.
Si els alumnes
no volen tocar,
doncs cap problema
o ni cantar.
En tot cas,
el que sí que m'agradaria
és que els alumnes
expliquessin
per què
la lletra
d'aquesta cançó.
Doncs això serà
un concert
al qual estarem
molt atents.
Uri,
moltes gràcies.
No preocupis
que farem un seguiment
ben acurat
de l'evolució
d'aquest curs
i d'aquests alumnes,
d'acord?
Moltes gràcies
a vosaltres.
Continuem parlant
amb la Lourdes
aquest concert
dels alumnes
d'aquest curs
de lletres
de cançons.
Tenen,
en principi,
aquest objectiu final,
aquest concert
de final de temporada.
És una de les gràcies,
podríem dir-ne,
de l'Escola de Lletres.
L'objectiu sempre és,
home,
aprendre,
primer que tot.
L'ensenyança
és el seu objectiu primordial,
però també difondre
públicament
aquest treball, no?
Sí, exacte.
L'Escola de Lletres,
per a nosaltres,
té sentit
quan agafa
totes dues parts,
no?
la part de formació,
sens dubte,
que com tu deies,
és la base
i és la més important,
però també la part
de facilitar
als participants
en cadascun d'aquests tallers
de donar a conèixer
les seves aptituds,
els seus textos
o les seves cançons,
en aquest cas, no?
des de sempre hem procurat
que l'Escola de Lletres
no fos només formativa,
sinó que fos també dinamitzadora,
que també es mogués
en el camp de la gestió cultural.
I cada vegada
se'ns veu més pel carrer.
Exacte,
cada vegada se'ns veu més,
cada vegada fem més actes
i a més a més
anem introduint
també més elements.
Ara parlàvem del concert,
hi ha algunes lectures públiques
que ja tenen elements
també de moviment escènic,
dramatitzats,
duets de petit format
amb teatre intimista.
Aleshores,
sempre intentem
anar incorporant
tots aquests elements
relacionats també
amb la literatura,
que són els més externs
però que també en formen part,
sobretot si parlem del teatre,
i poder fer aquesta difusió,
aquesta difusió
de textos propis
alhora que també fer difusió
del que és la literatura en general.
Jo crec que en aquest sentit
això és molt important
i que no ho podem perdre de vista.
Com s'ensenya a escriure l'Urdes?
Perquè clar,
la gent pot tenir una idea
més o menys clara
de com s'ensenya a matemàtiques,
com s'ensenya a ciències socials,
la docència més clàssica
i tradicional,
però clar,
una cosa tan abstracta,
entre cometes,
i per donar-me l'expressió,
com és la literatura,
com es pot arribar a ensenyar
a escriure bé l'Urdes?
Aquest sempre és el...
Aquest és el gran misteri,
jo que fa anys que m'hi dedico
i bé,
és evident que tens unes tècniques
i unes propostes,
depèn sempre de l'alumne
que tens al davant.
Perquè, com tu deies,
aquí no hi ha una metodologia escrita,
no hi ha un temari,
no hi ha un programa.
Podem extraure temes
dels llibres de teoria
de la literatura, etcètera,
però vaja...
Es poden localitzar unes tècniques,
uns reorals comuns,
però vaja d'aquí,
a poder ensenyar
una matèria com a tal,
hi ha un pas molt gran.
Sí, sí, sí.
I aleshores sempre depèn
d'això,
dels alumnes que tens al davant
i de les dinàmiques de grup,
i dels interessos
d'aquests alumnes.
És evident que la primera cosa
que cal fer
és fer-los escriure.
Això és la primera cosa.
És una miqueta
el que deia l'Uri,
que la inspiració no existeix,
que el text es fa treballant,
escrivint,
i una persona millora
en la seva escriptura
a mesura que escriu.
I quin és el perfil dels alumnes,
sobretot d'aquests alumnes joves,
que són els majoritaris
en aquesta Escola de Lletres?
Hi ha gent apassionada
per la lectura
i que comença a fer
els seus primers comptes d'amagat?
És aquest el perfil majoritari
o hi ha altres perfils?
L'alumne jove
de l'Escola de Lletres
és d'una banda aquest que tu dius.
