Ho hem comentat, el sumari del programa
La Tardor Literària viurà aquest vespre
una de les seves cites importants.
Serà el tret de sortida, un seguit d'actes
per commemorar l'any Puig i Ferreter,
en concret el 50è aniversari
de la mort d'aquest escriptor de la Selva del Camp.
Aquest acte, que comença aquest vespre,
són un seguit de lectures públiques
de diferents obres, de diferents textos
de Joan Puig i Ferreter, fonamentalment
la seva obra capdalt, la seva obra més recordada,
que no és altre Camins de França.
Per parlar de les lectures públiques
i també per fer una petita enumeració
dels actes que s'han preparat,
ens acompanya la directora tècnica
de tots aquests actes, l'Anna Gispert.
Anna, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio.
Primer que tot, si et sembla,
per emmarcar aquesta conversa,
per situar-nos per aquells oients més despissats.
Qui és o qui era Puig i Ferreter?
Bé, Puig i Ferreter, com bé heu dit, autor de la selva,
era un home que pertanyia al modernisme,
un modernisme més anarquitzant,
era un inconformista,
era un home que no solament escrivia,
sinó que va dedicar la seva vida
a fer de periodista, com vosaltres,
era director de la Campana de Gràcia,
a més a més va treballar a Proa, editorial,
i és el que va...
Va fundar, crec, l'editorial.
La col·lecció a tot vent.
I va ser polític, va ser a les Corts Espanyoles,
va ser al Parlament Català...
Diputat per l'Esquerra Republicana, no?
Exacte.
I va dedicar gran part de la seva vida a escriure,
el que passa que ja sabem que és difícil de viure com a escriptor,
llavors, doncs, fer altres feines.
Jo crec que és un home que no ha estat prou reconegut
i a veure si amb les lectures i amb els actes
que li dediquem a aquesta tardor literària,
perquè pràcticament es dirà el seu nom cada dia,
aconseguim desvetllar la seva obra,
no solament com a autor de teatre,
se'l coneix moltíssim per la dama enamorada,
La dama alegra, Aigües encantades,
sinó també va escriure narrativa.
Té una novel·la en dotze volums,
El Palaigri apassionat.
Que va ser les seves últimes obres, al canvi de la fi.
Sí, va guanyar un premi amb el cercle màgic,
que també és de recomanar,
però, bé, vam pensar que calia recuperar,
amb l'activitat que plantegem de recuperar la paraula,
que calia recuperar aquesta obra
que va marcar la segona meitat del segle XX.
Semparlant de les lectures públiques,
seran en tres sessions.
La primera és precisament aquest vespre,
al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona.
Quins textos es llegiran en aquestes lectures?
Bé, en un començament,
avui el que farem serà la primera part,
de Camins de França,
correspon al primer volum,
que porta per títol Oratge i Tenebre,
i veurem de manera cronològica
el Puig i Ferreter més, diríem, infant,
més adolescent, més jove, amb neguits,
perquè penseu que Camins de França és una novel·la,
però també podríem dir que és una novel·la autobiogràfica,
no podríem parlar gairebé de memòries.
Aleshores, avui llegirem el Puig i Ferreter
que va a l'escola, l'escola de la Selva,
en què comença a contactar amb el cercle literari modernista de Reus,
ben aviat ja comença a interessar-se per la literatura,
publiquen alguns poemes al diari,
i en què va marxar a Barcelona
intentant treballar en diferents coses,
per exemple, estava aprenent i ajudant en una farmàcia,
i era la rebotiga que llegia moltíssim els clàssics,
i s'anava formant,
i arribem als anys 20-21,
que és quan decideix marxar cap a França,
el que passa que aquesta part la llegirem ja a la segona sessió.
La segona sessió que serà divendres vinent,
dia 10 de novembre.
És una obra autobiogràfica, podríem dir,
és l'obra segurament més important,
aquest de Camins de França,
es va publicar, si no vaig errat, l'any 1934.
Per què és tan important?
Per què és tan preuada aquesta novel·la?
