.
Només mig minuts, seran tres quarts de dotze del migdia.
És el moment de païr una mica, fent una bona passejada
al llarg que de la Via T,
l'ampli centre comercial a cel obert de la ciutat de Tarragona.
Però m'apunten, ara, ens ha trucat l'Iñaki de Barcelona,
que deia que m'he oblidat les patates.
Es veu que aquest ajoarriero que ens ha preparat,
finalment, quan ja gairebé està fet,
s'han d'afegir unes patates fregides.
Només faltaria que un plat de campanilles com aquest
no tingués al final feliç,
que ara justament ens acaba de comunicar
aquest cuiner barceloní originari de Navarra.
En fi, ara sí que sortim de la cuina, definitivament,
i desplacem la nostra atenció fins al centre de la ciutat de Tarragona,
perquè avui també ens movem per la zona centre
i coincidint amb un dijous.
Això ja és una pista, això que acabo de dir.
Saludem en Josep Sunyer. Bon dia, en Josep.
Hola, bon dia, Yolanda.
Dir que anem al centre i és dijous,
és una pista ja,
per la proximitat de l'establiment que avui visitem, no?
El dijous?
No hi ha com a més moviment per la zona,
pels voltants de la zona.
Sí, sí, més tenint compte que un dia com el d'avui,
que hi ha temperatures tan altes,
convida a passejar,
i per aquí podríem dir que pots vindre sense agafar el cotxe.
Sou dins de l'establiment?
Sí.
D'acord.
Però a la porta, a la porta.
A la porta.
Diu sense el cotxe perquè és un carrer peatonal.
Peatonal, semi-peatonal.
Semi-peatonal.
És a dir, bastant peatonal, podríem dir.
Està aduquinat i llavors s'hi passen els cotxes,
però no s'hi poden aturar,
perquè no és que no hi ha espai, eh?
Molt bé.
Està molt al centre, molt al centre.
Som al centre, en una zona propera al mercat,
perquè, clar, si estem parlant d'aquella moviment dijous,
hi ha els marxants als exteriors del mercat central.
al peatonal, però ja acabo de sentir...
Què era això?
Això era una forconeta que ha passat per aquí,
perquè fan càrrega i descàrrega.
Clar, per això és semi-peatonal.
Semi-peatonal, sí, sí.
De fet, si vols anar al pàrquing,
em penso que també hi pots passar, eh?
Efectivament.
Només per anar al pàrquing, eh?
No va fer trampes.
Sí, sí, sí.
Mira, entre el pàrquing...
La setmana passada estàvem en una botiga de molt a la vora,
però estàs a l'altre extrem, eh?
Per entendre'ns...
Clar, esteu però bastant allunyats de...
tot i que és el mateix carrer allunyats de l'establiment
de la setmana passada.
Més a prop de Palau.
D'acord.
A veure, de moment jo crec que els oients
ja els hem situat geogràficament,
al plano de la ciutat de Tarragona, enlloc.
Ara cal saber l'establiment.
A veure, recordo que no es tracta d'endevinar el carrer,
eh?
Es tracta d'endevinar l'establiment
i dir-nos el nom exacte de l'establiment
que visitem avui.
Hi ha algú molt atrevit?
Perquè, de fet, no hem dit cap pista
del tipus d'establiment que és,
però ho provarem.
Però, sobretot, advertim això.
Ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
Bon dia.
Doncs no, s'ho han repensat.
Ah, perquè trucavem, eh?
Perquè aquest és el segon de la fonda de memòria, ja.
Clar, perquè probablement la persona
que amablement ha trucat al concurs de la Vieté
s'ha confondit.
Calla, que és el carrer, i el carrer amb el C.
però no és el carrer, és l'establiment.
Deixa'm dir el telèfon, Jolanda, deixa'm dir el telèfon.
El telèfon de l'establiment?
No, no.
El nostre?
El nostre, el nostre.
Perquè dic, home, el telèfon no s'hi serà una pista.
El 97-24-47-67, i deixa'm dir-te una altra cosa.
