Camí de les dotze del migdia, incorporem un element que jo m'imagino,
lògicament, perquè el calendari així humana,
i també l'expectativa i les necessitats i la demanda dels oients...
En fi, estem parlant de que s'inicia o s'ha iniciat d'alguna manera
ja la temporada castellera, com fa cada any per l'abril, per la diada,
de Sant Jordi. Jordi Sorinyac, bon dia.
I bona hora.
Era la primera actuació que ja s'emmarca dins d'aquesta festa tradicional
i com és tradicional, actuaven les quatre colles de la ciutat.
Sí, es tracta de la primera actuació important, allò notable.
Hi ha hagut algunes setmanes...
Sí, però hi ha d'agoteig.
Sí, hi ha d'agoteig. Aquí a Tarragona molt poc, a Barcelona,
sí que a les colles hi ha algunes fins i tot que saben a ple rendiment.
Aquí a Tarragona, com coses d'aquestes del calendari,
ho hem cometet alguna altra ocasió, però aquí a Tarragona,
les colles, clar, com que les festes majors cauen a l'agost i al setembre,
fonamentalment, les colles no fan vacances.
En canvi, a Barcelona hi ha moltes colles que tanquen la parada a l'agost.
Una cosa que aquí em sembla impensable,
perquè, clar, l'agost, 19 d'agost, Sant Magí,
i s'ha d'estar al 100%,
en canvi, a Barcelona, com que el fet casteller ha nascut a posteriori,
s'han adaptat al calendari de la seva manera,
i al mes d'agost hi ha colles que n'hi actuen.
Coses d'aquestes de la idiosincràsia del món castell.
En qualsevol cas, ahir tret de sortida oficial,
a Ramla Nova, plena gom a gom, espectacular.
Això que diuen que els diumenges els llibreters s'ho miren amb recança,
sembla que la cosa va anar força bé.
Jo, quan comencen a dir-ho ja, ni ho escolto i perdonin,
perquè després, el diumenge, arriba i està la Rambla,
que ja no parlarem de venda, sí o no,
però de presència de persones a la Rambla.
I una cosa important, no només gent de Tarragona,
sinó també gent de poblacions als voltants,
que diuen, anem a Tarragona a passar la tarda,
com que és festa amb calma i tranquil·litat,
i molta gent que encara els ven veure les primeres...
I gent que no té res a veure amb el món casteller,
ciutadans d'arreus, fins i tot gent de Vilafranca del Penedès.
Anem a Tarragona a passar la tarda
i ja es van quedar a veure aquí una miqueta de castells.
Al final resulta que els dissabtes i els diumenges
són els millors dies de la setmana perquè caigui Sant Jordi.
Al final sí, al final quan caiguin dimarts diran no.
L'any que ve ja s'ha acabat, això,
ara estarem uns quants anys.
S'invertirà la tendència.
Molt bé, què va passar ahir?
Doncs mira, inici sobre el guió, per dir-ho d'alguna manera.
És normal que les colles, les quatre colles de la ciutat,
en els últims anys vés així, no arrisquen.
És la primera presa de contacte
i els cassets que es veuen són, per dir-ho d'alguna manera,
més herència del treball que es va fer la temporada passada
que no pas del fruit dels assajos de començaments de temporada.
Començaments de temporada és molt complicat
perquè es comença relativament tard,
començaments de març, més o menys els assajos,
enganxes lliga de campions, futbol.
Els assajos, els cassets són els cassets,
però el futbol és el futbol.
Entremig de la Setmana Santa,
que clar, Setmana Santa molt llarga,
perquè clar, ja abans els assajos esportants
i com és habitual en aquesta ciutat,
la gent es multiplica en activitats
i o portes el pas o fas cassets.
O portes la besta o portes la fanxa.
O portes la besta o portes la fanxa, més o menys així.
Per tant, són dos mesos de pretemporada d'assaig
que no acaben de ser del tot complerts,
per tant, la gent ha anat una miqueta amb el fred de mar.
Hi havia bon fons d'armari, podríem dir, no?
Sí, les coses, tot i que al final les expectatives
l'any passat no van ser brillants,
el calaix, el coixira era important
i sobretot les dues colles grans ons van complir a la perfecció.