Bé, aquesta novel·la jo crec que reflecteix realment
el que li passa a l'home,
és a dir, és un retrat de la condició humana.
En aquesta novel·la, a més a més,
podem observar les seves cavòries literàries.
Ell ja introdueix noms de personatges d'altres obres.
També parla d'autors, de Goethe,
o parla de Dickens, o parla de Maragall,
o autors llatins i grecs, els clàssics.
A més a més, podríem dir que és una obra
en què destaquen sobretot les crisis,
les rauxes que ell patia, aquells neguits,
la recerca del jo, trobar-se a si mateix.
També hi ha moments molt àlgids,
tocant a la felicitat,
i jo crec que és una anàlisi
del que podríem dir del jo,
de la persona humana,
i qualsevol persona jo crec que s'hi pot sentir identificat
amb tota aquesta trajectòria.
Evidentment, també surt l'enamorament,
el paper de la dona,
surt, que es troba al bord, a l'abisme,
quan està a punt de suïcidar-se,
però evidentment no ho fa.
Surten les idees, com es van desenvolupant,
el tracte humà,
el plaer de caminar,
és a dir, com es pot gaudir de la natura.
Ell, penseu que hi ha moments que no té res,
és a dir, ha de subsistir...
Viu gairebé en la misèria.
Exacte, és a dir, és un rodamont,
és un vagabund, que diuen en el llibre,
ha de subsistir de menjar els raïms que troba
per la Provença,
o passar amb quatre figues i una mica de pa sec
que li donen els masos,
i realment és la lluita de l'ésser humà
per viure el dia a dia,
per trobar aquesta felicitat,
per trobar un benestar,
per conèixer-se a si mateix,
i per relacionar-se amb els altres, també, no?
Abans comentàvem que l'obra,
la figura de Puig i Ferreter,
possiblement no ha estat prou reconeguda.
Què és el que marca?
O qui té aquesta vareta màgica
perquè en el pas dels anys,
al llarg dels anys,
determini o acaba situant una obra
o un determinat escriptor
en el primer, en el segon,
en el tercer calatge d'un podi
o simplement en l'oblit més absolut,
perquè una obra amb de la complexitat
i de la profunditat de Camins de França
és pràcticament desconeguda
per bona part dels catalans.
Jo crec que Puig i Ferreter
era un home, diríem, polèmic,
entre cometes,
fins i tot el dia que li donen el premi
doncs es va muntar un gran aldarull
i van passar coses
que crec que la gent del moment
no les volia recordar.
Penseu que ell deia les coses clarament,
en les seves obres posaven noms,
però es podia llegir perfectament
qui eren aquestes persones
i deia coses de les persones
i a la millor això no agradava gaire.
Un escrit-ho incòmode, potser?
Jo crec que potser sí, no?
Portava les coses bastant a l'extrem,
de vegades,
i hi va haver alguns afers,
la política,
que no van agradar gaire.
Penseu que el van enviar a París
per representar políticament el govern.
Van passar algunes coses
que ja dic no van agradar
i per això jo crec que se l'ha considerat
com una autoincòmode.
Tot i així,
qui té la vareta màgica,
qui ha de dir, jo crec,
si agrada o no agrada,
si és un bon escriptor,
si reflecteix el nostre tarannà,
si és un bon representant del modernisme,
hauria de ser l'autoritat acadèmica i el públic.
Penseu que va viure en una època
en què el nou santisme era present
i ell representava un altre moviment
que s'estava, diríem, extingint.
Aleshores, per això penso
que se l'ha deixat potser una miqueta de banda.
Ara val la pena recuperar tot el que ha escrit,
perquè potser en una altra literatura
aquest senyor ja hauria estat més reconegut,
hauria guanyat més premis.
I em sembla que és el nostre deure
de dir qui era, què escrivia
i de fer-ne difusió.
Qui el conegui en podrà gaudir,
qui no el conegui el podrà descobrir.