Vinga.
Aquí hi ha una cabina de la que no podríem trucar,
però què hi és, si està a la venda?
D'acord, una cabina, i no és una botiga
d'una empresa de telefonia, eh?
No, no, no, res a veure.
De moment hem dit que no té res a veure amb els telèfons,
però hi ha una cabina telefònica.
Dues cabines, dues cabines telefòniques.
Però hi ha més coses, encara.
De Londres, saps aquestes cabines de Londres?
Ah, sí, vermelletes, clàssiques, boniques.
Molt maca, eh?
Hi ha moltes més coses.
És per posar-hi via més, eh?
Ah, sí?
Sí.
Per si era T, com que era tant de Londres, dic, calla.
Empolles de vi, empolles de vi.
Tenim una trucada.
A veure què ens diuen.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Maria Dolors.
Què tal, Maria Dolors?
Molt bé.
On som?
En quina botiga?
A veure, és de menjar, això?
Ah, això digue-m'ho vostè.
Bueno, a veure, congelats la sirena?
No.
No?
No, no, no, no, en absolut.
Bueno, doncs un altre dia serà.
I tant, l'esperem, Maria Dolors.
Adéu, adéu.
Adéu, bon dia.
No sé si al carrer ens el tenen ben agafat, eh?
Sí, podria ser, però no és aquí.
No, no, però no és res a veure, eh?
Perquè això per aquí a la vora no, tampoc.
No, no, no, és que a la vora no.
La sirena congelats per aquí a la vora no massa.
Ens hem d'enllunyar una miqueta més.
La zona és la zona, però cap a l'altra banda, com si diguéssim.
És cap a l'altre costat, sí.
Ah, exacte.
Aquest carrer conifica, diguéssim, un trajecte,
una avinguda principal de la ciutat
i un altre lloc on hi passaven abans els carros.
A veure, Josep, jo si et vull fer un regal,
et puc comprar alguna cosa aquí?
No t'ho prenguis al peu de la lletra, eh?
No, no, mira, me'n podries comprar moltíssimes
i després te'n diré unes quantes.
Mira, faràs una llista.
Molt bé, ja sabia jo que...
És ideal per regals, eh?
Aquesta botiga, o sigui, tens des de la tarja
per posar la dedicatòria.
Sí.
Ara que ve, és en Josep, eh?
Dir-ho el pare.
I no és per res que et diguis Josep, tu, clar.
Aquí podríem fer el...
És a dir, podríem fer-ho tot, eh?
Home, fins una tarjeta postal arribem ara més enllà,
tampoc no demanis, eh?
Oh, és clar, una cosa que l'acompanyi.
No cal que sigui la cabina, eh?
Tenim una altra trucada.
Donem pas a l'altra trucada, a veure què tal.
Vinga, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
En l'Andreu.
Andreu, on és el Josep avui?
Doncs no ho sé, segur.
Em sembla que és el Tarjabat.
Ai, no.
No, no, no.
No és, no és aquest establiment.
Truca'ns un altre dia, Andreu.
Vinga.
Gràcies.
Adeu, adeu.
Ai, ai, ai, com està costant, eh?
Diem el carrer?
Digue-ho, digue-ho, digue-ho, digue-ho el carrer, sí.
És el carrer Governador González.
Però no dic el número, perquè com que és un carrer ampli,
doncs ja seria massa pista, eh?
És un número baix.
No diguis res del número, Josep.
Hem dit el carrer, el tipus d'objectes que s'hi poden trobar,
que són moltíssims variats i de veritat que són...
És d'aquelles botigues que t'atures a l'operador.
Sí.
I ho passes per allò i dic, calla'm, mira, ai, que bonic, eh?
És d'aquelles botigues que fas aquest gest.
Donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Angelina Brunat.
Què tal, Angelina?
Bé.
Doni'ns una alegria, dona.
A veure si la tercera va l'avançuda.
No ho sé.
A veure, em sembla, no ho sé.
A veure, provem-ho.