Són persones que tenen
un interès ja gaire veïnat
per la literatura
i que comencen a escriure
i escriuen a casa seva
dins del caixó
i que llavors
quan tenen la possibilitat
d'assistir a un d'aquests tallers
comencen a desenvolupar-ho
i a treure-ho a fora.
També hi ha l'alumne
a qui li agrada molt la literatura,
li encanta llegir
i llavors s'atreveix
a apuntar-se al taller
perquè a través d'aquest interès
també ho proven
i també s'hi enganxen.
Però sobretot són alumnes
amb una gran creativitat,
amb una gran sensibilitat
i moltes ganes de fer coses,
de crear.
La paraula és un dels mitjans.
Ara parlàvem amb l'Uri,
l'Uri és un escriptor
de l'escola,
ell també ha participat
en moltes lectures públiques,
però alhora també és música,
de la mateixa manera
tenim altres joves
que a l'hora que escriuen
també fan teatre.
És a dir,
és una tipologia
de noi o de noia
que és això,
que tenen una gran creativitat
i tenen la necessitat
d'expressar-la
i a través de l'escola
troben una via per fer-ho
i per integrar-se
en el món cultural de la ciutat.
Ja per anar acabant l'Urdes,
després a quatre edicions
ja són molts dels teus fills,
en certa manera
que tens escampats
arreu de diferents iniciatives
i diferents llocs
de la ciutat
són diferents.
Les persones que acumulori,
han començat a l'Escola de Lletres
o han reforçat coneixements
a l'Escola de Lletres
i a partir d'aquí
han iniciat un camí de fer.
Quan veus
que alguna d'aquestes iniciatives
es materialitza,
arriba a un port,
com et sents?
Home,
fantàsticament bé,
sempre ho dic,
això és el que et fa sentir millor
i el que et fa pensar
que aquest projecte
que estàs tirant endavant
s'ho val la pena.
Quan veus que realment
d'aquí surgen
i surgen que fa coses,
surgen que escriu
i que guanya premis literaris
i que munta duets
i fan bolos pels pobles
o surt algú
que li interessa fer un curs
i se'n preocupa,
no?
Doncs aquesta és la part més interessant,
de fet,
és la que t'espero
a continuar endavant el projecte.
Per la gent que vulgui
més informació,
que vulgui conèixer en detall
els horaris,
tots els cursos,
els requisits,
d'edats,
on pot obtenir
aquesta informació
a l'Urdes?
En aquests moments
hi ha dos punts d'informació,
també deixa'm dir una cosa,
ara hem parlat molt
dels joves,
també ja t'hi espera d'un.
Sí, sí, sí,
també és veritat
que no ho hem comentat
però segurament.
No cal,
ja es coneixen més,
ja fa més anys que funcionen,
però en tot cas
que per als adults
també n'hi ha
i que si hi ha algú interessat
que encara no en forma part
doncs pot demanar la informació.
La trobem en dos punts,
un és a l'Ajuntament
de Tarragona,
a l'àrea de cultura
tenen aquesta informació
i la faciliten
i l'altre és a l'Escola
de Lletres de Tarragona,
aquest espai nou
que comentàvem,
que és el carrer
Sant Llorenç número 3
on també facilitem
la informació
i a més a més
tutoritzem les matrícules,
perquè de vegades
hi ha una persona
que diu
jo no sé en quin tè hi apuntar,
més si primer nivell,
segon nivell,
aleshores fem una mica
d'entrevista,
mirem textos,
valorem una mica
el nivell d'aquesta persona
i orientem en quin curs.
Per tant,
en aquests dos punts
es trobe la informació,
la matrícula només es fa
a l'Escola de Lletres,
repeteixo,
carrer Sant Llorenç número 3
i a l'Ajuntament
doncs s'obté la informació.
També hi ha una web
de lletres
de l'àrea de cultura
on també hi ha
la informació
de tots els tallers
que es fan.
Lourdes Magrat,
professora impulsora
d'aquesta Escola de Lletres,
moltes gràcies
una vegada més
per venir a explicar-nos
aquest projecte,
felicitats
per aquesta iniciativa
i esperem que un any més
com ho veu sent
en aquestes quatre edicions
anteriors
sigui tot un èxit.
Gràcies.
A reveure, bon dia.
Adeu.