La jove de Tarragona, 2 de 7, 3 de 8, 5 de 7.
xiquets de Tarragona, 5 de 7, 3 de 8, 4 de 7 amb l'agulla.
Important, primer és que 6 de 8 de l'any.
S'han de fer, perquè és això el que dèiem abans,
home, es va fluix, però si no es fan,
ja la gent s'ho comença a mirar,
ai, per què en guany no has fet això, no has fet l'altre...
Sempre hi ha la possibilitat que surtin fantasmes,
quan no han de sortir fantasmes,
però és això que has de complir.
Se't demana el notable
i les dues colles grans ahir van assolir el notable,
a més, amb certa tranquil·litat.
La jove potser li va costar una mica més el 3 de 8,
però també és típic això del fruit d'això,
que és el primer 3 de l'any,
encara no has agafat les mides,
potser t'has vist obligat a fer algun canvi
respecte a l'any passat
i no l'has pogut preparar del tot convenientment,
però les coses, la veritat és que van anar força bé.
Pel que fa a les anomenades colles petites,
també en la seva línia habitual,
castellers de Sant Pere i Sant Pau
i xiquets de Serrallo van aconseguir que 6 de 6,
el mes de sacat el 2 de 6 de Sant Pere i Sant Pau
i per part dels del barri mariner el 4 de 6 amb l'agulla.
Dos apunts respecte a les dues colles petites
i pel que fa al nombre de camises,
que sempre també és molt important.
Sant Jordi és una mica el punt de trobada.
Hi ha molta gent, molts castellers,
que els primers de s'ajuda de temporada
es feia una mica l'orni.
No he rebut les cartes, no m'heu avisat,
però Sant Jordi ja...
Com està el correu.
Com està el correu, aquestes coses.
Hi ha colles, fins i tot,
però que avisen ja els seus castellers amb SMS.
Hi ha un sistema centralitzat.
O vodafacs, fins i tot.
O vodafacs, fins i tot, però sí, sí.
Vodafacs.
Se les empresquen totes.
En qualsevol cas, no hi ha excusa,
com que Sant Jordi al vespre sempre hi ha castells,
teòricament ve gairebé tothom,
xiquets i joves, bé, en la línia.
Els xiquets de Serrallo, grata sorpresa,
i els castellers de Sant Pere i Sant Pau
un nombre de cordó preocupant, preocupant.
No s'han d'extreure conclusions més enllà d'això,
però sí que potser pot marcar tendències.
Uns castellers de Sant Pere i Sant Pau,
que és l'única colla que aquesta temporada de 2006
canvia de cap de colla.
En Guanyant en Josep Maria Pasqual en Pasquis
torna a agafar les regnes de la colla de la camisa vera.
Aquests són els grans trets,
els principals items de la diada,
d'una temporada de castellera 2006
que si comença per Sant Jordi,
a Tarragona té una data,
no sé si final, però gairebé cap dalt,
dia 1 d'octubre, a les 10 del matí.
No sé què fas, Iolanda,
però jo ja tinc clar que la plaça de Toros...
Jo crec que sí, que està claríssim.
Preguntar allò, on era vostè el dia tal?
No, on serà vostè el dia 1 d'octubre?
Jo em sembla que a sis mesos vista
ja em puc planificar l'agenda.
Però abans d'aquesta cita,
quan comença la cosa,
allò que et veurem cada setmana
pel matí de Tarragona Ràdio parlant de castells?
Home, jo crec que fins a Sant Joan...
Per això t'ho anava dir ja fins al juny.
Sí, home, Sant Joan és la segona actuació important.
Ara les colles ja van actuant
amb certa regularitat,
sortides sobretot més cap a l'àrea del nord,
més cap a l'àrea de Barcelona,
és moment d'agafar l'autocar.
Les quatre colles acostumen a tenir bolos,
en el bon sentit de la paraula.
A Sant Joan és la segona actuació important a la ciutat.
El 17 de juny començarem el toc de Castell
i a partir d'aquí ja full time
comença la temporada de debò.
Doncs ja estan les camises i les faixes a punt,
ben midonades, podíem dir,
i a punt ja per iniciar aquesta temporada castellera.
Jordi Soninyan, gràcies, fins després.
Sí, fins després.