El negrito i la negrita?
No, hi vam ser la setmana passada.
Llàstima, Angelina.
No ho vaig sentir la setmana passada, eh?
Per això se'ns...
Però no pateixi.
L'esperem un altre dia.
Molt bé, gràcies.
Gràcies a vostè.
Adéu-siau.
No, no, no.
Som al carrer Governador González.
Home, a banda de joguines,
no podríem trobar alguna cosa que a banda...
Joguines, regals, objectes preciosos...
Alguna coseta més, també.
Doncs mira, per exemple,
alguns petits mobles de decoració,
s'ha de dir, complements de decoració...
Hi ha uns cotxes així en miniatura que estan molt bé,
que en tens de diferents temes.
Evidentment en trobes només dels petits o dels grans.
Doncs aquí n'hi ha de petits, de grans, de mitjans.
Hi ha també, doncs, una gama de rellotges, també l'aparador.
Hi ha, com dèiem, aquests mobles.
Hi ha una ràdio,
hi ha una ràdio aquestes antigues americanes.
Sí.
És a dir, només entra la veu.
És a dir, que qui coneix la botiga ja ho sap.
Clar.
Només entra trobes la ràdio aquesta americana,
que a més ara no sona, eh?
Perquè l'hem parada.
Però, Josep, saps què passa?
Que la botiga tots la coneixem.
El que passa és que a vegades no parem en compte
del nom que té la botiga.
de la ràdio a l'aparador, per exemple.
I el nom ens costa.
I si pensem en un nom propi, per exemple.
Però espera, espera, espera, que tinc una trucada.
Probablement la podrien encertar ara.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Óscar Pujol.
Què tal, Óscar?
Molt bé.
Saps on som?
Que sí, pot ser tot tren.
No.
No.
No és, també és el carrer, però no, no, no, no.
No, no, no, no.
Llàstima.
Gràcies per trucar-nos, eh?
Adéu-siau, Óscar.
A tot tren diria que és a l'altre costat, el que em sembla, eh?
O no?
Ah, no, no, no.
No, no, no, no.
És a l'altre, però som a un altre lloc.
I deies que el nom de la botiga és un nom propi.
Mira, el que acaba de trucar està aquí davant mateix en el set separat, eh?
Ara ja no s'hi va.
Si s'hagués fixat i t'hagués mirat...
No, no, no, no, no.
És un nom masculí, eh?
És un nom masculí, però vostè anava ben encaminada.
Saps què passa?
Que heu dit, tots els regals que hi ha i tot això.
Clar, clar.
He passat també.
És que Déu-n'hi-do, és un carrer que té molts establiments.
Ja, ja.
Amb molts objectes de regal.
Aquesta segur que la coneixen, eh?
Perquè és un aparador d'aquells que t'aturen, realment.
Ja.
Truca'ns un altre dia, Margarita.
Molt bé, moltes gràcies.
A vostè per trucar-nos, bon dia.
Ara, Déu-n'hi-do, eh?
El coneixement del comerç que tenen els nostres oients,
d'aquí el comerç tradicional de tota la vida dels comerços de la Via T.
Set minuts, les dotze del migdia.
977-24-4767.
És que estic veient la capa de telefònia que hi ha costat.
És que Déu-n'hi-do, té emoció i tot, això, avui, eh?
Volem, tenim una altra trucada, Josep.
Ja serà la sisena trucada.
A veure si ara encerten.
Recordem, un establiment conegut, eh?
N'hem passat moltes vegades, hem comprat tots alguna cosa alguna vegada,
algun regal.
Està al carrer Governador González i té un nom propi,
un nom propi masculí, a més, el Josep, que avui està generós, eh?
Està, bueno, llança la casa per la finestra de les pistes.
Com que es pensa que li comprarem un regalet, jo suposo que sí, ja passarem.
19 de març.
19 de març, no.
Diòpare, Sant Josep.
Dia del pare, Sant Josep, ja passarem per allà.
977-24-4767.
No sé si tenim una trucada.