Aquesta vespre hi ha dues sessions més,
la ja citada del 10 de novembre,
la tercera serà el 24 de novembre.
Es tracta, però, de lectures públiques,
de selecció d'uns textos
i lectures que no farem nosaltres,
sinó que seran personatges famosos,
podríem dir, personatges d'allò que se'n diu
la societat civil tarragonina, no?
Exacte.
Enguany, com ja venim fent fa un parell d'edicions,
el dia 3, és a dir, avui mateix,
a les 9 del vespre,
a la sala de plens,
hi haurà personatges
de la demarcació de Tarragona,
hi haurà una important representació
de la selva del camp,
encapçalada pel seu alcalde,
l'Ignasi Carnicer,
a més a més, gent relacionada
amb el món cultural de la selva,
curiosament hi ha dos Puig,
l'Armand Puig i el Josep Puig i Baget.
A més a més,
convidem persones diverses,
el fet que hi hagi un esportista,
en aquest cas un jugador del nàstic,
l'Antoni Pinilla,
que hi hagi un gran coneixedor de Puig i Ferreter,
Guillem Jordi Graells,
que és el seu mar Massó,
és a dir, és la persona que dona la voluntat del tastador,
el fet que hi hagi el rector,
o bé, la directora del Departament de Filologia Catalana,
la Carme Oriol,
o un músic, l'organista de la catedral,
és a dir, gent diversa,
perquè el que volem és que tothom,
qui vulgui, pugui venir a llegir
i vegi que la literatura és a l'abast de tothom
i a més a més, doncs,
que és un gran plaer d'assistir com a públic.
Això pel que fa avui, el dia 3, no?
Cal dir que obrirà les lectures,
un gran lector que és el president de la Diputació,
el senyor Joan Aregio.
El segon dia, el dia 10,
hem convidat uns lectors joves
que participen a la mostra de teatre de la ciutat,
que acostuma a fer-se els mesos de maig i juny,
cada any,
i el dia 24 vam pensar que era una bona idea
de convidar la gent gran,
gent que s'ha retirat del món laboral,
però que continua activa la ciutat,
que se l'ha de tenir en compte,
perquè fa moltes coses,
hi haurà representants de l'aula
de gent gran de la universitat,
hi haurà representants de les diferents associacions
de gent gran,
de la Mercè,
fins i tot dels diferents barris,
de la granja,
hi haurà gent diversa
que el que farà serà
seguir amb aquesta línia
de la història
i amb aquestes pinzellades literàries
acabarem el dia 24
amb Camins de França.
No és en guany la primera vegada
que es fan aquestes lectures públiques,
ja des de la Diputació de Tarragona
amb col·laboració amb l'Ajuntament
i en el marc d'aquesta tarda literària
s'impulsen,
ja s'han impulsat en anys anteriors,
això vol dir que funciona,
que la resposta per part del públic és bona.
Sí, a veure,
a la gent li agrada molt
venir a seure una estoneta
desconnectada a la feina,
seguir una història,
que li llegeixin,
perquè és una manera de servir
encefata la lectura,
és agradable veure gent molt diversa
i fruit d'aquestes lectures
el que tenim és que cada any
hi ha gent que vol llegir,
llavors alguns dels lectors d'enguany
són persones que l'any passat van dir
escolta, a mi m'agradaria llegir, no?
És obert, és obert a tothom,
cada any impliquem col·lectius diversos,
cada any ens trobem amb moltes sorpreses
de gent que te la trobes pel carrer
i et diu
oh, m'he animat i m'he llegit el tirant,
o enguany he recuperat un llibre
que tenia que a mi de cirga
que no me l'havia llegit,
no m'atrevia
i me l'estic llegint
o he llegit un fragment del llibre.
Jo crec que val la pena,
penseu que són més de 800 pàgines,
nosaltres no podem llegir tot el llibre,
però el que fem és triar
aquestes pinzellades més representatives
que permeten seguir la part de més pes de la història,
conèixer l'autobiografia,
la biografia i la bibliografia de l'autor, no?