Em penso que hi ha algú que està parlant amb el Lluís,
que potser l'hi està dient primer i no sé si és, no sé si no és,
no sé si la tenim o no.
A veure si algú em pot escatir o dir-me si tenim realment aquesta trucada.
Sí?
Doncs donem pas, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Maria Plana.
Què tal, Maria?
Bé, però no sé els noms.
Ai, no, no, no, faci un esforç, dona, va.
I no em pot dir?
No.
A què venen?
Ui, si ho estem dient tota l'estona, regals preciosos,
coses precioses, boniques, originals.
Bé, doncs potser el mínim un, Jordi i mínim un.
No, no, perquè allà no tenen ràdios ni coses d'aquestes.
Escolta, deixem parlar...
Gràcies, Maria.
Adéu-siau.
Jovanda, et sembla que deixem parlar, que digui una frase, la responsable de la botiga.
Que és la Maria Dolors?
No, és la Gemma.
La Gemma, doncs que parli la Gemma.
No lloc un nom, però la saludo. Gemma, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Molt bé, aquí estàs que encertin.
Tothom sap quina és la botiga, però el nom...
Ens passa molt, eh, això, de saber ser quina és la botiga, però no recordo el nom.
Exacte, perquè et quedes amb l'aparador, et crida l'atenció i no et fixes de vegades en el detall.
No, mires el rètol i és d'aquelles que quan diem, no he anat, clar, home, si ja ho sé, si és aquella.
Sí, ja he anat, ja he passat, no?
A veure, a veure, que tenim una altra trucada, a veure si ara hi ha sort i ens diuen el nom, nom propi, un nom molt bonic, per cert.
És un nom conegut. Em penso que sí, que tenim una altra trucada. Bon dia. Hola.
Hola.
Bon dia, amb qui parlem?
Amb la Laura.
Laura, tu saps quina botiga és?
No ho sé ben bé, però sé que és una tenda de regals molt xula.
Sí. I té nom propi?
Sí, sí que ho sé, però ara mateix no em surt.
Ai, Laura, quina ho llàstima.
Té una paradocació, tenen coses xulíssimes.
Doncs ens has de dir el nom.
Comença a parar.
I ja no diem més del nom.
És curt, és un nom molt curt, de noi.
Què, Laura?
No ho sé.
Ai, llàstima.
No s'entònim, eh?
En fi, t'esperarem un altre dia.
Gràcies per trucar-nos.
Adéu-siau.
Quatre minuts, les dotze del migdia.
Podíeu comentar mentre arriben més trucades?
En tot cas, la Gemma, que acabarà el temps i no ens comentarà quines coses tan boniques tenen a cara per a Sant Josep,
o per quan sigui?
Doncs mira, perquè a Sant Josep tens bellotges, tens malatins, tens porta-cd's, encenedors pensats pels pares.
Per a les Josepes també tens detallets, tasses, jocs de vols, complements, porta-retrats, de tot.
És que és una bogeria, eh?
No te l'acabes la botiga.
No, no, no cal de tas especials, sempre trobes el detall, no?
Hi ha col·leccions Kitty, Nisi, totes aquestes que durant l'any sempre va bé.
Gemma, donem pas a la vuitena trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, amb qui parlo?
Amb Maria Cardenete.
Maria, on som, sisplau?
Doncs m'assembla que és a Regals Àlex.
Bé!
Sí!
Un moment, un moment, a veure com ho ha dit, com ho ha dit.
Torna-ho a dir, Maria.
Al final la...
Regals Àlex?
Regals Àlex.
A Mesa?
Clar.
A Mesa final?
A Mesa o amb X? Amics.
Amics.
A Mesa, a Mesa, a Mesa.
A Mesa.
Però escolta, Josep, eh?
Sí, ja ho sé, ja ho sé.
Per favor, només faltaria.
Maria, gràcies, eh?
Gràcies per trucar-nos.
Si vols parlar amb la Gemma, saludar-li, que et digui quan pots anar a buscar el teu regal, el teu obsequi.