I a més a més coneixem llocs de França,
que tant estimava Puig i Ferreter.
Una cosa que no he dit
i que em sembla que hauríem de recordar
és que hi ha un muntatge,
sobretot avui,
gràcies al Joan Pasqual
i a l'Oriol Montessó,
hi ha un muntatge,
no és simplement la lectura,
sinó que hi haurà
la presència de Puig i Ferreter,
per això us animo a venir,
perquè teatralment
intentarem que Puig i Ferreter
sigui amb nosaltres,
que ens expliqui
per què Camins de França,
penseu que aquest llibre
va sortir d'una idea,
d'una idea d'un tarragoní,
Rovira i Virgili,
que dirigia la revista de Catalunya,
li va dir
escolta Puig,
per què no ens escrius
la teva experiència de França?
Estaria molt bé
que ens anessis escrivint capítols
sobre el que has passat
i el que has viscut.
Puig i Ferreter, d'entrada,
era una mica reticent,
perquè hi ha apartats molt íntims,
però realment, doncs,
suposo que també necessitava
els recursos, no?
I es va decidir escriure
Camins de França
com estava escrivint
les imatges de Tarragona
a la revista de Catalunya.
A més a més,
un altre tarragoní,
Domènec Guancé,
és el crític
que li ha fet el comentari
de Camins de França.
hi ha moments que és bastant dur
amb la seva obra,
però fixeu-vos que no sortim
del camp de Tarragona
i ens sembla que val la pena
conèixer aquest bagatge,
aquests escriptors
i aquestes obres
que avui per avui
pertanyen a la nostra literatura
i que han quedat
potser una mica oblidades.
Jo crec que hi ha molta gent
que ha llegit
Camins de França,
però encara queda molta gent
per descobrir
Camins de França.
Anna, ja per acabar,
havíem comentat
al inici d'aquesta entrevista
que aquest seguit
de lectures públiques
s'emmarquen
en un seguit d'activitats
dedicades a la figura
de Joan Puig i Ferreter.
Tenim poc temps,
però n'hauríem de descarre dues
que són possiblement
les més importants,
les fonamentals.
D'una banda,
és l'elaboració d'un DVD
que es presentarà
aquest mes de novembre
i després la ruta literària
de la tardor literària
en Guanya està dedicada
a Puig i Ferreter.
Molt ràpidament, Anna,
si ens en poguessis
fer un parell de pinzellades.
Sí, el DVD
l'ha fet Canal Camp,
de la Salva del Camp,
amb el regidor de Cultura
al Capdavant,
el Quim Masdeu,
i a Puig i Ferreter,
representat per l'Oriol Grau,
també d'Ons Tarragoní.
I es podrà veure
cada dia,
a partir del dia 7,
el vestíbul
del Museu d'Art Modern.
És un DVD
que té un premi
de la Diputació de Tarragona
i han acabat
a través de la Universitat
Cultura de l'Ajuntament
i la Pellc.
S'ha muntat
una ruta literària
que es farà
el dia 25 de novembre
on podrem descobrir
tota l'amplitud
de la seva obra
i de la seva persona.
És a dir,
la ruta va de Tarragona
al Cové,
Reus,
perdó,
abans,
la Selva del Camp,
Reus,
Salou i Tarragona
i han acabat,
hi haurà un seminari
dedicat a Puig i Ferreter
en què intervindran
persones
que coneixen
molt bé
la seva obra
i de fet
val la pena assistir-hi
perquè
hi haurà
presentació de llibres,
taula rodona,
conferències,
xerrades,
tot al voltant
de Puig i Ferreter.
Al llarg d'aquest mes
de novembre
ens anirem fent ressò
des d'aquesta casa
d'aquestes activitats.
Anna Gispert,
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
per compartir aquests minuts
al matí de Tarragona Ràdio
i esperem que les lectures
d'aquest vespre
com tot aquest seguit d'actes
siguin tot un èxit.
Moltes gràcies a vosaltres
per fer-ne difusió.
A veure, bon dia.
Adeu.