Molt bé, gràcies.
Maria?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Que t'esperem a la tenda quan vulguis, que trobaràs una petita sorpresa per tu.
Molt bé, moltes gràcies.
De res.
Maria, imagino que alguna vegada has comprat, no?, Àlex Regals.
Clar, ja es nota, perquè sabies per la pista, quan ha parlat de Gemma i ha dit el tipus d'àrticles que tenien.
Potser t'ha ajudat, això?
Sí.
Molt bé, Maria, gràcies per trucar-nos.
T'identifiques pertinentment a la botiga Àlex Regals, del carrer Governador González, en número 9.
i allà tindràs a l'obsequi, com t'ha dit la Gemma.
Gràcies per trucar-nos, bon dia.
Res, bon dia, adeu.
Josep, et deixo que parlis amb la Gemma una mica.
Tu que tens una visió molt més real del que hi ha a la botiga?
Una visió que em porta ara a observar de prop unes ràdios, a part d'aquesta que dèiem a mitja, no sé si americana o què,
però aquí n'hi ha nosaltres d'aquelles petitones, Gemma, que estan molt bé també, no?
Sí, són antigues i a part dins del que cap modernes, perquè també es pot escoltar CD.
A part de ser ràdio en forma antiga, tens CD.
Es pot escoltar d'aquesta ràdio?
També, també l'agafa i ve.
Què més? Què més també? Perquè allà dins, a l'interior, hi ha la rebotiga, són dues botigues, de fet,
que han vist, doncs, moldes de decoració, elements de decoració, hi ha una àmplia gama també d'aquests objectes, no?
Sí, tens quadres, tens el moble auxiliar, vaixelles, després hi ha làmines de publicitat antiga, que a la gent li fa molta gràcia,
tens telèfons també imiten els antics, que funcionen perfectament, vull dir, és que pots trobar de tot, no tens problema,
des del més petit al més gran, sempre el detall el tens.
Jo parlava abans ja amb les cotxes, aquests que hi ha per aquí, perquè en teniu també, Déu-n'hi-do, eh?
No sé si totes modeles, però pràcticament, eh?
Pràcticament, i si no, doncs, s'intenta buscar i que quedi content el client.
Aquell n'hi-do que surt per allà és el Blas, de l'Epi Blas?
Teníem l'Epi Blas, teníem moltes les galletes, tot.
No, no, és que hi ha un Epi, però no sé, tamany real no, eh? Però una mica, em fa la meitat com jo, més o menys, eh?
És que no sap encara què decidir, sabeu tantes coses que no ho té clar, però l'Epi li ha ficat l'ull fa estona.
També hi ha un germà mono aquí a l'entrada, vull dir que tot el que siguin elements de decoració per l'allar,
o objectes de regal, i el que veiem al començament, Jolanda, que tu pots venir aquí a comprar la tarxa de felicitació,
emplenar-la i adjuntar-hi un regal, és a dir, que pots sortir d'aquí amb, diguéssim, tot el procediment fet ja per el regal del dia del pare,
el proper 19 de març o qualsevol altre dia, que sempre és bon dia per fer un regal, eh?
Home, clar, perquè, Josep, no és només el regal, és com es presenta aquest regal, eh?
Com l'emboliquen, com el preparen, aquesta targeteta, això també fa molta il·lusió, no?
Unes capsetes de cuir que hi ha per aquí, per exemple, Gemma...
Exacte, i tens la làmpara també de cuir, tens el mirall de mimbre, vull dir, és que no acabaries mai de veure-ho,
que tothom vingui, que ho veurà i ho podran veure amb els seus ulls.
Hi ha uns clauers aquí, amb vestioletes aquestes petitones, és que vull dir així...
Deixarem el Josep amb els clauers, Josep, són les 12, arriben les notícies.
Gemma, gràcies.
Moltes gràcies, Gemma, recordem que avui la via té, hem dedicat aquest concurs a Àlex,
en regals del carrer Governador González, número 9 de Tarragona, les 12, les notícies.